Col·lectiu 21 de gener
25 de juliol de 2007 05:00 h
Hispasat, Abertis, la Caixa i el centralisme espanyol
En els nys de l trnsici&ocute; pol&icute;tic, els ctlns eren vistos Mdrid com “l fuerz trnquil”. N’hi h prou mb repssr les refer&egrve;ncies de l prems persontges com Rfel Termes, Cludio Bod o Crlos Ferrer Slt per copsr fins quin punt l’estblishment empresril i medi&grve;tic mdrileny cceptv quests persontges i el que representven com un referent &ndsh;est&grve; per sber, en tot cs, de qu&egrve;. Amb els nys, per&ogrve;, el distnciment entre Mdrid i Brcelon en fers empresrils h nt en ugment i r mteix es pot prlr j d’bisme.
Llegir-ne més
4 comentaris
Joan Camp
25 de juliol de 2007 05:00 h
100 dies
Avui 25 de juliol de 2007 f exctment 100 dies que quest projecte, directe!ct, es v posr en mrx. No h estt f&grve;cil, per&ogrve; hem conseguit mntenir el ritme i mntenir l ide inicil d'quest projecte. Sigui com sigui per&ogrve;, i encr no cbem de sber exctment com, sembl que hem qullt. Amb poc m&ecute;s de 3 mesos de vid podem dir mb l boc ben gross que tenim un &grve;mpli udi&egrve;nci i que quest &ecute;s totlment sostingud, &ecute;s dir, que repeteix diri. I entenem que l'udi&egrve;nci, que l trdor es coneixer&grve; trv&ecute;s de l'udici&ocute; de l'OJD, h trobt en nosltres un prcel que fins r no cbv de cobrir ben b&ecute; cp ltre projecte.
Llegir-ne més
Alfons López Tena
24 de juliol de 2007 12:00 h
Estatut, Tribunal Constitucional i referèndum
S’h estès per Ctluny l perplexitt i preocupció per l col•lisió que entre dues legitimitts en surt de l contrdicció entre l voluntt del poble ctlà, que v provr en referèndum l’Esttut d’utonomi, i les previsibles sentències del Tribunl Constitucionl, que l’rrnrn, bé per nul•lr preceptes declrnt-los inconstitucionls, tl com demnen el Prtido Populr (PP) i el Defensor del Pueblo, bé per declrr-los sense forç jurídic i subordints l normtiv espnyol, tl com ho demn l’Abogdo del Estdo en defens [sic] de l’Esttut.
Llegir-ne més
Oriol Junqueras
20 de juliol de 2007 12:26 h
Una mica de "transcendentalisme" nord-americà
“Sostenim com evidents questes veritts: que tots els homes s&ocute;n crets iguls; que s&ocute;n dotts pel seu Credor de certs drets inlienbles; que entre quests drets hi h el dret l vid, l llibertt i l recerc de l felicitt”. Amb questes prules, el 4 de juliol de 1776, els nord-mericns proclmen l sev secessi&ocute; respecte l Regne Unit. En l Declrci&ocute; d’Independ&egrve;nci, Thoms Jefferson expos l voluntt col•lectiv d’emncipci&ocute; i orgnitzci&ocute; pol&icute;tic dels Estts Units d’Am&egrve;ric: l sobirni populr, el dret escollir l pr&ogrve;pi representci&ocute; pol&icute;tic i el dret deposr el poder p&ucute;blic, qun sigui injust o ineficç.
Llegir-ne més
Plataforma per la Llengua
20 de juliol de 2007 05:00 h
La Generalitat de Catalunya, acomodada en la marginació del català
Els drets dels ciutdns es grnteixen mb lleis, &ecute;s per ix&ogrve; que l’Esttut del Consumidor del 1993 diu en el Cp&icute;tol IV: "Els consumidors tenen dret rebre en ctl&grve; les informcions pertinents per l consum i l'&ucute;s dels b&ecute;ns, els productes i els serveis, i especilment les ddes obligt&ogrve;ries relciondes directment mb l slvgurd de llur slut i segurett”. Fins qu&icute; b&ecute;, per&ogrve; per concretr el com, les disposicions finls s’hi fegeix: “Les dministrcions p&ucute;bliques de Ctluny, en l'&grve;mbit de llurs compet&egrve;ncies, hn d'doptr les mesures necess&grve;ries per fomentr i grntir, d'un mner progressiv, l'exercici dels drets lingü&icute;stics qu&egrve; f refer&egrve;nci el cp&icute;tol IV.
