Antònia Lladonet Riera
9 de maig de 2010 23:09 h
Pena de mort?
Voldri encetr un debt que no sé si serà interessnt però, com mínim, és un tem prou importnt com per deixr-lo de bnd. Com és possible que hi hgi pïsos que tenguin l pen de mort com pen cpitl? Com és possible que hi hgi persones cpces de condemnr ltres persones mort? Qui té tnt de poder que pot decidir qun h d'cbr l vid d'lgú i demés sigui un cos legl? Com és possible que hi hgi persones l fein de les quls sigui executr els condemnts mort? No s'donen que mb quest pen tmbé condemnen l vid dels fmilirs i mics de l person condemnd? Això mteix h psst l Xin quests drrers mesos.
Llegir-ne més
5 comentaris
Col·lectiu 2014
9 de maig de 2010 21:53 h
Volem sentència ja,
Espny no ens vol i qusi tothom ho sp; des del President Montill fins l rest de dirigents polítics pssnt per l societt civil, tots sbem que Espny només ens vol cllts i submisos. Per què seguim perdent el temps en defens d’un esttut que està mort i liquidt? Tnt ho sben que fins i tot lguns nlistes sseguren que s’h pctt que l sentènci no es fci públic fins després de les eleccions ncionls ctlnes. Si ixò no és un engny l ciutdni, que vingui lgú i ho digui. Anr les eleccions sense l sentènci és mgr l relitt, bixr el cp i cceptr que Espny segueixi fent el mteix de sempre, utilitzr Ctluny per profitr-se.
Llegir-ne més
Guim Bonaventura i Bou
9 de maig de 2010 09:00 h
Višegrad, un riu de sang (i II)
L primver i l’estiu de 1992 el riu que pss per sot el mjestuós pont de Mehmed Pš Sokolović, el Drin, conegut rreu pels seus tons turqueses i clrs, es tenyí de vermell, el roig de l sng dels qui l llrg del seu recorregut foren brutlment ssssints; un roig que voli fer desprèixer el verd islàmic del nord-est de Bòsni. Després de l declrció d’independènci de Bòsni i Hercegovin, contr l qul s’lçren l mjori de serbis del pís, l zon fronterer mb Sèrbi quedà dministrtivment sot l nov Repúblic Srpsk i es veié immeditment immers en el conflicte rmt.
Llegir-ne més
Joan Lladonet
8 de maig de 2010 22:16 h
Atac frontal d’intel•lectuals espanyols contra la democràcia
L’escriptor Llorenç Cpellà, di 4 de mig des de l sev secció l Diri de Blers, ens explicv l’existènci d’un pàgin web www.estosololorreglmossinlsutonomis.org. Ens interessi o no l sev existènci, crec que s’h de conèixer què vol fer quest grup de persones. Per ixò, intentré explicr-vos-ho un poc, j que f feredt. Vren obrir el web di 20 d’bril d’enguny. Tenen unes 66 persones mb el seu nom i l sev fotogrfi, professors d’universitt, ctedràtics, metges, historidors, militrs, directors de diris, filòsofs, periodistes, mgistrts, dvocts, etc.
Llegir-ne més
Josep Maria Loste
8 de maig de 2010 17:07 h
El poder invisible i antidemocràtic
És un veritble srcsme que ens hguem de jubilr ls 67 nys qun les empreses privdes no volen contrctr ningú que tingui més de 45 nys. De l mteix mner, és un flgrnt contrdicció que es pretengui fer ugmentr el consum, però, per ltr bnd, que es beneeixin els slris de gn . Amb quests dos exemples lliçondors (quí tmbé cldri introduir l’ngoixnt tem de l’tur i d’ltres qüestions de retlls socils molt greus) el que vull mnifestr es que potser huríem de deixr de prlr de crisi (en genèric) i començr definir les coses pel seu nom.
Llegir-ne més
Carolina Ibac
8 de maig de 2010 15:22 h
Osona, ets exemplar!
Sóc fill d’un poblet de l comrc del Vllès Orientl i les ones demogràfiques en temps d’uge econòmic m’hn fet nr prr un poblet de l comrc d’Oson, on f que hi visc uns qutre nys. L distànci entre mbdós poblets no rrib ls setnt quilòmetres tot i ixí l diferènci culturl és ben mrcd. Oson m’h fet retrocedir en el temps i recordr hàbits com el de sludr l gent l pssejr pel crrer, siguin o no persones conegudes. Això j s’h perdut l Vllès Orientl. Allà hem estt engolits per l’ire culturl individulist de l grn ciutt.
Llegir-ne més
Vicenç Marquès i Sanmiquel
8 de maig de 2010 11:41 h
...Però quan està fotut o vol menjar bé...
