1 de desembre de 2009 08:00 h
L remor de les protestes contr l’ERO presentd per l’empres Ler que deixrà l’tur més de 500 persones de Roquetes i de Tortos, v rribr l sessió del Prlment de Ctluny el 28 d’octubre. Dos dies v trdr l Cmbr ctln trctr el tem des de l primer mnifestció populr contr el tncment, que reclm un polític industril efectiv les Terres de l’Ebre. Les fectdes directes són sobretot treblldores que dmeten estr temorides dvnt l perspectiv d’un improbble reinserció lborl, tnt sigui pel que consideren feble teixit industril del territori com per les frnges d’edt en què es troben.
Llegir-ne més
1 de desembre de 2009 00:03 h
Recuperció del lidert, primers de grup i un peu i mig vuitens de l chmpions. Aquest és el pobre blnç que ens deix l primer setmn considerd decisiv per un bon prt d’quest prems que ens toc suportr i que no hi h mner de que n’prengui. Després de l’empt l Ctedrl i l pèrdu del lidert l llig, lgunes ptums d’quest prems j es tornven instl·lr en el pessimisme, el negtivisme i l’i, i, i. Ptums que no dubtven en desfermr l'eufòri més histèric després de l'exhibició dvnt l'enmourinyt Inter de Milà.
Llegir-ne més
30 de novembre de 2009 23:58 h
Començré pel finl. L'objectiu del front comú dels diris ctlns (?) defensnt l constitucionlitt de l'esttut no és ltre que frenr com sigui l'independentisme que en resultrà, i que veuen que j es cou mb les consultes populrs per l'utodeterminció. L'sttu quo està molt collonit i ctu. Sembl mentid el que poden rribr fer els prtits ctlns de l poltron trvés dels seus ltveus ls mitjns per continur ferrts l mmell. Ar cben de fer un front comú tnt inèdit com trmpós pel·lnt, diuen, l dignitt ctln.
Llegir-ne més
30 de novembre de 2009 23:10 h
El psst 20 de novembre – un dt per recordr, si més no per qui tenim més de 45 nys - Figueres, l sl del Ptront de l Ctequístic vig ssistir un xerrd excepcionl, orgnitzd per l Fundció Irl : el projecte d’independènci ncionl escocès, càrrec del regidor de l’SNP l ciutt d’Inverness, John Finnie. V ser un cte plner, però esplèndid . El John, mb l col•lborció d’un excel•lent trductor, ens v plure mb un dissertció clr i contundent, però, lhor, sense cp men d’improperis ni d’ctituds ltisonnts .
Llegir-ne més
30 de novembre de 2009 12:59 h
BARÇA – REIAL MADRIT 1-0 Josep Gurdiol se’n surt mb els ptiments prevists per ell i per qulsevol bstemi, l’hor de fer front l tsunmi d’eufòri desfermt d’ofici pels cretins de guàrdi de l prems esportiv en l setmn del xoc contr els dolents, greujt en quest cs per l’excels prtit ofert contr l’infecte equip de Mourinho. Ar ens penjrem unes merescudes medlles i direm que l’encontre v trnscórrer com j hvi previst quest redcció després del prtit de Chmpions. A Rivl Petit no exercim de visionris, només cl prendre les circumstàncies objectives i els ntecedents per preveure poc o molt com poden nr les coses, sense un 100%de fiblitt, j que existeixen vribles que poden fer que un mteix situció evolucioni per cmins molt diferents, però com que qun prlem de futbol l relitt no és sotmes sofisticcions tn complexes, l mjori de vegdes, l’encertrem.
