Oriol Junqueras
2 de gener de 2010 08:00 h
Rapsòdia d’un Blues blau
El 1924, l bnd de Pul Whitemn v estrenr Nov York Rpsòdi en Blu (Rhpsody in Blue), l primer obr per concert del compositor George Gershwin. Fill d'un fmíli juev immigrnt d'origen rus, Gershwin, (1898-1937) v néixer Brooklyn. El seu primer trebll com pinist v ser en un cmpny publicitàri (1916) i, lguns nys més trd (1931), el seu espectcle Of Thee I Sing v obtenir un premi Pulitzer, el primer torgt un comèdi musicl. Un grn prt de les seves obres de músic vocl i per l'escen, les v escriure mb l'jud del seu germà grn, l'escriptor Ir Gershwin.
Llegir-ne més
Un comentari
Oriol Junqueras
2 de gener de 2010 08:00 h
Herder i el Volksgeist
Us djuntem un rticle publict El Temps l gener del 2010. A més d’un visió globl, unificdor i vitl del llengutge, Herder defens les prticulritts de cd Volk, perquè de l mteix mner que l llengu pot unir tots els homes, tmbé té l cpcitt de diferencir-los entre ells. Així, Herder conclou que el Volksgeist (“l’esperit del poble” o el “cràcter ncionl”) es bs en l llengu i en l litertur populrs. I ell mteix es pregunt: “Té un nció quelcom més preciós que l llengu dels seus pres?” Encr que continu mntenint l ide il•lustrd de l unitt profund de l Humnitt (no oblidem que es deixeble de Knt), Herder prefereix incidir en l diversitt, i insisteix en què no hi h cp model universl per tot l litertur.
Llegir-ne més
Daniel Ruiz-Trillo
1 de gener de 2010 20:30 h
100 % en català
Avui en di l músic en ctlà és prou divers, àmpli, vrid i trnsversl que no té res veure mb els qutre o cinc grns grups del rock ctlà de f 20 nys. Ar, per sort, v molt més enllà i té molt més forç, si bé no té gire ltveus i no és gire representd ls medi ctlns, que s'hurien d'vergonyir per l sev mnc de sensibilitt musicl, culturl i lingüístic. El que està pssnt és escndlós i només té un nom: utoodi. Afortundment, hi h un progm d'un emissor de ràdio que no segueix l líni oficil i que no mg l relitt, que no defuig l músic fet, cntd i editd Ctluny.
Llegir-ne més
Josep Maria Loste
1 de gener de 2010 19:11 h
El tren social : s'estan carregant l'equilibri territorial
L jornd del drrer di de l'ny 2009, el dijous 31 de desembre de 2009, v tornr ser ctstròfic pels mrtiritzts usurisde l líni del tren Brcelon-Giron-Figueres-Portbou-Cerver de l Mrend .Un incidènci l ctenàri entre les estcions de Vilmll i Snt Miquel de Fluvià ( Alt Empordà )pels volts de les 8 del mtí, v degenerr en un jornd negr. I com sempre, l mnc d'infromció i l descoordinció vren ser les protgonistes d'quest tercermundist finl d'ny en l'àmbit ferroviri. Tot plegt v significr un pres de pèl històric .
Llegir-ne més
Col·lectiu 2014
1 de gener de 2010 14:12 h
Any 10: la democràcia guanyarà a Escòcia, Euskal Herria i a Catalunya
Som mjori els que votrien per l independènci en un referèndum mb totes les grnties democràtiques. Algú en té lgun dubte? No és cp innocentd, són les ddes de diferents estudis que situen en tots els prtits polítics, mb més o menys intensitt, prtidris de votr sí en un consult pel futur del nostre Pís. Si un 9% de votnts del PP són prtidris del sí, què no convencerem gent que pot tenir dubtes ronbles? L’únic rm que vui té Espny per evitr no j un referèndum sinó un mpli victòri del sí, és el joc brut i sobretot l por, utilitzr les seves rmes d’Estt per gunyr l btll de l por, del pànic i ltres vrints dels experts espnyols en desestbilitzr, tipus Rublcb.
Llegir-ne més
Salvador Garcia
31 de desembre de 2009 19:18 h
Més sobre l'impacte de l'impost de successions
Explicv hir ("Impcte de l'impost de successions") que hi h estudis (!) que demostren que l gent postpos l sev mort per pgr menys impostos. Als Estts Units, si no cnvien, pot pssr el contrri: durnt el 2010 hi hurà un exempció molt lt en l'impost de successions, però l'impost torn el 2011. És dir, per l gent mb molt ptrimoni (o millor dit, pels hereus de l gent mb molt ptrimoni), serà millor morir el 2010 que el 2011. Impliccions? Bé, doncs ixò, que lgun hereu potser "gestionrà" que l ftídic dt no s'llrgui més enllà del 2010, o lgú es suïcididrà el 2010 per què ixí els seus rebin un mjor herènci (tot i ser molt liberl, no estic fvor d'quest tipus d'eutnàsi).
