10 de gener de 2010 17:53 h
Els meus escssos coneixements referents Economi fn que només sàpig les vocls d’quest mtèri, però entre quest mins coneixenç hi h el fet de sber que el sistem econòmic predominnt es el neoliberlisme que té com déu el merct (economi de lliure merct, que només reserv l’estt l defens ncionl, l promulgció de lleis i el mnteniment de l’ordre públic), el qul se n’encrreg de regulr-ho tot. És llò de si hi h molt ofert els preus bixen i si hi h molt demnd els preus pugen, i en els dos csos tmbé ocorre el mteix l’inrevés.
Llegir-ne més
10 de gener de 2010 14:28 h
L ruptur democràtic (Slvdor Crdús) i El PSC dón el primer cop (Dvid Miro) Els diumenges et permeten conèixer el Pís en bse l gstronomi mitjnçnt els esmorzrs de forquill, l pssejd peu, en biciclet i fins i tot en cotxe i l reflexió llegint les opinions i les cròniques periodístiques que no sempre volen dir plurlitt. Però l trnquil•litt dels diumenges et permeten vlorr i preveure per on poden nr les coses i comprovr que moltes vegdes els noments poders fàctics i comunictius dirigeixen el Pís en contr dels interessos dels ciutdns.
Llegir-ne més
10 de gener de 2010 13:35 h
Sense un ERC fort, l govern o l'oposició, s'h cbt tot. L'horitzó de sobirni plen i l justíci socil ctln. Tornrem ls pnxcontents de sempre, es diguin PSC o CiU, dels nys 80 i 90 del segle psst, i més , mb l'fegitó que podem tenir ( ptir ) un problem grnmb els neofrnquistes lingüícidies i els neolerrouxistes. Volen, pretenen norrer per sempre l nostr llengu própi. A més , econòmicment, mi superríem l crisi econòmic estructurl : l'espolició podri rribr límits insospitts. Sense l llengu ctln, els ctlns esdevenim pàries .
Llegir-ne més
9 de gener de 2010 17:57 h
Segons Eursi Group, top 10 riscos geopolítics de l'ny 2010: Relció Estts Units-Xin, especilment en l'àre econòmic, però tmbé en el pper que pot jugr (o no jugr) Xin en ltres temes, com el compromís contr el cnvi climàtic (whtever it mens) o contr l proliferció d'rmes nuclers Irn, mb pressió intern i extern Divergènci fiscl europe, tnt entre els estts emergents com mdurs, com entre els estts mdurs (els PIGS!) Regulció finncer mericn (o potser l mnc de pssos rellevnts per fer-l més efectiv) Jpó, degut l recent cnvi de govern, més feble i en un entorn més complict Cnvi climàtic, per l mnc d'un cció coordind nivell globl Brsil, degut l incertes que provoc un proper cnvi de govern en un economi mb un pes tn grn Lltinomèric Índi-Pquistn, enterns enemics Europ de l'est, dvnt eleccions en un entorn de greu crisi econòmic i de molt tur Turqui, mb un govern enfrontt l poder judicil, militr i econòmic.
Llegir-ne més
9 de gener de 2010 16:31 h
Referèndum d’utodeterminció condició sine qu nom d’ERC per pctr un futur govern Ctluny. Un decisió vlent i rriscd, mncd de credibilitt per lguns, però que deix les coses molt clres. D’un vegd per totes els republicns bndonen l fmos equidistànci, r j no es posicionen si triprtit o pcte ncionl. ERC recuper l inicitiv i pos sobre l tul polític el debt per un Estt popi. Com v dir l’eurodiputt Oriol Junquers, en l sev intervenció en l presentció dels compromisos d’Esquerr dins l cmpny Ctluny decideix: si tenim Estt propi, l rest de propostes són molt més l’bst i mi com r l’entorn interncionl f fctible conseguir-ho.
