13 de setembre de 2018 23:07 h
El fet que el Sr. Pere Mcis i Aru hgi estt noment -per l’executiu espnyol- com coordindor de rodlies i regionls de Renfe de Ctluny considero que pot ser profitós,si, lògicment, es fn les inversions que toquen. Un servidor coneix el Sr. Pere Mcis. H estt, com mínim, dues vegdes l meu poble ferroviri de Portbou. El Sr. Pere Mcis, com enginyer, exlclde d’Olot, exconseller de Trnsports de l Generlitt i ssessor de mobilitt de l’Ajuntment de Brcelon, és un bon/grn tècnic en mobilitt i trnsport ferroviri, que coneix bé el territori ctlà -tnt l’àre metropolitn com les comrques i, especilment, les comrques gronines, i,sobretot, l zon ferroviàri convencionl trnsfronterer de l’Alt Empordà i/o Ctluny Nord (ctulment molt bndond pels poders públics ferroviàris de l’Estt Espnyol i l’Estt frncès).
Llegir-ne més
13 de setembre de 2018 23:05 h
Els dubtes sobre l unitt d’cció independentisme hn tornt surr l superfície per enèsim vegd després de l moció fllid PSOE-PDeCAT. Esquerr se’n v desmrcr, i fins i tot prt dels propis post-convergents, mb Puigdemont drrere. Tot plegt torn fer veure que el moviment r mteix no només v fltt de rumb sinó que tmbé de lidertge. I ixò potser continu durnt un temps. Mentrestnt, Roger Torrent, un dels possibles cndidts ocupr quest nou rol, h propost cceptr l propost de Pedro Sánchez: un referèndum sobre l’utogovern, spbre un nou Esttut.
Llegir-ne més
13 de setembre de 2018 13:58 h
L extrem derech y su nuevo discurso. El neofscismo del siglo XXI Durnte estos primeros ños del siglo XXI, hemos sido testigos de como los prtidos de extrem derech resurgín con much fuerz por todo el continente. Pero, ¿Cuáles son ls rzones de su meteórico scenso dentro de l sociedd occidentl? Muchos historidores creen que el origen de este nuevo discurso xenófobo y fscist empezó fortlecer sus cimientos, nivel europeo, con el ncimiento del Frente Ncionl Frncés de Jen Mrie Lepen, durnte los ños novent.
Llegir-ne més
13 de setembre de 2018 12:25 h
"Repúblic Centrofricn está de nuevo l borde de deslizrse hci un grve crisis humnitri. Ls cifrs hbln por sí misms. Actulmente, uno de cd cutro centrofricnos se h visto desplzdo de sus hogres bien de mner intern o hci los píses vecinos" Joseph Ingnji, jefe de l Oficin pr l Coordinción de Asuntos Humnitrios de l ONU (OCHA) en l Repúblic Centrofricn. Es es l crud relidd. En l Repúblic Centrofricn nos encontrmos con un pís devstdo por l guerr. Otr más de ls muchs ctástrofes humnitris de ls que hemos sido testigos durnte los últimos ños, en el continente fricno.
Llegir-ne més
13 de setembre de 2018 12:24 h
Al mismo tiempo que dimití, o estb punto de hcerlo, l ministr de Snidd Crmen Montón, el independentismo se db otro bño de mss llenndo l digonl de Brcelon de punt punt. Más de un millón de persons, según l gurdi urbn, cudín l cit orgnizd por l ANC y Omnium Culturl pr reivindicr l repúblic ctln, l libertd de los presos políticos, y el retorno de todos los exilidos reprtidos por Europ. El inicio de l concentrción estb previsto pr ls tres de l trde. Y desde ls doce, l ciudd empezó llenrse de estelds y símbolos independentists por tods prtes.
Llegir-ne més
13 de setembre de 2018 12:20 h
Y ndie se imgin l vid sin teléfono móvil. Tmpoco sin ordendor ni televisión. El coltán result imprescindible en l fbricción de todos ellos. Durnte los últimos diez ños, este minerl se h convertido en el objetivo principl de grndes empress de electrónic que, en muchos csos, hn priorizdo el negocio l morl, l étic o incluso l dignidd humn. Pero de dónde sle este minerl tn precido y desconocido? Brsil y Austrli contbn con uns grndes reservs pero principios del ño 2000 empezron gotrse.
Llegir-ne més
12 de setembre de 2018 20:45 h
Les interpretcions de l mssiv mnifestció de l Did no s'hn fet esperr. El govern de l Generlitt l'h qulificd d'"èxit", i h dit que és l prov que l ciutdni continu mobilitzd, no té por i, sobretot, continu sent pcífic. Un cos que és del tot cert, mlgrt que prtits com Ciutdns intenten desesperdment forçr l violènci des de f mesos, i tmbé mlgrt que en ltres èpoques l repressió de l'Estt hgués provoct un ixecment en rmes del poble ctlà. Per contr, Pblo Csdo s'h despenjnt definint l mrx d'hir com "quelrre sectri".
Llegir-ne més
12 de setembre de 2018 08:56 h
L Did i l responsbilitt dels 70 diputts independentistes (12/09/2018). L Remor, extremitt del club Churchill (Puigcercós, Mdí, Vendrell,...) v tirr milers d’octvetes des d’un blcó del crrer de Bilén, durnt l mnifestció per l independènci de l Did d’enguny. Aquest gent pretén impulsr l unilterlitt, tot desenfocnt deliberdment el punt d’tenció. L responsbilitt de conduir l independènci és dels prtits polítics independentistes, des del prlment de Ctluny, i fent el que escu en quests csos: ctur unilterlment dins d’un estt de dret ctlà.
Llegir-ne més
11 de setembre de 2018 22:45 h
Ctluny cb de viure l sev primer Did de resistènci. De debò? Quin és l gènesi de l'11 de setembre? Respondrem quest pregunt responent-ne un ltr: per què l Did és de tots i no d'un prt com s'firm des de Ciutdns i l'unionisme en generl? Perquè l volen desnturlitzd, perquè volen que sigui un simple di de fest l clendri com es pens molt de l gent que vui firmv per televisió que l veien polititzd, que j no er com nys enrere qun podies nr pssejr pel Prc de l Ciutdell sense tot quest, diguem-ne pollstre de gent que col·lps l ciutt.
Llegir-ne més
11 de setembre de 2018 20:54 h
Y nos h dicho diós un grn hombre de Dios, un grn hombre y un ctivist del que todos deberímos tomr ejemplo. Er un scerdote mldito pr el ncionl ctolicismo político y eclesiástico espñol, porque entre otrs coss er un hombre de fe y no un hombre del régimen. Allá por el ño 1956 fue desterrdo por el rzobispo Gregorio Modrego Csus. El rzobispo en cuestión, firmó en 1937 l Pstorlde l Cruzdcuyo objetivo fue dr utoridd morl los sublevdos. Durnte el frnquismofue Procurdor en Cortes y hombre vinculdo l régimen dicttoril.
Llegir-ne més