22 d'agost de 2010 13:06 h
L decisió del Defensor del Poble de recórrer contr el text provt l Prlment que fix el ctlà com primer llengu d’tenció ls estrngers represent un veritble torpede contr l líni de flotció de l cohesió socil cs nostr . L’ctitud ntictln i utoritàri d’un institució mnipuldor (El Defensor del Pueblo cstellno-espnyol) que h esdevingut l punt de llnç de l ideologi ncionlist espnyol - en quest cs per nr en contr de l’collid dels immigrnts en l llengu pròpi de Ctluny - represent un utèntic ps enrer que degrd i menyspre l democràci .
Llegir-ne més
22 d'agost de 2010 02:50 h
Té ró el Conseller Huguet qun detect ltes dosis de rdioctivitt flngist en orgnismes de l'estt espñol Mdrid. Hi h ctlns que no sben vlorr el perill que implic quest gir ccelert en el comportment polític d'lguns i lgunes personlitts destcdes d'Espñ i per quest motiu menysvloren l'lrm expressd pel conseller d'ERC. Per portr informció sobre què implic per nosltres els ctlns quest metmorfosi rdicl espñol djunto un frgment de l'ideri flngist, ideologi essencil del frnquisme i de l'espnyolisme en generl: Espñ es un unidd de destino en lo universl.
Llegir-ne més
21 d'agost de 2010 18:59 h
L que està endegnt des de Mdrid Rodríguez Zptero, mitjnçnt l sev person de confinç, l vicepresident De l Veg, nuncint un pl per resctr l’esttut, més ben dit un pl l desesperd per resctr el PSC de l derrot electorl que preveuen totes les enquestes. Qutre nys sense fes res, permetent l’escàndol del Tribunl Constitucionl i r unes simples declrcions, es converteixen en titulrs demgògics en els grns mitjns de comunicció. Es pot entendre l recció en els mitjns prtidistes i mb clr crnet socilist com el Periódico, es pot entendre en un diri com L Vngurdi que necessit els cords publicitris, però és difícil d’entendre en els mitjns públics ctlns.
Llegir-ne més
20 d'agost de 2010 08:51 h
Com en tntes coses, qun sembl que tot v trnquil•lment pel bon cmí, certes ctituds ens desinflen l’il-lusió i ens fn tocr de peus terr. I és que, en el fons, tots solem ser més egoistes que ltruistes. Un mlestr cumult mb relció l govern espnyol, i en generl l’ctitud d’Espny mb Ctluny, v nr filtrnt un cert espernç de cnvi en les estructures polítiques, no de mner immedit, però si mb un horitzó l vist. L drrer mnifestció Brcelon proclmnt que Ctluny és un nció i que dispos del dret decidir v donr molt bon ire fins i tot lgunes veles que j estven pràcticment plegdes.
Llegir-ne més
19 d'agost de 2010 18:54 h
Les persones equilibrdes, civilitzdes, mb un nivell culturl mitjà i mb un experiènci dquirid després d’hver viscut 62 nys, com és el cs de l que huri de ser defensor del poble (en funcions), qun hn de prendre un decisió sobre lgun fet, que s’h vengut desenvolupnt durnt molts d’nys, encr que sigui per motius d’lgun denúnci de grups de persones que ctunt en un territori com vertders ocupnts no poden consentir perdre certs privilegis per qüestió de llengu, l primer cos que hurien de fer és vlur els resultts de les ccions que s’hn duit terme fins quell moment.
Llegir-ne més
19 d'agost de 2010 17:20 h
De cop i volt, l independènci no formv prt ni de l'peritiu d'un crt de qulsevol resturnt que r j és un de les recomncions del xef. Relment, d'ixò n'estic més que content perquè és símptom que l fein s'h fet, i posr l'ordre del di l independènci del nostre pís h requerit un cmí llrg i tortuós, però que donrà el fruit més d'hor que trd. Tmbé he de dir que n'estic un mic ftigt de sentir i llegir, di rere di, termes com: unitt, llist únic, declrció unilterl, llistes obertes, i no sé quntes més crides de cres les properes eleccions ctlnes.
Llegir-ne més
19 d'agost de 2010 13:52 h
En un èpoc de poques idees innovdores en el món de l polític, són les persones títiol individul les que lideren els moviments, les que limenten nous esperits i les que creen opinió i orgnitzen ctes nous i esdeveniments diferents. Gràcies l Fcebook i les ltres xrxes socils, moltes persones s'lien, contcten i proposen mil idees engrescdores per queixr-se, demnr, exigir o simplement pss-ho bé. Un d'questes proposte és l donr-nos les mns per Ctluny l pltj de Brcelon, sorgid del CAT grup del FB.
Llegir-ne més
19 d'agost de 2010 11:08 h
L Pltform per l Llengu consider que l Defensor del Pueblo, mb el seu recurs, demostr hostilitt cp ls ctlnoprlnts, pos pls les rodes ls drets de les persones immigrdes i l convivènci Ctluny, i pretén consolidr un societt mb ciutdns de primer i de segon. Volem recordr que quest recurs està relciont mb l sentènci contr l'Esttut que l Pltform per l Llengu v demnr que es desctés per ntidemocràtic, i que el 10 de juliol psst v ocsionr el rebuig unànime de l societt ctln. L Pltform per l Llengu, com entitt que trebll per l inclusió socil de les persones nouvingudes mb l'objectiu de fer del ctlà l llengu comun de l vid públic en el context d'un societt multilingüe, vol mnifestr el seu posicionment en relció l presentció d'un recurs per prt de l Defensor del Pueblo contr l Llei d'collid de les persones immigrdes i retorndes Ctluny, Per ixò, l'orgnitzció vol mnifestr: Que l Llei d'collid de les persones immigrdes i retorndes Ctluny v ser provd per l'mpli consens que sumen un mjori molt àmpli de diputts del Prlment de Ctluny (CiU, PSC-Ciutdns pel cnvi, ERC, ICV) i que està en l líni de les recomncions de l Comissió Europe.
Llegir-ne més
18 d'agost de 2010 23:58 h
És veritt que Jon Crretero és home de poques prules, però ixò no vol dir que no prli i que, qun ho f, no fci din. S'hi pot estr d'cord o no, però qun el lcònic doctor prl se li entén tot, no endebdes provoc tnts mls de ventre. A Crretero se l'entén perquè diu el que pens, vol fer-se entendre i el que diu té sentit, tnt que trepitj els ulls de poll dels qui no estn gens costumts que se'ls qüestioni. I és precisment per quest flt de costum, que qui més entén Crretero és prdoxlment l'sttu quo, descostumt però llest com un guill diferènci de l mjori del poble, eternment l inòpi gràcies precisment quest espvild oficilitt, que vetll exquisidment perquè ixí sigui.
Llegir-ne més
18 d'agost de 2010 23:50 h
Jon Ferrn “tot un senyor ......” i Quim Ndl, un cop bdict del sector ctlnist del PSC, no hn tingut piett de Jon Puigcercós, no li h perdonnt moltes coses, però sobretot un, no li h perdonnt que per culp dels republicns el PSC pteixi l crisi més profund de l democràci. El pcte triprtit l Generlitt h portt l PSC l límit de les seves contrdiccions, mi fins r hvien sorgit l llum públic tntes diferències, fins i tot l situció h provoct que lguns s’hgin tingut que treure l cret; gràcies ls republicns Quim Ndl h post l descobert les seves crtes, vui j sbem que prefereix un bon cdir de poder que el Pís.
Llegir-ne més
