12 d'octubre de 2009 14:18 h
"Hierb ctln contr l mlàri" ixí es com titul vui l'rticle de L Vngurdi que prl de l nostr ssocició. I es que les terres de Lleid i l ciutt comptl s'uneixen per lluitr contr l mlàri Gàmbi. El pgès Josep Pàmies, l cpdvnt de l'ssocició "Dolç Revolució" ens v proposr trebllr plegts en quest projecte. Des de l'Associció "Afric, Stop Mlàri" ens v semblr molt bon ide, no tnt sols reprtir mosquiteres sinó judr cultivr quest plnt mil•lenàri que cur l mlàri. L ide es ben senzill, i com l mjori d'idees senzilles funcion: plntr Artemis quells poblts que no tenen ccés ls fàrmcs ntimlrics.
Llegir-ne més
12 d'octubre de 2009 09:43 h
El 12 d’octubre de 1492, di que Cristòfor Colom rribà un petit ill del continent mericà i en v prendre possessió en nom de Déu, dels reis de Cstell i de l religió ctòlic, no v esdevenir-se cp descobriment sinó que fou l’inici del més grn genocidi de l històri de l humnitt. Un genocidi que v provocr l mort de 20 milions d’indígenes, l desprició de centenrs de civilitzcions, el squeig de les seves riqueses i l destrucció de les seves cultures. Però el 12 d’octubre tmbé mrcri el punt de prtid de l resistènci indígen que mlgrt ser sufocd sng i foc, culminri tres segles després mb un rebel•lió independentist que s’estengué per tot el continent mericà que sepultri per sempre l’imperi espnyol.
Llegir-ne més
12 d'octubre de 2009 09:40 h
El senyor López Ten r mteix té el problem de trobr-se en for de joc mb l fulgurnt prició de Regrupment, de l mteix mner que té un problem l sect Esquerr, que, ves per on, curiosment r surt defensr-lo pels seus tcs Regrupment. Noi, no entenc res. Si no vig errt, López Ten és convergent, oi? Però no hvíem quedt, estimd sect, que CiU er més dolent que l tiny i que el Dr. Crretero er el seu submrí? Si López Ten es trob en for de joc és perquè vol, perquè és r qun el pís més necessit l sev prticipció.
Llegir-ne més
11 d'octubre de 2009 22:09 h
De governnts empresris coopertivistes . Només hi h un opció per sortir d’quest pou que els governs , induïts pes els interessos dels especuldors cpitlistes , i per el grn poder de l bnc , hn cigut , rrossegnt tot l societt , fins l punt de que si l cos no es encrrild mb fermes , pot provocr greus conflictes de convivènci , perquè lo mes perillós per l estbilitt cívic , es que el “poble demni p “; si rribem quest circumstnci mes greujd , lgú tindrà d’intentr posr ordre . Crec que r es el moment en que s’h de posr fil l’gull , i donr suport l govern , perquè sigui vlent , i prengui consciènci de l relitt , i que es l’únic estment públic i polític , que te els mitjns per posr ordre , que jo crec que mb tres nys seri suficient .
Llegir-ne més
11 d'octubre de 2009 20:06 h
Fndo y Lis Tetre Tntrntn Fins l'1 de novembre Surrelist, nïf, bsurd però sobretot cru. Així és l històri de Fndo i Lis. Dos persontges sortits de l plom de Fernndo Arrbl, un utor poc representt ls escenris ctlns, però que és tot un icon de l drmtúrgi espnyol. Representnt juntment Jodorowsky o Topor del Tetro Pánico, Arrbl es v exilir Pris on resideix des del 1955. Fndo y Lis és un obr de joventut que l’utor escriví en un sntori qun només teni 23 nys. Jodorowsky en f fer un versió cinemtogràfic l’ny 1968 que està considerd un pel•lícul de culte.
Llegir-ne més
11 d'octubre de 2009 08:00 h
Més enllà de l fronter sud de l’imperi inc, s’estenien un conjunt de pobles ls quls ctulment nomenem “mputxes”. De fet, hvien slvt l sev independènci enfront del poderós imperi ndí. I, en quest sentit, lgunes cròniques destquen l’enorme btll del riu Mule en què suposdment s’hurien enfrontt durnt tres dies consecutius uns vint mil guerrers cd bàndol. Encr que, com girebé sempre, segurment les cròniques exgeren i porten ddes forç divergents. Fins l punt que no està clr qui v gunyr.
Llegir-ne més
10 d'octubre de 2009 19:14 h
Aquest escrit voldri ser un crid cívic tots els grups polítics dels diferents consistoris de l’Alt Empordà, del Consell Comrcl de l’Alt Empordà i de l rest d’institucions polítiques i de l societt civil ltempordnes, gironin i ctln per tl que fcin tots els esforços possibles per consolidr i mplir el trnsport públic ferroviri l nostre comrc. Tot i que sembli el contrri, no corren bons temps per l tren. No corren bons temps per l ferrocrril, mlgrt que els grns mitjns de comunicció cd di ens bombrdegen mb les benurnces del grn tren que, teòricment, en un tres i no res ens desplçrà d’un lloc l’ltre de l geogrfi europe.
Llegir-ne més
10 d'octubre de 2009 11:06 h
Un tem que em preocup molt és l'eficàci dels operris telefònics i de l gent que trebll de cr l públic oferint un servei, sobretot si es tct d'un servei ínstitucionl. Quntes hores hem perdut! Qunts mtins, qunts números mrcts, quntes hores en esper! J estem un mic frts de tenir tnt pciènci -sovint- per no res. "El nostre horri és...", "Les nostres línies estn ocupdes...", "Aquest no és el número correcte...", "Aquest tràmit el pot fer per internet" o, millor dit, on line. És que potser no es pot gestionr vi telefònic? Els ciutdns no tenim cp culp de l mnc d'eficiènci, però en rebem totes les conseqüències.
Llegir-ne més
10 d'octubre de 2009 07:00 h
En un rticle titult De desgrïts... l'infern n'és ple (Avui, 31/10/2008) explicàvem: “En els drrers 22 nys, l’Estt espnyol h viscut en grn mesur del dèficit fiscl ctlà i dels fons europeus. Aproximdment, en xifres constnts, es trct de més de 12.000 milions d’euros nuls (que hn pgt entre 6 i 7,5 milions de ctlns, en funció de si ens situem l’inici o l finl del període), i d’uns 6.000 milions d’euros l’ny (que hn pgt entre 60 i 80 milions d’lemnys, un vrició que s’explic fonmentlment per l unificció d’Alemny).
Llegir-ne més
10 d'octubre de 2009 00:29 h
El meu mic Silvestre m'explic que, un di que teni gn (i mndr, suposo), v provr d'escriure en un pper: "pell". Però, per molt que s'ho mirv i s'ho tornv mirr, no consegui pivgr l'estómc. Al cp d'un eston de sentir rondinr els budells, en Silvestre v rribr l conclusió que, per gudir d'un bon rròs, l millor opció –potser l únic– er nr l cuin i posr-se un dvntl. Però l pell no és un plt de menjd solitàri i medittiv. És un plt per comprtir: cçol gross, cliu, molt gent tul i extremd diversitt d'opinions.
Llegir-ne més
