7 de juny de 2011 07:56 h
Sot l'excus de l retlld, l llei d'compnyment de CiU f un reset totl l'obr de govern estrtègic pctd mb l societt civil: Es impensble com un nció sense estt, per culp del sectrisme CiUpolític, pot permetre's nr desfent per sistem tot l'obr nterior. Subordinció i noutonomi d'gències, supressió de l prticipció de ptronls i sindicts, retorn l model de subvencions digitls. Cp reform estructurl serios que no sigui desfer obr de govern nterior. Eliminr interins i lborls molts cops eficients i ben preprts, i no tocr cp dels funcionris ineficients.
Llegir-ne més
7 de juny de 2011 00:20 h
En menys d’un setmn pre i fill s’hn enfdt i hn trenct mb l’estricte protocol per mostrr l sev prepotènci. Els que vn ser ssenylts i posteriorment elevts pel dictdor, cminen clofolls i ferms per dvnt d’un societt que llegeix, evolucion i record. A l’estt espnyol el vsslltge existeix i qun un republicà retreu l sev condició desigul el monrc li etzib que h “conseguit un minut de glòri”. L superioritt reil res té veure mb l’excel•lènci, sinó mb el pssotisme d’un poble, l supèrbi d’un fmíli i l’egoisme nlfbet de l’entorn que l’envolt.
Llegir-ne més
6 de juny de 2011 22:40 h
L FAES, reducte de svis i pensdors del PP comndts per l’expresident Aznr, és l fundció on es couen les mesures que h d’doptr el PP en tot l’àmbit esttl. Des de f uns qunts nys tenen entre cell i cell l’eliminció de l’eusker, el gllec (glicoportuguès) i el ctlà (inclòs el ctlà que nomenen com vlencià l Pís Vlencià). L’sseverció nterior l demostr l frend que s’h fet Euskdi, únic lloc on es permeti l seprció de l’lumnt per qüestió de llengu i després que s’hgués demostrt el frcàs d’quest mner d’ctur, qun es voli pssr l mètode de conjunció que s’usv ls Pïsos Ctlns, quest qüestió s’h impedit; l Pís Vlencià, el conseller Alejndro Font de l Mor vol suprimir les poques línies que queden en ctlà, mb l’excus de fer un ensenyment plurilingüe, i les Illes, el futur president de l Comunitt vol eliminr el ctlà com llengu vehiculr de l’escol i que els pres triïn l llengu d’ensenyment com si d’un petit Bbel es trctàs i tmbé recorrerà l’ensenyment plurilingüe per conseguir que el ctlà sigui utilitzt les ssigntures “mries”.
Llegir-ne més
6 de juny de 2011 13:46 h
Ahir es v decidir ixecr l'cmpd de plç Ctluny, bon notici pels que hem penst des d'uns dies ençà que, ixò no portv en lloc, no és que posi en dubte les bones intencions d'quest moviment d'indignció populr, però com j vig comentr nteriorment, es v nnt deteriornt i esbiixnt cp un sense sentit, en què lguns "indignts", vinguts de diversos llocs d'Europ, s'indignven, només com residents de "càmping de cp de setmn", és simplement l mev opinió personl, tret del que he vist per l xrx, i per comprovció personl de l situció l plç Ctluny.
Llegir-ne més
6 de juny de 2011 12:24 h
1. Mentre els cmpistes per fi hn copst que l sev joguin de nen mlcrit j no don més de si -ni tn sols mb l inestimble jud del conseller Puig-, i comencen retirr-se i rreplegr els seus trstos per tornr cs i l vid rel. L rel politik torn escen mb l temud llei òmnibus que el Govern prepr i l'espert cmí que h de definir l comissió pel concert econòmic, instàncies d'ERC i CiU. S'hn cbt les colònies pels cmpts, i r toc construir el pís i revloritzr-se un mteix tl com fn l rest dels mortls; sent enginyós i emprendor, estudint i trebllnt, lluitnt per un món millor des d'estructures i ens democràtics rels.
Llegir-ne més
6 de juny de 2011 10:47 h
Ahir es v votr-hi fvor per un escàs mrge incloure'n en les proposicions de mínims, el dret d'utodeterminció dels pobles - Ctluny, desprès de hver-hi estt pospost fins límits irrels. Molts dels indignts, degut quest resultt vren bndonr-hi l concentrció indignts... Sbem que l'cmpd del Sol no els hi grd per espinós, però s'h inclòs. Segurment des de Mdrid no s'ctr quest decisió, j que, el més segur es que fcin un propost globl mb convoctòries ssembleàries per tombr-ho. Això h estt possible l moviment trves de les xrxes socils que per insistènci i presenci ctln, en les delibercions nteriors i propost finl, s'hgi finlment provt.
Llegir-ne més
6 de juny de 2011 03:30 h
Ahir diumenge l’#ssemblebcn tncv un recmbolesc procés on els indignts i les indigndes de Plç Ctluny cceptven incloure el dret l’utodeterminció entre les reivindiccions de l’cmpd sorgid de l mobilitzció del psst #15M. L drrer votció rtificnt quest resolució es sldv mb un resultt de 395 fvor i 274 en contr d’incorporr "el reconeixement del dret l’utodeterminció de tots els pobles del món tl com recull l Crt de les Ncions Unides i, per tnt, del poble ctlà" l document de mínims del moviment.
Llegir-ne més
6 de juny de 2011 01:24 h
Avui h fet vuit dies, el diumenge 29 de mig, l vil mllorquin de Sineu tingué lloc un supost homentge l rei Jume II, fill segon del Conqueridor i primer monrc del regne privtiu de Mllorc, d'cord mb el testment de son pre, que decidí reprtir els seus dominis entre el referit Jume i el seu germà grn, Pere III d'Argó. Aquest recordtori històric no és de bdes, perquè és les rrels dels fets que s'esdevingueren diumenge psst l vil reil mllorquin. L'cte convoct Sineu j fei ml olor des d'un bon principi.
Llegir-ne més
5 de juny de 2011 23:30 h
BARÇA - MANCHESTER UNITED 3-1 Com envit especil de RP Londres, us lliuro, mbles lectors, l nrrció del triomf immortl del Cruyffisme-leninisme, després de qutre dies de vitge de tornd que inclouen desplçment en triner Portsmouth-Hondrribi mb l Peny Brcelonist d’Irun, moto fins Vlènci i llüt vel fins Formenter, seguits de dos dies de convlescènci cus de les dietes diàries de 10£ que donven per infectes fish&chips, cerves clent i prou, en l líni d’just pressupostri en l més pur líni zptist de ZP que mb mà de ferro impos l’impostor trïdor Popot l nostr sofert plntill en complicitt mb els seus correligionris de CCOO i UGT.
Llegir-ne més
4 de juny de 2011 18:45 h
No s’entén que en un Estt en què existeixen tnts turts, girebé 5 milions tot l’Estt espnyol i 700.000 Ctluny, pugui existir ( i es permeti des de les institucions diverses) tnt economi submergid. Result escndlós, per no dir ltres djectius més forts, que l’economi submergid ( segons ddes de les FUNCAS ( Fundció de les cixes d’estlvis) pugui està donnt fein 4 milions de persones ( d’un form molt precàri i tercermundist). Segons les ddes d’quest estdístic, l’Estt espnyol, l’economi submergid h psst d’un 12’8% del que represent del Producte Interior Brut, ( ls nys 80 del segle psst) , més o menys, uns 28% en l’ctulitt.
Llegir-ne més