14 d'octubre de 2007 09:22 h
En el drrer rticle vlorv l’cord Solbes-Cstells sobre les inversions de l’Estt Ctluny com un millor insuficient que encr no compleix l’Esttut. Tnmteix, l plsmci&ocute; d’quest cord en el projecte de llei de Pressupostos de l’Estt fegeix m&ecute;s ombres l mev primer precici&ocute;. Aix&icute;, l inversi&ocute; rel territorilitzble de l’Estt Ctluny ser&grve; del 14,9%, lluny del 18,72% que &ecute;s l prticipci&ocute; de Ctluny en el PIB esttl segons les drreres ddes disponibles i lleugerment superior l 13,9% de l’ny psst.
Llegir-ne més
12 d'octubre de 2007 00:30 h
12 d’octubre. El di de l rç. L did ncionl d’Espny. Fest de l hispnitt. El di d’Espñ somos todos. Tot ixò ens ho diuen des del fr west. I des d’quí? Què diem? El di dels ftxes. L did nzionl. I molts més opten per l j ntig consign: 12 d’octubre. Res celebrr. I es fn botifrrdes, i lgun tímid mnifestció més o menys rquític. O es v de pont, o es pss de tot... O ni se sp què es commemor i es dorm fins que el cos diu que prou. Cdscú que fci el que vulgui, només fltri! Fins i tot se’n pot nr Montjuïc o l merd mb un bnder mb guilot i pssejr l sev estupides tot cntnt crelsol-trlrà.
Llegir-ne més
11 d'octubre de 2007 17:53 h
..doncs ixò que us dei, que jo no sóc ncionlist. Ser ncionlist és ixò ltre. ...ncionlist espnyol i ftx ptètic. Algú em podri dir que hi tenim veure mb ixò nosltres, els ctlns? Que no ho veieu que no hi h res fer? Res de res! Doncs ixò que us dei...nosltres l nostr i ells..., ells que s’ho fcin mirr cl psiquitre i si no en tenen prou, que els donin “ls dos orejs y el rbo” i que mb ixò mirin de fer bullir l’oll....i Olé!
Llegir-ne més
11 d'octubre de 2007 14:30 h
El 12 d’octubre de 1707, les tropes cstellnes, disposdes devstr Ctluny i els Pïsos Ctlns, ssltven el convent del Roser de l ciutt de Lleid. Dins l’esgl&ecute;si del blurd, 700 refugits dels pobles dels voltnts -homes, dones, infnts...- eren degollts un un. Tres dies bns, un tc rtiller consegui obrir dues grns escletxes les murlles, concretment en el portl de Mgdlen i en el bsti&ocute; del Crme. Ens trobem en plen brb&grve;rie, eternitzd fins el 18 de setembre de 1714, qun Crdon, mb l sev rendici&ocute;, evit el squeig de Brcelon, cigud un setmn bns.
Llegir-ne més
11 d'octubre de 2007 13:48 h
Amb motiu del 300 niversri de l cigud del Roser de Lleid, el 12 d’octubre de 1707. Els Pïsos Ctlns (i el conjunt de l Coron d’Arg&ocute;) vn incorporr-se l Guerr de Successi&ocute; espnyol en un intent de grntir el seu futur pol&icute;tic i econ&ogrve;mic. A principis del segle XVIII, j fei m&ecute;s de setnt nys que Ctluny vivi en un estt de guerr pr&grve;cticment permnent.
