Josep Huguet
9 de març de 2018 21:06 h
EL FIN DE LA AUTONOMÍA
EL FIN DE LA AUTONOMÍA trducido del originl en ctlán publicdo en Nció Digitl Alguien puede pensr que es sólo el conflicto Ctluñ - Estdo lo que evidenci el fin del régimen de l Espñ utonómic del 77. Pero no es cierto. El cso ctlán, es l punt del iceberg. Como siempre, l dinámic ctln, con un sociedd más crític y con un distnci psicológic más grnde del Estdo, es l que gener nticipdmente ls señles de lert de un monrquí desprestigid, de un régimen utoritrio y de un Estdo utonómico en quiebr.
Llegir-ne més
Cap comentari
Josep Huguet
9 de març de 2018 20:57 h
LA FI DE L'AUTONOMIA
LA FI DE L’AUTONOMIA publct Nció digitl Algú es pot pensr que és només el conflicte Ctluny - Estt el que evidenci l fi del règim de l’Espny utonòmic del 77. Però no és cert. El cs ctlà, és l punt del iceberg. Com sempre, l dinàmic ctln mb un societt més crític i mb un distànci psicològic més grn de l’Estt, és l que gener nticipdment els senyls d’lert d’un monrqui desprestigid, d’un règim utoritri i d’un Estt utonòmic en fllid. En quest drrer relitt és en l que em centrré vui; i és preexistent l conflicte ctlà.
Llegir-ne més
Manuel Pérez Nespereira
9 de març de 2018 17:11 h
Reflexions republicanes arran d'un àudio
Si digués que estic escndlitzt per l’àudio de Slvdó i d’ltre no identifict encr, mentiri. Estic indignt, que és molt diferent. Mlurdment, converses d’quest to no són rres, i diguem que en molts csos superen mb escreix l’escoltt. Són el producte d’un societt que cosific l don, l deshumnitz per que esdevingui joguin, complement, reclm... Repetir lgun de les converses escoltdes, o comentris gfts l vol, empl·lidiri el contingut de l’àudio de Slvdó i ci. L indignció neix de l’existènci d’quest men de misstges, en primer lloc, però més encr qun l’emissor del misstge ocup un lt càrrec en un prtit que s’h distingit l llrg de l sev històri en l lluit per l igultt rel, no virtul, de drets i obligcions entre homes i dones.
Llegir-ne més
Josep Maria Miedes
9 de març de 2018 11:09 h
Edat crítica
Drrerment penso mss en el meu futur. Un j té un edt, 55 nys, com per començr pensr com vull que sigui l mev vid qun j no estigui en edt lborl. No s'cb el món, ho sé, però sí cl fer un importnt cnvi de xip, buscr nous referents, objectius i com ser útil l societt. L vid v per cicles. De jove pensem en divertir-nos; de trent nys i qurnt volem viure el millor possible l nostr vid, tnt l fmilir com l personl; j pssts els 50 volem seguir sent útils i reforçr l nostr utoestim. Jo estic en quest fse i m'grdri preprr-me per l següent.
Llegir-ne més
Vicenç Plans
9 de març de 2018 08:44 h
Entre l’engany i la confusió, el poble (9/3/2018)
Entre l’engny i l confusió, el poble (9/3/2018) El proper diumenge 11 de mrç de 2018, l’ANC convoc un mnifestció mb el lem “Repúblic ARA” per reivindicr l’plicció i el desenvolupment, grns trets, del resultt democràtic fruit del referèndum d’utodeterminció vinculnt del psst 1 d’octubre de 2017. Els prtits polítics, llevt l CUP, es ressenten molt, tnt en sentit fvorble com desfvorble, de l’cció repressor de l’estt espnyol, i resten inctius o prlitzts l’hor d’ctur segons el previst leglment, d’cord mb l llei 20/2017, de 8 de setembre, de trnsitoriett jurídic i fundcionl de l Repúblic.
Llegir-ne més
El Dietari del Procés
8 de març de 2018 23:31 h
El feminisme, una altra causa bastida al carrer
El Di de l Don més mssiu Ctluny s’h sldt mb un vg generl mb seguiment divers i, sobretot, mb un impressionnt mnifestció de 200.000 persones que h omplert el centre de Brcelon. L ciutdni ctln j no només es mnifest en mss fvor o en contr de l independènci, sinó per un cus específic: el feminisme. Que és, o huri de ser, tenir un sou igul que el dels homes per fer l mteix fein, tenir les mteixes opcions d’ocupr càrrecs directius, no tenir per defecte l totlitt de les càrregues de cures o de l llr, no ptir discrimincions socils de tot men, no ptir violènci o ssetjment per ró de gènere, i un lltg etcèter.
