25 d'agost de 2010 00:51 h
Mes sobre els “top mnt” Voldri fegir l meu comentri , en que fig referènci ls “pobres top mnt”, que no es just , que un vegd mes , tingui que pgr justos per pecdors ; voler multr ls comprdors , que en molts csos compren per judr sobreviure persones que fins i tot en molts csos son controldes per màfies, formdes per grups d’immigrnts, instl·ldes l nostre pís mb documentció cigud del cel; i que els governs hn frcsst en els diferents projectes per regulr l immigrció; que hn entrt l pís per on els dont l gn; r no es trob cp mes solució , que multr ls “clients”, per eliminr l competènci , quells comercints , que es poden permetre fer un descompte de fins i tot del 50% en temps de rebixes; que ixò vol dir que el mrge de benefici durnt l tempord norml pot rribr ser del 300%.
Llegir-ne més
25 d'agost de 2010 00:32 h
Desprès de burxr sobre l Llei d’Acollid, r els centrlistes - torturdors de les llengües regionls i/o minoritàries - volen crregr-se un ein molt útil per qulsevol societt, democràtic i europe, que vulgui ser mínimment vnçd i civilitzd : el Codi de Consum . Però no ens engnyem. Ni ells poden engnyr ningú. A questes lçdes, quest gent ( tn ufn i tn superb ) que diu estimr, per dmunt de tot l llibertt ( l sev prticulr llibertt per imposr les seves lleis uniformitzdores) el que pretenen de debò mb les seves critiques destructives ( en form de recursos) contr diverses lleis que , poden i volen, judr l convivènci ; ´es dir, fer mes fàcil , m´es just i m´es democràtic l vid l grn mjori de ctlns ( de llengu i procedències molt diverses); ´es plicr el dret de conquest.
Llegir-ne més
24 d'agost de 2010 19:02 h
Per l proper di 18 d'octubre s'h nuncit l reedició remsteritzd dels discs "1962-1966" i "1967-1979" coneguts populrment com els discs "vermell" i "blu" respectivment. Després de l reedició remsteritzd per primer cop l històri de l discogrfi complert dels Betles el setembre del 2009, r Apple Corps (l'empres dels Betles) i l discogràfic EMI hn encrregt l mteix equip d'enginyers dels estudis d'Abbey Rod l remsteritzció de les dues recopilcions de grns èxits. L nov edició inclourà uns nous llibrets mb textes de Bill Flngn i fotogrfies poc conegudes.
Llegir-ne més
24 d'agost de 2010 14:33 h
F un temps que els espnyolistes treuen pit i ens cusen, ls ctlns demòcrtes, de voler fer de Ctluny el Pís de les Prohibicions. I si ho diuen ells, que de prohibir i reprimir en sben molt, millor serà que hi pensem un mic, en tot ixò. Potser l nostr Alíci, l més nostrd, i el seu mic Albert, tmbé es vn dormir l peu d’un rbre i vn somnir que nven un ltr terr, on les prohibicions eren l’ordre del di. Un terr com, posem per cs, Espny, on l sev Constitució impos l’espnyol com llengu que tothom h de conèixer, però no ps prlr, tot i que proveu de prlr en ctlà mb l polici espnyol, per exemple, i veureu quin grn trcte rebreu.
Llegir-ne més
24 d'agost de 2010 13:31 h
Aquest setmn entr en vigor el nou Codi de consum, que en el seu rticle 128 equipr l'etiquettge en ctlà l cstellà. L Pltform per l Llengu nim les compnyies complir l nov normtiv el més vit possible per tl de respectr els drets dels consumidors ctlnoprlnts. Pel que f les crítiques llnçdes pel Prtit Populr i Ciutdns l nov llei, l Pltform per l Llengu creu que l'únic que persegueixen és imposr el monolingüisme. A Ctluny hi h més de 500 lleis que imposen el cstellà i discriminen el ctlà.
