9 de gener de 2010 17:57 h
Segons Eursi Group, top 10 riscos geopolítics de l'ny 2010: Relció Estts Units-Xin, especilment en l'àre econòmic, però tmbé en el pper que pot jugr (o no jugr) Xin en ltres temes, com el compromís contr el cnvi climàtic (whtever it mens) o contr l proliferció d'rmes nuclers Irn, mb pressió intern i extern Divergènci fiscl europe, tnt entre els estts emergents com mdurs, com entre els estts mdurs (els PIGS!) Regulció finncer mericn (o potser l mnc de pssos rellevnts per fer-l més efectiv) Jpó, degut l recent cnvi de govern, més feble i en un entorn més complict Cnvi climàtic, per l mnc d'un cció coordind nivell globl Brsil, degut l incertes que provoc un proper cnvi de govern en un economi mb un pes tn grn Lltinomèric Índi-Pquistn, enterns enemics Europ de l'est, dvnt eleccions en un entorn de greu crisi econòmic i de molt tur Turqui, mb un govern enfrontt l poder judicil, militr i econòmic.
Llegir-ne més
9 de gener de 2010 16:31 h
Referèndum d’utodeterminció condició sine qu nom d’ERC per pctr un futur govern Ctluny. Un decisió vlent i rriscd, mncd de credibilitt per lguns, però que deix les coses molt clres. D’un vegd per totes els republicns bndonen l fmos equidistànci, r j no es posicionen si triprtit o pcte ncionl. ERC recuper l inicitiv i pos sobre l tul polític el debt per un Estt popi. Com v dir l’eurodiputt Oriol Junquers, en l sev intervenció en l presentció dels compromisos d’Esquerr dins l cmpny Ctluny decideix: si tenim Estt propi, l rest de propostes són molt més l’bst i mi com r l’entorn interncionl f fctible conseguir-ho.
Llegir-ne més
8 de gener de 2010 21:45 h
El Col·lectiu Emm h respost The Economist ("A Public Reply to The Economist (IV)") pel seu rticle “Of bulls nd bllots”, on brrej dos conceptes (curses de brus i consultes), ometent spectes clu que judrien entendre millor l situció de Ctluny. Respecte les curses de brus, tem que començ cnsr, bns que res cl remrcr que Ctluny no existeixen trdicions cruels com les curses de brus, tl i com l’rticle indic. Tmbé cl destcr que mentre el ncionlisme espnyol s’ferr quest símbol de tortur i sng, ignor que les Illes Cnàries es v prohibir (i no per qüestions “ncionlistes”) les curses de brus l’ny 1991 i oblid que s’hn recollit més de 180.
Llegir-ne més
8 de gener de 2010 20:39 h
Interessnt informe publict per Goldmn Schs, on f 10 preguntes clu sobre l'economi mericn i present l sev respost. T'djunto un resum (si t'interess i el pots conseguir, llegeix l'informe sencer, és forç interessnt): 1. Hve house prices bottomed? Probbly not yet, but we re quite uncertin. 2. Will bnks become more willing to lend? Probbly yes. 3. Will smll-business ctivity pick up? It should, but so fr we re not seeing it. 4. Will hiring revive? Yes, but we expect the rte of job cretion to rech only bout 100,000 per month by the second qurter, not enough to push the unemployment rte down in meningful wy.
Llegir-ne més
8 de gener de 2010 16:00 h
L’experiènci d’hver coordint el referèndum sobre l independènci de Ctluny Oson, on el 42% dels 120.000 ciutdns mb dret vot l’hn exercit, mlgrt hver-se orgnitzt sense cp suport institucionl ni recursos públics, sot l constnt vigilànci i boicot per prt dels governs espnyol, ctlà, i del PSC, mb el silenci mediàtic dels mitjns espnyolistes i/o controlts pel PSC, comptnt mb l sol forç del poble, des de l bse i mb l bse, cumul tntes emocions i reflexions, tnts i tn vrits sentiments, que fn difícil descriure’ls en un sol rticle.
