15 d'agost de 2010 19:48 h
A l pel·lícul del Mel Gibson, Willim Wllce firm, " It's ll for nothing if you don't hve freedom" i segurment és per quest esperit de combt, per quest risc ssumit dvnt l'incert de l btll que l'èpic de Brvehert v trure i tru encr l'udiènci tot el món. El productor del film, Aln Ldd Jr, er de vitge de nuvis Escòci i en veure l'escultur de Wllce plntd Aberdeen pensà encertdment que estv dvnt d'un possible fenomen cinemtogràfic cpç d'emulr l'èxit hollywoodià de Robin Hood, l'heroi de Sherwood.
Llegir-ne més
15 d'agost de 2010 13:15 h
A poc mesos de les eleccions l Prlment de Ctluny, segons les enquestes, l colició de CIU pot treure un mjori molt potent. Sembl que CiU s’h profitt d’un mner clr del desgst brutl de l’ctul govern de Ctluny, de l divisió flgrnt de l’independentisme extrprlmentri i de les polítiques reccionries i ntictlnes del PP. No hi h dubte que l crisi econòmic espnyol (d’enç de f 2 nys) h estt letl pels prtits del govern d’entes. A mes, l mnc de pedgogi i d’explicció eficç de l’obr de govern tmbé h influït en les enquestes.
Llegir-ne més
14 d'agost de 2010 14:16 h
Gràcies l persevernç de l Comissió per l Dignitt, s’h pogut celebrr l’cte l poblció breton de L Bule-Escoubl, lloc en què el di 13 d’gost de 1940 l Gestpo v detenir el president Compnys. Un cte, l qul h ssistit el vicepresident Josep Lluís Crod Rovir i el btlle de l vil, durnt el qul s’h inugurt un plc dvnt l cs on vn nr buscr-lo, D’igul mner, l Comissió per l Dignitt té previst l’orgnitzció d’un ltre cte Mdrid l’edifici (vui seu del govern utonòmic mdrileny, però leshores seu de l Dirección Generl de Seguridd) on fou torturt i, finlment, reblr mb un progrm celebrr Brcelon els 15 i 17 d’octubre.
Llegir-ne més
14 d'agost de 2010 14:13 h
No és l primer vegd que Jon Puig és tct brroerment pel poder. Ni serà l’últim. En Puig és un ctivist de l cus independentist, ró per l qul sovint és l bell mig del conflicte. Això f que lgunes persones de vegdes se m’hgin dreçt i m’hgin interpel•lt sobre ell. Normlment, mb dmirció; en d’ltres, mb el recel lògic que pot despertr un personlitt com l d’en Puig qui hgi ssumit l’bsènci del conflicte com norm relcionl. En lgun cs, tmbé n'he sentit lgun comentri desdenyós per prt d'independentistes de sló.
Llegir-ne més
14 d'agost de 2010 11:30 h
Sembl ser que r toc treure el mnul de l crisi. Algunes formcions polítiques j en f de temps que el treuen qun del que es trct és minimitzr l'efecte positiu de l independènci. Sobretot durnt les primeres ondes de consultes per l independènci prtits com el PSC, PP i Ciutdns tirven de l'rgument de l crisi per contrrestr l'post de molt gent i pobles per orgnitzr consultes populrs rreu de Ctluny, mb l'objectiu de poder decidir lliurement que vol ser Ctluny, Estt propi o utonomi. J no són únicment questes prtits els únics que s'hi fegeixen l discurs de l crisi per mirr de desvir l'tenció.
Llegir-ne més
14 d'agost de 2010 08:00 h
Us fig mns un rticle publict l'ACPG el juliol del 2010 sobre l'escriptor itlià Alberto Morvi i l influènci en l cultur europe de l segon meitt del segle XX Alberto Morvi, pseudònim d’Alberto Pincherle (1907-1990), és un dels màxims exponents de l litertur itlin del segle XX. Arrn d’un tuberculosi òssi infntil h de romndre postrt durnt els nys vint, un període de temps que profit per llegir molt i per escriure, mb només vint-i-dos nys, un de les seves obres més representtives, Els indiferents (1929).
Llegir-ne més
13 d'agost de 2010 23:26 h
L crost espnyolist profit l’estiu i les vcnces per buidr de qulsevol notíci de cire ncionl ctlà l nostr televisió públic, els TN semblen uns simples noticiris de qulsevol utonomi, Jon Ferrn pot estr content, s’h gunyt el sou. Com pot ser que l’homentge l President Compnys l Bretny sigui silencit? Com pot ser que l’únic president elegit democràticment que h estt fusellt Europ sigui oblidt per l televisió públic del seu pís? On és l nostr estim com pís? Us imgineu el que pssri Espny si l sev Televisió públic no prles del seu president ssssint per l dictdur? És clr, j ho entenc, ells, els espnyols no tenen cp president ssssint per l dictdur, ells juguen segur, perdonen l vid i homentgen tots quells que vn mtr l President Compnys i molts ltres ptriotes.
Llegir-ne més
13 d'agost de 2010 21:22 h
Els infnts neixen motivts per fer totes les coses, per conèixer, per investigr, per ensumr, per prticipr, per llegir, per cntr, per prendre... i l bse d'quest motivció és fer-ho dvnt dels pres j que cerquen l sev provció constntment. Aquest escrit el fig després de veure l grn motivció mb què es despert el meu fill de dos nys per viure el di l màxim i conèixer coses noves. Tot i que tmbé coneix el ml humor, l'hor d'cceptr lgun petit frustrció, sempre mostr entusisme pels moments que viu i, el més importnt, quest entusisme i felicitt existeixen qun ho comprteix mb els seus pres i fmilirs.
Llegir-ne més
13 d'agost de 2010 20:57 h
Recordo mb nostàlgi quells mesos d’estiu qun un grup de persones d’Arenys de Munt ens vàrem posr trebllr plegts per plntr cr l’Estt espnyol. Er un post vlent i gosrd, tot i que només es trctv de posr en mrx un primer consult sobre l independènci Ctluny sense cp men de suport ni vinculció institucionl, l càrreg simbòlic de l’cte v conseguir fer trontollr els fonments frnquistes de l’ctul estt espnyol. Érem un comissió molt heterogèni que glutinv ciutdns provinents d’entitts i ssocicions del poble, polítics locls, militnts i persones sense cp men d’implicció polític.
Llegir-ne més
13 d'agost de 2010 19:42 h
Mrk Dvid Chpmn, l'ssssí de John Lennon, h tornt demnr l revisió de l sev condemn per tl que li sigui concedid l llibertt condicionl. En breu compreixerà dvnt l junt que estudi els csos de llibertt condicionl l Centre Correccionl d'Àttic Nov York, segons informv el diri Público (Mdrid) en l sev edició del di 10 d'gost. Aquest seri l sisen vegd que Chpmn sol·licit l llibertt condicionl i fins r en totes les ltres ocsions li h estt denegd, tès el posicionment contrri que leglment h excercit Yoko Ono, l vídu de Lennon.
Llegir-ne més
