Col·lectiu 2014
25 d'agost de 2010 21:53 h
El joc brut d’Espanya contra l’esport català
L’obsessió ntictln d’Espny prt Dni Coms del mundil de Bike Tril, quest notíci silencid pels grns mitjns demostr un cop més que Espny no perdon, i no perdon l voluntt dels ctlns de voler jugr mb l sev selecció. Espny no mereix jugr les competicions de seleccions perquè no prctic el joc net, f tot el possible per impedir el dret dels ctlns prticipr, i ho f mb totes les eines que té l’bst, xnttges, suborns mences de tot i com mostr quest rticle que v publicr L Vngurdi el 12 de febrer de 2007.
Llegir-ne més
8 comentaris
Joan Lladonet
25 d'agost de 2010 10:17 h
Espanyolitzar i espanyolitzats
Espnyolitzr o seprr, quest és l qüestió. Un dels cps pensnts de l unitt de destí espnyol és Luis Mrí Anson. Aquest il•lumint f un ny i busques, que qun tcv el president del Govern Zptero mb l qüestió de l’Esttut ctlà, dei que quest hvi post “los cimientos pr l independenci ctln”. Er en quells moments que l’ltr esps de l’espnyolisme, Pedro J. Rmírez, dei que l’Esttut i el finnçment fvorien ETA. J me’ls tens, un devor l’ltre, defensnt l pures de l sev pàtri.
Llegir-ne més
Ramon Boixet
25 d'agost de 2010 08:41 h
Investigar per anar endavant
Ahir es v inugurr l Pul-Scherrer-Institut, situt pocs kilòmetres de cs mev, l’element principl de l instl-lció denomind SwissFEL, un làser d'electrons lliures mb un longitud de 700 metres, que col•loc l’Institut primer nivell mundil. El SwissFEL permetrà, com en un peli cul càmer lent, observr com es trenquen les connexions moleculrs i com se’n formen d’ltres per tl de millorr certs medicments, crer sistemes d’energi més eficients i millorr l velocitt de les comuniccions. Dues notes l mrge: Ginebr es trob el CERN, cpdvnter mundil en l'estudi de l recerc nucler i del Politècnic de Zuric hn sortit fins r 21 premis Nobel en l’prtt de les ciències.
Llegir-ne més
Màrius Viella
25 d'agost de 2010 00:51 h
Mes sobre els "top manta"
Mes sobre els “top mnt” Voldri fegir l meu comentri , en que fig referènci ls “pobres top mnt”, que no es just , que un vegd mes , tingui que pgr justos per pecdors ; voler multr ls comprdors , que en molts csos compren per judr sobreviure persones que fins i tot en molts csos son controldes per màfies, formdes per grups d’immigrnts, instl·ldes l nostre pís mb documentció cigud del cel; i que els governs hn frcsst en els diferents projectes per regulr l immigrció; que hn entrt l pís per on els dont l gn; r no es trob cp mes solució , que multr ls “clients”, per eliminr l competènci , quells comercints , que es poden permetre fer un descompte de fins i tot del 50% en temps de rebixes; que ixò vol dir que el mrge de benefici durnt l tempord norml pot rribr ser del 300%.
Llegir-ne més
Josep Maria Loste
25 d'agost de 2010 00:32 h
El codi de consum i el dret de conquesta
Desprès de burxr sobre l Llei d’Acollid, r els centrlistes - torturdors de les llengües regionls i/o minoritàries - volen crregr-se un ein molt útil per qulsevol societt, democràtic i europe, que vulgui ser mínimment vnçd i civilitzd : el Codi de Consum . Però no ens engnyem. Ni ells poden engnyr ningú. A questes lçdes, quest gent ( tn ufn i tn superb ) que diu estimr, per dmunt de tot l llibertt ( l sev prticulr llibertt per imposr les seves lleis uniformitzdores) el que pretenen de debò mb les seves critiques destructives ( en form de recursos) contr diverses lleis que , poden i volen, judr l convivènci ; ´es dir, fer mes fàcil , m´es just i m´es democràtic l vid l grn mjori de ctlns ( de llengu i procedències molt diverses); ´es plicr el dret de conquest.
Llegir-ne més
beatlescat
24 d'agost de 2010 19:02 h
Els discs "vermell" i "blau", remasteritzats
Per l proper di 18 d'octubre s'h nuncit l reedició remsteritzd dels discs "1962-1966" i "1967-1979" coneguts populrment com els discs "vermell" i "blu" respectivment. Després de l reedició remsteritzd per primer cop l històri de l discogrfi complert dels Betles el setembre del 2009, r Apple Corps (l'empres dels Betles) i l discogràfic EMI hn encrregt l mteix equip d'enginyers dels estudis d'Abbey Rod l remsteritzció de les dues recopilcions de grns èxits. L nov edició inclourà uns nous llibrets mb textes de Bill Flngn i fotogrfies poc conegudes.
