Oriol Junqueras
15 de maig de 2010 19:00 h
Els moments gratificants de la política
L setmn pssd vig viure un dels dies més grtificnts des que sóc diputt l Prlment Europeu. Uns qunts eurodiputts de diversos grups prlmentris ens vm posr d’cord per fer un conferènci en contr de l normtiv del copyright que impedeix que un trducció en brille sigui utilitzd d’un pís un ltre, de mner que els invidents cben tenint pocs llibres l seu bst. Nosltres proposàvem suprimir quest restricció de l’ús del dret d’utor. Com representnts dels discpcitts visuls ctlns, vn venir l Meritxell i en José Ángel, mbdós invidents de l’Associció Ctln per l Integrció del Cec (ACIC).
Llegir-ne més
Cap comentari
Col·lectiu 2014
15 de maig de 2010 15:53 h
El fracàs d’Hereu demostra l’èxit de les consultes populars per la independència
Més de tres milions d’euros per grntir un dels nyps més greus dels drrers nys; el frcàs de l consult sobre el futur de l digonl, que vui j ningú neg, h post en vlor les consultes per l independènci. Mlgrt tot, l’esforç relitzt per prt del govern municipl no hn pogut ni tnt sol grntir l credibilitt de l consult. Si sobre li fegim l ridícul prticipció i que l propost defensd per l’lclde Hereu pot sortir derrotd, el frcàs es pot considerr d’lt vold. Un frcàs que exigeix responsbilitts polítiques.
Llegir-ne més
David Minoves
15 de maig de 2010 15:44 h
Deu anys lliures de l'esclavatge del servei militar
Coincidit mb el Di Interncionl de l'Objecció de Consciènci, que se celebr el 15 de mig, el Moviment per l Pu h decidit commemorr el 10è niversri de l desprició del servei militr obligtori. Un celebrció del tot merescud. A molts joves ctlns ixò de l mili els qued molt lluny, però per molts dels qui vui rondem l qurnten, el servei militr obligtori v ser el primer obstcle btre. De fet, l nostr generció fou l drrer que v conèixer quest herènci del frnquisme i l primer que posri contr les cordes l'estment militr l'Estt espnyol, dvnt l perplexitt de l comunitt interncionl.
Llegir-ne més
Salvador Garcia
15 de maig de 2010 07:40 h
Spreads dels bons europeus
Interessant, via Calculated Risk, es veu com els tipus de bons dels estats europeus comparats amb l'alemany (el spread) han disminuit després de la mega intervenció, tornant a nivells històrics. El diferencial dels bons grecs però segueixen molt alts, el que indica que no s'ha eliminat del tot el risc d'impagament o d'una reestructuració del seu deute. Ah, menor tipus d'interès, menys cost de finançament, menys despesa pública.
Llegir-ne més
Salvador Garcia
14 de maig de 2010 07:06 h
AIG, Goldman Sachs, Grècia i Alemanya
El setembre del 2008 el govern mericà v injectr 85.000$ milions l'ssegurdor AIG per evitr que fes fllid. Aquest injecció de cpitl v servir per què AIG pogués pgr el 100% del seu deute ls seus creditors, entre ells Goldmn Schs. És dir, de form indirect el govern mericà v trnsferir diners públics Goldmn Schs. Qun es v tenir més informció sobre quest trnsferènci de diners v hver un grn polèmic. L'rgument principl er que segurment Goldmn Schs i els ltres creditors no hurien d'hver rebut el 100% del seu deute, sinó un "quit" (potser del 30%), i que de fet més que slvr AIG s'hvi slvt ls seus creditors (o en tot cs, tots dos).
Llegir-ne més
Joan Tardà
13 de maig de 2010 19:26 h
Llibertat religiosa socialista versus llibertat de consciència republicana
Arrn de l interpel•lció que hem presentt l ministre Cmño en el ple d’quest setmn, dimrts vinent es debtrà i votrà un moció en el plenri en què Esquerr demnrà que el govern presenti bns que no cbi l’ctul període de sessions (és dir bns de l’estiu) el projecte de llei de llibertt religios, que h de substituir l llei de 1980. Vl dir que el PSOE j h compromès el vot fvorble l moció d’Esquerr, per l qul cos l trdor j es podrn inicir els debts prlmentris. Ens en sentim stisfets, perquè ho reclmàvem des que vm rribr, com Grup prlmentri, l’ny 2004 i perquè l vicepresident del govern un i ltr vegd incompli els compromisos.
