Màrius Viella
2 de maig de 2010 18:02 h
El bosc i les Gavarres en particular
El Bosc i les Gvrres en prticulr F qurnt nys , que el sistem energètic sofert un procés renovdor , que en el seu moment fou un grn revolució l mont industril , en prticulr en el sectors que es f indispensble l’esclfor per funcionr, com es el cs de l ceràmic i els flequers., i les estufes d’hbittges prticulrs, que s’h cret un ddició que h sigut mol profitd i rendible per els sectors energètics, derivts del petroli. Els flequers cremven els sotbosc i el bruc , en definitiv l lleny prim , igul que els terrisses; però l rest de ceràmic vidrid , cremv estelles , tnt d’lzin com de suro; l fust de pi es destinv l’embltge, i l rmss , tmbé l cremv els terrisses ; les llrs de foc i estufes prticulrs , cremven de tot el que es podi recollir i que no costes gires diners, però tmbé el crbó ls fogons .
Llegir-ne més
Cap comentari
Màrius Viella
2 de maig de 2010 17:56 h
L'olfacte de Garzon
L’olfcte de Grzón De ben segur , que pocs son els prtits polítics , que no estn involucrts en fers poc clrs , ho de corrupció com s’està comprovnt en el nostre estt; no se per on començr ; però crec que el que pes mes en quests moments , es l nostàlgi dels hereus del frnquisme , que en el seu moment , encpçlt per el Sr. Aznr , i que encr te esm per tir el foc , en perjudici de l democràci, que en quests moments s’estn coneixent les derivcions del sont “Tmyzo”, en fvor de Espernç Aguirre.
Llegir-ne més
Màrius Viella
2 de maig de 2010 17:53 h
Caixa ho Faixa
Sr. Montill, Ho Cix ho Fix , , Ho sou PSC, ho Sou PSOE; no es pot tenir dues cres per poder mntenir l cdir, no es pot jugr mb els ciutdns de Ctluny que confien mb el PSC, però que no volen ser del PSOE; vostè est jugnt mb sentiments i mb persones per stisfer els seus nhels , i jo voldri pregr-li que no jugui mes quest joc ; l cdir de l Generlitt només li poden donr els ctlns en propers comicis , i si els engny , de ben segur que tots en sortirem perden.
Llegir-ne més
Joan Lladonet
2 de maig de 2010 17:38 h
Els partits nacionalistes haurien de ser il·legalitzats
Al progrm que condueix el ctlà Jordi González, “L Nori” de TL5, tnt li és trctr l person més frívol de l prems del cor, com qulsevol tem trnscendentl en l mrx de l vid polític de l’Estt espnyol. Per ixò té diferents escenris mb tul i cdires o mb cdires soles per trctr els diferents temes i mb un públic que deu estr subvenciont i sopr pgt, que obeeix les ordres de qui els f pludir tnt si lgú coment que l mr està en clm, com si l segon següent lgú diu que hi h un grn ontge.
Llegir-ne més
Josep Maria Loste
2 de maig de 2010 13:17 h
La mortificació mediàtica
És brutl l’ofensiv mediàtic de l “sociovergènci” contr ERC. De fet, quests tcs contr els republicns independentistes s’hn convertit en un utèntic mortificció contr l líni de flotció del prtit de Mcià i Compnys. En l qüestió de l resolució sobre el TC ( en relció mb l proper sentènci de l’Esttut) ERC té tot l ró . És indiscutible que l renovció dels mgistrts de l’lt tribunl espnyol no evitrà l tercer grn fitd de l’Esttut .El problem de debò és estructurl : és de nturles polític i no ps jurídic .
Llegir-ne més
Col·lectiu 2014
2 de maig de 2010 13:01 h
"No veig cap impediment perquè els catalans facin del seu país el que vulguin"
Les limitcions són utoimposdes. Són les prules de d’Ambler Moss que v ser vicecònsol dels Estts Units Brcelon durnt els nys de l dictdur, de 1961 l 1966, que li v servir per prendre l llengu i estimr el pís. Les seves sàvies prules són un demostrció clr que el problem de Ctluny el tenim cs nostr. Si els ctlns d’un mner clr i democràtic diuen sí l independènci no hi huri mrx enrere. Europ ho huri d'ssumir i els Estts Units hi donrien suport, quest és l sev visió de l’ctul situció polític i port les següents considercions "En pocs nys hn nscut nous estts Europ.
Llegir-ne més
Veu Pròpia
1 de maig de 2010 18:07 h
Immigrants, fins quan?
