11 de desembre de 2009 14:36 h
L UE, i molt en prticulr el Govern espnyol, hn tingut un ctitud lmentble mb tot el tem del Sàhr Occidentl. El Govern espnyol té un responsbilitt direct en el conflicte j des de l’èpoc frnquist, perquè v dur terme un procés de descolonitzció horrorós. V bndonr el territori de mles mneres en mns de l’exèrcit mrroquí. Tmbé cl recordr que els successius governs espnyols hn venut un grn quntitt d’rmes l Govern mrroquí. Cl recordr que l’Estt espnyol és el qurt venedor mundil d’rmes lleugeres: l’Estt espnyol té un polític exterior de vend d’rmes i de suport règims totlitris i gressors contr els seus veïns.
Llegir-ne més
11 de desembre de 2009 13:55 h
En els combois que circulen per l líni del Cremller de Montserrt i per l líni del Cremller de Núri, diuen que hi volen fer unes reformes en les cbines de conducció perquè, ctulment, diuen que les i els mquinistes s’hi troben incòmodes. Es veu que s’hi h fict pel mig no sé quin estment de l Unió Europe que els hi h clvt un elevd mult i, com no, tmbé hi hn fict el ns els sindicts que vegdes tot o emboliquen. I mb ixò què vull dir? Doncs que si s'hn entestt en que hi h d'hver-hi cnvis les cbines dels dos combois del Cremller de Núri més els cinc combois del Cremller de Montserrt, quests cnvis provocrn un mlestr molts psstgers.
Llegir-ne més
10 de desembre de 2009 21:16 h
L'ctivist pels drets humns Amintu Hidr f més de vint dies que està en vg de fm. Les notícies de totes les cdenes de TV cd di ens en donen detlls de l seu situció. Aquest lluitdor de mird seren, però d'idees fermes, quest “Gndhi shruí”, com j se l coneix tot rreu, fou detingud per l polici mrroquin l'eroport de l'Aiun. Hidr veni de Nov York de rebre el premi Civil Courge Awrd 2009 que torg l Fundció Trin. Amintu, que no té pèls en l llengu i com diu ell “h scrifict l seu joventut i l seu vid per l dignitt ” no h prt mi de denuncir, llí on h nt, les injustícies i l vulnerció dels drets humns que està ptint el seu poble.
Llegir-ne més
10 de desembre de 2009 17:46 h
Ona FM va emetre ahir una entrevista que em van fer sobre l'origen del color de les samarretes de les seleccions nacionals (o estatals, depèn del cas) d'Europa. La veritat és que cada vegada que parlo d'aquest tema noto que genera un gran interès. Us animo a escoltar-la.
Llegir-ne més
10 de desembre de 2009 11:47 h
El termòmetre de l perversitt, quest vegd h sortit de mre l mesurr el gru de perversitt que h demostrt TV3 mend pel Triprtit, és clr. El proper diumenge di 13 i com hn vingut nuncint-ho i ho seguirn nuncint bstment i insistentment, per TV3 es celebrrà l j trdicionl Mrtó , de l qul res hi tinc en contr ns l contrri. El que sí hi estic en contr, és que es celebri el di 13, qun s’hgués pogut celebrr el diumenge di 20 de desembre, per ser el diumenge més proper Ndl i perquè es supos que tot person que trebll i té intenció de contribuir econòmicment en l cus per l qul es recollirn diners quest ny en l Mrtó de TV3, bns del di 20 j hurà cobrt l pg extr de Ndl i és possible que s’nimi més contribuir.
Llegir-ne més
10 de desembre de 2009 09:52 h
Bronze: Brbie Burk Jo tmbé estic l•lucinnt. Et poso en ntecedents: quest ny 2009, l nin mb més pits de l històri f 50 nys (sí, ho port bé). Per celebrr-ho, l’rtist itlin Elin Loren, h dissenyt més de 500 nous vestits que s’exposen un cs de subhstes de Florènci. Un prt de l recptció es destinrà l’ONG Sve de Children (l cos es complic). Alhor, tmbé hs de sber que l Comissió per l Promoció de Virtut i Prevenció del Vici, de l’Aràbi Sudit, v prohibir el setembre de 2003 l vend de l nin Brbie l•legnt que els nens estn exposts l temptció d’ixecr-los l rob.