Llegir-ne més
Joan Lladonet
13 de maig de 2010 18:41 h
Esquerra nacionalista independentista
Drrerment he despertt més expecttives que les que hurien de ser normls. M’hn demnt si voldri escriure dos rticles, un d’ells sobre l’economi greg i que v stisfer l person que me l’hvi demnt, i quest que estu llegint sobre l possible unió de diferents prtits polítics ncionls no esttls, que si es presenten seprts tenen ml peç l teler. Segurment desitgen que expliqui l mev opinió, que repetesc, no crec que tengui mss importànci. Per tnt, r em despullré públicment, i diré que sense esser exhustiu puc dir que qun escric un rticle, vegdes pens en els possibles lectors, ltres vegdes escric sobre un tem determint perquè ho necessit jo per lliberr-me d’lgun tensió i l rest, perquè hi h persones que pensen que puc posr un poc de llum, llà on n’hi flt.
Llegir-ne més
Antònia Lladonet Riera
13 de maig de 2010 16:56 h
Bones notícies, a la fi es prioritzaran les capacitats comunicatives!
J er ben hor que en els exàmens per expedir el certifict de ctlà es vlorin més les cpcitts de comprensió i fluïdes, que no només l teori. Serà més interessnt veure com l'estudint es comunic orlment, i l grmàtic no tendrà tnt de vlor, l qul cos signific un ps endvnt en el món de l'prenenttge de l llengu ctln. No serveix de res que un person conegui profundment l grmàtic de l llengu ctln si després no sp dur-l l pràctic, és dir, si després no és cpç de prlr-l. A cp i l fi, un llengu s'prèn prlnt-l.
Llegir-ne més
Josep Maria Loste
13 de maig de 2010 15:43 h
Una opció antisocial i neoconservadora
Els brutls retlls imposts pel govern centrl, de teòric ideologi socilist, són unes mesures ntisocils i neoconservdores. Abns d'plicr tnt injustíci socil cldri hver-se estlvit, com mínim, tres ministeris, el de cultur, el d'hbittge i el d'igultt, j que no tenen, pràcticment, competències. Amb l posd en mrx d’questes “píndoles” tn dures, dogmàtiques i ultrliberls sembl que Zptero es vol propir dels progrmes electorls del PP i CiU. Veurem com reccionen els ciutdns . Per ltr bnd, questes esquildes tn slvtges poden servir d'excus, de cortd perfecte perquè l'Estt centrlist encr compleixi menys mb Ctluny i ens deixi sense recursos per les prestcions socils que fecten l 100 % dels ctlns.
Llegir-ne més
Lluís Simon
13 de maig de 2010 05:00 h
Barça, poder i comunicació
El pnorm que s’lbir en les eleccions del Brç és relment engrescdor per tots quells que ens dediquem viure quests esdeveniments mb grn intensitt. No m’interess tnt puntr quins són els punts forts i les febleses de cd cndidtur sinó com són i sern trctdes questes en els diferents i grns mitjns de comunicció del pís, que tenen uns interessos que no convergeixen ni de bon tros mb els dels socis. En les eleccions polítiques l mjori d’electors tenen j un ideologi definid i cost fer-los cnvir de vot.
Llegir-ne més
Veure llistat de blogs
<
ELS MÉS 
1
<
<
ARXIU
<
<
LES NOTÍCIES DEL DIRECTE!CAT
- Coses de la llengua 31.08.2018
- El llibreter saltenc Guillem Terribas rebrà el Premi Trajectòria de La Setmana del Llibre 31.08.2018
- Barcelona serà la ciutat convidada d’honor a la Feria del Libro 2019 de Buenos Aires 29.08.2018
- ‘Els homes’, d’Angelika Schrobsdorff es publica en català incorporant els capítols fins ara censurats 29.08.2018
- [Novetat] REVISTA DE CATALUNYA, 302 21.08.2018
v1.00 16 abril 2007
v2.00 16 abril 2008
v3.00 19 febrer 2010
Edita: Catmèdia Global
Desenvolupat per Tirabol
- notes legals
- Qui som
- Avís legal
- Mapa web
- Crèdits
- sobre els comentaris
- Tots els comentaris referents a qualsevol informació apareguda en aquest mitjà digital són únicament i exclusiva responsabilitat de la persona o institució que el realitza, i en cap cas serà responsabilitat del mitjà digital directe!cat.
- a la xarxa
-
Actualitat- Opinió
- Blogs