Llegir-ne més
29 de novembre de 2009 08:00 h
Molt lluny d’quí, en concret 22.000 km, i l mig de l’oceà Pcífic, hi h un rxipèlg que, sorprenentment, form prt del territori frncès, l Nov Cledòni. Aquestes illes vn ser considerdes un colòni frnces des de l primer meitt del segle XIX fins l 1946. Als nys 80, els enfrontments entre Frnç i el Front de Libértion Ntionl Knk Sociliste (FLNKS), que propugnv l creció de l’Estt Independent de Knky, vn derivr pràcticment en un insurrecció generl. Els dos bàndols es vn veure obligts inicir unes negocicions que vn concloure el 26 de juny de 1988 mb els Acords de Mtignon, que preveien un esttut trnsitori per un període de deu nys i, tenció, posteriorment un referèndum d'utodeterminció.
Llegir-ne més
28 de novembre de 2009 22:19 h
Avui j sbem que l fmos editoril “L dignitt de Ctluny” té utors i h estt dirigid des de l seu socilist del crrer Nicrgu. L’encàrrec li v ser fet l director del diri socilist de referènci Rfel Ndl (El Periódico) i Pepe Antich (L Vngurdi) que vn posr-se mns l’obr i vn encrregr homes de l sev confinç un editoril que podés ser signd per un bon prt dels mitjns de comunicció. Si lgú té dubtes del que diem, els hi recomnem quees fixin en les imtges dels ctes d’quest cp de setmn del PSC, on s’h reprtit en dhesius mb mrc PSC, el títol de l’editoril.
Llegir-ne més
28 de novembre de 2009 01:03 h
Ctluny és un clm unitri dvnt de les ctituds crpetovetòniques del ncionlisme espnyol. Ctluny, com un sol home , h de trobr l sev vi pròpi i sobirn ( dintre de l interdependènci europe ) per tl de deslliurr-se de les cotilles de l'imperilisme espnyol. Ctluny, trvés d’un editoril, que encr h quedt forç curt i feble, h expresst el seu mlestr col•lectiu envers els qui ens volen imposr un règim neocentrlist i crrincló . Ctluny, com pís civilitzt i Europeu, no pot continur suportnt les mortificcions constitucionls que , en els fons , ens encolomen un sistem que ens f retrocedir en tots els spectes de l vid diàri dels ciutdns.
Llegir-ne més
27 de novembre de 2009 23:05 h
PROHIBIT ROBAR: EL GOVERN NO ADMET COMPETÈNCIA. LES PUTES AL PODER, PERQUÈ AMB ELS SEUS FILLS NO ENS HA ANAT GENS BÉ. AQUEST GOVERN ÉS COM UN BIKINI: NINGÚ SAP COM S'AGUANTA, PERÒ TOTHOM VOL QUE CAIGUI. ESPANYA I CATALUNYA SÓN UNA GRANJA DE GALLINES TANCADA PER MANCA D'OUS! ALGUNS NEIXEN AMB SORT, ALTRES A ESPANYA I A CATALUNYA! EL DEUTE QUE TÉ EL PAÍS NO ÉS EXTERN, ÉS ETERN! EL PAÍS ES ALA VORA D'UN ABISME... I S'HA DONAT UN PAS ENDAVANT. PROU DE REALITAT; VOLEM PROMESES!! A CATALUNYA I ESPANYA TENIM ELS MILLORS POLÍTICS.
Llegir-ne més
27 de novembre de 2009 20:11 h
El Col·lectiu Emm l diri suís Le Temps rrn el seu rticle “Nouveu sttut de l Ctlogne qusi mort né” ("Respost Públic Le Temps"). En l respost expliquem que l’Esttut es podri considerr l drrer tempttiv per conseguir un entes de Ctluny mb l’estt espnyol i que més que “pretensions” o “privilegis”, com firm l’rticle, l’objectiu er fer evident un relitt ncionl, l ctln, i conseguir unes relcions econòmiques i fiscls més equittives mb l’estt, j que Ctluny té un evident dèficit d’infrestructures i un dèficit fiscl del 10% l’ny (en comprció per exemple Alemny, on s’h fixt un límit de solidritt entre els lnds del 4,5%).
Llegir-ne més
