Elisenda Paluzie
31 de juliol de 2007 18:16 h
Foscor, molta foscor
Ctluny pg el 25% de l fctur el&egrve;ctric espnyol i rep nom&ecute;s el 15% de l inversi&ocute; en l xrx. En quest cs es trct de l fcturci&ocute; d'empreses privdes i de les seves inversions. Per&ogrve; es trct d'empreses de sectors regults, que hn estt privtitzdes i que mntenen lligms molt estrets mb els poders p&ucute;blics. Endes fou privtitzd el 1997. Poc bns, el 1996, Endes v llnçr un op sobre l compnyi ctln Fecs. En les pgdes del 2001, l'oposici&ocute; v retreure l govern de CiU l compr de l seu de CDC (un espectculr edifici del cr Eixmple brcelon&icute;) per nom&ecute;s 450 milions de pessetes Endes.
Llegir-ne més
Un comentari
Jordi Castañeda
27 de juliol de 2007 19:00 h
Omplim l'Estadi
L mjori de prtits l’estdi fot pen. S&icute;, sempre recordem quell ny contr el Mdrid qun el Figo tornv Brcelon i que tothom er l seu lloc 15 minuts bns que comenc&ecute;s el mtx. O quell ltre contr el Chelse, l Juve o el Mnchester... per&ogrve; l veritt &ecute;s que l mjori dels dies hi h moltes loclitts buides. S&ocute;n els inconvenients que supos tenir l grndes d’un dels millors estdis del m&ocute;n. Sempre que es començ l’ny es fn els prlments dels jugdors (qu&icute; i rreu) i es diu ll&ogrve; de “el cmp h de ser inexpugnble, i mb l col•lborci&ocute; de vosltres hem de fer que sempre gunyem cs.
Llegir-ne més
Plataforma per la Llengua
27 de juliol de 2007 05:00 h
Amb Durex puc fer un francès i un grec, però no pas un català
Perqu&egrve; j n’estem vests; per&ogrve; si ens ho mirem objectivment l situci&ocute; &ecute;s ben extrvgnt. Si em compro un cix de preservtius Brussel·les, l’etiquettge del producte &ecute;s, de mner equittiv, en les tres llengües del p&icute;s; el frnc&egrve;s, el neerlnd&egrve;s i l’lemny. Totes menys prldes B&egrve;lgic que no ps el ctl&grve; cs nostr. Si me’l compro l Quebec, l’etiquettge ser&grve; en ngl&egrve;s i frnc&egrve;s. Si me’l compro Finl&grve;ndi l’etiquettge, evidentment m&ecute;s del fin&egrve;s, tmb&ecute; ser&grve; en suec.
Llegir-ne més
Joan Camp
27 de juliol de 2007 05:00 h
El PP ha triat
F uns qunts dies ho comentv c&icute; mteix, l meu bloc. Explicv que de totes les trvesses possibles, el PP nom&ecute;s optv per un hipot&egrve;tic pcte mb CiU l Generlitt de Ctluny, tl i com j v pssr el 1999 mb el fm&ogrve;s Pcte del Mjestic. Per tl de que quest crmbol fos possible cli vestir el PP del Principt mb certes dosis de ctlnisme visul: noms i cognoms ctlns, bon nivell de l llengu ctln... i sobretot, gent proper CiU. Fins r, Piqu&ecute; i Nebrer complien quest pper de mner exquisit. Evidentment, el discurs espnyolist que j prcticven f nys els Vidl-Qudrs o els Fern&cute;ndez-D&icute;z podrien donr uns qunts vots m&ecute;s, i segurment, unes quntes cdires m&ecute;s l Prlment ctl&grve;.
Llegir-ne més
Xavier Vinyals
26 de juliol de 2007 15:45 h
A les fosques
No cl donr-li moltes voltes ni cl estudir molt. Fins i tot es pot pssr, ml m’estigui dir-ho, sense llegir prems cd di. FECSA-ENDESA, AENA, RENFE, Telef&ocute;nic i r REE o Red El&ecute;ctric Espnyol, totes elles s&ocute;n empreses del rng de les intocbles, empreses sobre les quls, els ctlns, no podem tocr ni un com. Empreses del m&ecute;s enll&grve;, m&ecute;s enll&grve; del 1975 en ess&egrve;nci, cigudes del cel, que no hem trit, que j hi eren bns que tingu&ecute;ssim &ucute;s de r&ocute;, empreses, si &ecute;s que se’n pot dir empreses i no “ministerios” -mot que sempre em f pensr en “misterio”-, de les que no qued mi clr si els seus comptes de resultts en condicionrn l sev exist&egrve;nci.
Llegir-ne més
Elisenda Paluzie
25 de juliol de 2007 19:57 h
"Donar la cara" per la llista més votada
Artur Ms v firmr quest setmn que pens donr l cr perqu&egrve; Ctluny es respecti l llist m&ecute;s votd. &Ecute;s evident que Ctluny hi h un desenc&icute;s molt grn de l ciutdni mb l clsse pol&icute;tic que es mnifest mb nivells lt&icute;ssims d’bstenci&ocute; i un nombre cd cop m&ecute;s lt de vots blncs. I &ecute;s evident que l llei electorl ctul no jud fomentr l prticipci&ocute; dels ciutdns, que es veuen bocts votr llistes tncdes de prtits pol&icute;tics on l decisi&ocute; dels cndidts elegibles i el seu ordre cb en grn mesur estnt en mns dels prells dels prtits.
