Eric Herrera
11 de juny de 2011 11:36 h
Qui talla el bacallà ara?
L gràci o el drm de l democràci és que girebé totes les ideologies i en conseqüènci les estrtègies que se'n desprenen hi estn permeses, és dir que, gràcies l nostre sistem, cret les càlides igües de l Mediterràni, l mss populr pot esdevenir Fòrum i decidir el seu propi futur. Fins quí correcte. Ar bé, gfeu-vos fort si un sector importnt del poble, fruit del bombrdeig informtiu cret per qulsevol lobby, s'encprr seguir un direcció concret. El mteix poble pot cbr fcilitnt llò mteix que no voli veure ni en pintur bns.
Llegir-ne més
2 comentaris
Joan Tardà
10 de juny de 2011 18:33 h
Les dues cares de la reforma de la negociació col.lectiva
Avui, l Consell de Ministres s'h provt el Reil Decret Llei que reform l negocició col·lectiv. En els drrers dies hvíem estt informts pel Ministre i l Secretàri d'Estt sobre el contingut del text, de l mteix mner que j hvíem prèviment lmentt públicment que les negocicions entre l ptronl i els sindicts no hguessin reeixit. Certment, mlgrt l'ctitud fvorble l'cord entre els sindicts i el president de l CEOE Jon Rosell, l'endemà de l victòri electorl del PP les posicions de l ptronl mdrileny molt lligd ls sectors més dretns del PP vn comportr un enduriment de les posicions defensdes fins leshores per Jon Rosell, bo i posnt dmunt de l tul qüestions que fins leshores només hvien estt present de form col·lterl (bsentisme lborl, mútues de trebll o, fins i tot, l mteix relció entre slris i productivitt).
Llegir-ne més
Toni Fernandez
10 de juny de 2011 12:47 h
On és el cinema en català?
L Llei del Cinem j f temps que es v provr, hi h hgut cnvi de govern l Generlitt, però l situció del cinem en ctlà l nostre pís és girebé més penos i humilint que no ps f un cert temps. A l ciutt de Brcelon, vui per exemple només hi h TRES PEL·LÍCULES en ctlà tres sles de cinem brcelonins, distribuïdes en unicment NOU PASSIS. Dues són de fctur ctln ("Midnight in Pris", i "Brcelon, bns que el temps ho esborri"), i l'ltr és europe, concretment de Finlàndi i Dinmrc, "Homes que criden".
Llegir-ne més
Joan Lladonet
10 de juny de 2011 11:10 h
El poble que havia perdut l’oremus
El vitger v rribr quell poble trvessnt un mr plàcid i trnquil·l, li hvien dit que llà no s’hi produïen tsunmis, ni fenòmens semblnts que destruïssin l ntur. Durnt l trvessi hvi vist pescdors que no pescven i brques de bou sense rumb, semblv que hguessin perdut el nord. El vitger v desembrcr i es v disposr trescr per quell poble peu, que és ixí com es pot contemplr millor el trnscurs de l vid de qulsevol lloc del món. Al cp d’uns qunts dies d’observr els costums, les trdicions i els quefers de l gent d’quell poble, j s’hvi fet un ide de com nv l cos i no ho enteni mss.
Llegir-ne més
beatlescat
10 de juny de 2011 10:34 h
McCARTNEY I i II, REMASTERITZATS
Seguint el procés de publicció de tot l sev discogrfi remsteritzd sot el nom de 'Pul McCrtney Archive Collection', el proper di 13 de juny es posen l vend els discos 'Pul McCrtney' i 'Pul McCrtney II' publicts originàriment l'bril de 1970 i el mig de 1980 respectivment. Ambdós treblls contenen lguns dels temes més populrs de l crrer en solitri de Pul McCrtney com 'Every Night', 'Junk' i 'Bby I'm Amzed' (del disc 'McCrtney') i 'Coming Up', 'Wterflls'i 'Temporry Secretry' (de 'McCrtney II').
Llegir-ne més
Ferran Latorre
10 de juny de 2011 10:13 h
Pro Ètica Política
Al escoltr-hi els cndidts de qulsevol formció polític, defensnt que ctu i recolz l'prell del prtit o el seu president, mb provoc un mlestr increïble o veritble repugnànci. Pots estr-hi més o menys d'cord mb les propostes, decisions o ctucions del teu prtit, j sigui com independent, militnt, membre d'orgnismes comrcls o posicionment en unes llistes, però, cl tindre'n sempre ètic personl. Aquests persontges - gent de prtit - son incpços de veure-hi més enllà de sicles o idels i no hurien de poder ccedir-hi qulsevol prtit, j que impulsen l nfr més sgnnt i cru que es pot crer-hi dins un prtit.
