26 de maig de 2010 17:30 h
Un dels venços dels últims nys, i ho hn escrit molts utors, h estt l sobirinitzció de l'independentisme. És dir, que el ctlnisme s'h convertit en bon prt l'independentisme. Crec que quest ps er indispensble per conseguir l llibertt. H estt un grn ps endvnt. I l'hem conseguit mb l'esforç col·lectiu des de molts àmbits, començnt per l victòri en l lluit de les idees. Però r ens qued un ltre ps, tmbé molt importnt, i qui sp si més difícil encr d'ssolir: prlmentritzr l'independentisme.
Llegir-ne més
26 de maig de 2010 17:21 h
L ró i el sentit comú Jo no se si es el moment per gstr diners per remodelr crrers , qun el govern j dverteix de mesures restrictives en el futur , que tots els serveis socils es veurn fectts , en detriment del bon funcionment, i dels ciutdns , per mnc de recursos econòmics. L’juntment de L Bisbl d’Empordà nunci l’inici d’obres en crrers d’quest Ciutt , per els propers dies , que en diferents fses fins l 2013, sumrn un totl de 8,15 milions d’euros finnçts el 50% per l’juntment , i l rest per l generlitt de Ctluny Tl com es present “l’infnt “que h engendrt el cpitlisme interncionl , que sembl que el prt v per llrc , crec que l millor inversió que podri fer l’juntment de L Bisbl d’Empordà , es posr en mrx un economt municipl , per poder fcilitr i oferir ls ciutdns , productes limentris , preus ssumibles per tothom , i en prticulr per totes les persones , que l crisi i les mesures del govern ,els obligrà economitzr per rribr cp de mes ; l remodelcio del csc ntic , crec que no es lo mes priotri , en quests moments , si volem mirr cp l futur i els problemes que es veuen venir; i quest mesur j tindri de sortir de l curt intel·ligènci dels diferents governnts , perquè fcilitnt el consum , de ben segur que es potenci l producció , que es l’nim del sistem econòmic dels pïsos.
Llegir-ne més
26 de maig de 2010 16:00 h
L’ny 2004, en l presentció dels seus primers pressupostos, el conseller Cstells v firmr que l’horitzó del seu mndt er conseguir l’equilibri pressupostri per l’ny 2007. Com és ben sbut, però, l relitt h estt exctment l contràri. Els nys 2007, 2008 i 2009 els ingressos hn disminuït dràsticment, sense que el conseller hgi fet cp esforç significtiu per contenir l despes, més enllà d'innombrbles compreixences dvnt de l prems prlnt d'usteritt i de rigor. I, sens dubte, l tendènci continu, tl com es v posr de mnifest l setmn pssd, qun el Deprtment d’Economi de l Generlitt de Ctluny v publicr l’estt d’execució del pressupost fins l mes d’bril de 2010.
Llegir-ne més
26 de maig de 2010 11:13 h
No s’entén; qun fri més flt mntenir i, fins i tot, reforçr l’estt del benestr, els diversos governs europeus posen en mrx unes demolidores mesures ntisocils que poden deixr Europ molt mlment (socilment prlnt ). El perquè de tot plegt només té un explicció. L finnç especultiv, que està l servei del dòlr, pretén enfonsr Europ. És més, el seu grn objectiu, l servei de l plutocràci interncionl, és nihilr, niquilr el model socil europeu, l'estt del benestr com cl; tot intentnt convertir Europ (sobretot l zon Euro) en un regió econòmic i polític tercermundist sense dignitt socil i mb molt violènci i utoritrisme polític, com per exemple Lltinomèric o el Sud-est siàtic.
Llegir-ne més
26 de maig de 2010 09:37 h
Divendres, mentre uns qurnt lcldes ctlns es trobven Mdrid oferint els seus polígons industrils per inversors i empresris, el compny de prtit de l mjori d'ells, un tl Zptero, cometi un cte de trïdori trvés del BOE. Qun tens el Boletín del Estdo l tev disposició, l cpcitt per retllr cost d'ltres és impressionnt. Zptero no només no pssrà l històri com el president que huri pogut deixr els municipis més prop del 25% del finnçment públic, sinó que hurà comès diversos busos mb el municiplisme.
