3 de juny de 2011 09:29 h
A cd di que hi pss, v gfnt-hi més form l possibilitt de que en Oriol Junquers sigui probblement, el proper i futur president d'ERC - si es present. Crec que n'est plenment cpcitt per fer-ho, però, hem temo que un person de l sev vàlu, pugui cbr-hi sent engolit per el propi sistem estblert foc en els prtits, no tnt sols en l'ctul ERC. A Europ est exercint-hi correctment l sev fein i n'està ple rendiment, per ser-hi l'lclde de l sev poblció. Si de debò el volem com lider d'un ERC històric i que es pugui sumr, no tnt sols idels diversos dins l'independentisme per un futur colició, diguem-ne ctlnist trnsversl, cl poder no forçr-ho fins límits insospitts, si no volem cure mss ràpid en el cnvi de cdires i no en el pl de futur immedit.
Llegir-ne més
3 de juny de 2011 08:19 h
http://www.vui.ct/notici/rticle/7-vist/8-rticles/419416-l-formcio-no-serveix-per-trebllr.html Qun hom té el 20% d'tur i el doble d'tur juvenil j no vlen excuses per relitzr un reform fort del sistem de qulificció i formció professionl. Com professionl de l'ensenyment mitjà he tingut ocsió de conèixer diversos sistemes de formció professionl i d'inicir experiències pioneres de vinculció empres-escol. En l'oposició vig defensr sense èxit l necessitt de modificr el sistem d'FP per costr-lo l model integrt que teni Euskdi.
Llegir-ne més
2 de juny de 2011 13:47 h
Ningú no sp com serà l Ctluny postcrisi. Però l volem més just, cult i lliure, l qul cos oblig turr el desbllestment de l’estt del benestr que dulitzri l societt i frenri l’cumulció de forces en fvor del Dret Decidir, oblig regenerr un sistem democràtic escleròtic, de vlors cívics tn fràgils com frudulent v ser l Trnsició, que normlitz l corrupció i f que tots els polítics siguin percebuts d’igul mner. I, finlment, oblig enllestir l victòri ideològic de l’espoli fiscl per tl de convertir-l en victòri polític i poder grntir l vibilitt econòmic del pís.
Llegir-ne més
2 de juny de 2011 05:00 h
L imtge dels mossos segdors lçnt el brç i descrregnt bons cops de pl contr les cmes i els cossos d'un cmp de persones sense distingir-ne el sexe o l'edt i esquitxnt el terr mb tques de rosell (tques de color dmunt d’un mntell virolt de verdor), posen l descobert un mentid preocupnt. A l novel·l Les memòries de Fèlix Krull Thoms Mnn v escriure: Segons l mev teori, tot engny que no es fonmenti en un veritt superior i que no sigui ltr cos que pur mentid, result brroer, imperfecte i susceptible de ser descobert l primer cop d'ull.
Llegir-ne més
1 de juny de 2011 19:50 h
Els dos prtits espnyolistes, PP i Ciutdns, hn exigit l Govern de l Generlitt que compleixi les cinc sentències del Tribunl Suprem (TS) sobre el cstellà. Volen que l llengu de Frnco sigui, juntment mb el ctlà, l llengu vehiculr en el sistem eductiu públic del pís. Com un xivto impotent, els indptts reclmen que Ctluny compleixi unes sentències dictdes des de Mdrid en les que s’inst l Govern “doptr les mesures necessàries” per que el cstellà sigui vehiculr l’ensenyment. Un diputd desorientd del PP, Mrí José Grcí Cuevs, dei que l’executiu ctlà “impos” els seus projectes “seprtistes” i firmv que “el sistem eductiu ctlà és incomptible mb l legislció ctul”.
