30 de setembre de 2018 23:56 h
Avui ens hem bstret de tots els insults i mles cres de Twitter, de l imtge més que dubtos que vm donr hir Vi Lietn (mb infiltrts o sense inclosos, i Buch prt), de les provoccions dels Sntisviles; i hem tornt l Font del Ferro, l'Institut de l vil mresmenc de Plfolls en el qul ens vm concentrr r tot just f un ny per defensr-lo i poder donr l'oportunitt l ciutdni del municipi de votr per decidir el seu futur. Ho hem fet mb l nostr mig, l Helle Kettner, un periodist dnes que, esforçd, h vingut de Trrgon per comprtir mb nosltres quest jornd tnt especil i plen d'emocions.
Llegir-ne més
30 de setembre de 2018 22:11 h
Aproximdment les 7.00. del mtí estv l col·legi del Roser. J hi hvi gent. Abns de les 08.00. ens vn dir que hvien d'nr un ltre lloc; un locl l crrer Montplu. Així mteix vn demnr voluntris per president i membres de mes i, l gent es v puntr. A continució, vig nr esmorzr prop del Roser i em vig dirigir l locl que hvien dit. J hvi un cu de gent espernt que rribv prop de l'hotel Mercè. El temps es v fer interminble, l principi v plovisquejr un eston. No vig poder votr fins les 15.00.
Llegir-ne més
30 de setembre de 2018 16:01 h
És preocupnt que Mnuel Vlls pugui rribr ser lclde de Brcelon, com cp i csl de Ctluny. Estic moïnt que Mnuel Vlls fci un cmpny destructiv, d’extrem dret simplist i jcobin, tot complicnt l situció polític, no de Brcelon, sinó de tot Ctluny. Al meu entendre cldri inicir un cmpny de crtes i escrits les xrxes socils –en ctlà, cstellà frncès i nglès- explicnt, rgumentnt el que, de debò, represent Mnuel Vlls : un polític frcsst l’Estt frncès i que r pretén “slvr” Brcelon , i per extenció Ctluny , tot envoltt de gent, de sectors del neoflgisme i de l’lt burgesi Brcelonin.
Llegir-ne més
30 de setembre de 2018 12:31 h
El di que un gurd de persones defens l violènci de les forces d'insegurett de l'Estt, mgnt-l sot un cp de leglitt, em dispòs mostrr-vos frgments extrets per ordre cronològic d'un senzill diri de l'1-O (intuesc que hurà de ser en dos rticles diferents), que h escrit un fmilir meu, i que crec que és prou interessnt, per sber com pensv i què feien prt dels dos milions i escig de persones que vren votr en el referèndum de l'ny psst. L'utor, ctlà compromès com molts, és Pere Josep Lldonet El di bns “Són les vint-i-un hores del di 30 de setembre de 2017.
Llegir-ne més
30 de setembre de 2018 03:42 h
H fltt empti. Això és el que h sentencit el Sr.Snchez en el seu vitge Cndá . Emptí com l mostrd pel Sr.Rjoy i el seus el 2006 per tot Espñ en contr de l’esttut... I de ps infectnt l’mbient en contr de Ctluny i els ctlns ?. O el mostrt mb sorn pel Sr.Guerr mb el seu "cepilldo" de l’esttut ?. O per “les hemos destrozdo l snidd” del Sr.Fdez.Diz mb el director de l’Oficin Antifru de Ctluny ?. O per les destrosses i lesions de l,1-O ?. O pel vergonyós defenestrment i encusment del Mjor Trpero qun el que és mereixi er un medll per l sev dmirble tsc en els temptts d’gost.
Llegir-ne més
29 de setembre de 2018 23:12 h
Els Mossos d’Esqudr hn reprtit independentistes vui. Dit ixí, sembl difícil de creure, però després de veure els fets ningú huri de posr-se les mns l cp i criticr un cos que, per cert, v ser l peç més clu f un ny perquè es pogués celebrr el referèndum. Un sindict policil h orgnitzt (en un gest j en si provocdor) un mnifestció l centre de Brcelon, cbnt l plç Snt Jume, per homentjr els policies que vn pegr àvies, nens i votnts d’un referèndum democràtic f r un ny. Uns 6.000 independentistes hn ocupt plç Snt Jume per evitr-ho (de fet, les utoritts j hvien cnvit el recorregut de les dues mrxes contrposdes convocdes), mentre els espnyolistes, uns 1.
Llegir-ne més
29 de setembre de 2018 07:15 h
Reproducció controld Un vespre, des d'un colomer, un pgès v soltr l vol un colom fumd. L colom, nelld, portv l cu un plom blnc o un tros de plàstic, tmbé blnc. L'home v fer l solt d'un esbrt de coloms que hvien d'letejr drrere l colom. Des del colomer, mirv munt per observr com els cercles dels coloms es feien més estrets drrere l colom. Un d'ells er un colom tosct, un niml sense fel lhor que mb un bon fons físic que li permeti trencr l seguid bstnts coloms. Cpç de seguir l colom l mteix temps que mostrr-li tendres per conquerir-l.
Llegir-ne més
29 de setembre de 2018 00:00 h
En Espñ que cuent con un sistem político multiprtidist siempre hn domindo los complots y pctos esttles como eje vertebrdor de su gestión polític contr lo que no se rnci espñolidd. Les es tn importnte l gestión del prtido de turno en el poder, como criticr y defenestrr l lbor del oponente despiddmente. Golpes de estdo incluido si fuere necesrio. Isbel Celá, ministr portvoz del Gobierno, h denuncido que un "ccerí y un brutl coso" por prte de los prtidos de l oposición contr el Ejecutivo que lcnz y el “tque personl”.
Llegir-ne més
28 de setembre de 2018 23:30 h
L disput prlmentàri per l suspensió o no dels diputts s'h resolt mb l'ctivció de l'Esttut del Diputt, que h vlt que es dugui l ple un votció que pugui blindr els diputts l presó i l'exili, mb l'opció de delegr el vot temporlment, sense renuncir l'escó i, per tnt, sense lterr l mjori prlmentàri. Fet ixò, utomàticment hem vist prèixer el portveu de Ciutdns, Crlos Crrizos, un dels trinxrires mb llengutge de br de l formció i h dit que si s'cb duent l plenri quest votció, interposrn un querell penl contr els membres de l Mes del Prlment i els que estven l comissió de l'Esttut del Diputt vlnt l decisió i, segurment, tmbé contr el lletrt mjor del Prlment, que r és Jon Rido, exsecretri Generl d'ERC i qui consideren fí ls "seus mics".
Llegir-ne més
28 de setembre de 2018 09:21 h
Noves eleccions signific inestbilitt polític? (28/9/2018) L’plicció i compliment de les lleis de funcionment bàsic de l’ctivitt comercil són suficients per grntir el creixement econòmic. Les eleccions i un intens debt ideològic no fectes l PIB, si es mntenen els nivells de productivitt (legislció lborl i mercntil) i de fisclitt (cumulció de cpitl i vlorció d’inversions). Si és cert que hi h temes rellevnts com grn inversions, reformes legls o prioritzció de l despes que sense estbilitt polític poden influir negtivment, fins i tot provocnt el col·lpse de determints sectors industrils o de serveis.
Llegir-ne més