Màrius Viella
17 d'octubre de 2011 09:15 h
I ara que?
Jo j m’he l senti entrr, sense ser pgès ni rmder , ; però els grns propietris vren preferir viure de subvencions en comptes de trebllr i donr fein , i r tots n’estem plpnt les conseqüències. Màrius Viell L Bisbl d’Empordà 16-X-2011 El futur rmder Cd di que pss , estic mes convençut, de que soc mes ignornt mb tots els conceptes, tot i el que l vid m’enseny; intento treure conclusions de molts fctors, i frncment, em result impossible fe vlorcions positives .
Llegir-ne més
Un comentari
Jaume Corbera
16 d'octubre de 2011 21:59 h
Indignats indignants
Jo no vig nr l mnifestció mundilist dels indignts, i no hi vig nr no perquè no estigui tmbé indignt per com v el món, en generl, sinó perquè vei clrment que quests indignts no eren els “meus” indignts... Després vig veure que vig fer sntment, de no nr-hi, perquè n’huri tornt “indigndíssim”. Per ltr gent que hi v nr i per llò que he llegit l prems he tengut l confirmció d’llò que j suposv: els indignts mllorquins criden contr quest democràci (sense, però, dir quin democràci volen.
Llegir-ne més
Josep Maria Loste
16 d'octubre de 2011 17:47 h
El catalanisme de Duran i Lleida : boiròs i desprestigiat
El drrer discurs, en form de propost polític, del Sr. Durn Lleid, f l sensció de voler rticulr un grn forç de centredret regionlist, on s’hi podri encbir molt bé l'ctul sucursl del Prtido Populr cs nostr . Tot plegt encobreix unes mncnces i unes contrdiccions molt remrcbles. En quests moments Ctluny, l defens de l sobirni (dintre de l interdependènci europe), és quelcom que v molt més enllà de l defens més o més clàssic d’un ncionlisme ctlà identitri.
Llegir-ne més
Xama
16 d'octubre de 2011 02:49 h
Entre catet i catet, caure hipotenusa avall
Clsse de ctlà. Verbs. Dijous de bon de mtí. Un lumne em preguntà, descrt i burlet: —Mestre, que l diferènci entre "tendre" i "entendre" és "l'll tendre"? -l clsse esclfix riure. —Et tornes equivocr, Antoni, com sempre. És "suspendre". Entre "tendre" i "entendre" hi h un cmí que tu mi no vols recórrer per "deprendre"1 —li vig etzibr, frt i vorrit que em boicotejr contínument les sessions. Hi h pupils que demnen, crits i fondes, que els cig tot l forç de Pigmlió. Antoni, mb tn sols 11 nys, dei que voli ser llnterner, com son pre.
Llegir-ne més
Josep Maria Loste
15 d'octubre de 2011 14:02 h
Guanyem la llibertat i desconnectem-nos
Els que creuen en el federlisme, com un opció d'encixr Ctluny l'Estt, hurien de tenir més m esquerr per incidir, fvor de Ctluny , en quest debt polític i ciutdà tn dur que pretén impulsr el discurs ultrmontà i neocentrlist rdicl de l’Aznr, en Rjoy i de grn prt del PSOE de mtriu cstellnist . De tot mner, Ctluny h de despertr-se : utodeterminr-se . Ctluny h de gunyr pes polític i econòmic : emncipr-se de debò . Ctluny h de tenir com referent, com horitzó de futur, un Europ lborios i cívic (Flndes, Escòci, Bden-Würtenberg, Dinmrc, etc.
Llegir-ne més
Xavier Ginesta
15 d'octubre de 2011 14:00 h
Ni Laporta, ni Rosell... ni Núñez
Aquest dijous es v presentr l Prlment de Ctluny el llibre Josep Suñol i Grrig. Viure i morir per Ctluny (Pgès Editors i Fundció Esport i Ciutdni, 2011) del compny de l UVic i periodist Jordi Bdi. Un llibre mgnífic. A l primer fil, l costt del Dr. Broggi, dos expresidents del Brç, Agustí Montl i Rimon Crrsco, escoltven les prules dels ponents –tmbé vn prlr Joquim Ndl (PSC) i Jon Rido (ERC)– mb posts melncòlics. Suñol, emblem del periodisme esportiu ctlà durnt el primer terç de segle XX i mort premturment l començment de l Guerr Civil (6 d’gost del 1936), h psst més despercebut del què es mereixi per l històri del pís i er de lògic un homentge com el que li v retre el periodist, mb l presènci de dos dels qui vn ser màxims mndtris del club l’uditori, per cert, rebentr de personlitts del món polític, socil i cdèmic del pís.