Llegir-ne més
26 de maig de 2010 05:00 h
L mrx de l’economi no pr de donr ensurts. A Ctluny i Espny corren temps de penúries i restriccions que tenen l sev cr més visible en el tncment d’empreses i en un tur que no pr de créixer. Sembl mentid que només un prell d’nys enrere ixò semblés xux. Eren temps en què s’exhibien frívolment superàvits que es reprtien legrement. A di d’vui, per contr, estem situts exctment l’extrem opost del pèndol. L qüestió és que pel cs espnyol —on r per r estem immersos, sigui de bon grt o per forç— l mjori d’experts preveu que l cos v per llrg, que trigrem molt de temps veure l llum l finl del túnel.
Llegir-ne més
26 de maig de 2010 01:28 h
Segons h pogut sber el Rivl Petit, el prestigiós i monàrquic Grupo Godotis prepr el llençment d'un nou progrm televisiu sobre les eleccions blugrn. Després de l'exitòs llençment de Veu i vot el Divendres 21 de mig, tot i els problemes de coordinció entre l'imtge i el sò i que les rtlles de l cmis de Màrius Crol feien el mteix efecte que un locució en ctlà d'Emilio Pérez de Rozs, fonts de 8 TV hn ssevert quest redcció que els plns pel nou progrm estn molt vnçts. "Després de l'èxit del Futbol RAC1, on hem conseguit imitr el Crrusel bse de cridr com si fossim porcs scrificts cd cop que l pilot pss de mig cmp en un o ltr direcció -"ixò és de pitet" o "Txiki demisión", segons sigui el cs-, l'èxit de l tertúli, on hem conseguit costr-nos ls referents de Punto frlop mb els corresponents crits, els "deix'm prlr que jo t'he deixt" -per comptes dels "escolt'm com jo t'he escoltt"- i fins i tot l presènci de bípeds homínids que miren d'turr el discurs del compny de tul gfnt-lo pel brç, h rribt l'hor de fer un ps endvnt".
Llegir-ne més
25 de maig de 2010 15:15 h
Un cop més, Espny incompleix l normtiv comunitàri, i encr no h definit un cbl mbientl per l'Ebre i el Xúquer. Segons l Directiv Mrc de l'Aigu, el Govern espnyol, trvés de l Confederció Hidrogràfic de l'Ebre, hvi de fer un estudi científic per determinr el cbl mínim dels rius que grnteixi l'hàbitt i les espècies que hi viuen. El termini finl per presentr el Pl de Conc i definir el cbl mínim, després de diverses pròrrogues, er el 22 de mrç del 2010. Tnmteix, el Govern espnyol encr no l'h presentt.
Llegir-ne més
25 de maig de 2010 05:00 h
M’grdri prlr de les eleccions l presidènci del Brç i dir coses senstes, però no us pss un mic que tot plegt f un mndr de collons? A mi, l Messi i ls hipopòtms, sí. F mndr que els cndidts es postulin ocupr un càrrec fent-nos creure que sols els mou el brcelonisme i l’fny de fer un Brç millor, i que poques vegdes llegim (o escoltem) que l motivció de veritt és només l promoció personl, els contctes, conèixer quest o quell, moure peç perquè l llrg es mogui l butxc. Per què ningú no ens explic ixò més sovint? Que no estem prlnt de germnetes de l critt, per fvor! F mndr que cd mitjà de comunicció prengui prtid per un cndidt, i que no ho digui de mner obert —més que res perquè el receptor del misstge sàpig de quin peu clç, i pugui llegir-ho mb ulls crítics—, i sobretot, exsper que el mitjà de comunicció en qüestió no ens expliqui els motius ocults pels quls li dón suport.
Llegir-ne més
25 de maig de 2010 05:00 h
Diuen les enquestes que Ctluny hi h cd vegd més persones prtidàries de l independènci. En dos mesos s’h psst d’un 22% un 35% de persones que votrien firmtivment ser un Estt independent d’Espny. Aquest progressió és molt significtiv tn pel fctor temps en el que es dón l crescud, com per l quntitt de persones que hn cnvit d’opinió. Vl dir que el cnvi d’opció entre ser independents o no, no és tn fàcil com en d’ltres qüestions que es puguin consultr, tenint en compte que prlem d’identitt, i de projecció polític.
Llegir-ne més
