26 de juliol de 2007 15:45 h
No cl donr-li moltes voltes ni cl estudir molt. Fins i tot es pot pssr, ml m’estigui dir-ho, sense llegir prems cd di. FECSA-ENDESA, AENA, RENFE, Telef&ocute;nic i r REE o Red El&ecute;ctric Espnyol, totes elles s&ocute;n empreses del rng de les intocbles, empreses sobre les quls, els ctlns, no podem tocr ni un com. Empreses del m&ecute;s enll&grve;, m&ecute;s enll&grve; del 1975 en ess&egrve;nci, cigudes del cel, que no hem trit, que j hi eren bns que tingu&ecute;ssim &ucute;s de r&ocute;, empreses, si &ecute;s que se’n pot dir empreses i no “ministerios” -mot que sempre em f pensr en “misterio”-, de les que no qued mi clr si els seus comptes de resultts en condicionrn l sev exist&egrve;nci.
Llegir-ne més
25 de juliol de 2007 19:57 h
Artur Ms v firmr quest setmn que pens donr l cr perqu&egrve; Ctluny es respecti l llist m&ecute;s votd. &Ecute;s evident que Ctluny hi h un desenc&icute;s molt grn de l ciutdni mb l clsse pol&icute;tic que es mnifest mb nivells lt&icute;ssims d’bstenci&ocute; i un nombre cd cop m&ecute;s lt de vots blncs. I &ecute;s evident que l llei electorl ctul no jud fomentr l prticipci&ocute; dels ciutdns, que es veuen bocts votr llistes tncdes de prtits pol&icute;tics on l decisi&ocute; dels cndidts elegibles i el seu ordre cb en grn mesur estnt en mns dels prells dels prtits.
Llegir-ne més
25 de juliol de 2007 05:00 h
En els nys de l trnsici&ocute; pol&icute;tic, els ctlns eren vistos Mdrid com “l fuerz trnquil”. N’hi h prou mb repssr les refer&egrve;ncies de l prems persontges com Rfel Termes, Cludio Bod o Crlos Ferrer Slt per copsr fins quin punt l’estblishment empresril i medi&grve;tic mdrileny cceptv quests persontges i el que representven com un referent &ndsh;est&grve; per sber, en tot cs, de qu&egrve;. Amb els nys, per&ogrve;, el distnciment entre Mdrid i Brcelon en fers empresrils h nt en ugment i r mteix es pot prlr j d’bisme.
Llegir-ne més
25 de juliol de 2007 05:00 h
Avui 25 de juliol de 2007 f exctment 100 dies que quest projecte, directe!ct, es v posr en mrx. No h estt f&grve;cil, per&ogrve; hem conseguit mntenir el ritme i mntenir l ide inicil d'quest projecte. Sigui com sigui per&ogrve;, i encr no cbem de sber exctment com, sembl que hem qullt. Amb poc m&ecute;s de 3 mesos de vid podem dir mb l boc ben gross que tenim un &grve;mpli udi&egrve;nci i que quest &ecute;s totlment sostingud, &ecute;s dir, que repeteix diri. I entenem que l'udi&egrve;nci, que l trdor es coneixer&grve; trv&ecute;s de l'udici&ocute; de l'OJD, h trobt en nosltres un prcel que fins r no cbv de cobrir ben b&ecute; cp ltre projecte.
Llegir-ne més
24 de juliol de 2007 12:00 h
S’h estès per Ctluny l perplexitt i preocupció per l col•lisió que entre dues legitimitts en surt de l contrdicció entre l voluntt del poble ctlà, que v provr en referèndum l’Esttut d’utonomi, i les previsibles sentències del Tribunl Constitucionl, que l’rrnrn, bé per nul•lr preceptes declrnt-los inconstitucionls, tl com demnen el Prtido Populr (PP) i el Defensor del Pueblo, bé per declrr-los sense forç jurídic i subordints l normtiv espnyol, tl com ho demn l’Abogdo del Estdo en defens [sic] de l’Esttut.