Llegir-ne més
11 d'octubre de 2007 10:00 h
Al P&icute;s Vlenci&grve;, l’ofensiv en contr l llengu ctln continu m&ecute;s fort i subtil que mi. L’dministrci&ocute; envi sistem&grve;ticment les l&icute;nies d’ensenyment en vlenci&grve; dels centres eductius de secund&grve;ri professort que ni tn sols prl l nostr llengu, mb l qul cos s’ssegur que les clsses es fcin en espnyol. Si tenim en compte que nom&ecute;s un mic m&ecute;s del 17% de l’lumnt s’h pogut mtriculr en un l&icute;ni en vlenci&grve; i que, m&ecute;s m&ecute;s, en molts csos el professort no &ecute;s competent en quest llengu, ix&ogrve; vol dir que el boicot que exerceix l Generlitt Vlencin vers l’prenenttge de l nostr llengu vulner constntment els drets lingü&icute;stics dels estudints ctlnoprlnts.
Llegir-ne més
10 d'octubre de 2007 19:24 h
“Menys omplir-se l boc de Frnkfurt i més menjr botifrr”. Huri pogut ser el lem del festivl de cinem eròtic ctlà, o tmbé el d’lgun empres càrnic nostrd, però és l’eslògn que he llegit vui en un prdor d’un llibreri de Sbdell. Un eslògn brillnt. Les lectures que se’n poden fer són múltiples. Jo no en fré cp. Ho deixo en mns (o en ment) de l’mble lector. D’ixò es deu trctr. Llibertt! Llibertt! L consign en qüestió, mi em serveix com excus per prlr de l Fir del Llibre de Frnkfurt, encr que m’hvi jurt i perjurt d’obvir el tem; per un bnd, perquè em sembl feixuguíssim —l crème de l crème em crreg que és un cos.
Llegir-ne més
10 d'octubre de 2007 02:51 h
Existeix un esp&egrve;cie de creenç entre les ments pens&icute;voles d'quest pïs segons l qul Ctluny &ecute;s per defecte honord i tingud en compte l'extrnger. D'qu&icute; rrosseguem concepcions tls com que l recept cr&icute;ptic del p mb tom&grve;quet nom&ecute;s &ecute;s conegud per nosltres, oh escollits ctlns, i que &ecute;s nostr missi&ocute; escmpr-l pel m&ocute;n i redimir els insensts que gosen fregr el p mb mnteg de ccuet. Tmb&ecute; creiem que for de les nostres fronteres l gent cntrronej el cnt dels ocells cd mt&icute; l dutx tot recordnt el discurs de Pu Csls l'ONU el 1971 ix&icute; com mots tn comuns com cul-de-sc i cp-i-cu, grns portcions de l nostr llegu l l&egrve;xic interncionl, s&ocute;n usts incnsblement en les converses for&grve;nies.
Llegir-ne més
10 d'octubre de 2007 00:32 h
Entremig de tot l prems d'hir he trobt un prell de perles que demostren fins quin gru tenim pol&icute;tics botiflers dins de l Generlitt. El primer &ecute;s el mteix president Montill, que emulnt un dels discursos m&ecute;s memorbles del monrc espnyol, s'trevi firmr que el ctl&grve; viu sense conflictes mb el cstell&grve; (o espnyol... que ix&ogrve; encr no ho hem resolt). Crec que Montill encr no &ecute;s conscient que l cultur convidd Frnkfurt &ecute;s l ctln, i que quest v un mic m&ecute;s enll&grve; de l rond de dlt.
Llegir-ne més
9 d'octubre de 2007 17:45 h
&lquo;Amb l llengu h estt cret el cor d’un poble&rquo;, dei el fil&ogrve;sof lemny Herder. Hereu del romnticisme d'rrel herderin, grn prt del ncionlisme ctl&grve; no t&ecute; escr&ucute;pols l'hor de reduir nci&ocute; cultur i cultur llengu. Ctluny equivldri, llvors, l llengu ctln. Ni m&ecute;s ni menys. Evidentment, quest reducci&ocute; excloent i conservdor provoc freqüentment problemes i mlentesos en el si del m&ocute;n pol&icute;tic i culturl ctl&grve;. L'&ucute;ltim pretext que h fet sltr el debt identitri h estt un invitci&ocute;, prentment innocent.
Llegir-ne més