F poc un sòci de Veu Pròpi em comentv que drrerment diversos mitjns de comunicció estn contctnt mb ell mb un necessitt comun: “Necessitem entrevistr un immigrnt que prli ctlà”. A ell li grd portr les seves vivències i punts de vist sobre immigrció, llengu, integrció, pís... Però em comentv que j està un mic tip que després de viure 13 nys Ctluny, d’expressr-se en ctlà i, en definitiv, de sentir-se com un ctln més, encr l trctin d'immigrnt. Jo vull fer ressò de l sev queix perquè em sembl que té tot l ró i que més més es trct d’un tic forç generlitzt l nostr societt, i és que després de 5, 10, 15 nys, encr els nomenem immigrnts i de vegdes, lluny de fer-ho mb un ctitud despectiv, ho fem mb dmirció perquè molts d’ells tenen un ctitud cp l llengu i cultur del pís que j ens grdri que tinguessin molts d’ltres.
Llegir-ne més
Col·lectiu 2014
1 de maig de 2010 15:13 h
Un franquista no mereix honors
L'lclde de Brcelon, Jordi Hereu, h nuncit quest divendres l mtí que després de l mort, el psst 21 d'bril, del que fos president d'honor del Comitè Olímpic Interncionl però tmbé “delegdo” de Deportes del règim frnquist i destct flngist, Jun Antonio Smrnch, proposrà que el Museu Olímpic i de l'Esport de Brcelon porti el seu nom. Com pot ser que mentre que molts ptriotes que vn ptir l’exili, l repressió i, fins i tot, l mort encr no hgin vist recompenst el seu ptiment? I, per contr, un membre destct i col•lborcionist del règim frnquist se li retin honors de cp d’estt.
Llegir-ne més
Alfons López Tena
1 de maig de 2010 05:00 h
Per la Diagonal a la independència
L’lclde Hereu és hereu de l’nterior lclde Clos, com quest fou hereu de l’nterior lclde Mrgll, i quest v ser hereu de l’nterior lclde Serr: només Nrciso Serr (nom mb què signv lleis i decrets qun er Ministre de Defens i jo fei forçt l mili) h estt els drrers trent nys elegit pel poble no sent lclde hereu, tots els ltres vn heretr el càrrec i des del càrrec vn presentr-se per primer vegd les eleccions. L’lclde hereu Hereu h convoct un referèndum sobre l Digonl perquè els votnts escullin un de tres opcions, dues d’elles consistents en fer pssr un trmvi i eixmplr voreres per un o ltr bnd, i l tercer en no fer-ho.
Llegir-ne més
Pol Cruz-Corominas
1 de maig de 2010 03:36 h
L'Adrià Targa
Vig conèixer l’Adrià Trg un setembre de f pocs nys, qun el destí em v portr Brcelon per estudir Economi l Universitt Pompeu Fbr. Tnmteix, no v ser l’economi –ell n’està tn lluny com jo de l poesi- sinó el Col·legi Mjor Rmon Llull el que ens v unir. D’entrd, però, l csulitt no v voler que converséssim gire. Vig donr-me que l’Adrià em curi simpàtic qun, un di ls sofàs del hll, vn coincidir les respectives voluntts de fullejr l’Avui, i no ps cp ltre dels diris presents, tots ells mb línies editorils discordnts.
Llegir-ne més
Veure llistat de blogs
<
ELS MÉS 
1
14
<
<
ARXIU
<
<
LES NOTÍCIES DEL DIRECTE!CAT
- Coses de la llengua 31.08.2018
- El llibreter saltenc Guillem Terribas rebrà el Premi Trajectòria de La Setmana del Llibre 31.08.2018
- Barcelona serà la ciutat convidada d’honor a la Feria del Libro 2019 de Buenos Aires 29.08.2018
- ‘Els homes’, d’Angelika Schrobsdorff es publica en català incorporant els capítols fins ara censurats 29.08.2018
- [Novetat] REVISTA DE CATALUNYA, 302 21.08.2018
v1.00 16 abril 2007
v2.00 16 abril 2008
v3.00 19 febrer 2010
Edita: Catmèdia Global
Desenvolupat per Tirabol
- notes legals
- Qui som
- Avís legal
- Mapa web
- Crèdits
- sobre els comentaris
- Tots els comentaris referents a qualsevol informació apareguda en aquest mitjà digital són únicament i exclusiva responsabilitat de la persona o institució que el realitza, i en cap cas serà responsabilitat del mitjà digital directe!cat.
- a la xarxa
-
Actualitat- Opinió
- Blogs