Llegir-ne més
Toni Fernandez
24 d'agost de 2010 14:33 h
Alícia al País de les Prohibicions
F un temps que els espnyolistes treuen pit i ens cusen, ls ctlns demòcrtes, de voler fer de Ctluny el Pís de les Prohibicions. I si ho diuen ells, que de prohibir i reprimir en sben molt, millor serà que hi pensem un mic, en tot ixò. Potser l nostr Alíci, l més nostrd, i el seu mic Albert, tmbé es vn dormir l peu d’un rbre i vn somnir que nven un ltr terr, on les prohibicions eren l’ordre del di. Un terr com, posem per cs, Espny, on l sev Constitució impos l’espnyol com llengu que tothom h de conèixer, però no ps prlr, tot i que proveu de prlr en ctlà mb l polici espnyol, per exemple, i veureu quin grn trcte rebreu.
Llegir-ne més
Plataforma per la Llengua
24 d'agost de 2010 13:31 h
PP i Ciutadans volen recórrer el Codi de consum per imposar el monolingüisme
Aquest setmn entr en vigor el nou Codi de consum, que en el seu rticle 128 equipr l'etiquettge en ctlà l cstellà. L Pltform per l Llengu nim les compnyies complir l nov normtiv el més vit possible per tl de respectr els drets dels consumidors ctlnoprlnts. Pel que f les crítiques llnçdes pel Prtit Populr i Ciutdns l nov llei, l Pltform per l Llengu creu que l'únic que persegueixen és imposr el monolingüisme. A Ctluny hi h més de 500 lleis que imposen el cstellà i discriminen el ctlà.
Llegir-ne més
Toni Fernandez
24 d'agost de 2010 12:40 h
Les cartes marcades
L sentènci de l’Esttut h mrct, encr més clrment, un bns i un després en les relcions entre Ctluny i Espny. A prtir d’quell moment no s’hi vl nedr entre dues igües i, prfrsejnt en Bush, o estàs fvor de Ctluny i les seves llibertts, o hi estàs en contr. Ctluny sempre h volgut fer un “fir-ply” mb Espny però, mb segons qui, no hi h mner, j que seguir les regles que ells ens imposen implic perdre l nostr identitt i cultur, el nostre teixit industril i productiu, els nostres mecnismes d’utogovern, el nostre futur i el dels nostres fills.
Llegir-ne més
Oriol Junqueras
24 d'agost de 2010 08:00 h
Una sentència injusta
Us fig mns un versió un xic més extens d'un rticle que originlment s'h publict El Temps el 17 d'gost de 2010 De vegdes, les persones encrregdes d’imprtir justíci dicten sentències injustes i, en el cs que prenguin quest decisió de form conscient, cometen un delicte conegut com prevricció. I, tes l’hbitul condició de l ntur humn, quest men de delictes són més hbituls en quells jutges que tenen un interès prticulr o col•lectiu per l qüestió que jutgen, tl com pss en lguns veredictes de cràcter polític doptts per persones fortment polititzdes, escollides per lgun men d’òrgn polític o fortment polititzt.
Llegir-ne més
Veure llistat de blogs
<
ELS MÉS 
1
<
<
ARXIU
<
<
LES NOTÍCIES DEL DIRECTE!CAT
- Coses de la llengua 31.08.2018
- El llibreter saltenc Guillem Terribas rebrà el Premi Trajectòria de La Setmana del Llibre 31.08.2018
- Barcelona serà la ciutat convidada d’honor a la Feria del Libro 2019 de Buenos Aires 29.08.2018
- ‘Els homes’, d’Angelika Schrobsdorff es publica en català incorporant els capítols fins ara censurats 29.08.2018
- [Novetat] REVISTA DE CATALUNYA, 302 21.08.2018
v1.00 16 abril 2007
v2.00 16 abril 2008
v3.00 19 febrer 2010
Edita: Catmèdia Global
Desenvolupat per Tirabol
- notes legals
- Qui som
- Avís legal
- Mapa web
- Crèdits
- sobre els comentaris
- Tots els comentaris referents a qualsevol informació apareguda en aquest mitjà digital són únicament i exclusiva responsabilitat de la persona o institució que el realitza, i en cap cas serà responsabilitat del mitjà digital directe!cat.
- a la xarxa
-
Actualitat- Opinió
- Blogs