1 de desembre de 2009 12:15 h
El llegt d'Agustí Centelles serà espolit si res no ho impedeix últim hor. L col·lecció de fotogrfies del Robert Cp ctlà sembl hver inicit el cmí cp Slmnc. Irònicment l mteix ciutt on vn nr prr els documents i obres d'rt squejdes ls ctlns durnt l Guerr Civil i el frnquisme, que encr reclmem. L rut serà l següent: Fills de Centelles-Agent intermediri-Ministerio de Cutur-Slmnc. S'h dit que els fills de l'il·lustre fotògrf estn ofesos perquè des de l resturció de l Generlitt el govern ctlà no h fet prou per recuperr el seu llegt.
Llegir-ne més
1 de desembre de 2009 11:48 h
Ar , córrer-hi tots........ Solidritt: esperit que en molts csos , cre mes problemes ,que no en solucion; millor dit , que no en solucion cp ; l solidritt , només pos pedços , que en molts csos creen dependènci i l’obligció de continuïtt solidri , i quí es llà on ru l’encertt proverbi xinès , que diu, “que no s’h de donr el peix , sinó fcilitr l’hm i ensenyr pescr”. Des que tinc us de ró , que m’he dont que l hipocresi , es l cp de l’imperi que brig i cumul , l mes despòtic cultur d’incivilitt , fomentd , exercid i consolidd , per els poderosos que s’hn fet mos del mont , i que mb trobdes com el G20.
Llegir-ne més
1 de desembre de 2009 09:49 h
Segons el drrer recompte, més profundit, j són 187 les lleis i disposicions esttls vigents que obliguen l’etiquettge i instruccions dels productes, com mínim, en cstellà ls ciutdns i empreses de Ctluny. Només el 2009 se n’hn fet 8 de noves (lgunes que derogven lleis nteriors que j obligven el cstellà en l’etiquettge). Hi h normtives de tot tipus, des d’quelles més generlistes que imposen quest llengu en tot men de productes limentris, industrils, frmcèutics o veterinris fins d’ltres més o menys específiques: joguines, verdures, fruites, tbc, bolets, preservtius, fertilitznts, plguicides, explosius, productes tòxics i perillosos, electrodomèstics, pinsos nimls, detergents i productes de netej, dditius limentris, cosmètics, clçt, plntes de viver, productes tèxtils, medicments homeopàtics, productes de règim, productes mb enzims i microorgnismes, crmels, llepolies diverses, begudes refrescnts, liments dietètics, ultrcongelts, joies i objectes mb mterils preciosos, orxt de xufl, cfès, xocoltes, productes de pstisseri industrils, productes de vitge, mrroquineri, gunts, pttes fregides i peritius, lents de contcte, cuir, conserves.
Llegir-ne més
1 de desembre de 2009 08:00 h
L remor de les protestes contr l’ERO presentd per l’empres Ler que deixrà l’tur més de 500 persones de Roquetes i de Tortos, v rribr l sessió del Prlment de Ctluny el 28 d’octubre. Dos dies v trdr l Cmbr ctln trctr el tem des de l primer mnifestció populr contr el tncment, que reclm un polític industril efectiv les Terres de l’Ebre. Les fectdes directes són sobretot treblldores que dmeten estr temorides dvnt l perspectiv d’un improbble reinserció lborl, tnt sigui pel que consideren feble teixit industril del territori com per les frnges d’edt en què es troben.
Llegir-ne més
1 de desembre de 2009 00:03 h
Recuperció del lidert, primers de grup i un peu i mig vuitens de l chmpions. Aquest és el pobre blnç que ens deix l primer setmn considerd decisiv per un bon prt d’quest prems que ens toc suportr i que no hi h mner de que n’prengui. Després de l’empt l Ctedrl i l pèrdu del lidert l llig, lgunes ptums d’quest prems j es tornven instl·lr en el pessimisme, el negtivisme i l’i, i, i. Ptums que no dubtven en desfermr l'eufòri més histèric després de l'exhibició dvnt l'enmourinyt Inter de Milà.