Llegir-ne més
9 de desembre de 2009 17:08 h
Bé vui prlré sobre politic, si se li pot dir ixi, com podrn veure en el temps que porto teclejnt per quest blog mi m' he volgut posr en politic, pero vui s' ho mereix. El cs es que hir l vespre vig nr dormir d' hor perque portv un di molt cnsdet, j que vig estr l' ltre punt de Ctluny i estv super cnst del vitge... Bé doncs quest mtí he rribt l centre on estudio i l mev compny MC, li direm ixi per no ofendre segons... doncs m' h explict que grcies l progrm APM, que emeten TV3 els dimrts ls vespre (es dir hir), sorti en un tll de video l senyor Curry Vlenzuel (no s' equivoquin, no es el Curry l czuel), y el senyor Federico Gimenez Losntos (que de snto en te poc), es dedicven deixr en evidènci l poblció Ctln en els diferents progrmes que sortien, per sort o per desgràci mi no s' em resisteix cp video i he fet que m' enviesin el tll de vidoe en que deien ixo, qui us el deixo: Bé doncs ells que s' treveixen fer tot ixo, jo em cnso i exlico unes cosetes d' quests fntàstic opindors de coses que no els hi pertny: 1.
Llegir-ne més
9 de desembre de 2009 13:19 h
Últimment sol pssr que, segons quins dies (sobretot els festius), l pàgin web de l j per si desprestigid Renfe s’nuncien trens que en relitt no existeixen. Per exemple, hir dimrts 8 (festiu), em disposv com molts ltres usuris gfr el tren per nr Brcelon. Doncs be, l mjori de nosltres vm comprovr els horris pel di 8, j que sbíem que en ser festiu hi huri un reducció de trens. Desgrcidment, l’Estció de Figueres no deu sortir ls mpes, j que llà MAI hi h els fulletons mb els horris dels trens.
Llegir-ne més
9 de desembre de 2009 08:00 h
Durnt segles, els lldres i els bndolers vn formr prt del pistge hbitul de Ctluny. Bons coneixedors d’un territori esquerp, es vn convertir en un perill constnt per ls vitgers. Per dir-ho d’lgun mner, l’èpoc durd del bndolerisme es v viure entre els segles XVI i principis del segle XVII. Tot i que es podrien trobr multitud de motivcions personls, les cuses que feien que lgú es decidís enrolr-se com bndoler es podrien resumir en dues. Un seri un ugment continut de l poblció prtir del segle XVI que fei insuficients els recursos disponibles fins leshores, de tl mner que, per superr l crisi, molts optessin per entrr formr prt de qudrilles de bndolers, lguns dels quls eren nobles empobrits.
Llegir-ne més
9 de desembre de 2009 00:13 h
Aminetu Hidr Qun l’ny 1999, v morir el Rei del Mrroc Hsn II, el Rei d’Espny Jon Crles de Borbon , es v mnifestr molt fectt , fins l punt de declrr , que senti com si s’hgués mor el seu germà grn ; voldri pensr que quest sentiment de prentesc , encr pot ser viu , mb l continuïtt del regnt del Mrroc per prt del l’hereu Mohmet VI, desprès de mútues mnifestcions. EN AQUESTS MOMENTS QUE EL GOVERN DEL Mrroc h discrimint h un ésser hum Shrui, per el fet de defensr els drets que tot ésser hum h de poder tenir , es qun el Rei d’Espny tindri de mostrr tot el mon el seu sentiment i bnegció que en el seu di v mnifestr l’hereu del que ell considerv com el seu germà grn ; el govern espnyol no pot córrer el risc de que Hidr mori l nostre pís, (Lnzrote), qun no es tnt lluny dels seus fmilirs , lluitnt per llò que tothom hi te dret , i que el Rei del Mrroc neg molts milions de ciutdns ; no vull pensr , quines conseqüències , es poden derivr , si quest cs no te el finl espert per tot els demòcrtes , i els que estn fvor de les reivindiccions per les que l’Hidr pos l sev vid en perill.
Llegir-ne més
