22 de maig de 2010 20:15 h
L dret ho té clr, s’ho empss tot, fins i tot l dret extrem i si qulcú els titll de ftxes ells li contesten que és un feixist; ixí, sense contemplcions, i ixò ho fn ls diris, les ràdios i les tertúlies de qulsevol cden de televisió. Hn près el llengutge de l’esquerr i l’usen mb un soltes poc hbitul, n’hn près dels tertulins de shows d’impcte, no hn de deixr xerrr els ltres, i hn de llnçr les possibles frses que normlment sempre hvien utilitzt contr ells.
Llegir-ne més
22 de maig de 2010 12:22 h
Efecte propines Durnt els onze nys de conductor l’empres S.A.R.F.A. fen les diferents línies regulrs que te ssigndes l provínci de Giron , cobrnt l’import del bitllet que es distribuï les diferents prdes del trjecte, mi vig cceptr res de ningú , per no estr compromès stisfer l psstger , el seu desig de que li fes l prd llà on li restes mes prop del seu destí; fins i tot un psstger , em v dir si els seus diners no eren bons , perquè no enteni el perquè mi vig cceptr “ el cnvi “referent l’import del bitllet, i v quedr sorprès , qun li vig dir , que li estv molt grït , però que l’empres j em pgv lo suficient per fer l mev fein ; si lgun vegd vig fer un prd llà on no corresponi , v ser per qüestió de consciènci ,i per inicitiv pròpi i com es lògic sense intenció de voler ser remunert , per tenció lgun person grn qun plovi i mb dificultts de mobilitt; persones migues de l mev Ciutt , en un ocsió els hi vig dir que hem podien demnr tot lo que volguessin que jo no teni un no per ningú , menys llò que no podi fer, que er deixr-los dvnt l port de cs sev, perquè no hi hvi l prd.
Llegir-ne més
21 de maig de 2010 21:39 h
Qun no es sp nvegr , el vixell s’enfons Qun urgeix buscr solucions que permetin continur gudint de l cdir gross del govern , i no es te l’equilibri necessri per poder coordinr les idees mb els rguments i mb els fets rels, es qun es produeixen situcions drmàtiques , com l que est provocnt en quests moments , el President del govern espnyol , Sr. Rodríguez Zptero. Qun tres nys enrere j er imminent que l cos teni de petr , Zptero presumi de l solvènci finncer del nostre pís , fins l punt posnt-l encpçlnt l UE,; qun Europ v començr grinyolr , Zptero, es resisti reconèixer que l crisi , j ens teni gfts , i r que j no tenim sortid fàcil, no h trobt cp mes solució que fer pgr ls mes febles, perquè si ho vol fer pgr ls que mes tenen , , quests deixrn els comptes corrents zero , i despreixern en busc d’ltres indrets mes ben considerts ; i si es vol fer pgr per vi de ptrimoni , tindrà molt fein preprr embrgments i subhstr , limentnt d’quest mner l sector especultiu com son els “substeros” , que son els que mes diner “negre” fn circulr.
Llegir-ne més
21 de maig de 2010 10:15 h
És prt essencil de l condició humn tenir un prensió envers llò que desconeixem, o ens lter inesperdment el curs de l nostr rutin diàri. Així per exemple, recordo que f nys, hi hvi molt gent que teni por de l'efecte negtiu en el turisme i el comerç d'un poblció concret, si es construi un crreter de circumvl·lció que evités el centre de l vil. El mteix fenomen es v repetir, nys més trd, qun els nostres pobles i ciutts vn començr definir i designr illes de vinnts un prt importnt dels seus centres històrics.
Llegir-ne més
21 de maig de 2010 01:16 h
Defensr un inicitiv prlmentàri per tl que el govern espnyol es comprometi mb el compliment dels Drets Humns Colòmbi, vui per vui, s’escu perquè és, de tot Amèric, l’Estt on més es violen. Indígenes i pgesos constitueixen el gruix de víctimes de les forces de seguerett, l impunitt de les quls continu sent un problem greu, tl com hn denuncit Amnisti Interncionl i Humn Rights Wtch (d’quí ve que el president Uribe cusi les orgnitzcions interncionls de fnàtiques, dogmàtiques). Respecte ls Drets Humns, reclmció que els cords comercils (empreses minires, petrolieres etc.
Llegir-ne més
20 de maig de 2010 22:40 h
L complicdíssim situció ctul està oblignt (i obligrà) l govern espnyol pujr impostos. Sóc dels que estn fvor d'un estt petit i eficient, mb pocs impostos... però lguns impostos hem de tenir. Quins impostos cl pujr? L'idel seri no pujr cp i tendir bixr-los, j que pguem moooooooolts impostos. És un tem de percepció, pguem molt més del que rebem: els ctlns pguem el 40% del PIB en impostos i, després de l'espoli fiscl (10% del PIB), ens retornen el 30% del PIB en despes i inversions públiques, impostos de pís socildemòcrt i serveis de pís liberl.
Llegir-ne més
20 de maig de 2010 08:00 h
Us reprodueixo l'rticle pregut El Temps l'11 de mig de 2010 El 13 de mig de 1619, John vn Oldenbrnevelt v pronuncir les últimes prules: “Afny’t, fny’t!”. I el seu botxí el v executr. Molts nys bns, qun er jove, hvi estudit dret Lovin, Bruges, Heidelberg i Pàdu. Als vint-i-sis nys, compromès mb l lluit per l independènci d’Holnd, es v presentr com voluntri les cmpnyes de Hrlem i Leiden contr les tropes hispàniques. Encr que, ben vit, v destcr més per l vocció polític que per l destres militr.
Llegir-ne més
20 de maig de 2010 05:00 h
El dijous psst regnv un trnquil·litt urgències que fei dies que no hi er: les infermeres no corríem com de costum sinó que cminàvem, els metges no ens tblven, els fmilirs no rondinven i els pocs mllts que teníem estven controlts. Vàrem profitr l’eston per prlr, discutir, discrepr... Fei molts dies que no coincidíem l’Ev i jo. Estv gup, molt gup. Li vig dir, perquè les dones ens grd que ens diguin questes coses de tnt en tnt. Em v mirr com si en comptes d’un elogi l’hgués insultt.
Llegir-ne més
20 de maig de 2010 05:00 h
El Brç té des de f uns nys el seu propi nticrist. Mourinho és el ml personifict per un bon prt dels seguidors culers i l’ntítesi dels vlors que represent Josep Gurdiol. F nys que trmpegem quest relció d’odi i cert dmirció. El mteix Gurdiol dmet que Mourinho és un dels millors entrendors del món i un dels tècnics que més h estudit. Les mitges tintes mb quest portuguès, trductor de formció, s’hn cbt. Si fltv lgun cos per fer-lo definitivment l person menys grt de l’univers blugrn j l tenim quí: Florentino Pérez l’h comprt per l sev cus.
Llegir-ne més
19 de maig de 2010 22:26 h
Sembl que les cendres del volcà islndès podrien fer l guitz l turisme estivl mb destinció Ctluny. D’quest mner, els eroports del Prt, Giron, Reus i Lleid-Alguire es podrien veure fectts, mb més o menys intensitt, pel que f l’rribd de turistes. Dvnt d’quest “imprevist imprevisió” considero que seri pertinent rticulr un pl lterntiu d’rribd de turistes( un sector clu per l’economi ctln) en quest estiu del 2010. Al meu entendre, l millor opció (relist i vible) per tl d’intentr no perdre un turisme, més necessri que mi, seri el tren convencionl ( complementt i coordint mb l’utocr).
Llegir-ne més