Llegir-ne més
Col·lectiu 21 de gener
25 de juliol de 2007 05:00 h
Hispasat, Abertis, la Caixa i el centralisme espanyol
En els nys de l trnsici&ocute; pol&icute;tic, els ctlns eren vistos Mdrid com “l fuerz trnquil”. N’hi h prou mb repssr les refer&egrve;ncies de l prems persontges com Rfel Termes, Cludio Bod o Crlos Ferrer Slt per copsr fins quin punt l’estblishment empresril i medi&grve;tic mdrileny cceptv quests persontges i el que representven com un referent &ndsh;est&grve; per sber, en tot cs, de qu&egrve;. Amb els nys, per&ogrve;, el distnciment entre Mdrid i Brcelon en fers empresrils h nt en ugment i r mteix es pot prlr j d’bisme.
Llegir-ne més
Joan Camp
25 de juliol de 2007 05:00 h
100 dies
Avui 25 de juliol de 2007 f exctment 100 dies que quest projecte, directe!ct, es v posr en mrx. No h estt f&grve;cil, per&ogrve; hem conseguit mntenir el ritme i mntenir l ide inicil d'quest projecte. Sigui com sigui per&ogrve;, i encr no cbem de sber exctment com, sembl que hem qullt. Amb poc m&ecute;s de 3 mesos de vid podem dir mb l boc ben gross que tenim un &grve;mpli udi&egrve;nci i que quest &ecute;s totlment sostingud, &ecute;s dir, que repeteix diri. I entenem que l'udi&egrve;nci, que l trdor es coneixer&grve; trv&ecute;s de l'udici&ocute; de l'OJD, h trobt en nosltres un prcel que fins r no cbv de cobrir ben b&ecute; cp ltre projecte.
Llegir-ne més
Alfons López Tena
24 de juliol de 2007 12:00 h
Estatut, Tribunal Constitucional i referèndum
S’h estès per Ctluny l perplexitt i preocupció per l col•lisió que entre dues legitimitts en surt de l contrdicció entre l voluntt del poble ctlà, que v provr en referèndum l’Esttut d’utonomi, i les previsibles sentències del Tribunl Constitucionl, que l’rrnrn, bé per nul•lr preceptes declrnt-los inconstitucionls, tl com demnen el Prtido Populr (PP) i el Defensor del Pueblo, bé per declrr-los sense forç jurídic i subordints l normtiv espnyol, tl com ho demn l’Abogdo del Estdo en defens [sic] de l’Esttut.
Llegir-ne més
Oriol Junqueras
20 de juliol de 2007 12:26 h
Una mica de "transcendentalisme" nord-americà
“Sostenim com evidents questes veritts: que tots els homes s&ocute;n crets iguls; que s&ocute;n dotts pel seu Credor de certs drets inlienbles; que entre quests drets hi h el dret l vid, l llibertt i l recerc de l felicitt”. Amb questes prules, el 4 de juliol de 1776, els nord-mericns proclmen l sev secessi&ocute; respecte l Regne Unit. En l Declrci&ocute; d’Independ&egrve;nci, Thoms Jefferson expos l voluntt col•lectiv d’emncipci&ocute; i orgnitzci&ocute; pol&icute;tic dels Estts Units d’Am&egrve;ric: l sobirni populr, el dret escollir l pr&ogrve;pi representci&ocute; pol&icute;tic i el dret deposr el poder p&ucute;blic, qun sigui injust o ineficç.
Llegir-ne més
Veure llistat de blogs
<
ELS MÉS 
1
<
<
ARXIU
<
<
LES NOTÍCIES DEL DIRECTE!CAT
- Coses de la llengua 31.08.2018
- El llibreter saltenc Guillem Terribas rebrà el Premi Trajectòria de La Setmana del Llibre 31.08.2018
- Barcelona serà la ciutat convidada d’honor a la Feria del Libro 2019 de Buenos Aires 29.08.2018
- ‘Els homes’, d’Angelika Schrobsdorff es publica en català incorporant els capítols fins ara censurats 29.08.2018
- [Novetat] REVISTA DE CATALUNYA, 302 21.08.2018
v1.00 16 abril 2007
v2.00 16 abril 2008
v3.00 19 febrer 2010
Edita: Catmèdia Global
Desenvolupat per Tirabol
- notes legals
- Qui som
- Avís legal
- Mapa web
- Crèdits
- sobre els comentaris
- Tots els comentaris referents a qualsevol informació apareguda en aquest mitjà digital són únicament i exclusiva responsabilitat de la persona o institució que el realitza, i en cap cas serà responsabilitat del mitjà digital directe!cat.
- a la xarxa
-
Actualitat- Opinió
- Blogs