7 de gener de 2010 20:28 h
Hol joves de Ctluny! Avui hn començt les rebixes! Quin ilu no?? Per desgrci es un ilu, que qued cobert per el nou tc del equip: AAFAJ, o tmbé conegut com Anem A Fstidir Als Joves! Qun dic ixo em refereixo que tot torn l rutin, on ho vàrem deixr f 3 setmnes qun cbrem el primer trimestre escolr, qun dic on ho vàrem deixr, no es un ironi, si ho dic es peruè molts joves hn deixt el pupitre mb els llibres oberts, o pilonts en un rcó de l' escriptoride cs (el meu cs), limennt l gos mb les fulles dels llibres.
Llegir-ne més
7 de gener de 2010 12:27 h
Per què hem d’esperr les ctlnes i els ctlns que el Tribunl Constitucionl emeti un sentènci, fvorble o no, sobre l’Esttut d’Autonomi? És de suposr, que l sentènci donrà conèixer un Esttut del tot mutilt. Un esttut que vldrà menys que el pper higiènic. Per tnt, els del TC j se’l poden quedr per eixugr-se’n el cul. Les ctlnes i els ctlns, no necessitem per res un document inútil. Ens estem preocupnt mss per un Esttut que j f dies que h quedt obsolet. No vl res: pper mullt. Aquí només hi cp un respost: Independènci! I som totes les ctlnes i tots els ctlns que veritblement ho som i ens en sentim, els qui hem de fer un ps ferm endvnt per proclmr l nostr independènci.
Llegir-ne més
7 de gener de 2010 08:00 h
Chrles Armnd Tuffin, mrquès de L Rouërie, dedic girebé tot l vid lluitr per l llibertt. Tnt mb les rmes, fins l punt d'ssolir el gru de generl durnt l guerr d'independènci mericn; com mb l prul, en prticipr en diverses delegcions bretones dvnt l'estt frncès. En les trdicionls disputes entre l Cort de Verslles i el Prlment de Bretny, el 8 de mig de 1788, Lluís XVI sign els edictes de Brienne i de Lmoignon, que liquiden les competències polítiques i lminen les funcions judicils dels prlments que, des de fei segles, representven les formes de poder dels diversos territoris que, progressivment, s'hvien nt incorpornt l Monrqui frnces.
Llegir-ne més
6 de gener de 2010 16:10 h
Es prl molt dels immigrnts, es prl molt de l necessitt de que s’integrin, però qui son els immigrnts? Perquè l veritt jo que encr no rribo ls 40 he vist com cnviv tnt quest concepte que j no entenc res. Qun er petit si que ho enteni, l mev fmíli sempre dei “nosotros los inmigrntes” teni perfectment clr el que jo er, un immigrnt. Més trd però l’escol m’ensenyren que els immigrnts eren els que bndonven l sev terr per nr viure un ltre lloc, j m’hvien ben fotut, r jo j no er immigrnt, r result que er diferent ls meus pres tot i que l mev percepció er un ltre, jo er igul ls meus pres i diferent l societt del pís.
Llegir-ne més
6 de gener de 2010 13:56 h
Icet ho dei bns d'hir prou clr: o Esttut, o Independènci. Ho firmv des del seu punt de vist interesst del món bipolr PSC-CIU (l'unionisme és "el cmí trçt pel President Montill" i l'independentisme és "l incert drecer del president d'Artur Ms") però l conclussió és clr: o mntenim l'sttuo quo mb un Esttut no retoct, o nem cp l independènci. No seré ps jo qui li discuteixi. I vui, di de Reis, Montill torn fer un l.legt en fvor de l'Esttut, tot recordnt l'editoril conjunt per tornr visr l TC que, el s'estn jugnt, és forç més trscendent que l semàntic del seu preàmbul.
Llegir-ne més
6 de gener de 2010 08:32 h
L’rticle nterior que vig publicr Indirecte El PP form un legió disciplind contr les llengües ctln, eusker, glico-portugues... h provoct un comentri que h escrit Pol Port i Mscreus del Msnou, que h motivt el fet de dedicr-li un rticle per contestr el seu escrit. Segurment ho hgués pogut fer mb un ltre comentri, però he preferit un rticle, per si hi h més lectors que tenguin gnes d’intervenir en quest qüestió, si és que té ctegori de polèmic. En el meu rticle nomen el gllec com glicoportuguès (ho vig fer mb guionet qun h d’nr sense) i quest h estt l cus de l’escrit de Pol Port, que diu el següent.
Llegir-ne més
6 de gener de 2010 07:14 h
Què hem près del 2009? Hem près res? Qun ho oblidrem? Propost de lliçons preses (o no): "Jmes Montier: Ten Lessons (Not?) Lernt" Mrkets Aren’t Efficient Reltive Performnce is Dngerous Gme This Time is Never Different Vlution Mtters (in the Long Run) Wit for the “Ft” Pitch Sentiment Mtters Leverge Cn’t Turn Bd Investment Good Bewre of Over Quntifiction There is No Substitute for Skepticism The Benefits of Chep Insurnce Si vs l link veuràs l presentció sencer.
Llegir-ne més
5 de gener de 2010 22:13 h
Avui reproduïm pel seu interès l’rticle "Lport no és Crretero" del periodist Miquel Mrtín i Gnisns publict en el seu bloc “sense trev” Ar que el Termct h doptt oficilment per l nostr llengu mots com ‘mojito’ o ‘brownie’ podri plntejr-se fer nostr l’expressió ‘l lloro’ que j er populr però que s’h fet cèlebre després del discurs de Lport dvnt els penyistes Hospitlet l’bril de 2008. De moment el Termct contempl ‘l nit del lloro’ com expressió cceptd per definir el fet de pssr un nit en blnc.
Llegir-ne més
5 de gener de 2010 21:13 h
Per mi, el millor de l Mrtó de TV és el disc, un disc que port l músic cntd en ctlà e milers de llrs. Per tnt, és un dsc que jud normlitzr el ctlà i fer-lo més usul i escoltt les discoteques o ls ordindors de molt gent. F que, per un di, llò que huri de ser norml i no ho és, pssi, com si fos un veritble mircle. Per un di, un mes o un setmn, moltes i moltes persones escolten músic en ctlà, cos que hurien de fer més sovint. Perquè llò que grd o no grd és l músic, o en tot cs un u estil determint.
Llegir-ne més
5 de gener de 2010 08:30 h
Els blocires; un prul cred per Pyr Lbs, som quells que inserim les nostres opinions objectives; distncint-nos del text que escrivim, o subjectives; prenent prt ctiv, preixent d’un mner evident i plsmnt els nostres sentiments, dins d’un bloc el qul gestionem. D’un o ltre mner el procediment fonmentl que utilitzré per rribr tots vosltres serà, com no pot ser de cp ltr mner, el lingüístic i intentré, per què m’grd, que el text prengui sempre un funció més psíquic, que no ps referencil.
Llegir-ne més
