30 de desembre de 2009 19:03 h
No sé si recordu l’enrenou que es v orgnitzr el 31 de desembre de 1999, qun es v dir que s’cbv el segle XX i que l’endemà s’iniciv el segle XXI. Vren començr sortir persones defensnt que s’cbv el 1999 i uns ltres, el 2000. I hi v hver celebrcions els 2 nys esmentts. Doncs, r, j hi tornm esser, j n’hi h, els que jo conec són periodistes, que tornen dir que s’h cbt l primer dècd del segle XXI. Precisment n’hi h que em fn pensr que dec esser un poc curt d’enteniment, perquè són tmbé, més d’escriptors, professors d’universitt de ciències i de mtemàtiques, i mi j em pssv durnt el btxillert, que qun les mtemàtiques eren molt bstrctes, el professor ompli l pissrr de nombres i de lletres i per mi er com si hgués escrit en xinès.
Llegir-ne més
29 de desembre de 2009 22:13 h
902 902: Cost intermedi entre l trucd locl i l trucd provincil. En un principi quest servei s'usv perquè les persones que cridven l'empres des de for de l provínci, pguessin lgun cos més que l trucd locl però no tnt com l trucd interprovincil. Tmbé suposv un nombre únic i identificble per oferir un servei d'tenció l client encr que els telèfons fixos de l'empres poguessin cnvir. Actulment les empreses que contrcten quest servei és per portr-se un percenttge del cost de l trucd (similr ls nombres de trificció ddicionl).
Llegir-ne més
29 de desembre de 2009 15:44 h
El llibre Superfrekonomics explic que hi h evidènci de que l gent postpos l sev mort si ixí h de pgr menys impostos. No és cony. Bàsicment, mb ddes d'Austràli i del Estts Units, explic com dvnt l perspectiv de que s'nv bixr o eliminr l'impost de successions, l gent v "esperr morir" que l'impost estigués bolit (en el cs d'Austràli v ser l'ny 1979; en els Estts Units, v ser l perspectiv de que s'bolís l'impost, però finlment no v rribr pssr). Un ide similr v gunyr l ide nti-Nobel l'ny 2001 per l'estudi "Dying to Sve Txes: Evidence from Estte Tx Returns on the Deth Elsticity".
Llegir-ne més
29 de desembre de 2009 12:06 h
Escoltnt per l ràdio unes queixes d'uns gricultors, que es queixven dels preus que ells reben per llurs productes i els preus que després en fn pgr les grns superfícies i tendes i botigues en generl per culp dels especuldors i intermediris, em venen l memòri unes estmpes de joventut que psso continució explicr. Qun jo teni potser uns 7 o 8 nys que j començv entendre un mic les coses i fins ben bé complir els 13 o 14 nys, recordo que cd dissbte, entre mig mtí i volts de migdi, pel meu crrer pssv un crro de vel molt gros i tirt per només un cvll de tir tmbé molt gros i vlent, crregt mb moltes mtèries: vi, oli, pttes, tomàquets, ous, les hortlisses que tocv per tempord i moltes coses més que r no recordo.
Llegir-ne més
29 de desembre de 2009 00:30 h
El psst di 14 de desembre es compli just un ny des que els dolents de Cn Mligne (perdó per l redundànci) sortien derrotts del Cmp Nou l prtit de l primer volt de l llig pssd. Derrot merengue que començv les portes d'quest ny 2009 i que dotze mesos més trd s'cbv mb un nov derrot l Cmp Nou. Aquest vegd l derrot er per l mínim, però l merengd tmbé sorti eufòric i content: hvien evitt l golejd. Es completv tot un cicle nul de desgràcies i clvri brunètic. De desembre desembre. Un men de cpicu, un bucle històric per rrodonir el pèssim ny del Millor Equip de l'Univers i l'ny més horrible de l històri de l Brunete.
Llegir-ne més
28 de desembre de 2009 15:30 h
No creguis tot el que vegis l tele, i no creguis que bon pel·lícul = misstge correcte. Drrere un peli tendre de les que fn quests dies l tele hi pot hver un lliçó totlment equivocd. I els teus fills potser hn vist sols l peli, o potser l'hn vist mb tu, però no l'heu comentd. En fi, que els nostres fills no prenguin l lliçó equivocd. Extret de "Terrible Life Lessons From Your Fvorite Christms Movies" Movie: The Polr Express (2004) Bd Lesson: If You’re Minor nd Strnger Offers You Ride, You Should Probbly Sy “Yes” Movie: The Snt Cluse (1994) Bd Lesson: If You Kill Snt Clus, You Will Become Snt Clus Movie: A Christms Crol (1951) Bd Lesson: People Will Like You Instntly If You Give Them Money Movie: Home Alone (1990) Bd Lesson: People in the Chicgo Suburbs Never Cll the Police for Any Reson Whtsoever Movie: Ntionl Lmpoon's Christms Vction (1989) Bd Lesson: Sometimes Chevy Chse Mkes Good Movies Movie: Dr.
Llegir-ne més
28 de desembre de 2009 08:00 h
Durnt les dues drreres dècdes els unionistes espnyols s'hn vnglorit que Ctluny pertny l UE gràcies l'estt espnyol. I, en quest líni, no hn dubtt en firmr que, qun ens independitzem d'Espny, podríem quedr for d'Europ. En relitt, però, qun dos estts se sepren, mbdós són hereus en igul mesur dels compromisos interncionls ssumits per l'estt preexistent; i, per tnt, Ctluny i l nov Espny continurien dins de l UE. D'ltr bnd, existeix un ltre escenri que els unionistes espnyols ens intenten d’mgr sistemàticment.
Llegir-ne més
27 de desembre de 2009 20:10 h
Diuen que l mnc de notícies fcilit l mnipulció, però el que h psst mb l reproducció per primer vegd per ETB dels trdicionl discurs de Ndl del Rei d’Espny és l demostrció plpble de l febles dels nostres mitjns de comunicció i de prt de l mteix societt. A prtir d’un comunict de l mteix televisió bsc, on vn vendre que el discurs del rei v ser un èxit d’udiènci, tots els grns mitjns de comunicció vn cure l trmp, tots es vn puntr l misstge oficil, Euskdi, s’hvi produït un mircle, tots s’hvien convertit en fns del Borbó.
Llegir-ne més
27 de desembre de 2009 14:57 h
L primer ond de consultes plurincionls sobre l independènci de Ctluny ( dintre de l interdependènci europe) del psst 13 de desembre només es pot qulificr d'èxit, mlgrt un prticipció més feble de l desitjd. El més importnt d'quest utèntic jornd històric del 13-D és que es v consolidr un cte de normlitt democràtic impecblement cívic ; i que, definitivment, Ctluny v quedr situd l'gend interncionl com un pís, com un poble d'Europ que vol ser propietri del seu esdevenidor col·lectiu .
Llegir-ne més
27 de desembre de 2009 10:29 h
I love NY, i no perdo l'espernç de tornr-hi viure (i mentrestnt d'nr-hi mínim un vegd l'ny). De vegdes penso que potser tinc un biix qun penso en quells dos nys NY, que els tinc idelitzts perquè els vig viure en circumstàncies especils (sent estudint, l Ros i jo sols...), i que r no seri el mteix. Aquest rticle m'hi h fet pensr: "New York Rnks Lst in Hppiness Rting", o dit d'un ltr form, NY l cu de l felicitt en els Estts Units. L'estudi però no respon un pregunt clu: si l gent NY és l menys feliç, per què tnt gent hi viu, o per què l gent que hi viu no mrx? Potser l gent que hi viu és més inconformist.
Llegir-ne més