Llegir-ne més
1 de juny de 2011 18:01 h
Ferrr és cpitl de provínci, Vic ho és de comrc. A Ferrr els hiverns són freds i els estius sufocnts, Vic tmbé. Ferrr té Ctedrl, Vic tmbé. A Ferrr hi h pizzeries de mss fin, Vic tmbé. Ferrr conserv prt de murll, Vic tmbé. Ferrr té Universitt, Vic tmbé. Ferrr és plen de cses senyorils de color crem, Vic tmbé. Ferrr té Tetro Comunle, Vic, Auditori. Ferrr gudeix de trdes de diumenge trnquil·les, Vic tmbé. Ferrr té Bolony, Vic, Brcelon. Ferrr romn l'ntic Imperi romà, Vic té el Temple romà.
Llegir-ne més
1 de juny de 2011 14:16 h
Dimrts vinent el Congrés dels Diputts debtrà un inicitiv de tots els Grups prlmentris sobre l problemàtic de Derbi. Dies enrere j us vm explicr, en quest mteix blog, l trobd mb el comitè d’empres d’quest fàbric de Mrtorelles, en l qul cd formció polític (Esquerr teni previst de presentr quell mteix setmn un interpel•lció urgent l ministre d’Indústri) v renuncir inicitives singulrs de per tl de fer-ho conjuntment (sempre i qun el Grup Socilist es comprometés fer terrr l inicitiv en el termini màxim de dues o tres setmnes).
Llegir-ne més
1 de juny de 2011 12:08 h
L votció de l'utodeterminció jornd di si i di tmbé, no s'inclourà, diguin el que diguin els resultts, tot est dt i beneit! Quin por f l'prtt 7 dels indignts de les cmpdes: Referéndums obligtorios y vinculntes pr ls cuestiones de grn cldo que modificn ls condiciones de vid de los ciuddnos.(Aixi podri prticipr-hi espny en un vinculnt ctluny) Referéndums obligtorios pr tod introducción de medids dictds desde l Unión Europe.(Si europ ccedeix Ctluny Estt, permetri revocr-l pels espnyols) Però encr hi hn ctlns que no ho contemplen i ixò si que hem sorprèn.
Llegir-ne més
1 de juny de 2011 05:00 h
En un pís norml, és dir, d'rrel nglo-sxon, tindríem tres opcions polítiques. Pss, però, que el meu pís s'entest en ser tot el contrri. Jo, tnmteix, insisteixo. Sóc tossut de men; i molt pest. A les urnes, votríem, mjoritàriment, entre Esquerr (Lbour), Convergènci (LibDem) i Unió (Torie). A di d'vui, pel flnc del centre-dret, el pís s'est normlitznt: hem psst del biprtidisme hegemònic de PSOE-CIU un CiU municiplment hegemònic. Això no obstnt, el PP perpetu l mrc espnyol en l'imginri ctlà i PxC entr mb forç perquè s'h permès l sev existènci, tès que no se li h plict l Ley de Prtidos (LO 6/2002, de 27 de junio): hem sut tint perquè Bildu pogués concórrer quest 22-M, bo i cceptnt el règim democràtic de llibertts de l'Estt espnyol (sic) i hvent fregt el pl del Tribunl Suprem; però no brrem el ps un prtit que tempt contr els immigrnts i, en essènci, contr els nous ctlns, j que justific, de form reiterd i greu, el rcisme i l xenofòbi.
Llegir-ne més
1 de juny de 2011 00:05 h
Estic d’cord mb l protest dels noments indignts, del moviment 15-M i del col·lectiu del 15-M , però tmbé penso que quest “bon gent” no s’hurien d’oblidr, de cp de les mneres, de Ctluny, i, sobretot, del dret l’utodeterminció dels pobles. Cldri fer memòri i consttr que el ctlns portem, girebé 300 nys, indignts i menysprets, en relció mb nostr dependènci - jurídic, econòmic i, girebé vitl -mb l’Estt espnyol. L nostr nció ctln port 300 nys norred dels seus drets bàsics.
Llegir-ne més