18 d'octubre de 2011 17:15 h
Prlr, escriure o mnifestr l’opinió sobre el conflicte entre ETA i els estts espnyol i frncés no és gens grdble en un societt tnt medititzd com l que vivim, on el que es consider políticment correcte és millor no prlr-ne. Docs bé, sóc d’quells que pensem que quest conflicte mi es resoldrà per l vi d’ignorr-lo, mb l’estrtègi de no cceptr que hi existeix. Si totes tres prts no cedeixen i s'sseuen prlr, no hi h res fer. L'esmentt conflicte està tn enquistt en l societt bsc i espnyol, fect tntes fmílies d'etrres i de víctimes ssssindes per quest bnd que, per molts nous Plns Antiterroristes que es porten cp pels diferents Governs esttls, trd o d'hor, ( i l llrg dels nys ho hem pogut comprovr) i qun es pensv que l bnd estv despregud, h tornt revifr i portr cp nous temptts.
Llegir-ne més
18 d'octubre de 2011 11:16 h
Sempre m'h intrigt i pssiont el moment històric i socil del nostre pís que rrenc mb l generció de ctlnes i ctlns que vn nàixer i viure just després de l Guerr dels 30 nys mb el Trctt dels Pirineus com fit, i cb ls inicis del 1700 qun l nció esclt de nou. Un espi de temps fosc i poc comentt -lmenys en espis generlistes- per l nostr historiogrfi, on uns homes i unes dones, mb un joventut mrcd per un revolt i un guerr més -l dels Brretines i l dels 9 nys-, protgonitzrien un dels fets bel·licosos més importnts de l històri europe, l Guerr de Successió.
Llegir-ne més
18 d'octubre de 2011 08:00 h
Us reprodueixo l'rticle pregut l setmnri El Temps el psst 16 d'gost sobre l nostr cció exterior El president Pujol v fer cèlebre f uns nys quell frse de “el món de Ctluny és tot el món”. Al llrg de l històri, però, quest món no h estt sempre l’bst de Ctluny. Al segle XVI, per exemple, l Coron de Ctluny i Argó j v ptir l prohibició per prt del Regne de Cstell de comercilitzr mb l’leshores nou continent mericà. Afortundment, vui, l globlitzció, els nous models de governnç i el cnvi tecnològic ens posen el món molt més l’bst que en èpoques nteriors, i Ctluny h d’profitr totes questes oportunitts per ser presents i coneguts rreu i en tots els sentits: políticment, econòmicment i culturl.
Llegir-ne més
18 d'octubre de 2011 01:05 h
El virus Fif v cmí de consolidr-se de mner irreversible. Sembl que er hir qun encr hi hvi lgun espernç de que els grns clubs podrien posr-se d'cord per gestionr els destins del futbol, però j cl que ens nem fent l ide que quest monstre de tres cps que conformen l Fif, l Uef i les Federcions, difícilment es desengnxrà d'quest inesgotble mmell d'inclculbles beneficis que representen les eurocopes, els mundils i les lliguetes clssifictòries d'quest món cd cop més globlitzt en el que, prdoxlment, hi h més estts que mi.
Llegir-ne més
18 d'octubre de 2011 00:34 h
Tobies obri i tnc els ulls lentment mb el cminr dels vinnts que pssen. F tres nys que s'està mb Mike, l'únic mo que h tingut. Sempre seu l seu dret. Es vn trobr en un bocdor dels fores de l ciutt. De seguid que es vn veure, es vn grdr. Buscven lgun cos per tirr-se l boc. Avui, el cel h despertt gris i deix cure lleus ruixdes intermitents. Els prigües semblen bolets mòbils l cç d'humitts de trdor. Són les nou del mtí i és di de merct de crrer. Mike, el cptire, s'h estremit en notr-se unes gotes d'igu penetrnt-li pel tru que du l punt d'quelles velles sbtes de cuir, trobdes en un contenidor r f dos nys.
Llegir-ne més
17 d'octubre de 2011 18:09 h
És evident, és obvi. Però vist com s’està expressnt l mjori de l’opinió publicd oficil - i vist sobretot l presènci clprdor en els mitjns de comunicció de tertulins interessts en bonr sense qüestionr les virtuts de l tisor com únic solució ls mls de l nostr dministrció públic - vl l pen recordr-ho. En els drrers nys, un grup cd cop més nombrós de persones vinculdes l gestió públic, hem nt teoritznt i debtent, lguns de mner informl, d’ltres de form més ortodox, l necessàri modernitzció de l’dministrció i l sev dptció ls nous requeriments i necessitts de l nostr societt.
Llegir-ne més
17 d'octubre de 2011 18:09 h
És evident, és obvi. Però vist com s’està expressnt l mjori de l’opinió publicd oficil - i vist sobretot l presènci clprdor en els mitjns de comunicció de tertulins interessts en bonr sense qüestionr les virtuts de l tisor com únic solució ls mls de l nostr dministrció públic - vl l pen recordr-ho. En els drrers nys, un grup cd cop més nombrós de persones vinculdes l gestió públic, hem nt teoritznt i debtent, lguns de mner informl, d’ltres de form més ortodox, l necessàri modernitzció de l’dministrció i l sev dptció ls nous requeriments i necessitts de l nostr societt.
Llegir-ne més
17 d'octubre de 2011 17:56 h
Vig ser, dissbte psst, l mnifestció d’indignts de Giron. Unes 3.500 persones. Amb un mbient entre festiu i crispt. De fet, més crispt que festiu, perquè és evident que vig copsr un cert frustrció i impciènci. Frustrció perquè, mlgrt que l’essènci de les demndes populrs són ronbles i justes, l’utoritt ctu mb indiferènci. Impciènci, perquè l situció és pitjor que f cinc mesos i molt gent deriv de l indignció retòric l pràctic. L situció es v degrdnt. No només l’econòmic, sinó l’nímic.
Llegir-ne més
17 d'octubre de 2011 11:50 h
BARÇA- RACING 3-0 El virus FIFA sucumbeix dvnt Messi i el Brç de Gurdiol segueix imprble cs, on cumul un prcil de 21-0 després de les primeres qutre victòries de l tempord. Mentr l'epidèmi de lesions segueix delmnt els de Gurdiol, l notíci de l setmn és l renovció del contrcte del Brç mb Medipro. No se sp si el sossi-propietri h piult l respecte, però intentr imputr pèrdues Lport per signr mb Medipro i signr mb Medipro sembl d'un coherènci difícil de superr, l'esper de l prestigios opinió dels mics de KPMG, que j vn mostrr l sev sbiduri l CAM o ls bncs islndesos.
Llegir-ne més
17 d'octubre de 2011 11:24 h
Aquest cmpny electorl pel 20N està d'llò més interessnt i l vegd result vorrid, fins i tot en cert mner, indignnt. I penso ho és pel fet de que els cndidts i cndidtes estn obrint les cixes del trons (i no fig menció l secció del progrm L Segon Hor, de RAC1) sense sber com de forts i perillosos poden ser. Penso, més, que l qulitt polític dels cndidts i cndidtes està sot mínims, fins i tot en els repetidors. I l prlr de repetidors ho fig mb tot el seny i coneixement de l prul, repetidors, els que no proven ni mb els juts que els pugui donr el mestre.
Llegir-ne més