L dinsti borbònic, des del 1714, sempre h nt en contr de Ctluny: l’h injurit, l’h espolit, l’h insultt, li h robt tot el que h pogut, l’h obligt prlr un llengu que no er l sev, mentint més, en un nefst discurs que v pronuncir el Borbó ctul, dient que mi Espny hvi volgut imposr l sev llengu, el cstellà, Ctluny. Actulment, el Borbó ctul que el fn fer de Cp d’Estt, és incpç de moure un dit en fvor de Ctluny. No h dit ni un mot, ni en fvor ni en contr, en el tem de l’Esttut, ni h fet cp comentri públic sobre el rebombori que f dies s’està movent per Ctluny vers les consultes sobre l independènci de l nostr Nció.
Llegir-ne més
Guim Bonaventura i Bou
8 de maig de 2010 09:00 h
Višegrad, un pont sobre el Drina (I)
Sobre el riu Drin, l rib de Višegrd, s’lç un pont de belles i grndes corprenedores. Un sòlid estructur de girebé 500 nys d’històri que v colpir profundment un nen, Ivo Andrić, qui, qurnt nys més trd, de les emocions que el pont despert qui el veu, en fri l sev més grn novel·l: El pont sobre el Drin. Fou tmbé l històri d’un nen l ró de l construcció d’quest pont: un dels infnts serbis que en temps de l’imperi Otomà fou portt des de Bòsni Turqui com “impost de sng” quedà per sempre més mrct per l seprció de l sev mre, que es produí justment l rib del Drin l seu ps per Višegrd; nys més trd, qun l’infnt esdevingué el visir Mehmed Pš Sokolović, “drrere les seves prpelles tncdes v veure l fort i elegnt siluet del grn pont de pedr que en quell lloc hvi de néixer.
Llegir-ne més
Oriol Junqueras
7 de maig de 2010 14:00 h
Se'm fa difícil contenir la indignació...
Se'm f difícil explicr el que v pssr hir l Prlment Europeu. Més que res, perquè se'm remouen un seguit d'emocions, que m'impedeixen ordenr les idees. De totes mneres, ho intentré. Intentré explicr-ho. Ahir er dijous i, les 17:00, l Presidènci espnyol de l UE hvi orgnitzt un tul de debt sobre l projecció de l cultur ctln Europ. És l'únic cció que h dut terme l Presidènci espnyol de l UE pel ctlà. L'únic. Un simple tul de debt, mlgrt que el ctlà es trob en un situció normlíssim (és l 13 llengu mb més prlnts de l UE i, tnmteix, no form prt de les 23 llengües oficils de les institucions comunitàries).
Llegir-ne més
Oriol Romero
7 de maig de 2010 11:46 h
Sols el poble salva al poble
Les imtges d'Atenes que hem vist quests dies eren imtges de guerr civil. No és exgert firmr-ho: fins i tot els enfrontments es vn cobrr mlurdment víctimes. Columnes de fum dels incendis i de les bombes lcrimògenes de l polici, joves emmscrts frts de no tenir cp futur, ncins indignts per l rebix de les seves j ridicules pensions, un poblció que mb prou feines conté l sev ir enfront el fru obert del seu propi govern i dels mercts finncers. L vell clsse obrer i el nou proletrit precri es trobven hir l crrer protestnt contr el pl d'usteritt impost pel Fons Monetri Interncionl i les institucions europees per evitr l fllid de Grèci.
Llegir-ne més
Veure llistat de blogs
<
ELS MÉS 
1
<
<
ARXIU
<
<
LES NOTÍCIES DEL DIRECTE!CAT
- Coses de la llengua 31.08.2018
- El llibreter saltenc Guillem Terribas rebrà el Premi Trajectòria de La Setmana del Llibre 31.08.2018
- Barcelona serà la ciutat convidada d’honor a la Feria del Libro 2019 de Buenos Aires 29.08.2018
- ‘Els homes’, d’Angelika Schrobsdorff es publica en català incorporant els capítols fins ara censurats 29.08.2018
- [Novetat] REVISTA DE CATALUNYA, 302 21.08.2018
v1.00 16 abril 2007
v2.00 16 abril 2008
v3.00 19 febrer 2010
Edita: Catmèdia Global
Desenvolupat per Tirabol
- notes legals
- Qui som
- Avís legal
- Mapa web
- Crèdits
- sobre els comentaris
- Tots els comentaris referents a qualsevol informació apareguda en aquest mitjà digital són únicament i exclusiva responsabilitat de la persona o institució que el realitza, i en cap cas serà responsabilitat del mitjà digital directe!cat.
- a la xarxa
-
Actualitat- Opinió
- Blogs