5 de desembre de 2009 19:12 h
Possiblement l mjori de ctlns no prenem suficient tenció determints fets que ens fecten directment i no ho sbem. I és comprensible, el di i les setmnes se’ns fn curtes i els nys ens pssen volnt. És degut l’cumulció de deures que les societts modernes ens vn introduïnt i per les necessitts bàsiques del di di: l fmili, el trebll, l prell, l’liment, etc. No ho tenim gens fàcil per conseguir temps lliure i poder, per exemple, reflexionr. Reflexionr sobre l sensció del perquè ens limitem seguir un lini, que no sps qui l’h pintt i que l segueixes sense sber ben bé el perquè ni on et portrà.
Llegir-ne més
5 de desembre de 2009 10:16 h
No sóc un megfn del Ndl, però des de que tinc fills em torn grdr. No l’costumo viure fins el mteix 24 l nit, però quest ny és diferent gràcies l’mic Quim Torr. F uns dies el Quim em v convidr l presentció del seu nou llibre, “El Ndl que no vm tornr cs” (Acontrvent), on recull escrits que exilits ctlns vn fer el 1939, el primer ny for de cs. V ser un vetlld entrnyble, combinnt lectures de textos mb ndles i ltres cnçons emocionnts, com L’emigrnt. V cntr el Jordi Cortd, no el coneixi (em vn dir que és dvoct), ho v fer molt bé.
Llegir-ne més
5 de desembre de 2009 08:00 h
El 5 de desembre de 2002, l’bocdor de Cn Mt d’Hostlets de Pierol (Anoi) és escenri d’un de les descobertes científiques més importnts dels últims nys. S’hi trob el crni d'un vntpsst dels humns, dels ximpnzés, dels goril•les i dels orngutns. Es trct d’un ntropomorf del Miocè mitjà, que mb 13 milions d’nys és el més ntic del món. El nom científic d’quest nov espècie de primt és Pierlopithecus Ctlunicus; i l’esquelet d’quest individu en concret es btej mb el nom de Pu.
Llegir-ne més
4 de desembre de 2009 21:27 h
Deu dies després del fmós editoril per l dignitt de Ctluny, no puc deixr de pensr que l dignitt no ens l donrn ps els governnts, sinó l societt, les persones. Afortundment, són moltes les persones que fn xrx i s'pleguen per conseguir retornr l dignitt i l personlitt que ens mereixem. I no és només el cs de les pltformes sobirnistes (PDD, Sobirni i Progrés i deumil.ct) sinó d'ltres entitts que lluiten contr l desmemòri. L principl, l que em ve l cp sempre que lgú esment el mot "dignitt" és, nturlment, l Comissió de l Dignitt.
Llegir-ne més
4 de desembre de 2009 13:52 h
El Col·lectiu Emm h respost el drrer rticle sobre Ctluny publict l versió digitl del Finncil Times “The frgility of ntions: how to hndle secessionists" ("A Public Reply to the Finncil Times (IV)"). En quest rticle el corresponsl del Finncil Times, Victor Mllet, plntej com cl trctr ls independentistes, i suggereix utilitzr un estrtègi de no confrontció, riure, donr l ró tothom, no fer res, i pos l'exemple de Zptero. Des del Col·lectiu Emm ens sembl que els observdors interncionls tendeixen donr sempre el benefici del dubte ls unionistes, sense plntejr-se seriosment els rguments independentistes.
Llegir-ne més
4 de desembre de 2009 13:51 h
When discussing the question of independence movements from n interntionl stndpoint, the ssumption lwys seems to be tht those in fvour of seprtion re dngerous fntics, self-serving chuvinists or, t best, well-mening but brmy lot; sttes, on the other hnd, tend to be given t lest the benefit of the doubt. So commenttors wnting to pper fir nd resonble usully end up mking the cse for the sttus quo, simply presuming tht there is little or no merit to the independentist option. We fer tht this time Mr.
Llegir-ne més
3 de desembre de 2009 13:28 h
El Ter està molt mlment. Només us donré un dd: en els nys de sequer es deriv més del 75% del cbl del riu. Evidentment, ixò provoc un grn impcte sobre l'ecosistem, els usos de l'igu i l'economi regionl. Per ixò, hem presentt un pregunt l Comissió Europe perquè vetlli pel compliment de l Directiv Mrc de l'Aigu en l'elborció dels plns de conques del Ter i del Llobregt. L normtiv europe oblig grntir el cbl ecològic dels rius, i cl que tmbé es respecti el cbl ecològic del Ter. Us djunto sot l not que hem envit l prems: (not de prems) Junquers demn l Comissió Europe que grnteixi el cbl ecològic del Ter Brussel·les, 3 de desembre del 2009.
Llegir-ne més
3 de desembre de 2009 11:32 h
El rock i el pop cntts en ctlà viuen un èpoc durd, r més que mi. Cd cop són més els grups i cd vegd neixen més bndes dedicdes l pop que cnten en ctlà, que treuen discos i que fn concerts rreu. Alguns j hn despuntt o comencen despuntr i d’ltres encr no són gire coneguts. Però tots ells trebllen mb fermes i dignitt, bon ritme i mb bones mneres. El rock i el pop ctlns j no són cos de qutre i els grns clàssics, r despreguts o seprts, j tenen substituts. Només Els Pets perduren després de més de 20 nys l cpdmunt.
Llegir-ne més
3 de desembre de 2009 09:54 h
Aquest setmn hem tingut un sorpres grdble Brussel·les: l visit del primer ministre d'Escòci, Alex Slmond. Dimrts l vespre vig tenir l'oportunitt de conversr-hi l inugurció de l'exposició 'As others see us', l'Scotlnd House. Slmond és un polític mb un ortòri excepcionl. De fet, crec que bon prt de l'èxit de l'SNP es deu l sev cpcitt de lidertge, que h fet que molts escocesos perdessin l por votr un prtit independentist. Ar mteix sembl que Ctluny i Escòci estn en un curs frenètic per veure qui conseguirà primer l independènci.
Llegir-ne més
3 de desembre de 2009 08:00 h
Mlgrt que el munttge tetrl d’Un trmvi noment desig es v poder veure nteriorment l tetre Shubert de New Hven, l'estren oficil es v fer el 3 de desembre de 1947 l tetre Ethel Brrymore, on v estr en crtell fins l desembre de 1949. Aquest producció originl de Brodwy v estr protgonitzd per dos ctors tn reconeguts com Mrlon Brndo i Jessic Tndy, que v rebre un premi Tony en l ctegori de millor ctriu de tetre, precisment, per quest obr. I, el mteix 1949, se’n v fer un producció l Tetre Aldwych de Londres, mb Vivien Leigh, qui gunyri un Oscr per l versió cinemtogràfic dirigid per Eli Kzn (1951).
Llegir-ne més
