7 de juny de 2011 09:41 h
Huríem de ser forç ingenus, per no creure que CIU no estrà l cpdvnt del nostre govern l llrg dels propers 8 o 12 nys. Un fet que ens evoc tres llrgs mnments convergents l nostre pís. Te un estrtègi especific mb el seu lem de cmpny i de visió de Ctluny: Dret Decidir. Com estem veient i contrpost l lògic nturl de l polític democràtic, CIU deix que les llistes més votdes siguin les que governin en diferents municipis. Estn retllnt les cpcitts publiques en contrprtid d'un ugment del servei privt dins del mteix àmbit.
Llegir-ne més
7 de juny de 2011 09:13 h
S’h confirmt. Ahir en rod de prems, Ferrn Flcó, en nom de CiU, firmv que els regidors d’quest colició votrien el seu propi cndidt, de mner que l’lcldi de Bdlon pssrà, mb tot probbilitt, mns del PP i permetrà el retorn de l’extrem dret espnyol l govern de l nostr ciutt, l cp de trent-dos nys. Tot i estr d’cord en l mjor prt de l’nàlisi que f l’Oriol Lldó, no sóc cpç de comprtir l sev cpcitt empàtic. Hi h coses que em superen del tot i quest n’és un. Tmbé comprteixo els rguments que en l sev opinió qulificd ens port l’Oriol Amorós, nterior Secretri Generl per l Immigrció, per més que no sóc cpç d’expressr l sev ponderció.
Llegir-ne més
7 de juny de 2011 08:00 h
Us reprodueixo un rticle publict l'Associció Ctln de Prems Grtuït el juny de 2010 Durnt el segle XIII, en un context crcteritzt per un intens creixement demogràfic i econòmic rreu d’Europ Occidentl, Ctluny i Frnç es projecten Mediterrni enllà, fins que s’enfronten per Sicíli, tl com nteriorment ho hvien fet per Occitàni. En quest context, les gleres comnddes pels lmirlls provençls Guillem Cornut i Brtolomeu Bonví, que combten per l cus frnces, pretenen socórrer l ciutdell de Mlt ssetjd pels ctlns.
Llegir-ne més
7 de juny de 2011 07:56 h
Sot l'excus de l retlld, l llei d'compnyment de CiU f un reset totl l'obr de govern estrtègic pctd mb l societt civil: Es impensble com un nció sense estt, per culp del sectrisme CiUpolític, pot permetre's nr desfent per sistem tot l'obr nterior. Subordinció i noutonomi d'gències, supressió de l prticipció de ptronls i sindicts, retorn l model de subvencions digitls. Cp reform estructurl serios que no sigui desfer obr de govern nterior. Eliminr interins i lborls molts cops eficients i ben preprts, i no tocr cp dels funcionris ineficients.
Llegir-ne més
7 de juny de 2011 00:20 h
En menys d’un setmn pre i fill s’hn enfdt i hn trenct mb l’estricte protocol per mostrr l sev prepotènci. Els que vn ser ssenylts i posteriorment elevts pel dictdor, cminen clofolls i ferms per dvnt d’un societt que llegeix, evolucion i record. A l’estt espnyol el vsslltge existeix i qun un republicà retreu l sev condició desigul el monrc li etzib que h “conseguit un minut de glòri”. L superioritt reil res té veure mb l’excel•lènci, sinó mb el pssotisme d’un poble, l supèrbi d’un fmíli i l’egoisme nlfbet de l’entorn que l’envolt.
Llegir-ne més
6 de juny de 2011 22:40 h
L FAES, reducte de svis i pensdors del PP comndts per l’expresident Aznr, és l fundció on es couen les mesures que h d’doptr el PP en tot l’àmbit esttl. Des de f uns qunts nys tenen entre cell i cell l’eliminció de l’eusker, el gllec (glicoportuguès) i el ctlà (inclòs el ctlà que nomenen com vlencià l Pís Vlencià). L’sseverció nterior l demostr l frend que s’h fet Euskdi, únic lloc on es permeti l seprció de l’lumnt per qüestió de llengu i després que s’hgués demostrt el frcàs d’quest mner d’ctur, qun es voli pssr l mètode de conjunció que s’usv ls Pïsos Ctlns, quest qüestió s’h impedit; l Pís Vlencià, el conseller Alejndro Font de l Mor vol suprimir les poques línies que queden en ctlà, mb l’excus de fer un ensenyment plurilingüe, i les Illes, el futur president de l Comunitt vol eliminr el ctlà com llengu vehiculr de l’escol i que els pres triïn l llengu d’ensenyment com si d’un petit Bbel es trctàs i tmbé recorrerà l’ensenyment plurilingüe per conseguir que el ctlà sigui utilitzt les ssigntures “mries”.
Llegir-ne més
6 de juny de 2011 13:46 h
Ahir es v decidir ixecr l'cmpd de plç Ctluny, bon notici pels que hem penst des d'uns dies ençà que, ixò no portv en lloc, no és que posi en dubte les bones intencions d'quest moviment d'indignció populr, però com j vig comentr nteriorment, es v nnt deteriornt i esbiixnt cp un sense sentit, en què lguns "indignts", vinguts de diversos llocs d'Europ, s'indignven, només com residents de "càmping de cp de setmn", és simplement l mev opinió personl, tret del que he vist per l xrx, i per comprovció personl de l situció l plç Ctluny.
Llegir-ne més
6 de juny de 2011 12:24 h
1. Mentre els cmpistes per fi hn copst que l sev joguin de nen mlcrit j no don més de si -ni tn sols mb l inestimble jud del conseller Puig-, i comencen retirr-se i rreplegr els seus trstos per tornr cs i l vid rel. L rel politik torn escen mb l temud llei òmnibus que el Govern prepr i l'espert cmí que h de definir l comissió pel concert econòmic, instàncies d'ERC i CiU. S'hn cbt les colònies pels cmpts, i r toc construir el pís i revloritzr-se un mteix tl com fn l rest dels mortls; sent enginyós i emprendor, estudint i trebllnt, lluitnt per un món millor des d'estructures i ens democràtics rels.
Llegir-ne més
6 de juny de 2011 10:47 h
Ahir es v votr-hi fvor per un escàs mrge incloure'n en les proposicions de mínims, el dret d'utodeterminció dels pobles - Ctluny, desprès de hver-hi estt pospost fins límits irrels. Molts dels indignts, degut quest resultt vren bndonr-hi l concentrció indignts... Sbem que l'cmpd del Sol no els hi grd per espinós, però s'h inclòs. Segurment des de Mdrid no s'ctr quest decisió, j que, el més segur es que fcin un propost globl mb convoctòries ssembleàries per tombr-ho. Això h estt possible l moviment trves de les xrxes socils que per insistènci i presenci ctln, en les delibercions nteriors i propost finl, s'hgi finlment provt.
Llegir-ne més
6 de juny de 2011 03:30 h
Ahir diumenge l’#ssemblebcn tncv un recmbolesc procés on els indignts i les indigndes de Plç Ctluny cceptven incloure el dret l’utodeterminció entre les reivindiccions de l’cmpd sorgid de l mobilitzció del psst #15M. L drrer votció rtificnt quest resolució es sldv mb un resultt de 395 fvor i 274 en contr d’incorporr "el reconeixement del dret l’utodeterminció de tots els pobles del món tl com recull l Crt de les Ncions Unides i, per tnt, del poble ctlà" l document de mínims del moviment.
Llegir-ne més