Llegir-ne més
24 d'agost de 2010 12:40 h
L sentènci de l’Esttut h mrct, encr més clrment, un bns i un després en les relcions entre Ctluny i Espny. A prtir d’quell moment no s’hi vl nedr entre dues igües i, prfrsejnt en Bush, o estàs fvor de Ctluny i les seves llibertts, o hi estàs en contr. Ctluny sempre h volgut fer un “fir-ply” mb Espny però, mb segons qui, no hi h mner, j que seguir les regles que ells ens imposen implic perdre l nostr identitt i cultur, el nostre teixit industril i productiu, els nostres mecnismes d’utogovern, el nostre futur i el dels nostres fills.
Llegir-ne més
24 d'agost de 2010 08:00 h
Us fig mns un versió un xic més extens d'un rticle que originlment s'h publict El Temps el 17 d'gost de 2010 De vegdes, les persones encrregdes d’imprtir justíci dicten sentències injustes i, en el cs que prenguin quest decisió de form conscient, cometen un delicte conegut com prevricció. I, tes l’hbitul condició de l ntur humn, quest men de delictes són més hbituls en quells jutges que tenen un interès prticulr o col•lectiu per l qüestió que jutgen, tl com pss en lguns veredictes de cràcter polític doptts per persones fortment polititzdes, escollides per lgun men d’òrgn polític o fortment polititzt.
Llegir-ne més
23 d'agost de 2010 23:20 h
Benvinguts cs, el vostre ptiment h tingut un finl feliç, i ens legrem sense cp men de dubte, però és r en els moments més sensibles i difícils emocionlment, que cl obrir el debt, cl negocir mb els terroristes? És necessri el diàleg per resoldre els conflictes? Amb uns sí? mb ltres no? Cl enronr i sobretot menys hipocresies. Alguns enllços pel debt. Rublcb: «L democrci espñol no volverá negocir con ETA» Edurne Urirte: “No hy fundmento ético pr negocir con terrorists” Ingrid llm negocir con los terrorists Bsgoiti: Es un operción "cojonud" y demuestr que no hy que negocir Mikhil Gorbchov: ‘Hy que negocir incluso con los terrorists’ "Ningún estdo civilizdo puede permitirse el lujo de negocir con terrorists" Ptxi López y Rublcb descrtn negocir con l bnd terrorist ETA
Llegir-ne més
23 d'agost de 2010 22:28 h
¡¡¡¡ Pobres top mnt !!!!!! Compt , que si tot quest gent , que intent sobreviure sense delinquir , no es f res mes que dificultr l supervivènci , els mteixos governs , els est empenyent l mont de l delinqüènci , i ixò vol dir , que si fins r l insegurett ciutdn ,j es trob en situcions extremes , d’quí endvnt , l cos de ben segur que ugmentrà , gràcies l ineptitud del govern, i l cobdíci dels especuldors , que donen suport un govern infectt per l corrupció. Voler fer pgr ls que tenen l obligció de reduir despeses , i l necessitt perquè j no rriben cp de mes , i d’ltres que j no poden començr el mes perquè s’hn cbt els recursos , es l irrcionlitt mes inhumn que es pot imposr , perquè es un rm de doble tll , i que mltrct mbdós sectors , el comprdor i l venedor; qun mbdós son mereixedors dels drets com ésser humà ,i que l constitució els torg .
Llegir-ne més
23 d'agost de 2010 08:59 h
Segons l’Esttut, Ctluny té com símbols ncionls l bnder, l fest i l’himne (rticle 8). De mner no-oficil s’hn nt crent un sèrie d’imtges que de mner gràfic permeten l gent sentir i demostrr el fet de pertànyer un comunitt, en quest cs Ctluny. Segons els moments històrics i polítics, els símbols més emprts hn estt l’escut (en totes les seves formes i mneres fins rribr ls dhesius), l brretin, l srdn, l Morenet, els cstellers, el p mb tomàquet i el Brç, per donr només lguns exemples.
Llegir-ne més