Llegir-ne més
Joan Lladonet
30 de desembre de 2009 19:03 h
La primera dècada del segle XXI no acaba enguany, sinó l'any que ve
No sé si recordu l’enrenou que es v orgnitzr el 31 de desembre de 1999, qun es v dir que s’cbv el segle XX i que l’endemà s’iniciv el segle XXI. Vren començr sortir persones defensnt que s’cbv el 1999 i uns ltres, el 2000. I hi v hver celebrcions els 2 nys esmentts. Doncs, r, j hi tornm esser, j n’hi h, els que jo conec són periodistes, que tornen dir que s’h cbt l primer dècd del segle XXI. Precisment n’hi h que em fn pensr que dec esser un poc curt d’enteniment, perquè són tmbé, més d’escriptors, professors d’universitt de ciències i de mtemàtiques, i mi j em pssv durnt el btxillert, que qun les mtemàtiques eren molt bstrctes, el professor ompli l pissrr de nombres i de lletres i per mi er com si hgués escrit en xinès.
Llegir-ne més
Màrius Viella
29 de desembre de 2009 22:13 h
902
902 902: Cost intermedi entre l trucd locl i l trucd provincil. En un principi quest servei s'usv perquè les persones que cridven l'empres des de for de l provínci, pguessin lgun cos més que l trucd locl però no tnt com l trucd interprovincil. Tmbé suposv un nombre únic i identificble per oferir un servei d'tenció l client encr que els telèfons fixos de l'empres poguessin cnvir. Actulment les empreses que contrcten quest servei és per portr-se un percenttge del cost de l trucd (similr ls nombres de trificció ddicionl).
Llegir-ne més
Salvador Garcia
29 de desembre de 2009 15:44 h
Impacte de l'impost de successions
El llibre Superfrekonomics explic que hi h evidènci de que l gent postpos l sev mort si ixí h de pgr menys impostos. No és cony. Bàsicment, mb ddes d'Austràli i del Estts Units, explic com dvnt l perspectiv de que s'nv bixr o eliminr l'impost de successions, l gent v "esperr morir" que l'impost estigués bolit (en el cs d'Austràli v ser l'ny 1979; en els Estts Units, v ser l perspectiv de que s'bolís l'impost, però finlment no v rribr pssr). Un ide similr v gunyr l ide nti-Nobel l'ny 2001 per l'estudi "Dying to Sve Txes: Evidence from Estte Tx Returns on the Deth Elsticity".
Llegir-ne més
Vicenç Marquès i Sanmiquel
29 de desembre de 2009 12:06 h
Aquell «Carro del Vi»....
Escoltnt per l ràdio unes queixes d'uns gricultors, que es queixven dels preus que ells reben per llurs productes i els preus que després en fn pgr les grns superfícies i tendes i botigues en generl per culp dels especuldors i intermediris, em venen l memòri unes estmpes de joventut que psso continució explicr. Qun jo teni potser uns 7 o 8 nys que j començv entendre un mic les coses i fins ben bé complir els 13 o 14 nys, recordo que cd dissbte, entre mig mtí i volts de migdi, pel meu crrer pssv un crro de vel molt gros i tirt per només un cvll de tir tmbé molt gros i vlent, crregt mb moltes mtèries: vi, oli, pttes, tomàquets, ous, les hortlisses que tocv per tempord i moltes coses més que r no recordo.
Llegir-ne més
Veure llistat de blogs
<
ELS MÉS 
1
<
<
ARXIU
<
<
LES NOTÍCIES DEL DIRECTE!CAT
- Coses de la llengua 31.08.2018
- El llibreter saltenc Guillem Terribas rebrà el Premi Trajectòria de La Setmana del Llibre 31.08.2018
- Barcelona serà la ciutat convidada d’honor a la Feria del Libro 2019 de Buenos Aires 29.08.2018
- ‘Els homes’, d’Angelika Schrobsdorff es publica en català incorporant els capítols fins ara censurats 29.08.2018
- [Novetat] REVISTA DE CATALUNYA, 302 21.08.2018
v1.00 16 abril 2007
v2.00 16 abril 2008
v3.00 19 febrer 2010
Edita: Catmèdia Global
Desenvolupat per Tirabol
- notes legals
- Qui som
- Avís legal
- Mapa web
- Crèdits
- sobre els comentaris
- Tots els comentaris referents a qualsevol informació apareguda en aquest mitjà digital són únicament i exclusiva responsabilitat de la persona o institució que el realitza, i en cap cas serà responsabilitat del mitjà digital directe!cat.
- a la xarxa
-
Actualitat- Opinió
- Blogs