4 d'octubre de 2009 22:23 h
En quests moments Ctluny, un grn mjori de l poblció , li neguitej molt el que està succeint mb l’noment cs Millet . Fins i tot , un grn prt dels nostres dirigents polítics es troben esmperdut l veure , l consttr que quest cs represent , més que mi, l corrupció econòmic dels grns plutòcrtes, vinculd mb els fers polítics . De l mteix mner, podríem dir que en l’àmbit de tot l’Estt l’noment cs Gürkel i d’ltres episodis menors, ( tots vincults mb el finnçment il•legl dels prtits polítics ) tmbé estn provocnt, enmig d’un brutl crisi econòmic i socil que deix molts ciutdns l mrge de l dignitt com person, forç lrm socil .
Llegir-ne més
4 d'octubre de 2009 21:38 h
We find Michel Kimmelmn’s story bout bullfighting in Brcelon (“In Spnish Region, Twilight of the Mtdors”, September 30, 2009) objectionble on mny counts. For one thing, it is troubling to see NYT correspondent shmelessly tke the side of those who find plesure in wtching the methodicl torture nd deth of frightened nd disoriented niml. Trdition cn be no excuse for cruelty. Not so long go public executions were considered n cceptble form of entertinment in mny prts of the world, but ll enlightened ntions hve come to reject such brbric pstimes.
Llegir-ne més
4 d'octubre de 2009 21:30 h
El Col·lectiu Emm h respòs el desfortunt rticle del New York Times "In Spnish Region, Twilight of the Mtdors", on critic el ncionlisme ctlà pel rebuig mjoritri dels ctlns les curses de brus, concloent que Ctluny s'està empobrint culturlment l renuncir questes trdicions. Pots trobr l respost A Public Reply to the New York Times (II) . Des del Col·lectiu Emm lmentem que el corresponsl del New York Times només hgi dont un visió de l històri, l dels prtidris de les curses de brus. Tmbé pensem que l trdició no h de ser rgument per mntenir pràctiques cruels, i que per exemple ningú esperri que el New York Times no celebrés l desprició d'ltres trdicions cruels (mb l mteix cceptció que les curses de brus Espny) que encr romnen en lgunes cultures, com l mutilció genitl femenin.
Llegir-ne més
4 d'octubre de 2009 18:37 h
Que el ministre espnyol d’Educció hgi ofert un pcte d’Estt l PP, d’entrd, moïn sobretot si v compnyt d’unes declrcions en què, els uns i els ltres, coincideixen considerr que cl modificr lguns rticles de l LOE. En quest sentit cl tenir present que l pssd legisltur s’encetà mb lgunes inicitives prou importnts com per poder considerr que l’esquerr espnyol preteni superr els spectes més retrògrdes de l’znrisme, d’entre els quls l Llei d’Educció que hvi provt, text legisltiu que enterrv les bondts de l LOGSE, hi fegi un fort contingut clssist qunt itinerris i titulcions i hi empeltv més discurs espyolist-cstellnist encr en preveure un mjor presènci de l llengu cstelln.
Llegir-ne més
4 d'octubre de 2009 16:28 h
Pstorets Rock és l'únic grup ctul que sp conjugr rock mb clàssics ctlns, modenitt mb rrels, trdició ctln mb vntgrd, i més d'un mner nturl, com h de ser. Si no els conceixeu, els podreu veure el dissbte 17 d'octubre Brcelon, concretment l Correllengu l Guinrdó. Ells hn estt cpços de reinventr títols com L msover, El senyor Rmon, El bll de l civd o Bixnt de l Font del Gt mb bon ritme, mb guitrres i melodies roqueres. Vl l pen escoltr-los. J tenen dos discos l merct i continuen fotent cny, mb l il·lusió del primer di i mb un energi desorbitnt.
