13 d'agost de 2010 13:02 h
L conseqüent obstinció de voler governr Los bncos y cjs de horros no piensn conceder más crédito ls promotors inmobiliris hst que no den slid l grueso de ls viviends que se hn djudicdo como pgo de créditos incobrbles, según confirmn diferentes entiddes......... L explicción es bien sencill", segur un directivo de un importnte cj de horros. "En Espñ hy exceso de viviends que no se venden, y muchs de ells en los blnces de ls entiddes. Por tnto, no tiene sentido seguir construyendo más hst que no se reduzc ese stock.
Llegir-ne més
12 d'agost de 2010 09:58 h
Últimment estic ptint greus mldecps tnt sols ixecr-me'n del llit, l zon de Mtró on visc – Vi Europ – j que des de f uns 4 nys que ptim un plg de cuques rojs i segons m'hn comentt uns mics meus rgentins, son d'origen sud-mericà, però mb l diferenci que questes no mosseguen, com les que pteixen ells llà. Totes volen mb les seves letes i cruixen igul si les esclfes desprès de hver-l'hi tirt mig pot de "Cucl", però di si i di tmbé les veus cminnt com si res per les voreres dels crrers l'esper d'entrr.
Llegir-ne més
12 d'agost de 2010 08:20 h
Els de l mev generció, l’escol estudirem obligts l’histori d’Espny mb un visió centrlist, imperil, colonitzdor i, per tnt, esbiixd. L’histori de Ctluny no ens v ser explicd ni tn sols com prt de l d’Espny. Res de res. No cl dir que, fins l’rribd de l democràci, les ocsions de prticipr políticment només eren les «il•legls» de mner que l’ctivitt polític de l nostr joventut es podi mesurr segons el nombre de corredisses dvnt dels «grisos». I prou. L conseqüènci és que o bé no disposem de cultur polític o bé l’hem dquirit trd, uns dins de cs i ltres for.
Llegir-ne més
10 d'agost de 2010 18:36 h
Aquest és un titulr subjectiu o no, j que quest és l impressió que em v cusr mi el títol (quest sí que er objectiu) d’un notíci que v prèixer el 19 de juliol l Diri de Blers, que estv escrit en dues línies de bnd bnd de l pàgin. L primer líni dei: “Els blers, els més seprtistes”, i l segon líni “ després dels ctlns i els bscs”. He tengut l temptció d’escriure com títol, l primer líni, però l mev mner de ser m’ho h impedit, però tnt el del diri com el que he escollit indiquen que ens trobm en el bon cmí i que s’h de seguir en l fein que vn desenvolupnt en quests moments tots els prtits i moviments que es troben en l líni independentist, j que poc poc, l gent se n’nirà donnt que no existeix cp ltr sortid, per continur millornt.
Llegir-ne més
10 d'agost de 2010 18:19 h
Tnt eufòri , espernç i especulció que hvi provoct , l tnt esperd i desitjd resolució del “Pl de brris” , mlbrtnt diner de tots els ciutdns en llò moltes vgdes innecessri en un principi ,perquè en molts csos no reflecteix cp urgènci; r result que els juntments hurn de retornr un grpt de milions d€ l govern , perquè est punt de fer fllid ; les subvencions per l compr d’utomòbils les persones econòmicment estbles i les empreses d’utomció , que tenien d’hver repercutit , en el creixement econòmic del pís , s’h demostrt que h sigut un frcàs , per no dir lo que penso , perquè els lldres no es puguin sentir eludits; el trencment de l gurdiol en fvor dels bncs i cixes , tmpoc respon fvorblement pels ciutdns , les mesures de regulció del trebll , tmpoc judrn sortir del fort, tnt gent que j no rrib l di vint de cd mes , mentre el govern ofereix 2oo.
Llegir-ne més
10 d'agost de 2010 14:27 h
El psst dilluns 9 d'gost, cp les 8 del vespre, cus d'un fort i sobtd tempest d'igu pedr i vent, es v hver de tllr el trm de l vi del tren entre Mssnet de l Selv i Giron, l qul cos v provocr molts problemes en el conjunt de l líni ferroviàri Brcelon-Portbou-Cerver . Fins quí no hi h res objectr; un fenomen meteorològic imprevisible provoc un desgvell en el trnsport públic. Ar bé, el que no és comprensible és que, l di següent,és dir, el dimrts 10 d'gost, cus de l'incident del di nterior, sigui suprimit, sense dvertir ls usuris i sense posr trnsport lterntiu, el primer tren( regionl) que surt de Portbou les 6:59 .
Llegir-ne més
10 d'agost de 2010 08:00 h
Us fig mns l'rticle pregut l núm 1364 del setmnri El Temps el psst 3 d'gost de 2010. L Presidènci espnyol de l UE h estt un frcàs. Tnt pel que f l projecció exterior de l Unió, com per l mnc de lidertge i de poder de convicció en polític econòmic i finncer. Tmpoc h sbut impulsr ni trobr ressò en el desenvolupment de l’Europ socil i dels ciutdns. A més de no hver supost cp vnç per ls ctlns, ni en l'àmbit lingüístic, ni en el de les infrestructures, ni en el medimbientl. Així, l projecció d’Europ com ctor en l'escenri interncionl, s’h sldt mb un frcàs en l cimer de l Unió pel Mediterrni, en l cncel•lció de l cimer bilterl mb els Estts Units, vlord per l prems interncionl com “un ridícul sonor”.
Llegir-ne més
9 d'agost de 2010 22:20 h
L’Estt Espnyol h confirmt les xifres que j vn ser vnçdes del que tenen que tornr les CCAA de l liquidció dels comptes de l’ny 2008. En el cs de Ctluny 690 milions d’euros que contrstnt mb els zero milions de Mdrid, quí teniu l liquidció que h fet públic el Ministeri Espnyol de l’espoli. (pg. 26) Però el més greu està per venir, i f referènci les xifres que és preveuen per l’ny 2009, estríem prlnt de més de 5000 milions d’euros que Ctluny tindri que retornr, i són les ddes que v vnçr el Secretri d’Estt en seu prlmentri Mdrid.
Llegir-ne més
9 d'agost de 2010 18:18 h
Tot i que cldri un recensió fré només un breu resseny d'estiu d'un llibre frncès que prl de les relcions culturls escl mundil. Minstrem, enquête sur cette culture qui plit tout le monde (editoril Flmrion). És un trebll de Frédéric Mrtel bst en enquestes mssives, que h tingut un bon collid rreu. Amb questes ddes objectives Mrtel descriu el pnorm de l guerr culturl que s'esdevé l món en el cmp de btll del soft power ( http://www.guernicmg.com/interviews/777/how_soft_is_smrt_1/ ). Segons l'utor els nord mericns pliquen criteris específics i innovdors en el desenvolupment d'un estrtègi per gunyr, mntenir i explotr els mercts culturls.
Llegir-ne més
9 d'agost de 2010 13:08 h
Com sbreu j f forç dies que en Iu Forn j no escriu l contr del "extingit" i referent quí cs nostr com er el diri Avui, que hores d'r, ni tnt sols serveix per rentr-se'n el cul. L cremtòri o niquilció sistemàtic dels diversos i diferents periodistes o rticulistes ctlns descomplexts, (encr que m'import ben poc el seu color polític, j que lmenys escriuen en l sev llengu i defensem cdscun l sev mner el seu model de Ctluny) però, quest genocidi est completment dirigit i perpetrt pel Grup Hermes i l sev coll de Pilotes Escrrnsides que no tenen cp tipus de limit o étic.
Llegir-ne més
