16 d'octubre de 2007 05:00 h
Doncs s&icute;. Exctment vui, f mig ny que vm incir quest vitge noment directe!ct. V ser un dilluns 16 d'bril. Me'n recordo perfectment. El primer di tot vn ser nervis, i lgunes coses no vn cbr de sortir tl i com volien. Per&ogrve; r, mirnt enrere, s&ocute;c cpç de veure que s&ocute;n bstntes les coses que deuen hver millort en quest petit diri digitl, perqu&egrve; tenim un udi&egrve;nci rellevnt i estble. S&ocute;n unes xifres que ni el m&ecute;s optimist de l'equip v presuposr que ser&icute;em cpços d'obtenir en el primer ny.
Llegir-ne més
15 d'octubre de 2007 18:15 h
El monrquisme joncrlist rrecer diltdes cpes de tot l societt de l'Estt Espnyol. I ix&ogrve; ve de l reil ctuci&ocute; de 1978, qun es v provr l Constituci&ocute; -j f 29 nys- i des del "¡Se sienten coño!", en f j vint-i-sis. Per&ogrve; h psst temps, molt de temps, i l gent, tots, tenim un tird cp l'oblit. I ni tn sols record ning&ucute; que el 23-F sembl que v cbr gr&grve;cies l pcte del cp&ocute; on s'intercnvi&grve; quell pcte inicil, constructiu fvor de tots, per l tn persistent LOAPA.
Llegir-ne més
15 d'octubre de 2007 12:00 h
Trs treint ños de democrci estble, sólidmente ncldos en l Unión Europe y el euro, impensbles los golpes de Estdo, integrdos en l globlizción y prósperos, es hor de hcer blnce sobre si le conviene Ctluny seguir en Espñ. Slvo efusiones lírics, menzs gondles, y cusciones de delirio psiquiátrico (idéntics ls prcticds por l dictdur soviétic), no se oye en Espñ rgumento lguno que justifique l dependenci de Ctluny. Los unionists ctlnes, slvo un ciert pelción l resignción y l rutin, tmpoco rzonn, incluso recurren crecientemente l escrnio y l menz, quí más próximos los usos de l dictdur moíst.
Llegir-ne més
14 d'octubre de 2007 22:22 h
S&ocute;c dels que ent&ecute;n les lleis com l'&ucute;ltim recurs efectiu i impertiu per ordenr el cos que supos el conviure en un societt. M'encntri un societt sense elles, que es reg&icute;s per unes normes d'educci&ocute; i conviv&egrve;nci col·lectiv i pctd, per&ogrve; ix&ogrve; &ecute;s un utopi es miri com es miri; sempre i qun definim "col·lectiu" com un entitt inmens. Per ltr bnd, hi h situcions on (fins f poc) semblv que no clien lleis, sino simples normes de conduct, o d'educci&ocute; si ho prefereixen.
Llegir-ne més
14 d'octubre de 2007 09:22 h
En el drrer rticle vlorv l’cord Solbes-Cstells sobre les inversions de l’Estt Ctluny com un millor insuficient que encr no compleix l’Esttut. Tnmteix, l plsmci&ocute; d’quest cord en el projecte de llei de Pressupostos de l’Estt fegeix m&ecute;s ombres l mev primer precici&ocute;. Aix&icute;, l inversi&ocute; rel territorilitzble de l’Estt Ctluny ser&grve; del 14,9%, lluny del 18,72% que &ecute;s l prticipci&ocute; de Ctluny en el PIB esttl segons les drreres ddes disponibles i lleugerment superior l 13,9% de l’ny psst.
Llegir-ne més
12 d'octubre de 2007 00:30 h
12 d’octubre. El di de l rç. L did ncionl d’Espny. Fest de l hispnitt. El di d’Espñ somos todos. Tot ixò ens ho diuen des del fr west. I des d’quí? Què diem? El di dels ftxes. L did nzionl. I molts més opten per l j ntig consign: 12 d’octubre. Res celebrr. I es fn botifrrdes, i lgun tímid mnifestció més o menys rquític. O es v de pont, o es pss de tot... O ni se sp què es commemor i es dorm fins que el cos diu que prou. Cdscú que fci el que vulgui, només fltri! Fins i tot se’n pot nr Montjuïc o l merd mb un bnder mb guilot i pssejr l sev estupides tot cntnt crelsol-trlrà.
Llegir-ne més
11 d'octubre de 2007 17:53 h
..doncs ixò que us dei, que jo no sóc ncionlist. Ser ncionlist és ixò ltre. ...ncionlist espnyol i ftx ptètic. Algú em podri dir que hi tenim veure mb ixò nosltres, els ctlns? Que no ho veieu que no hi h res fer? Res de res! Doncs ixò que us dei...nosltres l nostr i ells..., ells que s’ho fcin mirr cl psiquitre i si no en tenen prou, que els donin “ls dos orejs y el rbo” i que mb ixò mirin de fer bullir l’oll....i Olé!
Llegir-ne més
11 d'octubre de 2007 14:30 h
El 12 d’octubre de 1707, les tropes cstellnes, disposdes devstr Ctluny i els Pïsos Ctlns, ssltven el convent del Roser de l ciutt de Lleid. Dins l’esgl&ecute;si del blurd, 700 refugits dels pobles dels voltnts -homes, dones, infnts...- eren degollts un un. Tres dies bns, un tc rtiller consegui obrir dues grns escletxes les murlles, concretment en el portl de Mgdlen i en el bsti&ocute; del Crme. Ens trobem en plen brb&grve;rie, eternitzd fins el 18 de setembre de 1714, qun Crdon, mb l sev rendici&ocute;, evit el squeig de Brcelon, cigud un setmn bns.
Llegir-ne més
11 d'octubre de 2007 13:48 h
Amb motiu del 300 niversri de l cigud del Roser de Lleid, el 12 d’octubre de 1707. Els Pïsos Ctlns (i el conjunt de l Coron d’Arg&ocute;) vn incorporr-se l Guerr de Successi&ocute; espnyol en un intent de grntir el seu futur pol&icute;tic i econ&ogrve;mic. A principis del segle XVIII, j fei m&ecute;s de setnt nys que Ctluny vivi en un estt de guerr pr&grve;cticment permnent.
Llegir-ne més
11 d'octubre de 2007 10:00 h
Al P&icute;s Vlenci&grve;, l’ofensiv en contr l llengu ctln continu m&ecute;s fort i subtil que mi. L’dministrci&ocute; envi sistem&grve;ticment les l&icute;nies d’ensenyment en vlenci&grve; dels centres eductius de secund&grve;ri professort que ni tn sols prl l nostr llengu, mb l qul cos s’ssegur que les clsses es fcin en espnyol. Si tenim en compte que nom&ecute;s un mic m&ecute;s del 17% de l’lumnt s’h pogut mtriculr en un l&icute;ni en vlenci&grve; i que, m&ecute;s m&ecute;s, en molts csos el professort no &ecute;s competent en quest llengu, ix&ogrve; vol dir que el boicot que exerceix l Generlitt Vlencin vers l’prenenttge de l nostr llengu vulner constntment els drets lingü&icute;stics dels estudints ctlnoprlnts.
Llegir-ne més