1 d'octubre de 2009 08:00 h
Al setembre del 1981, mb el nom de Fir del Tetre Trifulques i Xim-Xim l Crrer, neix l Fir de Tetre de Tàrreg. Els seus principls impulsors són Eugeni Ndl, lclde de Tàrreg, Xvier Fàbregs, cp del Servei de Cinemtogrfi i Tetre de l Generlitt de Ctluny, i Jon Font, director de Els Comedints. De fet, tombnts dels nys 70 i 80, l reinsturció dels juntments democràtics i el seu desig d'impulsr les festes populrs fvoreix quest men d'inicitives que tenen el crrer com referent. I, més, en quest context, preixen moltes compnyies de tetre i grups musicls, com Els Comedints (1978), Vol-Rs (1980), L Vell Dixielnd (1980), El Tricicle (1980).
Llegir-ne més
30 de setembre de 2009 20:48 h
Entre els cndidts Regrupment m’h sorprès veure l’lt número de professors i ctedràtics universitris. Així, entre els cndidts trobem : Josep Domingo, ctedràtic d'enginyeri informàtic l Universitt Rovir i Virgili (URV); per cert, grn defensor de que Ctluny disposi d’un servei d’intel•ligènci Josep Solé, ctedràtic de l’UPC Emili Vldero, professor titulr del Deprtment de Mtemàtic Econòmic i Finncer de l Universitt de Brcelon Jordi Crbonell, professor de Dret Interncionl Privt l UAB Jon Fonollos, professor de l UPC i l UAB Crles José, professor ssocit l Fcultt de Filosofi de l Universitt de Brcelon Xvier Rull, professor ssocit de Filologi Ctln l Universitt Rovir i Virgili i l Universitt de Lleid, i professor consultor de l Universitt Obert de Ctluny Josep Sort, professor l Universitt Rmon Llull D’entre quests cndidts tinc l sort de conèixer bé dues persones que sens dubte votré: l’Emili Vldero que, entre moltes ltres tsques h portt l coordinció territoril els drrers mesos (un feind, i ben fet, l veritt); i el Jordi Crbonell, de Sbdell, executiu d’un empres ssegurdor que combin mb l docènci.
Llegir-ne més
30 de setembre de 2009 20:01 h
Si l’insigne rquitecte Antoni Gudí hgués tingut l bon, o ml pensd, de construir el Temple Expitori de l Sgrd Fmíli qulsevol lloc d’Espny, que no Ctluny, on vui en di hi hgués de pssr un TGV més de mitj Espny perdri el cul perquè el fmós tren psses quilòmetres de distànci del temple. I conseguirien l’objectiu. Recollons pnderet! I tnt que ho conseguirien! Però l’insigne rquitecte Gudí, només v pensr en Brcelon, i r, per sot de Brcelon, en concret per sot del grndiós temple hi volen fer pssr el TGV.
Llegir-ne més
30 de setembre de 2009 19:13 h
El president de l Confederció d’Orgnitzcions de Mjors de l’Estt v demostrr l sev ven ncionlist espnyolist qun v enfrontr l polític lingüístic ctln mb el desenvolupment de l Llei de dependènci. El 12 de desembre de 2008 v mnifestr el següent: “El Gobierno ctlán se gstó el psdo ño en polític lingüístic 157 millones de Euros. L cifr es enorme. Sólo un dto importnte: con un curt prte de lo gstdo en Ctluñ en polític lingüístic se podrí finncir l prestción económic previst en l ''Ley de Dependenci'' pr todos los Grndes Dependientes ctlnes -en su inmens myorí ncinos e inválidos- pr los cules el Gobierno ctlán nunci que no tienen finncición.
Llegir-ne més
30 de setembre de 2009 17:49 h
M’grd molt vitjr mb cotxe. Però un cos és grdr-me i l’ltr poder-ho posr en pràctic tntes vegdes com em vingui de gust. Tot és molt cr i l benzin tmbé. Tot i ixí, he voltt molt. Tnt per terres ctlnes com per terres de més enllà de l’Ebre i de l Frnj de Ponent. A molts llocs on he estt hi he rribt seguin més o menys els indicdors de les crreteres. Però en molts d’ltres hi he rribt turnt el cotxe l mrge d’un cmp o les portes d’un cs de pgès trobd l’tzr fen cmí, i preguntnt l person que m’teni: –«escolti, si us plu, per nr .
Llegir-ne més
30 de setembre de 2009 17:11 h
Temps enrere em sembl que j vig prlr del tem, però per si no h rribt ls interessts, (i si els hi h rribt s’ho hn psst pel forro) torno h comentr-ho. Dels mil i un treblls que l món hi h, de les mil i un indústries que el Plnet Terr cull, senst és pensr que moltes d’questes indústries, trd o d’hor, un di ho ltre, s’hi h declrt un vg. Doncs no. A totes no. Hn vist o escoltt vostès l notici en els mitjns de comunicció escrits i udiovisuls, que tl o qul fàbric o indústri de fbricció d’rmment, hgi estt en vg o simplement hgi fet reducció de plntill o tnct el negoci? No! Segur que no.
Llegir-ne més
30 de setembre de 2009 16:26 h
Gràcies per la visita! De moment i mentre no m’hagi après la mecànica de funcionament d’aquest lloc, els meus escrits els trobaràs aquí. Miquel Saumell
Llegir-ne més
29 de setembre de 2009 23:30 h
Si us plu, mireu mb tenció dos cndidts l Junt de Rregrupment que combinen preprció, compromís i no militànci prèvi en prtits polítics: Xvier Plet i Gbriel Borràs. Xvier Plet és un metge especilist en gestió hospitlàri que h demostrt un grn cpcitt i compromís en l’orgnitzció de l 1 Assemble de Regrupment. Afble, molt llest i mb les idees clres, no h militt fins r enlloc: tnt de bo surti escollit, té molt portr. Amb el Gbriel Borràs he coincidit vàries vegdes en els drrers nys: m¡h grdt sempre molt l sev visió i mbició de pís i l sev coherènci.
Llegir-ne més
29 de setembre de 2009 10:29 h
L’ltre di er l tren enronnt mb unes veïnes que sempre ens pleguem l mteix hor cd mtí del món, dues d’elles ctlnes d’un cert edt, i l tercer glleg mb un nen petit que r començ P6. Nosltres sempre ens drecem l glleg en ctlà, i sembl que li cost entendre l nostr llengu, tot i que j f SET ANYS que viu Ctluny. No cl dir que ell sempre prl en espnyol, incpç pobret de dir ni tn sols un trist i esquifit “bon di”. Aquest senyor h viscut Brussel•les molts nys, i cs els nens prlen en frncès mb el seu pre, i espnyol mb l mre.
Llegir-ne més
29 de setembre de 2009 07:06 h
Dissbte que ve és el 1er Congrés de Regrupment, moment clu d’un projecte mb dos eixos fonmentls: independènci i regenerció democràtic. En el Congrés tmbé s’escollirà l nov direcció de Regrupment: s’hn presentt 72 cndidts, i s’hn d’escollir 18. Es vot directment l cndidt, sense llistes tncdes, rrisct però coherent mb l reivindicció de llistes obertes de Regrupment. He revist les credencils dels 72 cndidts (les pots trobr clicknt quí) i l veritt és que n’hi h moltes persones mb molt qulitt, preprció i compromís.
Llegir-ne més