17 de gener de 2010 12:02 h
Ar encr ho és, perquè ho diu l’Esttut que v provr més del 90% del Prlment de l CA de Ctluny, perquè tmbé v ser provt pel Congrés i pel Sent de l’Estt espnyol i perquè el v provr el poble ctlà del Principt en un referèndum. Això f que el sentiment que té el poble ctlà de ser un nció quedi leglitzt. Ningú no h pogut, ni pot ni podrà esborrr el fet que Ctluny sigui un nció. Però r estic prlnt del fet de leglitzr-lo en un Crt Mgn com és l’Esttut.
Llegir-ne més
16 de gener de 2010 14:53 h
Tu i jo, tendr llum revolucionàri, tu i encr tu, r menteix, encens el vers i el sol càlid de llun nu, l'espurn, sol i dissolt, dón, dón voltes i més voltes, estel, estel roig i l sng ltiv i tendr, com l tendres del sentit primer, del drrer, cbem rribnt més, i més encr, tu, que j ets mort, Mort l ignorànci, l poc pciènci, l consciènci de l independènci no, l mteix estupides de pssr per sobre, l mteix nturles d'entendre les coses, totes soles, com les ones, hrmonioses, de les plces trnquil·les i tnt clres, nues, diürnes o nocturnes, fetes de segles dolços, molls, les portes de les escles brunes, que es fn blnques en un obrir i tncr.
Llegir-ne més
16 de gener de 2010 11:43 h
Al jrdinet de l vorer bnd mr del començment de l crreter del Bunyol, just l dvnt de l port de Cn Plnetes de Bix, hi podem trobr l'element escultòric que reprodueixo en l imtge d'quest post. Primer de tot em vig figurr que es trctv d'un simple cgrd de gos que lgun nimlic espvilt hvi sbut encertr dmunt l din, en un prodigi de punteri d'nc. Com que l'element es trob l bell mig del meu itinerri diri per nr l fein, hi psso cd di pel dvnt i sempre penso que l'endemà j no li trobré. Però no és ixí i després de tres setmnes de veur'el cd di, j girebé ens sludem.
Llegir-ne més
15 de gener de 2010 11:52 h
Ahir l cndidt Comissàri l crter d'Agend Digitl de l Unió Europe, l'holndes Nelly Kroes, v presentr les seves propostes i prioritts dvnt del Comitè d'ITRE (Indústri, Tecnologi, Recerc i Energi) del qul sóc membre. Vig tenir l'oportunitt de preguntr-li sobre dues qüestions que sern molt rellevnts en els propers nys, tn nivell europeu com nivell estrictment ctlà. Per un bnd, els juts públics per l instl·lció de xrxes de nov generció (en l direcció del que l Secretri de Telecomuniccions de l Generlitt vol impulsr trvés de projecte "Xrx Obert") i, per l'ltr, l postur de l Comissàri respecte les ptents softwre, un tem ltment controvertit en què els interessos de les grns multincionls de softwre xoquen sovint mb els dels petits desenvolupdors i dels usuris en generl.
Llegir-ne més
15 de gener de 2010 07:22 h
Vig quedr stort qun vig llegir l notíci, ltment recomnd, que vren publicr els meus col•legues de directe!ct que dei ixí: “Pmplon prohibeix els Olentzeros per considerr-los mnifestcions de suport ETA”. No només stort sinó que em v inspirr l redcció d’quest nou rticle que he titult “El Cgner serà prohibit pel Tribunl Constitucionl per considerr-lo promotor de l’Esttut”. El Ndl del 2005 vig visitr el Pís Bsc i v ser on vig conèixer el Sr. Olentzero: un simpàtic pgès “greixndo” que fum mb pip, que beu un mic mss i que dur regls l mind.
Llegir-ne més
15 de gener de 2010 01:17 h
Dvnt l'incert ny 2010 que esper l brcelonisme, mb l substitució del millor president des de com mínim l Repúblic per un que ves sber qui serà, el Rivl Petit redcció Repúblic de l'Elephnt comprteix mb els bons ctlns l següent versió del hit musicl d'enguny, dels Mnel, uns pios que en cinc minuts hn psst d'rrssr el poliesportiu de l Pobl de Mfumet trencr les previsiones dels dropos de l'FNAC, que vn ptir el di de reis un ruptur d'stock de músiques ètniques i vernàcules mentre les piles de CD's fetes per i per mónguers mb les prules "el cnto del loco" escrites l portd, bilingües, cosmopolites i sense un sol comprdor, romnien ls presttges de l botig.
Llegir-ne més
14 de gener de 2010 20:30 h
I si Ctluny vol tenir gestionr l’eroport del Prt i Espny diu no? I si Ctluny vol tenir seleccions ncionls, convocr un referèndum o recptr els seus impostos, i Espny diu no? I si...? És un bucle infinit que no té solució, o l té, però for del bucle. Voler, demnr, exigir o negocir mb Espny no són un opció. Promeses de l’estil “r reclmrem el concert econòmic” són mentid, impossibles, i només es poden plntejr des del desconeixement o l ml fe (j no és creïble l visió nïf de creure en un Espny federl, en un pcte entre iguls entre Ctluny i Espny).
Llegir-ne més
14 de gener de 2010 12:00 h
Amb el sobreseiment i rxiu de l cus contr l'nterior i l'ctul lehendkri per reunir-se mb dirigents de prtits il·leglitzts, el Tribunl Suprem espnyol pos fi un estrtègi prtidist de judicilitzr, mençr penlment, i condemnr ls polítics de qui es discrep, sot l'prenç de combtre el terrorisme i en ús d'un Llei de Prtits que il·leglitz idees i projectes polítics, encr que no propiciïn ni col·lborin mb el terrorisme. A cd elecció, ni bns ni després, es pos en mrx l màquin d'il·leglitzr, que més que l servei de l polític ntiterrorist està l servei electorl de PP i PSOE, junts o per torns.
Llegir-ne més
14 de gener de 2010 11:57 h
Encr que sembli difícil de creure, és ben veritt: l Prlment Europeu hi h un Constitució espnyol exposd permnentment mb l'àguil frnquist, mb el jou i les fletxes, i mb el lem 'Un, grnde y libre'. Me'n vig donr l cp d'unes setmnes d'rribr l Prlment Europeu, perquè està ben visible, l tercer plnt de l'edifici Altiero Spinelli de l Cmbr Brussel·les. Result que cd prlment europeu f un obsequi l Cmbr comunitàri, i les Corts espnyoles vn oferir un exemplr de l Constitució mb un signe feixist ben visible.
Llegir-ne més
14 de gener de 2010 08:00 h
Hi h centenrs de definicions, opinions i vlorcions sobre què és el ncionlisme. De l mteix mner que succeeix en prlr del concepte nció, n'hi h de més o menys encertdes, però l mjori elles, com és nturl, són definicions normlment interessdes en vlorr positivment el propi ncionlisme i negtivment l'liè. Prticulrment, un de les definicions potser més encertdes és l que entén el ncionlisme com un moviment socil per prt d'un àmpli col•lectivitt humn que comprteix un cultur o un sèrie d'interessos i experiències comunes, i spir l relitzció d'uns objectius concrets, des de l'obtenció d'lgun dret considert essencil, l'obtenció d'un estt propi o l superció d'lgun menç o perill en relció mb l sev integritt, prestigi o existènci.
Llegir-ne més
