21 de març de 2018 13:49 h
El discurs cspós, primri i brroer del PP mi h qullt entre l dret de l ciutdni ctln, tmbé en quest sector molt diferent de l’espnyol. Des del govern de l’Estt, cstellà per excel·lènci, és teni que fer lgun cos per mntenir el control de l sev drrer colòni, i v trobr el cmindor en poders utòctons, més interessts en un pell de bru uniforme, utonòmicment controld, que mb l riques que representri el respecte, protecció i promoció de l diversitt i plurlitt existent. F un dècd es v crer l’invent d’un «nou» rtefcte polític per mirr de suplir l forç que el PP no teni, i que fos cpç d’glutinr el sector de ciutdni què, tot i vivint Ctluny, no està per qüestions de diversitt i molt menys de sofrir un llengu pròpi, però diferent l que ells consideren l pròpi.
Llegir-ne més
21 de març de 2018 10:08 h
S'h fet virl un vídeo d'un entrendor de bàsquet universitri ls Estts Units en el qul nlitz l conduct dels pres respecte ls seus fills qun competeixen o entrenen. El tècnic firm sber el que diu i, resumint, ssenyl que ell és entrendor, mb els seus mètodes més o menys bons o efectius, però que qun jug el seu fill és un ficiont, un pre, i que no escridss ni crid ni diu el que h de fer el seu fill. Respect tots però consell ls pres que no interfereixin en l fein dels tècnics. Pos d'exemple ls àrbitres, que dirigeixen prtits per "unos pvos" i fins i tot ell mteix diu que el seu fill li pregunt sobre el seu rendiment, l que ell respon "per què em preguntes mi? No sóc el teu entrendor, sóc el teu pre.
Llegir-ne més
21 de març de 2018 08:46 h
Un nou sistem prl·lel, per evitr l confrontció: les primàries.brcelon ! (21/3/2018) L’post de Jordi Gruper per un primàries del sobirnisme per conformr un SNP, Prtit Ncionl Escocés, l ctln, pot ésser efectiv en l vid polític ctln. Tot i que v insistir en que no eren merment un mètode j que es podien incrdinr en l trdició ctln de prticipció i deliberció, el fet finl seri semblnt “un cs grn del ctlnisme” en prules d’un ltre polític j supert pels esdeveniments. L’osi ctlà de l’èpoc pujolist consisti precisment en que per medi de les seves mjories els ctlns j tenien lgun cos per menjr (normlitzció de l llengu, lgunes competències exclusives, imtge en el protocol institucionl,.
Llegir-ne més
20 de març de 2018 23:37 h
L’honort mic del Dietri Jordi Sànchez no serà president de Ctluny. El número 2 de Puigdemont Junts per Ctluny s’prt per conseguir investir un cp de l’executiu i intentr sortir de l presó. L’expresident de l’ANC h ssistit un vist l Tribunl Suprem on l sev defens h explict l sev intenció de deixr l’ct de diputt “en les properes setmnes”. Això huri de provocr un efecte dòmino que cbi mb el 131è president de l Generlitt investit. Demà les 12 Roger Torrent compreixerà l Prlment previsiblement per nuncir que retir el nomenment de Sànchez com cndidt i per fer un nov rond de consultes mb els grups.
Llegir-ne més
20 de març de 2018 20:27 h
Cundo Mrino Rjoy consideró que su gobierno estb preprdo, se trsldó ls inmediciones de Ctluny, evitndo los encuentros con ls otrs formciones que pudiern entorpecer su misión. Y seposicionó frente l poblción en octubre del 2017 después de Cristo. Su estrtegi no fue ctr l decisión de l ciuddní En su lugr decidió ponerle un duro cerco, pr que los ciuddnos no pudiern llegr formr gobierno, lo que buscb provocr su rendición por gotmiento de recursos. Pr empezr, encrcelo los que podín encbezr el movimiento, hogo tods posibles tenttivs.