Llegir-ne més
Ferran Latorre
9 de juny de 2011 08:00 h
L'Eix Bàsic
Per crer-hi un Front Ncionl Ctlà on intervinguin diversos colors i idels mb un full de rut clr, cldri un flux de prtits ctlnistes on el ciutdà pugués trobr-hi el seu propi lloc. Desprès, cldrà trebllr-hi cdscú pels seus interessos i col-lborr-hi tots plegts en llibertt, per congenir-hi els diversos punts de vist polítics. No hem de perdre'n ps el temps en l Ctluny Estt que voldríem, i si fer-ho perque cminem en l mteix direcció pels drets i necessitts bàsiques del nostre pís. - unitt Al temps ens dirà, si podrem fondre'n un grup polític trnsversl, per proclmr-hi de form unilterl l independènci mb el seu posterior referèndum vinculnt.
Llegir-ne més
Lluís Feliu
9 de juny de 2011 00:16 h
El club que volem
El Brç del present sembl que no té gire futur. El Brç de l’legri, d’Unicef i l ctlnitt, dels joves de l Msi, de l’orgull de les seccions, del somni de formr prt del millor equip del món s’cb l ritme que el seu president v prenent noves decisions. J vn embrutr l smrret del primer equip de futbol l posr-hi el logotip de l Qtr Fundtion i relegnt un situció molt secundàri el d’Unicef. Ar però, el cor socil, el pulmó blugrn, l proximitt que generven les seccions mteurs del FC Brcelon h quedt tocd per l decisió de reduir els seus pressupostos.
Llegir-ne més
Xavier Ginesta
8 de juny de 2011 23:04 h
Musculant el territori
Un de les funcions de l Universitt és el contcte mb l’entorn. D’quest mner, els ctors que es troben l voltnt d’un institució cdèmic poden estblir sinèrgies i complicitts mb quest que els juden prosperr i cminr, tots junts, en un mteix direcció. Avui he tingut l sort d’ssistir un prell d’ctes orgnitzts per l Universitt de Vic, l qul jo pertnyo. Tot i que és bo, de tnt en tnt, ser crític mb llò que fs (ixí tens idees per nr millornt), tmbé és importnt mostrr-se orgullós els dies que l’orgnitzció què deus lleiltt es present en societt com un puntl bàsic de desenvolupment.
Llegir-ne més
Bernat Calbetó
8 de juny de 2011 19:25 h
Les casetes de la platja del Garraf
Fetes de fust i pintdes de blnc rdint i verd nglès, les csetes envolten l mitj llun de l pltj torgnt-li un especil i crcterístic fesomi. Anomendes "botigues" per l gent de l comrc, les primeres vn ser construïdes cp l fi dels nys vint, qun els estiuejnts vn començr bstir brrques mb cnyes i urlit per pssr les nits dels cps de setmn. Aquestes construccions estven plntdes directment sobre l sorr, sense cp tipus de fonments ni protecció, ixí que els temporls més violents les vn destruir. Pocs nys després, mb el permís torgt per l Mrin, s’edificà l primer cset sobre pilrs, fet que cusà un grn sensció entre els veïns.
Llegir-ne més
Veure llistat de blogs
<
ELS MÉS 
1
<
<
ARXIU
<
<
LES NOTÍCIES DEL DIRECTE!CAT
- Coses de la llengua 31.08.2018
- El llibreter saltenc Guillem Terribas rebrà el Premi Trajectòria de La Setmana del Llibre 31.08.2018
- Barcelona serà la ciutat convidada d’honor a la Feria del Libro 2019 de Buenos Aires 29.08.2018
- ‘Els homes’, d’Angelika Schrobsdorff es publica en català incorporant els capítols fins ara censurats 29.08.2018
- [Novetat] REVISTA DE CATALUNYA, 302 21.08.2018
v1.00 16 abril 2007
v2.00 16 abril 2008
v3.00 19 febrer 2010
Edita: Catmèdia Global
Desenvolupat per Tirabol
- notes legals
- Qui som
- Avís legal
- Mapa web
- Crèdits
- sobre els comentaris
- Tots els comentaris referents a qualsevol informació apareguda en aquest mitjà digital són únicament i exclusiva responsabilitat de la persona o institució que el realitza, i en cap cas serà responsabilitat del mitjà digital directe!cat.
- a la xarxa
-
Actualitat- Opinió
- Blogs