Llegir-ne més
8 de gener de 2010 08:00 h
És el regust que em qued l boc si miro endrrere el 2009: un mrgntor considerble. I només flt que r hgi de repssr tot llò que h succeït per què em vingui novment quest nusebund “oit”. Per tnt, no ho exposré tot de cop sinó que ho fré de mic en mic segons les gnes i les conveniències. Dins el mrc de l crisi econòmic, l’tur h estt l cr més gre de l crisi mb un llrg infinit d’empreses que hn fet fllid. No cl dir que Ctluny és el pís on més empreses hn presentt concursos de creditors.
Llegir-ne més
7 de gener de 2010 20:30 h
Suport tot el que sigui defens de l dignitt de Ctluny, implcble mb l demgògi: el President Montill h envit un crt 200 entitts que donen suport l’Esttut(et) on diu que, “si cl”, hi hurà un respost “respost polític i cívic, clr i unitàri” l sentènci del Tribunl Constitucionl. José Zrgoz remt l crt mb unes declrcions on firm que h estt el PP qui "h recorregut dvnt del Tribunl Constitucionl "l'Esttut de Ctluny i és, per tnt, el responsble "dels problemes entre Ctluny i Espny". Dignitt sí, demgògi no, si brregem dignitt i prtidisme demgògic, que surti tot: El President Montill, en quell moment Ministre del Govern del PSOE, v ser el primer en nuncir esmenes l’Esttut provt pel Prlment de Ctluny L’Esttut(et) h estt recorregut tmbé pel Defensor del Poble espnyol, un històric militnt socilist, del PSOE, és dir, del PSC-PSOE L'rtífex del "cepilldo" de l'Esttut v ser Guerr, del PSOE L defens de l’Esttut per prt del Govern espnyol (dvoct de l’estt) dvnt el Tribunl Constitucionl pss per un interpretció molt restrictiv del mteix El Govern espnyol se slt qun vol l’Esttut(et), com mb el finnçment, que el vn provr trd i mlment; ixò sí, mb el suport del Govern de Ctluny Conclusió: que més enllà de crtes i declrcions, fets i no prules, j v sent hor; i que PP no, però PSOE (i PSC-PSOE) tmpoc.
Llegir-ne més
7 de gener de 2010 20:28 h
Hol joves de Ctluny! Avui hn començt les rebixes! Quin ilu no?? Per desgrci es un ilu, que qued cobert per el nou tc del equip: AAFAJ, o tmbé conegut com Anem A Fstidir Als Joves! Qun dic ixo em refereixo que tot torn l rutin, on ho vàrem deixr f 3 setmnes qun cbrem el primer trimestre escolr, qun dic on ho vàrem deixr, no es un ironi, si ho dic es peruè molts joves hn deixt el pupitre mb els llibres oberts, o pilonts en un rcó de l' escriptoride cs (el meu cs), limennt l gos mb les fulles dels llibres.
Llegir-ne més
7 de gener de 2010 12:27 h
Per què hem d’esperr les ctlnes i els ctlns que el Tribunl Constitucionl emeti un sentènci, fvorble o no, sobre l’Esttut d’Autonomi? És de suposr, que l sentènci donrà conèixer un Esttut del tot mutilt. Un esttut que vldrà menys que el pper higiènic. Per tnt, els del TC j se’l poden quedr per eixugr-se’n el cul. Les ctlnes i els ctlns, no necessitem per res un document inútil. Ens estem preocupnt mss per un Esttut que j f dies que h quedt obsolet. No vl res: pper mullt. Aquí només hi cp un respost: Independènci! I som totes les ctlnes i tots els ctlns que veritblement ho som i ens en sentim, els qui hem de fer un ps ferm endvnt per proclmr l nostr independènci.
Llegir-ne més
7 de gener de 2010 08:00 h
Chrles Armnd Tuffin, mrquès de L Rouërie, dedic girebé tot l vid lluitr per l llibertt. Tnt mb les rmes, fins l punt d'ssolir el gru de generl durnt l guerr d'independènci mericn; com mb l prul, en prticipr en diverses delegcions bretones dvnt l'estt frncès. En les trdicionls disputes entre l Cort de Verslles i el Prlment de Bretny, el 8 de mig de 1788, Lluís XVI sign els edictes de Brienne i de Lmoignon, que liquiden les competències polítiques i lminen les funcions judicils dels prlments que, des de fei segles, representven les formes de poder dels diversos territoris que, progressivment, s'hvien nt incorpornt l Monrqui frnces.
Llegir-ne més