Llegir-ne més
20 de març de 2018 10:37 h
Rdiclitzció les presons i un exmen de l societt (20/3/2018) Jesús Ruiz h sortit de l presó de Soto del Rel després de complir l sev prt finl de l pen per un delicte comès l Perú. A l presó espnyol h comprtit dies de reclusió mb Jordi Cuixrt, un dels presos polítics ctlns tncts entre reixes per ixí l’estt espnyol pugui intimidr i lliçonr l poblció del seu pís, en un pen preventiv exemplificnt. Les utoritt europees, per medi de l Comissri Europe de Justíci, vigilen el règim penitenciri espnyol d’ prop.
Llegir-ne més
19 de març de 2018 22:51 h
Ginebr s’h cobert de dignitt. Crles Puigdemont, Ann Gbriel i Lur Msvidl (l don de Quim Forn) hn confluït en un jornd sobre drets humns l metròpoli Suïss, llà on hom hi trob un de les seus de l’ONU. Msvidl h estt molt clr: “Després de ser el conseller d'Interior que v gestionr els temptts de Brcelon i Cmbrils, el meu mrit es pss 16 hores l cel·l mb Oriol Junquers perquè té l'spirció de veure lgun di l independènci de Ctluny. Igul que Jordi Sànchez i Jordi Cuixrt". Ctluny s’h tornt fer sentit en un fòrum interncionl, per bé que les declrcions d’Ann Gbriel només vèiem micròfons ctlns i d’gències espnyoles.
Llegir-ne més
19 de març de 2018 13:00 h
L’lcldi de Brcelon, víctim d’un mnc de visió de ciutt durnt els drrers nys, h decidit r, qun s’cb el mndt, obliddes les súper-illes i mb l impossibilitt d’cbr temps l urbnitzció de les Glòries, d’brndr l mteix qüestió que v fer perdre les eleccions ls seus ntecessors: un nov i fllid reform de l Digonl. El di plujós que hi vig hver d’rriscr l vid per primer cop, tot cminnt mb el bstó per dmunt de les incòmodes i relliscdisses rjoles de full d’rbre, vig entendre que les senyores de l’Upper Digonl s’hi clvrien els tcons i mi més tornrien votr Tris.
Llegir-ne més
19 de març de 2018 12:39 h
Millor seguir l presó, no sigui que, l persistir en l sev mner de pensr i no tenir cp intenció de cnvir, puguin tornr fer sortir l crrer mes de dos milions de borregos, l toc d’un xiulet, vj com el “ por ellos” que des de tots els estments i mitjns es don com l cos més norml, però, en quest cs, és clr, incidint l violènci, i l’odi, que qun no hi h cp bse sòlid per tipificr un delicte, i se li h de donr quest cire, v l mr de bé. Com si els més de dos milions de ciutdns que hem nt sortint l crrer mssivment, i de l mner més pcífic i cívic possible, fóssim tnt imbècils com per deixr-nos portr i induir per l dèri d’un o dues persones.
Llegir-ne més
19 de març de 2018 09:04 h
Per Espny és més importnt formr govern utonòmic Ctluny que l protecció dels drets humns (19/3/2018) L suspensió de drets fonmentls només està previst leglment mb l declrció de l’estt d’excepció o de setge, mb lgunes precisions, tot plegt l mrge de les diferents ctucions que l’estt determini en relció mb les ctucions de bndes rmdes o elements terroristes. Tnmteix, l’estt espnyol està usnt potestts públiques que tempten contr questes premisses legls i escomet registres i controls sense motivció ni justificció suficient l mrge de l judictur, condicion l llibertt de reunió i d’informció, trspss el límits de l sobirni populr i del dret de prticipció polític, i entre moltes ltres vulnercions de drets fonmentls, ctu per omissió instignt l’ctivitt de grups qusi pr militrs per temorir l dissidènci ciutdn dels postults derivts del ncionlisme espnyol.
Llegir-ne més
