Guim Bonaventura i Bou
8 de maig de 2010 09:00 h
Višegrad, un pont sobre el Drina (I)
Sobre el riu Drin, l rib de Višegrd, s’lç un pont de belles i grndes corprenedores. Un sòlid estructur de girebé 500 nys d’històri que v colpir profundment un nen, Ivo Andrić, qui, qurnt nys més trd, de les emocions que el pont despert qui el veu, en fri l sev més grn novel·l: El pont sobre el Drin. Fou tmbé l històri d’un nen l ró de l construcció d’quest pont: un dels infnts serbis que en temps de l’imperi Otomà fou portt des de Bòsni Turqui com “impost de sng” quedà per sempre més mrct per l seprció de l sev mre, que es produí justment l rib del Drin l seu ps per Višegrd; nys més trd, qun l’infnt esdevingué el visir Mehmed Pš Sokolović, “drrere les seves prpelles tncdes v veure l fort i elegnt siluet del grn pont de pedr que en quell lloc hvi de néixer.
Llegir-ne més
Cap comentari
Oriol Junqueras
7 de maig de 2010 14:00 h
Se'm fa difícil contenir la indignació...
Se'm f difícil explicr el que v pssr hir l Prlment Europeu. Més que res, perquè se'm remouen un seguit d'emocions, que m'impedeixen ordenr les idees. De totes mneres, ho intentré. Intentré explicr-ho. Ahir er dijous i, les 17:00, l Presidènci espnyol de l UE hvi orgnitzt un tul de debt sobre l projecció de l cultur ctln Europ. És l'únic cció que h dut terme l Presidènci espnyol de l UE pel ctlà. L'únic. Un simple tul de debt, mlgrt que el ctlà es trob en un situció normlíssim (és l 13 llengu mb més prlnts de l UE i, tnmteix, no form prt de les 23 llengües oficils de les institucions comunitàries).
Llegir-ne més
Oriol Romero
7 de maig de 2010 11:46 h
Sols el poble salva al poble
Les imtges d'Atenes que hem vist quests dies eren imtges de guerr civil. No és exgert firmr-ho: fins i tot els enfrontments es vn cobrr mlurdment víctimes. Columnes de fum dels incendis i de les bombes lcrimògenes de l polici, joves emmscrts frts de no tenir cp futur, ncins indignts per l rebix de les seves j ridicules pensions, un poblció que mb prou feines conté l sev ir enfront el fru obert del seu propi govern i dels mercts finncers. L vell clsse obrer i el nou proletrit precri es trobven hir l crrer protestnt contr el pl d'usteritt impost pel Fons Monetri Interncionl i les institucions europees per evitr l fllid de Grèci.
Llegir-ne més
Alfons López Tena
7 de maig de 2010 08:16 h
De què depèn la participació als referèndums?
En entrevist directe!ct el politòleg Jordi Muñoz resumeix l’estudi sobre vribles de prticipció ls referèndums sobre l independènci de Ctluny en què h col.lbort. D’entrd, l’nàlisi sense experiènci empíric no és recomnble com gui d’ctució ni com explicció de l relitt, i només un trebll de cmp clriri ls cdèmics lgunes vribles que no tenen en compte, com r el gru de dependènci clientelr dels ciutdns respecte ls poders públics, i l cpcitt i voluntt d’questos l’hor d’esperonr o boicotejr l prticipció.
Llegir-ne més
Oriol Junqueras
7 de maig de 2010 08:00 h
La germanor d'Europa
Article escrit mb Helen Moliné i Rodes per l'ACPG el juliol del 2008 El 7 de mig del 1824, el Tetre de l Cort Imperil de Vien es vesti de gl per collir l’estren mundil de l Noven simfoni en re menor de Ludwig vn Beethoven. L’lt societt ssisti l que és prevei l’últim prició públic del grn músic. I, quell nit, tot dirigint l’orquestr, Beethoven v mostrr l públic l sev obr més grndios. A cus de l sev sordes bsolut, no v poder sentir res d’llò compost, ni tmpoc el xàfec d’pludiments del tetre just en cbr el concert.
Llegir-ne més
Joan Lladonet
6 de maig de 2010 20:07 h
L’economia grega en fallida i l’espanyola, a la saga
M’he trevit fer un temeritt, prlr de l’economi greg, és dir, de l situció Grèci, sense esser cp expert en mtèri econòmic; per tnt, quest rticle pot tenir mnc d’informció, ixò segur, o puc equivocr-me, però el fig perquè un person l qul precii molt, m’h demnt que en prlàs, perquè confi que llegint-lo, ho entendrà un mic, j que diu que no sp què pss exctment. Esper, per tnt, poder clrir-li lgun cos, encr que en deixré moltes, perquè l històri és molt llrg.