Llegir-ne més
4 d'octubre de 2009 08:00 h
A l'entorn dels segles XII i XIII, les noves formcions esttls, que s'nven constituint Europ, prenen com referent el dret públic romà. I un dels espis polítics on quest vincle result més evident és el nostre. Fins el punt, que l denominció de "Principt" de Ctluny s'inspir en el "Principtus" d'August. Però, mentre el dret públic romà esdeveni un dels fonments de l construcció dels estts europeus durnt l bix edt mitjn, el dret privt romà no v merèixer gires considercions. Fins que, tombnts dels segles XVIII i XIX, dvnt l necessitt d'intentr ordenr les noves relitts socils i econòmiques impulsdes pel cpitlisme, Npoleó s'hi v inspirr l'hor de redctr els nous codis civil i mercntil.
Llegir-ne més
3 d'octubre de 2009 12:37 h
Des del 1714, els enemics de Ctluny no hn deixt de burxr. Des de llvors, h estt un obsessió pels enemics de Ctluny cercr tots els elements possibles per fer l vid impossible les ctlnes i ls ctlns. Però el més greu de tot plegt, és que molts dels enemics de Ctluny els tenim dins de cs nostr. Dit d’un mner més clr i directe, hi h gent nscud Ctluny, de pres, vis, besvis i rebesvis ctlns que, sense cp vergony, hn renegt i reneguen de l nostr Nció, l nostr cultur i de l nostr llengu! Hi h hgut esdeveniments Ctluny contr i Ctluny, que l’embrió provocnt tot men d’ctes en contr de l Nció Ctln s’h formt cs nostr.
Llegir-ne més
3 d'octubre de 2009 12:37 h
Des del 1714, els enemics de Ctluny no hn deixt de burxr. Des de llvors, h estt un obsessió pels enemics de Ctluny cercr tots els elements possibles per fer l vid impossible les ctlnes i ls ctlns. Però el més greu de tot plegt, és que molts dels enemics de Ctluny els tenim dins de cs nostr. Dit d’un mner més clr i directe, hi h gent nscud Ctluny, de pres, vis, besvis i rebesvis ctlns que, sense cp vergony, hn renegt i reneguen de l nostr Nció, l nostr cultur i de l nostr llengu! Hi h hgut esdeveniments Ctluny contr i Ctluny, que l’embrió provocnt tot men d’ctes en contr de l Nció Ctln s’h formt cs nostr.
Llegir-ne més
3 d'octubre de 2009 09:13 h
Em cost moltíssim guntr-me d'escriure l frse que li voldri dedicr l impresentble lcldess de Vlènci Rit Brberà. No l'escric, primer perquè no en truri res d'insultr-l i segon perquè, un cop escrit quí i llegid per lgun membre del PP vlencià o per ell mteix, l denúnci vers mi fór immedit. I potser fins i tot l Direcció d’INDIRECTE.CAT em retirri el compromís dquirit mb el diri digitl per seguir opinnt com ho vinc fent cd vegd que em plu. Les ordres que h dont quest, diguem senyor per dir quelcom, fent cnvir unes frses d'un obr operístic escrit per un ltr person, demostren fins quin punt TOTS i TOTES les persones que componen l cvern PePeíst, són cpces d'rribr per tl de seguir fent ml Ctluny.
Llegir-ne més
3 d'octubre de 2009 09:13 h
Em cost moltíssim guntr-me d'escriure l frse que li voldri dedicr l impresentble lcldess de Vlènci Rit Brberà. No l'escric, primer perquè no en truri res d'insultr-l i segon perquè, un cop escrit quí i llegid per lgun membre del PP vlencià o per ell mteix, l denúnci vers mi fór immedit. I potser fins i tot l Direcció d’INDIRECTE.CAT em retirri el compromís dquirit mb el diri digitl per seguir opinnt com ho vinc fent cd vegd que em plu. Les ordres que h dont quest, diguem senyor per dir quelcom, fent cnvir unes frses d'un obr operístic escrit per un ltr person, demostren fins quin punt TOTS i TOTES les persones que componen l cvern PePeíst, són cpces d'rribr per tl de seguir fent ml Ctluny.
Llegir-ne més