Llegir-ne més
Carles Ibáñez
18 de juliol de 2007 22:28 h
Després del carboni
Som crboni, mengem crboni, cremem crboni. A bnd de l’igu, el crboni &ecute;s l’element qu&icute;mic m&ecute;s importt per l vid, &ecute;s l’element estructurl de l mt&egrve;ri org&grve;nic, dels nostres cossos, dels troncs dels rbres, de les fulles, etc. Els compostos org&grve;nics tmb&ecute; tenen un elevt contingut energ&egrve;tic, i s&ocute;n un de les fonts principls d’limentci&ocute; dels &ecute;ssers vius: el sucre, el p, l pst, les verdures... tots tenen un contingut lt en hidrts de crboni.
Llegir-ne més
Jordi Creus
18 de juliol de 2007 10:50 h
Enriqueta Gallinat
F pocs dies es v complir el primer niversri de l mort de l lluitdor ntifrnquist Enriquet Gllint. Funddor d’Esquerr Republicn de Ctluny l’ny 1931, l’Enriquet, posseïdor d’un mem&ogrve;ri prodigios, er un enciclop&egrve;di viv de l hist&ogrve;ri del nostre p&icute;s. Des dels drrers temps de l dictdur de Primo de River fins l’eclosi&ocute; de l’independentisme de les drreres d&egrve;cdes, pssnt, &ogrve;bviment, pels nys espernçdors de l Rep&ucute;blic, l crues de l guerr civil, l llrg nit frnquist i els lmentbles pctes de l Trnsici&ocute;.
Llegir-ne més
Col·lectiu 21 de gener
18 de juliol de 2007 05:00 h
Agència Tributària de Catalunya: optimisme poc justificat
El psst 11 de juliol es v provr l Prlment de Ctluny l llei de creci&ocute; de l’Ag&egrve;nci Tribut&grve;ri de Ctluny dins del termini d’un ny que estbli l’Esttut de Ctluny. Aquest primer ps s’h de vlorr positivment per&ogrve; tmb&ecute; d’un mner relist, t&egrve;s que sols gestionr&grve;, recptr&grve;, inspeccionr&grve; i liquidr&grve; els impostos propis de Ctluny i els cedits totlment per l’Estt (per exemple, l’impost de successions i doncions o l’impost de trnsmissions ptrimonils i ctes jur&icute;dics documentts).
Llegir-ne més
Jordi Castañeda
18 de juliol de 2007 01:00 h
Madrid i Olimpíades
No us podeu imginr com xlo veient els fitxtges del Mdrid. Ar result que ens volen espntr mb el Sviol. Em sembl que l finl, l finl, encr hur&grve; estt un bon ide reglr-los l pssd Llig. S’ho hn cregut. Un cduc R&ucute;l es veu mb cor de continur, fitxen el nostre tercer (o qurt?) dvnter, un portugu&egrve;s i un lemny que encr s’hn de donr con&egrve;ixer. El cs Sviol j vig dir que cbri ix&icute;. Ar potser sentirn menys pen per quest pobre noiet quell que el plnyien. S’h embutxct fins l’&ucute;ltim euro del Brç i se’n v lliure l Mdrid.
Llegir-ne més
Miquel Estruch
17 de juliol de 2007 17:23 h
La Pilarín
F pocs dies que vig publicr un rticle “El Punt” , titult “Un petit món que es mor”, que dei ixí: “L Pilrín j hi v néixer, l crrer Brcelon. Els seus pres, en Peret i l Vicent, s’hi hvien trslldt un prell d’nys bns, provinents del crrer de les Eres. Qun vn llogr quell cs, llò er poc cos més que un teuld. El sol er de terr, les prets de pedr viv i els sostres de big vist. Un esclet cp munt, estret i mb un fort pendent, donv ccés les hbitcions de dlt, de rjol tosc i prets de clç.
Llegir-ne més
Veure llistat de blogs
<
ELS MÉS 
1
<
<
ARXIU
<
<
LES NOTÍCIES DEL DIRECTE!CAT
- Coses de la llengua 31.08.2018
- El llibreter saltenc Guillem Terribas rebrà el Premi Trajectòria de La Setmana del Llibre 31.08.2018
- Barcelona serà la ciutat convidada d’honor a la Feria del Libro 2019 de Buenos Aires 29.08.2018
- ‘Els homes’, d’Angelika Schrobsdorff es publica en català incorporant els capítols fins ara censurats 29.08.2018
- [Novetat] REVISTA DE CATALUNYA, 302 21.08.2018
v1.00 16 abril 2007
v2.00 16 abril 2008
v3.00 19 febrer 2010
Edita: Catmèdia Global
Desenvolupat per Tirabol
- notes legals
- Qui som
- Avís legal
- Mapa web
- Crèdits
- sobre els comentaris
- Tots els comentaris referents a qualsevol informació apareguda en aquest mitjà digital són únicament i exclusiva responsabilitat de la persona o institució que el realitza, i en cap cas serà responsabilitat del mitjà digital directe!cat.
- a la xarxa
-
Actualitat- Opinió
- Blogs