24 de setembre de 2018 23:09 h
Al govern de Quim Torr li h sorgit un problem inespert que no fect directment l polític ncionl: els ‘men’. És l’crònim dels menors estrngers no compnyts que rriben Ctluny per diverses vies (l mjori de les quls irregulrs) i que l’dministrció h de custodir si no vol que els crrers s’omplin encr més de gent sense llr. Aquestes últimes setmnes l’ugment de nous ‘men’ h estt exponencil i el pís s’h quedt ràpidment sense lloc per collir-los. Els centres de l Direcció Generl d’Atenció l Infànci i l’Adolescènci (DGAIA) estn sturts, i els ‘men’ hn hgit de dormir l ciutt de l justíci i comissries.
Llegir-ne més
24 de setembre de 2018 09:06 h
Sense independènci ctln no hi h solució (24/9/2018) Des del govern espnyol j donen per fet que tindrn pressupostos generls, i que podrn continur fent vi. Tot plegt gràcies ls vots de PDECAT i d’ERC, que engliprn un vegd més el seu electort. El #notot que es predic des de les xrxes quedrà ensordit, per un bnd, per les lluites intestines per les eleccions municipls i, de l’ltr bnd, per l dinàmic pervers del judici ls ctivites i polítics ctlns, injustment empresonts (preventivment). Dvnt d’ixò, un vegd més, i per motius diferents, els lits de l’independentisme ctlà són els prtits espnyolistes conservdors (PP i VOX) que són els que poden desemmscr, del tot, el joc cortesà que estn teixint socilistes i utonomistes ctlns.
Llegir-ne més
23 de setembre de 2018 23:46 h
El PSOE vol jugr tmbé ser jutge i quest cp de setmn l delegd del govern espnyol Ctluny, Teres Cuniller, h firmt que torgri l’indult ls polítics presos en cs de sentènci condemntòri. Al seu torn, l vicepresident espnyol, Crmen Clvo, h dit que si l’inici del judici s’llrg l principi de l’ny vinent o bé després de les eleccions municipls, ell ixecri l presó provisionl. “No seri lògic llrgr l presó preventiv”, h dit. Amb tot, els socilistes no són com els jutges que estn dlt de tot, que combreguen més vit mb el PP i el seu ‘ por ellos’, com el xt recentment filtrt deix clr.
Llegir-ne més
23 de setembre de 2018 19:03 h
"DOS CATALUÑAS", el drmàtic títol d’un documentl que trvés de Netflix s'estrenrà el proper 28 de setembre. Un títol que prl j per sí mteix de l sev orientció polític i que d’entrd j clrific l ide que vol trnsmetre l gent i per l qul sembl hver estt cret: continur burxnt en l fictíci ide d’un Ctluny dividid i donr per cbt el Procés d'Independènci. Això sí, presentnt el documentl com neutrl, imprcil, objectiu i segurment simpàtic. Netflix, un empres mericn que ens vol reglr ls ctlns l sev visió del conflicte que Espny mnté Ctluny i que ho f trvés d’un producte polític/comercil que hem de creure’ns que l mteix compnyi finnç només per judr-nos veure-hi clr? NO!, evidentment.
Llegir-ne més
23 de setembre de 2018 16:24 h
Un periodist que està fent crrer en un diri de renom, i bns fou redctor en un importnt cden de ràdio, explicv un grupet de compnys de professió –reunits l'entrnyble Cn Lluís, l crrer de l Cer– que està fent gestions per exercir l sev professió l Prlment Europeu. L'ànsi d'obrir el seu punt de mir el v portr comprr, desfortundment, el periodisme que es f Brcelon mb el de l prems de proximitt. Li vm demnr que ho rgumentés: "El periodisme de primer divisió es f les cpitls, com Mdrid.
Llegir-ne més
23 de setembre de 2018 12:28 h
El prtit de River i d'Arrimds, o del qul quests en són lts càrrecs i responsbles, no f ltr cos que intentr eliminr l personlitt i l identitt de les persones, qun quest identitt i quest personlitt estn llunydes de l cstelln, de l'espnyol per l gràci de Déu. Ells sben que per trebllr per un Espny indivisible, hn d'esborrr de l ment de les persones que no són espnyoles, o que no s'hi senten, qulsevol vestigi que les pugui fer diferents. Així serà més fàcil implntr-los un ltr personlitt, un ltr identitt, l'espnyol.
Llegir-ne més
23 de setembre de 2018 10:05 h
Voldri comentr el Progrm de TV3, 30 minuts “Destinció Rodlies” del pst diumenge 16/09/2018. És indignnt que no s’hgi comentt res dels problemes estructurls de l líni de trens regionls (tmbé són rodlies) més estrtègic de totes; l R11 Brcelon-Giron-Figueres,Portbou-Cerver. L líni R11 -juntment mb l líni RG1- és molt estrtègic perquè, bnd, d unir Brcelon, el Vllès i i les comrques gironines, tmbé és un líni trnsfronterer que, per sentit comú, hri de reestructurr-se i enllçr Brcelon,Giron,Figueres-Portbou-Cerver,Perpinyà i Nrbon, mb enllços cp Tolos i cp Montpeller-Nimes-Avinyó.
Llegir-ne més
22 de setembre de 2018 23:42 h
Colpidor vui l’entrevist del FAQS, el progrm de Lur Rosel, mb el cervell l’ombr de l’1O, que h dont lguns detlls de com es v preprr l’opertiu i les urnes vn nr munt i vll. Unes 250 persones implicdes per mor Ctluny. Acte seguit, el periodist d’OK Dirio, l quot de plurlitt, ho h qulifict d’orgnitzció criminl i es mostrv preocupt perquè no enteni com l gent hvi pogut prticipr en ixò. Segueixen sense entendre Ctluny ni tmpoc els ctlns. L gent se l jug sense cp motivció més, diguin el que diguin els polítics, perquè som rebels de men i seguim el fil de l lluit per l’lliberment ncionl.
Llegir-ne més
22 de setembre de 2018 09:55 h
L'ltre di, l'Aznr fei un debt l TV mb el Felipe González, i v dir que s'hvien de complir les regles del joc. Però no v dir quines eren questes regles. Les regles del joc són les que complien Cmps, Rit i Corre? Les regles són les que dictv Bárcens? O potser les que dictv Rto? Les regles del joc són tonyinr persones indefenses o empresonr líders civils? Les regles del joc les pos l'Aznr de l Guerr del Golf o el Felipe de l guerr brut? Les regles del joc són perseguir 700 lcldes o nssos de pllsso? O perseguir cntnts, escriptors, periodistes i fins i tot prules? Les regles del joc són fer for de l sev pròpi escol un tercer prt dels mestres? Les regles del joc són vendre rmes o vions de guerr? Quines són les veritbles regles del joc? Tl vegd, uns jutges insultnt els "dversris" polítics.
Llegir-ne més
22 de setembre de 2018 08:10 h
Eln, un vitge en el temps 3 Tots dos vn berenr té mb unes gletes. Ell v treure fotogrfies, les vn comodr l seu dvnt i, mlgrt l’edt que li provocv rrugues i llvis frunzits, se'n recordv dels nens i nenes que hi vn néixer. L mjori eren de refugides que nven fugint de l guerr civil espnyol creunt els Pirineus. Tmbé hi hvi les que fugien del nzisme. Qulsevol don viold i embrssd ls cmps de concentrció d'Argelers i Snt Cebrià, situts entre cnyissrs, l sorr de l pltj i el mr, estv condemnd perdre el fill o, encr pitjor, morir en el prt i cbr soterrts en l'ren.
Llegir-ne més
