17 de maig de 2010 05:00 h
És plen de frses genils, de descripcions genils, de situcions genils: tnt l primer prt, que començ mb un Jmes Hcker nguniosment pendent del telèfon (i, quell trucd que es f esperr sàdicment i que et podri donr reconeixement i sou, tòpic d’ctors en decdènci o de polítics mb gn de càrrec!), com l segon, que ens el mostr de sorprès inquilí del fmós 10 de Downing Street, l sèrie de l BBC ens ofereix un divertidíssim i crític i lúcid retrt de l clsse polític. De l britànic, sobretot, per bé que molts dels drds que s’hi llncen són lliçons que fn blnc, tmbé, en d’ltres ltituds.
Llegir-ne més
17 de maig de 2010 05:00 h
El referèndum que l llrg de l setmn pssd es v celebrr Brcelon v cbr hir mb un resultt que no es pot qulificr d’ltr mner que de nefst per ls interessos de Jordi Hereu i el seu equip de govern. L’lclde buscv, ixecnt l bnder de l prticipció ciutdn, liderr un mbiciós projecte urbnístic i de mobilitt mb un fórmul innovdor. El cert és que, molt desgrt seu, h cbt protgonitznt un utèntic xrlotd tl i com h nt deixnt plès di drrere di quest digitl. Un xrlotd mtusser i inoportun que s’h sldt mb el pitjor dels finls.
Llegir-ne més
16 de maig de 2010 19:54 h
Un tem importnt que cl plntejr-nos l’hor d’educr els nostres fills és el de l sev utonomi. El fet que siguin menuts, encr sense coneixement i indefensos f que, moltes de vegdes, els sobreprotegim i turem, sense donr-nos, el seu créixer. L’excés de zel, que es pot donr tnt des del costt mtern com des del ptern, condueix l’extrem de l sobreprotecció que he esmentt bns. Sovint els pres no veim l big l’ull propi, i ens justificm mb rguments de sentiments ccentuts que impliquen conductes d’excessiv preocupció.
Llegir-ne més
16 de maig de 2010 18:19 h
Pgr els que mes tenen Qun el Sr. “Pepinyo” Blnco f referènci fer pgr ls que mes tenen, crec que tindri d’especificr si es refereix ls comptes bncris , o l registre de l propiett immobiliàri, perquè es pot tenir propiett , i no disposr de diner en “metlic” , i es pot tenir un compt bncri molt voluminós , però qun es posi en vigor l llei , j el cpitl s’hurà esvït; com tmbé clrir , si els sous, els comptes bncris i bens dels polítics i dministrdors dependents del pressupostos generls de l’estt , entren dintre de l propost, perquè j començri ser hor que tot quest gent que h contribuït quest desgvell, que r es vol normlitzr mitjnçnt els sectors mes febles, retornin un prt del benefici obtingut en temps de vques grsses, que el poder els hi hvi torgt els drets constitucionls que els h permès fer-ne bús, com per exemple el President de l Diputció de Giron , que de ben segur que no es l’únic, perquè n’hi h mes que un foc no en cremri, de gent que fet bús de poder.
Llegir-ne més
16 de maig de 2010 14:10 h
Mnuel Arroyo (Dorn) (pgin en cstellà) tot un persontge mb interessos l món dels drets televisius és un person clu l cndidtur de Sndro Rosell. Pot ser membre de l junt del Brcelon un person mb un historil com quest, mb interessos personls mb els drets de TV? Com vetllrà pels interessos del Brcelon? Aquest és l’enllç mb l notici “el pelotzo de les motos” que no surt, ni sortirà l pgin oficil del Sndro, mb persones com quest l cndidtur de Sndro Rosell perd credibilitt, no podem cceptr membres de l futur junt del Brç tinguin interessos privts que cbrn perjudicnt el club.
Llegir-ne més
16 de maig de 2010 14:09 h
El que està pssnt mb l sentènci de l’Esttut l TC és un utèntic grrotd neofeixist contr l líni de flotció de l nostr nció ctln. Aquest gressió contr l legitimitt, en relció mb l nostr nció ctln, pos de mnifest que tots plegts hem de fer piny, unitàriment i sense fissures, per tl de fer front, més enllà d’estr o no estr d’cord mb l’Esttut, l centrlisme reccionri neofrnquist i ultrconservdor, el qul sembl que rebrot en quest pís on l democràci és de molt bix intensitt. En quest sentit, un servidor vol comentr que té un mic escocès (que r viu l’Estt frncès) que sempre em coment que mi s’huri d’hver deixt entrr l’Estt espnyol l UE sense veritble netej de totes les reminiscències i privilegis, que encr es mntenen, del règim frnquist.
Llegir-ne més
16 de maig de 2010 09:06 h
Vi Economix, comprció de les hores treblldes per ny tot el món. A Espny es trebll menys hores que l mitjn de l'OCDE, però més que ltres veïns que estn molt millor que nosltres. No es trct de trebllr més hores (que tmbé), sinó de trebllr millor, més productives, més rcionl, començnt pels propis horris lborls. I sobretot, des de l'dministrció públic no posr trves l trebll. I com exemple de que trebllr més no és (només) l solució, compr Grèci i Alemny: Grèci, qusi rècord mundil d'hores treblldes, Alemny l cu.
Llegir-ne més
16 de maig de 2010 05:00 h
Moltes persones pensen que l’Estt ctlà independent h de ser republicà, per convicció o perquè identifiquen l monrqui mb el Regne d’Espny, però fór erroni no fer-se dues preguntes, ¿Què és més convenient per ssolir l independènci? ¿Què és més fvorble per l’Estt ctlà?. J Cmbó responi “Monrqui? Repúblic?: Ctluny!”, i reblv Jon Sles, polemitznt mb Josep Crner: “'...totes les ncions tenen defectes i seríem ben pàmfils si imginàvem que l nostr serà en ixò diferent de totes les que hi h i hi h hgut en el món fi de fer feliç el 'príncep dels poetes' (.
Llegir-ne més
15 de maig de 2010 19:00 h
L setmn pssd vig viure un dels dies més grtificnts des que sóc diputt l Prlment Europeu. Uns qunts eurodiputts de diversos grups prlmentris ens vm posr d’cord per fer un conferènci en contr de l normtiv del copyright que impedeix que un trducció en brille sigui utilitzd d’un pís un ltre, de mner que els invidents cben tenint pocs llibres l seu bst. Nosltres proposàvem suprimir quest restricció de l’ús del dret d’utor. Com representnts dels discpcitts visuls ctlns, vn venir l Meritxell i en José Ángel, mbdós invidents de l’Associció Ctln per l Integrció del Cec (ACIC).
Llegir-ne més
15 de maig de 2010 15:53 h
Més de tres milions d’euros per grntir un dels nyps més greus dels drrers nys; el frcàs de l consult sobre el futur de l digonl, que vui j ningú neg, h post en vlor les consultes per l independènci. Mlgrt tot, l’esforç relitzt per prt del govern municipl no hn pogut ni tnt sol grntir l credibilitt de l consult. Si sobre li fegim l ridícul prticipció i que l propost defensd per l’lclde Hereu pot sortir derrotd, el frcàs es pot considerr d’lt vold. Un frcàs que exigeix responsbilitts polítiques.
Llegir-ne més
