Blogs de l'indirecte!cat

A l'entorn dels segles XII i XIII, les noves formcions esttls, que s'nven constituint Europ, prenen com referent el dret públic romà. I un dels espis polítics on quest vincle result més evident és el nostre. Fins el punt, que l denominció de "Principt" de Ctluny s'inspir en el "Principtus" d'August. Però, mentre el dret públic romà esdeveni un dels fonments de l construcció dels estts europeus durnt l bix edt mitjn, el dret privt romà no v merèixer gires considercions. Fins que, tombnts dels segles XVIII i XIX, dvnt l necessitt d'intentr ordenr les noves relitts socils i econòmiques impulsdes pel cpitlisme, Npoleó s'hi v inspirr l'hor de redctr els nous codis civil i mercntil.
Llegir-ne més

33901 lectures

17 comentaris

Vicenç Marquès i Sanmiquel

3 d'octubre de 2009 12:37 h

Res ha canviat des del 1714 ençà.

Des del 1714, els enemics de Ctluny no hn deixt de burxr. Des de llvors, h estt un obsessió pels enemics de Ctluny cercr tots els elements possibles per fer l vid impossible les ctlnes i ls ctlns. Però el més greu de tot plegt, és que molts dels enemics de Ctluny els tenim dins de cs nostr. Dit d’un mner més clr i directe, hi h gent nscud Ctluny, de pres, vis, besvis i rebesvis ctlns que, sense cp vergony, hn renegt i reneguen de l nostr Nció, l nostr cultur i de l nostr llengu! Hi h hgut esdeveniments Ctluny contr i Ctluny, que l’embrió provocnt tot men d’ctes en contr de l Nció Ctln s’h formt cs nostr.
Llegir-ne més

2169 lectures comentaris

Un comentari

Vicenç Marquès i Sanmiquel

3 d'octubre de 2009 12:37 h

Res ha canviat des del 1714 ençà.

Des del 1714, els enemics de Ctluny no hn deixt de burxr. Des de llvors, h estt un obsessió pels enemics de Ctluny cercr tots els elements possibles per fer l vid impossible les ctlnes i ls ctlns. Però el més greu de tot plegt, és que molts dels enemics de Ctluny els tenim dins de cs nostr. Dit d’un mner més clr i directe, hi h gent nscud Ctluny, de pres, vis, besvis i rebesvis ctlns que, sense cp vergony, hn renegt i reneguen de l nostr Nció, l nostr cultur i de l nostr llengu! Hi h hgut esdeveniments Ctluny contr i Ctluny, que l’embrió provocnt tot men d’ctes en contr de l Nció Ctln s’h formt cs nostr.
Llegir-ne més

1613 lectures comentaris

Cap comentari

Vicenç Marquès i Sanmiquel

3 d'octubre de 2009 09:13 h

Una altra cacicada de Rita Barberà.

Em cost moltíssim guntr-me d'escriure l frse que li voldri dedicr l impresentble lcldess de Vlènci Rit Brberà. No l'escric, primer perquè no en truri res d'insultr-l i segon perquè, un cop escrit quí i llegid per lgun membre del PP vlencià o per ell mteix, l denúnci vers mi fór immedit. I potser fins i tot l Direcció d’INDIRECTE.CAT em retirri el compromís dquirit mb el diri digitl per seguir opinnt com ho vinc fent cd vegd que em plu. Les ordres que h dont quest, diguem senyor per dir quelcom, fent cnvir unes frses d'un obr operístic escrit per un ltr person, demostren fins quin punt TOTS i TOTES les persones que componen l cvern PePeíst, són cpces d'rribr per tl de seguir fent ml Ctluny.
Llegir-ne més

1355 lectures comentaris

Cap comentari

Vicenç Marquès i Sanmiquel

3 d'octubre de 2009 09:13 h

Una altra cacicada de Rita Barberà.