Llegir-ne més
Oriol Junqueras
6 de maig de 2010 18:15 h
Hem de treballar molt
Un de les idees que sovint em ve l cp l Prlment Europeu, mentre fig l mev fein de diputt, és que l independènci de Ctluny pss per trebllr molt, i per trebllr molt bé. A Brussel·les veig de prop l mquinàri potentíssim de l'Estt espnyol: ho veig mb l'Oficin de l Representció espnyol Brussel·les, que té qutre-cents treblldors; ho veig mb l quntitt de diputts espnyols que hi h l Prlment Europeu, que els dón ccés centenrs d'ssessors; ho veig mb l presènci dels representts de l'estt les reunions que de debò importen, les del Consell europeu, i un llrg etcèter.
Llegir-ne més
Mars Gradivus
6 de maig de 2010 07:56 h
Reece, agredit per ser anglès i europeu
Reece Johnson v reltr com ell i el seu fill, Tyrel, pssejven mb l prell de Johnson qun un coll d’uns 20 pkistnesos, indis i benglis el vn envoltr. “Un dels pios ctuv gressivment i el grup xisclv i etzibv insults rcistes. Vn tcr-me pel color de l mev pell. Eren molt rcistes. Els doctors vn dir-me que si l full hgués seguit uns pocs mil·límetres més huri tllt l mev ven jugulr. L infermer v dir que deu hver estt un full molt esmold, com d’un nvll d’fitr. V dir que un dit de distànci més l meu coll i huri estt prou, huri mort.
Llegir-ne més
Mars Gradivus
6 de maig de 2010 07:47 h
Chocquibtown, hip hop racista?
(…) Coro: Somos pcífico, estmos unidos / Nos une l región / L pint, l rz y el don del sbor. Unidos por siempre, por l sngre, el color / Y hst por l tierr / No hy quien se me pierd / Con un vínculo fmilir que terr / Crcterístico en muchos de nosotros / Que nos reconozcn por l mmá y hst por los rostros / Étnicos, estilos que entre todos se ven / L form de cminr / El cbello y hst por l piel. (…) Seguimos quí con l herenci fricn / Más fuerte que ntes (…) Este es pcífico colombino / Un rz un sector Aquests fricns de Colòmbi, Chocquibtown, fn tot un celebrció de l sev identitt étnic i culturl negr fricn.
Llegir-ne més
Lluís Simon
6 de maig de 2010 05:00 h
Fem el grec
Ar j sbem que les fitxes de dòmino hn nt cient fins que els funcionris grecs, que pssven per llà, hn estt humilits per l vell Europ pgr un preu inespert i ltíssim per l ineptitud d’quells que controlen ixò que en diuen els mercts finncers. Jo tmbé estri emprenyt. No hi h mner que els economistes, sobretot els premis Nobel, es posin d’cord, j no dic mb les mesures que s’hn de prendre, sinó mb el dignòstic del problem però tots punten cp l mteix ombrívol solució. Els governs hn de reduir despeses.
Llegir-ne més
Veure llistat de blogs
<
ELS MÉS 
1
<
<
ARXIU
<
<
LES NOTÍCIES DEL DIRECTE!CAT
- Coses de la llengua 31.08.2018
- El llibreter saltenc Guillem Terribas rebrà el Premi Trajectòria de La Setmana del Llibre 31.08.2018
- Barcelona serà la ciutat convidada d’honor a la Feria del Libro 2019 de Buenos Aires 29.08.2018
- ‘Els homes’, d’Angelika Schrobsdorff es publica en català incorporant els capítols fins ara censurats 29.08.2018
- [Novetat] REVISTA DE CATALUNYA, 302 21.08.2018
v1.00 16 abril 2007
v2.00 16 abril 2008
v3.00 19 febrer 2010
Edita: Catmèdia Global
Desenvolupat per Tirabol
- notes legals
- Qui som
- Avís legal
- Mapa web
- Crèdits
- sobre els comentaris
- Tots els comentaris referents a qualsevol informació apareguda en aquest mitjà digital són únicament i exclusiva responsabilitat de la persona o institució que el realitza, i en cap cas serà responsabilitat del mitjà digital directe!cat.
- a la xarxa
-
Actualitat- Opinió
- Blogs