Llegir-ne més
Miquel Quintana
15 d'octubre de 2011 13:47 h
No podem esperar més. Cal restituir el que és nostre.
Encr vui recordo quelles imtges de les Olimpídes de Brcelon, l'ny 1992, en les que el monrc espnyol, el Borbó, v demnr perdó ls jueus per l sev expulsió de l Cstell imperilist el 1492. Un imtge que em v quedr grvd l retin dels ulls i en un lloc del cervell en el que no s'esborrrà mi. Unes imtges que em vn provocr vergony, rebuig, ràbi. Unes imtges que mi huri pogut imginr que es podrien donr, unes imtges bsurdes, for de context, ridícules. Per quin ró les utoritts espnyoles vn decidir donr quell ps?.
Llegir-ne més
Màrius Viella
15 d'octubre de 2011 12:48 h
Un cop mes i fins que s'entengui
Un cop mes i fins que s’entengui Molt s’h prlt i escrit,’ dels problemes i conseqüències que el cpitlisme est provocnt, per l ml gestió dels dministrdors de l bnc ,( que es podri qulificr de corrupció), però poc s’h prlt ni escrit , de buscr solucions per ltres vies per recuperr l’ctivitt industril i comercil ; es de sentit comú , que s’hn de pgr impostos, si volem tenir serveis de qulitt ; l solució no ru en les successions, ni en el tbc i l’lcohol , ni en voler fer pgr ls mes rics, perquè quests tenen molts rguments per emprr en escpolir-se de pgr, mentrestnt d’ltres es vn engreixnt per sot les tules mb l’economi submergid.
Llegir-ne més
Josep Huguet
15 d'octubre de 2011 07:41 h
Foc creuat
Anem un cmpny electorl on ptirem un cop més el biprtidisme espnyol i per primer cop un triprtidisme Ctluny entre populrs, convergents i socilistes. Ar és qun Chcón desenterr l frseologi d'esquerres després d'hver estt coresponsble de les girgonses sense nord del govern Zptero que h psst de polítiques pternlistes insostenibles econòmicment –fomentnt el clientelisme però no l ciutdni– seguir el dictt del directori europeu; i sot l'hegemoni ideològic del think tnk dels populrs, l fundció FAES.
Llegir-ne més
Ferran Latorre
14 d'octubre de 2011 20:30 h
La Medicina, que vol curar Espanya: PENEBECIULINA
En Durn, v firmr f uns dies que en l'nterior etp del govern legisltiu del PSOE, l'hi vren oferir un crter ministeril dins el govern espnyol i que l v rebutjr. Ar, segons com estn succeint les coses i tl com és presenten questes eleccions del proper 20-N, sigui quin sigui el resultt finl - mpli mjori dels populrs segons sondejos - , en quest ocsió no els hi fri ps el lleig de dir-l'hi's que no i, fructificrà el seu procés d'ssimilció ncionl espnyol. Alhor, el PNB j s'està costnt de form molt serios en Rjoy i el seu grup, desprès de hver fet diversos contctes en els últims mesos - l'últim importnt, f qusi un ny en l figur d'Urkullu.
Llegir-ne més
Veure llistat de blogs
<
ELS MÉS 
1
<
<
ARXIU
<
<
LES NOTÍCIES DEL DIRECTE!CAT
- Coses de la llengua 31.08.2018
- El llibreter saltenc Guillem Terribas rebrà el Premi Trajectòria de La Setmana del Llibre 31.08.2018
- Barcelona serà la ciutat convidada d’honor a la Feria del Libro 2019 de Buenos Aires 29.08.2018
- ‘Els homes’, d’Angelika Schrobsdorff es publica en català incorporant els capítols fins ara censurats 29.08.2018
- [Novetat] REVISTA DE CATALUNYA, 302 21.08.2018
v1.00 16 abril 2007
v2.00 16 abril 2008
v3.00 19 febrer 2010
Edita: Catmèdia Global
Desenvolupat per Tirabol
- notes legals
- Qui som
- Avís legal
- Mapa web
- Crèdits
- sobre els comentaris
- Tots els comentaris referents a qualsevol informació apareguda en aquest mitjà digital són únicament i exclusiva responsabilitat de la persona o institució que el realitza, i en cap cas serà responsabilitat del mitjà digital directe!cat.
- a la xarxa
-
Actualitat- Opinió
- Blogs