Llegir-ne més
Joan Puig i Cordon
8 de març de 2018 21:51 h
Jo vaig finançar l’1-O #jovaigpagarlesUrnes
L’estt repressor espnyol no s’turrà, mb el procés h descobert que Ctluny i l sev societt civil són molt diferents l rest de l’estt, hn comprovt que l fortless del procés és l sev gent, mlgrt que els polítics hn estt necessris, són l prt feble del procés. El grup de crisi que h dirigit l repressió i el joc brut contr l cus independentist no esperb ni teni ni ide de l fortless de les estructures de l societt civil ctln. Associcions de tot men, prems i comunicció loclt tot el territori, coopertives, entitts del tercer sectors, clubs i entitts de tot men que donen fortless un teixi socil que no es repeteix cp més ltre lloc de l’estt espnyol.
Llegir-ne més
JOSÉ LUIS ORTIZ GUELL
8 de març de 2018 17:36 h
AQUESTA IGNORADA CRIDA: DONA ......(ESA IGNORADA LLAMADA: MUJER……)
Este rtículo se lo dedico ess grndes persons que son ls mujeres, ls que hicieron que el mundo cmbir mejor y que siguen siendo ignords y mltrtds en l desidi del olvido, en l cosificción y en un mundo que sumdo en un mchismo profundo ignor su grn riquez y vlí. En el siglo XIX y en el siglo XX, mujeres como Concepción Arenl, Emili Prdo Bzán, Crmen de Burgos y Clr Cmpomor tuvieron que romper muros de indiferenci, de descrédito en su luch pr logrr sus objetivos en un mundo tirnizdo por l debilidd y el temor mchist.
Llegir-ne més
Màrius Viella
8 de març de 2018 10:35 h
Pensions i pensionistes
Pensions i pensionistes A les mnifestcions dels pensionistes i jubilts , crec de primer necessitt , l’ssistènci i recolzment de tots quells que les cmes els hi tremolen , perquè no sben com envestir l’incertes de l sev jubilció ; quest moviment dels jubilts en defens dels seus drets i de rebuig les decisions del govern del PP, son el bàlsm per endegr un reform del sistem de pensions , però si els futurs pensionistes no empenyen, i s’mguen drrer , s’està perdent l meitt de l forç.
Llegir-ne més
Vicenç Plans
8 de març de 2018 08:47 h
La llengua catalana cada dia més imitadora (8/3/2018)
L llengu ctln cd di més imitdor (8/3/2018) Tot i que les normes diuen que el ctlà és l llengu pròpi de Ctluny, el seu compliment efectiu és escàs, i l sev evolució pessimist. A més de que huri d’ésser l llengu d’ús norml de les dministrcions públiques i dels mitjns de comunicció de Ctluny, tmbé huri de créixer de form prl·lel el seu ús socil i l sev riques interior. L relitt no és ixí, i el recent gurdont mb el Premi d’Honor de les Lletres Ctlnes, Quim Monzó, j prl obertment de l “irlnditzció del ctlà”, és dir, un llengu teòricment protegid però en regressió contínu en tots els àmbits de l vid quotidin de l poblció.
Llegir-ne més
Veure llistat de blogs
<
ELS MÉS 
1
12
<
<
ARXIU
<
<
LES NOTÍCIES DEL DIRECTE!CAT
- Coses de la llengua 31.08.2018
- El llibreter saltenc Guillem Terribas rebrà el Premi Trajectòria de La Setmana del Llibre 31.08.2018
- Barcelona serà la ciutat convidada d’honor a la Feria del Libro 2019 de Buenos Aires 29.08.2018
- ‘Els homes’, d’Angelika Schrobsdorff es publica en català incorporant els capítols fins ara censurats 29.08.2018
- [Novetat] REVISTA DE CATALUNYA, 302 21.08.2018
v1.00 16 abril 2007
v2.00 16 abril 2008
v3.00 19 febrer 2010
Edita: Catmèdia Global
Desenvolupat per Tirabol
- notes legals
- Qui som
- Avís legal
- Mapa web
- Crèdits
- sobre els comentaris
- Tots els comentaris referents a qualsevol informació apareguda en aquest mitjà digital són únicament i exclusiva responsabilitat de la persona o institució que el realitza, i en cap cas serà responsabilitat del mitjà digital directe!cat.
- a la xarxa
-
Actualitat- Opinió
- Blogs