28 de maig de 2010 10:28 h
Amb l recent introducció del ctlà l'etiquettge dels productes d'Aigu de Vildru, Font Vell es converteix en l'únic mrc significtiv d'igües minerls embotelldes Ctluny que no etiquet en ctlà. Aigu de Vildru introdueix el ctlà en l'etiquettge de l'mpoll d'1,5 litres, essent el primer producte Nestlé etiquett en ctlà d'ençà de l prohibició frnquist. L mrc Aigu de Vildru, propiett de Nestlé Wters Espñ S.A, h introduït l llengu ctln en l'etiquettge dels productes. Nestlé Wters segueix els pssos d'empreses embotelldores d'igu mb seu Ctluny com Aigu del Montseny, Aigües de Snt Aniol, Grup Ribes, Grup Vichy Ctlà, igües de diverses mrques blnques de distribució, etc.
Llegir-ne més
28 de maig de 2010 09:21 h
Demà l vespre, srdind i hvneres Bix Mr. Per començr fer boc, men d'entreteniment, us djunto un rxiu de so mb l "Bld de Lurd el mriner" de Josep Mri de Segrr, un poem preciós del meu dmirt "poet del poble", que m'grdri que us grdés. Que jo sàpig, quest poem j v estr musict per l'Ovidi Montllor f un coll d'nys i suposo que, en lgun moment o ltre, en Celdoni Fonoll en deu hver fet lgun versió infinitment millor que l mev que us djunto r. Sisplu, no feu comprnces. Més endvnt, com primer plt, j prlrem de cnvir d'un vegd els límits i el nom del brri vui noment EL CENTRE (que no vol dir res ni llig res i, més més f lleig) per refermr l'utenticitt dels brris de BAIX A MAR i LA PLANA.
Llegir-ne més
27 de maig de 2010 22:49 h
Moments complicts, moments de scrifici: el triprtit es plntej pujr els impostos les rendes ltes. En l mev opinió, com dei f uns dies, un cció en el sentit equivoct. Alguns rguments: Si volen que "pguin més els que més tenen", que ctuïn sobre ltres impostos (p.e. successions) Tot el que sigui grvr les rendes del trebll desincentiv que l gent treblli més i generi més riques. De fet f uns dies proposv menys IRPF, societts i IVA, i més cpitl, successions i ptrimoni. Ah, i sobretot, combtre el fru fiscl (que segons lgunes estimcions rrib l 22% del PIB) ("Quins impostos?") Un mjor impost sobre el trebll que l rest de l'estt suposrà un incentiu pels professionls més ben pgts mrxr de Ctluny.
Llegir-ne més
27 de maig de 2010 18:57 h
Aquests semblen eslògns contrdictoris del PP, però no ho són. El primer er proclmt mb veu ferm i utoritàri per Alici Sánchez Cmcho l Sent, com si estàs vergonyid que el president de l Generlitt hgués prlt en ctlà. Ell, clr, ho fei en l llengu d’Espny, no ho fei en l llengu estrnger i firmv com si necessitàs justificr-se que quell er l llengu de tots, l que sbien tots, l llengu d’Espny, i tot ixò ho refirmv ssegurnt que Ctluny er Espny. En quest rgumentri no se n’don l Sr.
Llegir-ne més
27 de maig de 2010 16:00 h
L setmn pssd vig explicr l relitt ncionl de Ctluny i tmbé el procés de consultes d'independènci un vinten d'eurodiputts que formen prt de l'Intergrup de Minories Trdicionls, Comunitts Ncionls i Llengües. Entre els ssistents, tmbé hi hvi un representnt de l'Alt Comissiont per les Minories Ncionls de l'OSCE. És cert que, priori, totes les qüestions 'ncionlistes' es veuen mb cert recel des d'Europ. Però com en tot l vid, hi h moltes escletxes. I les podem profitr per provr de cpgirr idees preestblertes o, si més no, per desctivr priorismes no fonmentts.
Llegir-ne més
27 de maig de 2010 07:24 h
Nou llibre de l'mic Quim Torr: "Vitge involuntri l Ctluny impossible", Premi Crles Rhol d’ssig 2009. L'nv comprr igulment, però les seves prules m'hn nimt encr més fer-ho (i, prt de comprr-lo, llegir-lo!). El que em dei en el seu emil: (...) És un llibre importnt per mi, perquè d’lgun mner s’hi reflecteix quests drrers tres nys un mic estrnys des que vig deixr Winterthur. Però sobretot perquè hi intento trslldr el que h supost per mi un temps d’estudi en l històri del nostre pís impossible, és dir, d’quell Ctluny que es voli cult, civilitzd i cosmopolit.
Llegir-ne més
27 de maig de 2010 05:00 h
Sempre s’h dit que Ctluny h estt terr d’immigrció, un pís d’collid i, relment, és ixí. Penso que és un dels pïsos que h fet les coses forç bé: h post ules d’collid, prelles lingüístiques, cursos per tots els nivells, s’h preocupt de les situcions personls... Evidentment, com en tot, les coses es poden fer millor i de diferent mner (no tnt per prt dels ciutdns sinó dels polítics). Cl dir, però, que hi h hgut persones nouvingudes que hn contribuït obrir nous horitzons les persones que hem nt rribnt posteriori.
Llegir-ne més
27 de maig de 2010 05:00 h
El dilluns v cbr-se ls Estts Units l sèrie televisiv més trencdor d’quest segle (Lost). Els experts sseguren que h cnvit definitivment els hàbits i l form de veure l televisió. Què feiem quells que no l podíem seguir per l’ABC ls Estts Units? Doncs descrregr-nos els cpítols per Internet, il·leglment fegeixo. Així, com un Jck Sprrow qulsevol he nt cumulnt rxius l disc dur fins que qulsevol di un senyor de l SGAE es presenti cs mb mnilles i se m’endugui l cel·l fosc que tenen sot de l sev enorme seu centrl.
Llegir-ne més
27 de maig de 2010 01:00 h
El BM Grnollers v gunyr el 1976 l Recop d'Europ d'hndbol un Plu Municipl d'Esports, conegut populrment com el 'Prquet', ple fins l bnder. Er l primer vegd que un equip esttl d'hndbol ssoli el triomf totl en un competició europe. El prtit es v disputr el dissbte, 10 d'bril de 1976, entre el club grnollerí i el Gruen Weis Dnkersen de l Repúblic Federl d'Alemny. Aquell nit, TVE, l únic cden que podien veure els propietris d'un televisor l'estt espnyol, v contrprogrmr i v cnvir l grell previst per tl de posr el prtit de l finl, en un decisió pres drrer hor.
Llegir-ne més
26 de maig de 2010 21:45 h
Avui mentre bixv cp Brcelon m'he topt mb un munió de gent. Potser no pssven de 70, però l prfernàli d'estendrds er tl que no et fei quedr indiferent. Un grn creu, presidid per qutre monges cd costt, er crregd per joves que bixven contents crrer vll, simulnt un grn vi crucis. Drrere, desenes de joves brrejts mb monges, els seguien feliços i innocents, crregnt pncrtes i imtges de l Verge tot prlnt de si el Mdrid fitxri el Mourinho. De primeres, m'hn vingut unes gnes ciclópiques de provocr-los un mic, de seguir el seu joc de polis i màrtirs, de jugr fer de dimoni vestit de noi norml fent un grn botifrr.
Llegir-ne més
