15 d'octubre de 2007 18:15 h
El monrquisme joncrlist rrecer diltdes cpes de tot l societt de l'Estt Espnyol. I ix&ogrve; ve de l reil ctuci&ocute; de 1978, qun es v provr l Constituci&ocute; -j f 29 nys- i des del "¡Se sienten coño!", en f j vint-i-sis. Per&ogrve; h psst temps, molt de temps, i l gent, tots, tenim un tird cp l'oblit. I ni tn sols record ning&ucute; que el 23-F sembl que v cbr gr&grve;cies l pcte del cp&ocute; on s'intercnvi&grve; quell pcte inicil, constructiu fvor de tots, per l tn persistent LOAPA.
Llegir-ne més
15 d'octubre de 2007 12:00 h
Trs treint ños de democrci estble, sólidmente ncldos en l Unión Europe y el euro, impensbles los golpes de Estdo, integrdos en l globlizción y prósperos, es hor de hcer blnce sobre si le conviene Ctluny seguir en Espñ. Slvo efusiones lírics, menzs gondles, y cusciones de delirio psiquiátrico (idéntics ls prcticds por l dictdur soviétic), no se oye en Espñ rgumento lguno que justifique l dependenci de Ctluny. Los unionists ctlnes, slvo un ciert pelción l resignción y l rutin, tmpoco rzonn, incluso recurren crecientemente l escrnio y l menz, quí más próximos los usos de l dictdur moíst.
Llegir-ne més
14 d'octubre de 2007 22:22 h
S&ocute;c dels que ent&ecute;n les lleis com l'&ucute;ltim recurs efectiu i impertiu per ordenr el cos que supos el conviure en un societt. M'encntri un societt sense elles, que es reg&icute;s per unes normes d'educci&ocute; i conviv&egrve;nci col·lectiv i pctd, per&ogrve; ix&ogrve; &ecute;s un utopi es miri com es miri; sempre i qun definim "col·lectiu" com un entitt inmens. Per ltr bnd, hi h situcions on (fins f poc) semblv que no clien lleis, sino simples normes de conduct, o d'educci&ocute; si ho prefereixen.
Llegir-ne més
14 d'octubre de 2007 09:22 h
En el drrer rticle vlorv l’cord Solbes-Cstells sobre les inversions de l’Estt Ctluny com un millor insuficient que encr no compleix l’Esttut. Tnmteix, l plsmci&ocute; d’quest cord en el projecte de llei de Pressupostos de l’Estt fegeix m&ecute;s ombres l mev primer precici&ocute;. Aix&icute;, l inversi&ocute; rel territorilitzble de l’Estt Ctluny ser&grve; del 14,9%, lluny del 18,72% que &ecute;s l prticipci&ocute; de Ctluny en el PIB esttl segons les drreres ddes disponibles i lleugerment superior l 13,9% de l’ny psst.
Llegir-ne més
12 d'octubre de 2007 00:30 h
12 d’octubre. El di de l rç. L did ncionl d’Espny. Fest de l hispnitt. El di d’Espñ somos todos. Tot ixò ens ho diuen des del fr west. I des d’quí? Què diem? El di dels ftxes. L did nzionl. I molts més opten per l j ntig consign: 12 d’octubre. Res celebrr. I es fn botifrrdes, i lgun tímid mnifestció més o menys rquític. O es v de pont, o es pss de tot... O ni se sp què es commemor i es dorm fins que el cos diu que prou. Cdscú que fci el que vulgui, només fltri! Fins i tot se’n pot nr Montjuïc o l merd mb un bnder mb guilot i pssejr l sev estupides tot cntnt crelsol-trlrà.
Llegir-ne més
11 d'octubre de 2007 17:53 h
..doncs ixò que us dei, que jo no sóc ncionlist. Ser ncionlist és ixò ltre. ...ncionlist espnyol i ftx ptètic. Algú em podri dir que hi tenim veure mb ixò nosltres, els ctlns? Que no ho veieu que no hi h res fer? Res de res! Doncs ixò que us dei...nosltres l nostr i ells..., ells que s’ho fcin mirr cl psiquitre i si no en tenen prou, que els donin “ls dos orejs y el rbo” i que mb ixò mirin de fer bullir l’oll....i Olé!
Llegir-ne més
11 d'octubre de 2007 14:30 h
El 12 d’octubre de 1707, les tropes cstellnes, disposdes devstr Ctluny i els Pïsos Ctlns, ssltven el convent del Roser de l ciutt de Lleid. Dins l’esgl&ecute;si del blurd, 700 refugits dels pobles dels voltnts -homes, dones, infnts...- eren degollts un un. Tres dies bns, un tc rtiller consegui obrir dues grns escletxes les murlles, concretment en el portl de Mgdlen i en el bsti&ocute; del Crme. Ens trobem en plen brb&grve;rie, eternitzd fins el 18 de setembre de 1714, qun Crdon, mb l sev rendici&ocute;, evit el squeig de Brcelon, cigud un setmn bns.
Llegir-ne més
11 d'octubre de 2007 13:48 h
Amb motiu del 300 niversri de l cigud del Roser de Lleid, el 12 d’octubre de 1707. Els Pïsos Ctlns (i el conjunt de l Coron d’Arg&ocute;) vn incorporr-se l Guerr de Successi&ocute; espnyol en un intent de grntir el seu futur pol&icute;tic i econ&ogrve;mic. A principis del segle XVIII, j fei m&ecute;s de setnt nys que Ctluny vivi en un estt de guerr pr&grve;cticment permnent.
Llegir-ne més
11 d'octubre de 2007 10:00 h
Al P&icute;s Vlenci&grve;, l’ofensiv en contr l llengu ctln continu m&ecute;s fort i subtil que mi. L’dministrci&ocute; envi sistem&grve;ticment les l&icute;nies d’ensenyment en vlenci&grve; dels centres eductius de secund&grve;ri professort que ni tn sols prl l nostr llengu, mb l qul cos s’ssegur que les clsses es fcin en espnyol. Si tenim en compte que nom&ecute;s un mic m&ecute;s del 17% de l’lumnt s’h pogut mtriculr en un l&icute;ni en vlenci&grve; i que, m&ecute;s m&ecute;s, en molts csos el professort no &ecute;s competent en quest llengu, ix&ogrve; vol dir que el boicot que exerceix l Generlitt Vlencin vers l’prenenttge de l nostr llengu vulner constntment els drets lingü&icute;stics dels estudints ctlnoprlnts.
Llegir-ne més
10 d'octubre de 2007 19:24 h
“Menys omplir-se l boc de Frnkfurt i més menjr botifrr”. Huri pogut ser el lem del festivl de cinem eròtic ctlà, o tmbé el d’lgun empres càrnic nostrd, però és l’eslògn que he llegit vui en un prdor d’un llibreri de Sbdell. Un eslògn brillnt. Les lectures que se’n poden fer són múltiples. Jo no en fré cp. Ho deixo en mns (o en ment) de l’mble lector. D’ixò es deu trctr. Llibertt! Llibertt! L consign en qüestió, mi em serveix com excus per prlr de l Fir del Llibre de Frnkfurt, encr que m’hvi jurt i perjurt d’obvir el tem; per un bnd, perquè em sembl feixuguíssim —l crème de l crème em crreg que és un cos.
Llegir-ne més