Llegir-ne més
8 de gener de 2010 21:45 h
El Col·lectiu Emm h respost The Economist ("A Public Reply to The Economist (IV)") pel seu rticle “Of bulls nd bllots”, on brrej dos conceptes (curses de brus i consultes), ometent spectes clu que judrien entendre millor l situció de Ctluny. Respecte les curses de brus, tem que començ cnsr, bns que res cl remrcr que Ctluny no existeixen trdicions cruels com les curses de brus, tl i com l’rticle indic. Tmbé cl destcr que mentre el ncionlisme espnyol s’ferr quest símbol de tortur i sng, ignor que les Illes Cnàries es v prohibir (i no per qüestions “ncionlistes”) les curses de brus l’ny 1991 i oblid que s’hn recollit més de 180.
Llegir-ne més
8 de gener de 2010 20:39 h
Interessnt informe publict per Goldmn Schs, on f 10 preguntes clu sobre l'economi mericn i present l sev respost. T'djunto un resum (si t'interess i el pots conseguir, llegeix l'informe sencer, és forç interessnt): 1. Hve house prices bottomed? Probbly not yet, but we re quite uncertin. 2. Will bnks become more willing to lend? Probbly yes. 3. Will smll-business ctivity pick up? It should, but so fr we re not seeing it. 4. Will hiring revive? Yes, but we expect the rte of job cretion to rech only bout 100,000 per month by the second qurter, not enough to push the unemployment rte down in meningful wy.
Llegir-ne més
8 de gener de 2010 16:00 h
L’experiènci d’hver coordint el referèndum sobre l independènci de Ctluny Oson, on el 42% dels 120.000 ciutdns mb dret vot l’hn exercit, mlgrt hver-se orgnitzt sense cp suport institucionl ni recursos públics, sot l constnt vigilànci i boicot per prt dels governs espnyol, ctlà, i del PSC, mb el silenci mediàtic dels mitjns espnyolistes i/o controlts pel PSC, comptnt mb l sol forç del poble, des de l bse i mb l bse, cumul tntes emocions i reflexions, tnts i tn vrits sentiments, que fn difícil descriure’ls en un sol rticle.
Llegir-ne més
8 de gener de 2010 08:00 h
És el regust que em qued l boc si miro endrrere el 2009: un mrgntor considerble. I només flt que r hgi de repssr tot llò que h succeït per què em vingui novment quest nusebund “oit”. Per tnt, no ho exposré tot de cop sinó que ho fré de mic en mic segons les gnes i les conveniències. Dins el mrc de l crisi econòmic, l’tur h estt l cr més gre de l crisi mb un llrg infinit d’empreses que hn fet fllid. No cl dir que Ctluny és el pís on més empreses hn presentt concursos de creditors.
Llegir-ne més
7 de gener de 2010 20:30 h
Suport tot el que sigui defens de l dignitt de Ctluny, implcble mb l demgògi: el President Montill h envit un crt 200 entitts que donen suport l’Esttut(et) on diu que, “si cl”, hi hurà un respost “respost polític i cívic, clr i unitàri” l sentènci del Tribunl Constitucionl. José Zrgoz remt l crt mb unes declrcions on firm que h estt el PP qui "h recorregut dvnt del Tribunl Constitucionl "l'Esttut de Ctluny i és, per tnt, el responsble "dels problemes entre Ctluny i Espny". Dignitt sí, demgògi no, si brregem dignitt i prtidisme demgògic, que surti tot: El President Montill, en quell moment Ministre del Govern del PSOE, v ser el primer en nuncir esmenes l’Esttut provt pel Prlment de Ctluny L’Esttut(et) h estt recorregut tmbé pel Defensor del Poble espnyol, un històric militnt socilist, del PSOE, és dir, del PSC-PSOE L'rtífex del "cepilldo" de l'Esttut v ser Guerr, del PSOE L defens de l’Esttut per prt del Govern espnyol (dvoct de l’estt) dvnt el Tribunl Constitucionl pss per un interpretció molt restrictiv del mteix El Govern espnyol se slt qun vol l’Esttut(et), com mb el finnçment, que el vn provr trd i mlment; ixò sí, mb el suport del Govern de Ctluny Conclusió: que més enllà de crtes i declrcions, fets i no prules, j v sent hor; i que PP no, però PSOE (i PSC-PSOE) tmpoc.
Llegir-ne més