Llegir-ne més
30 de novembre de 2009 23:58 h
Començré pel finl. L'objectiu del front comú dels diris ctlns (?) defensnt l constitucionlitt de l'esttut no és ltre que frenr com sigui l'independentisme que en resultrà, i que veuen que j es cou mb les consultes populrs per l'utodeterminció. L'sttu quo està molt collonit i ctu. Sembl mentid el que poden rribr fer els prtits ctlns de l poltron trvés dels seus ltveus ls mitjns per continur ferrts l mmell. Ar cben de fer un front comú tnt inèdit com trmpós pel·lnt, diuen, l dignitt ctln.
Llegir-ne més
30 de novembre de 2009 23:10 h
El psst 20 de novembre – un dt per recordr, si més no per qui tenim més de 45 nys - Figueres, l sl del Ptront de l Ctequístic vig ssistir un xerrd excepcionl, orgnitzd per l Fundció Irl : el projecte d’independènci ncionl escocès, càrrec del regidor de l’SNP l ciutt d’Inverness, John Finnie. V ser un cte plner, però esplèndid . El John, mb l col•lborció d’un excel•lent trductor, ens v plure mb un dissertció clr i contundent, però, lhor, sense cp men d’improperis ni d’ctituds ltisonnts .
Llegir-ne més
30 de novembre de 2009 12:59 h
BARÇA – REIAL MADRIT 1-0 Josep Gurdiol se’n surt mb els ptiments prevists per ell i per qulsevol bstemi, l’hor de fer front l tsunmi d’eufòri desfermt d’ofici pels cretins de guàrdi de l prems esportiv en l setmn del xoc contr els dolents, greujt en quest cs per l’excels prtit ofert contr l’infecte equip de Mourinho. Ar ens penjrem unes merescudes medlles i direm que l’encontre v trnscórrer com j hvi previst quest redcció després del prtit de Chmpions. A Rivl Petit no exercim de visionris, només cl prendre les circumstàncies objectives i els ntecedents per preveure poc o molt com poden nr les coses, sense un 100%de fiblitt, j que existeixen vribles que poden fer que un mteix situció evolucioni per cmins molt diferents, però com que qun prlem de futbol l relitt no és sotmes sofisticcions tn complexes, l mjori de vegdes, l’encertrem.
Llegir-ne més
29 de novembre de 2009 08:00 h
Molt lluny d’quí, en concret 22.000 km, i l mig de l’oceà Pcífic, hi h un rxipèlg que, sorprenentment, form prt del territori frncès, l Nov Cledòni. Aquestes illes vn ser considerdes un colòni frnces des de l primer meitt del segle XIX fins l 1946. Als nys 80, els enfrontments entre Frnç i el Front de Libértion Ntionl Knk Sociliste (FLNKS), que propugnv l creció de l’Estt Independent de Knky, vn derivr pràcticment en un insurrecció generl. Els dos bàndols es vn veure obligts inicir unes negocicions que vn concloure el 26 de juny de 1988 mb els Acords de Mtignon, que preveien un esttut trnsitori per un període de deu nys i, tenció, posteriorment un referèndum d'utodeterminció.
Llegir-ne més
28 de novembre de 2009 22:19 h
Avui j sbem que l fmos editoril “L dignitt de Ctluny” té utors i h estt dirigid des de l seu socilist del crrer Nicrgu. L’encàrrec li v ser fet l director del diri socilist de referènci Rfel Ndl (El Periódico) i Pepe Antich (L Vngurdi) que vn posr-se mns l’obr i vn encrregr homes de l sev confinç un editoril que podés ser signd per un bon prt dels mitjns de comunicció. Si lgú té dubtes del que diem, els hi recomnem quees fixin en les imtges dels ctes d’quest cp de setmn del PSC, on s’h reprtit en dhesius mb mrc PSC, el títol de l’editoril.
Llegir-ne més