Em cost moltíssim guntr-me d'escriure l frse que li voldri dedicr l impresentble lcldess de Vlènci Rit Brberà. No l'escric, primer perquè no en truri res d'insultr-l i segon perquè, un cop escrit quí i llegid per lgun membre del PP vlencià o per ell mteix, l denúnci vers mi fór immedit. I potser fins i tot l Direcció d’INDIRECTE.CAT em retirri el compromís dquirit mb el diri digitl per seguir opinnt com ho vinc fent cd vegd que em plu. Les ordres que h dont quest, diguem senyor per dir quelcom, fent cnvir unes frses d'un obr operístic escrit per un ltr person, demostren fins quin punt TOTS i TOTES les persones que componen l cvern PePeíst, són cpces d'rribr per tl de seguir fent ml Ctluny.
Llegir-ne més

1307 lectures comentaris

Cap comentari

Vicenç Marquès i Sanmiquel

3 d'octubre de 2009 01:11 h

La «Espe» deu estar que trina...!!!

Si els membres de l cndidtur de Mdrid-2016 hguessin previst igües mrítimes ctlnes per les proves que s'hn de fer l mr, sí que em sbri greu el fet de que l cpitl de l'Estt espnyol no hgi estt escollid. Allà no tenen mr. A tot tirr, un rierol noment Mnznres que l mjor prt de l'ny no port igu. Són molts els ingressos que Ctluny deixri de percebre. Però com els membres de l cndidtur mdrileny hvien escollit igües vlencines per fer les proves que requereixen el mr, j m'està bé que no hgin estt els escollits.
Llegir-ne més

1644 lectures comentaris

Cap comentari

David Minoves

2 d'octubre de 2009 20:57 h

Microfinances, una eina de desenvolupament

L pobres i l vulnerbilitt que fect grn prt de l poblció dels pïsos del Sud està molt relciond mb l mnc d’oportunitts i cpcitts de les seves poblcions en els àmbits econòmic, socil i culturl. Això represent per moltes persones l impossibilitt d’ccedir un limentció dequd, l’educció, l slut, l’igu, l terr, l informció, espis de prticipció polític, l trebll i tmbé l crèdit. Existeixen grns limitcions pel que f l’ccés ls mitjns finncers i ls coneixements tècnics i de gestió que impedeixen grn prt de l poblció mundil millorr les cpcitts de generció d’ingressos, fet que està directment relciont mb que es grnteixin els seus drets socils bàsics.
Llegir-ne més

2278 lectures comentaris

Cap comentari

Alfons López Tena

2 d'octubre de 2009 12:00 h

Dependència i crisi

Al llrg del món són moltes les propostes i mesures que uns i ltres governs, prtits i institucions defineixen i executen per combtre i superr l crisi econòmic. Hi h qui bix impostos, hi h qui els puj; hi h qui inject diners l sistem finncer, hi h qui jud directment les empreses mb crèdits i vls; hi h qui estimul les exportcions, hi h qui encreix les importcions; hi h qui ugment els subsidis i les pensions, hi h qui foment les obres públiques. Cp govern, però, té l’bst disposr dels diners equivlents l 10% del PIB, sense cost de cp men, per finnçr les mesures que en pren, només poden obtenir diners endeutnt-se o ugmentnt l pressió fiscl.
Llegir-ne més

3248 lectures comentaris

Un comentari

Daniel Ruiz-Trillo

2 d'octubre de 2009 11:22 h

Que continuïn així

Després de l polèmic cred rrn del cs d'espiontge l Brç, i poc bns de les properes eleccions l presidènci del club (quin csulitt), molts crítics mb l'ctul junt no veuen fctible un cndidtur continuist. No volen que continuïn ixí, mb csos com quest, com el del cinturó o com el de "Al loro". Jo tmpoc vull csos com quests. Però sí que vull que continuïn moltes coses que h cret, h promogut i h gestiont l junt de Jon Lport. Vull que lgú continuï promovent els vlors del civisme i de l ctlnitt.
Llegir-ne més

2618 lectures comentaris

Un comentari

Daniel Torras

2 d'octubre de 2009 10:46 h

De la cohesió social

Enmig del distnciment progressiu entre polítics, prtits i institucions, d’un bnd, i ciutdni i societt civil, d’un ltr, ens trobem sovint mb conceptes tn singulrs com l cohesió socil. Termes com quest, volen dir molt o no volen dir res, però estn bnyts en un grn mbigüitt i en un cert, elitisme lingüístic, que, l’igul els mots nglesos en un locutor esportiu, sembl que torguen clsse i distinció qui els pronunci, per sobre dels demés. Sigui com sigui, l cohesió socil s’h erigit –qusi sense crítiques- en l protecció contr l’independentisme.
Llegir-ne més