Llegir-ne més
20 de juliol de 2007 12:26 h
“Sostenim com evidents questes veritts: que tots els homes s&ocute;n crets iguls; que s&ocute;n dotts pel seu Credor de certs drets inlienbles; que entre quests drets hi h el dret l vid, l llibertt i l recerc de l felicitt”. Amb questes prules, el 4 de juliol de 1776, els nord-mericns proclmen l sev secessi&ocute; respecte l Regne Unit. En l Declrci&ocute; d’Independ&egrve;nci, Thoms Jefferson expos l voluntt col•lectiv d’emncipci&ocute; i orgnitzci&ocute; pol&icute;tic dels Estts Units d’Am&egrve;ric: l sobirni populr, el dret escollir l pr&ogrve;pi representci&ocute; pol&icute;tic i el dret deposr el poder p&ucute;blic, qun sigui injust o ineficç.
Llegir-ne més
20 de juliol de 2007 05:00 h
Els drets dels ciutdns es grnteixen mb lleis, &ecute;s per ix&ogrve; que l’Esttut del Consumidor del 1993 diu en el Cp&icute;tol IV: "Els consumidors tenen dret rebre en ctl&grve; les informcions pertinents per l consum i l'&ucute;s dels b&ecute;ns, els productes i els serveis, i especilment les ddes obligt&ogrve;ries relciondes directment mb l slvgurd de llur slut i segurett”. Fins qu&icute; b&ecute;, per&ogrve; per concretr el com, les disposicions finls s’hi fegeix: “Les dministrcions p&ucute;bliques de Ctluny, en l'&grve;mbit de llurs compet&egrve;ncies, hn d'doptr les mesures necess&grve;ries per fomentr i grntir, d'un mner progressiv, l'exercici dels drets lingü&icute;stics qu&egrve; f refer&egrve;nci el cp&icute;tol IV.
Llegir-ne més
18 de juliol de 2007 22:28 h
Som crboni, mengem crboni, cremem crboni. A bnd de l’igu, el crboni &ecute;s l’element qu&icute;mic m&ecute;s importt per l vid, &ecute;s l’element estructurl de l mt&egrve;ri org&grve;nic, dels nostres cossos, dels troncs dels rbres, de les fulles, etc. Els compostos org&grve;nics tmb&ecute; tenen un elevt contingut energ&egrve;tic, i s&ocute;n un de les fonts principls d’limentci&ocute; dels &ecute;ssers vius: el sucre, el p, l pst, les verdures... tots tenen un contingut lt en hidrts de crboni.
Llegir-ne més
18 de juliol de 2007 10:50 h
F pocs dies es v complir el primer niversri de l mort de l lluitdor ntifrnquist Enriquet Gllint. Funddor d’Esquerr Republicn de Ctluny l’ny 1931, l’Enriquet, posseïdor d’un mem&ogrve;ri prodigios, er un enciclop&egrve;di viv de l hist&ogrve;ri del nostre p&icute;s. Des dels drrers temps de l dictdur de Primo de River fins l’eclosi&ocute; de l’independentisme de les drreres d&egrve;cdes, pssnt, &ogrve;bviment, pels nys espernçdors de l Rep&ucute;blic, l crues de l guerr civil, l llrg nit frnquist i els lmentbles pctes de l Trnsici&ocute;.
Llegir-ne més
18 de juliol de 2007 05:00 h
El psst 11 de juliol es v provr l Prlment de Ctluny l llei de creci&ocute; de l’Ag&egrve;nci Tribut&grve;ri de Ctluny dins del termini d’un ny que estbli l’Esttut de Ctluny. Aquest primer ps s’h de vlorr positivment per&ogrve; tmb&ecute; d’un mner relist, t&egrve;s que sols gestionr&grve;, recptr&grve;, inspeccionr&grve; i liquidr&grve; els impostos propis de Ctluny i els cedits totlment per l’Estt (per exemple, l’impost de successions i doncions o l’impost de trnsmissions ptrimonils i ctes jur&icute;dics documentts).
Llegir-ne més