24 d'octubre de 2011 18:23 h
Horris comercils, slris i tur És un mic infntil creure que si s'mplien els horris comercils i el comerç pot obrir,sense cp limitció, s'incentivrà l'economi i es reduirà l’tur. Un llibertt totl d'horris comercils implicri molt més tur en el sector, molt menys qulitt de vid per l petit comercint utònom, un desertitzció dels centres urbns i un implntció d'un règim de girebé monopoli per prt dels grns hipermercts. Però és que, més, l rectivció de consum només es produirà per mitjà d'un ugment dels slris (sobretot dels més bixos).
Llegir-ne més
24 d'octubre de 2011 13:56 h
Un cp de setmn més els líders europeus es reuneixen per decidir el nostre futur econòmic. Per cert, els ml noments líders, j que fins r cp de les seves ctucions i propostes hn demostrt que siguin líders. Però si vn reunir per vlur l situció, nlitzr que cl fer i mlgrt l pluj d'idees que hi vn portr, l solució de sempre v ser que cl pressionr més ls ciutdns per conseguir més ingressos mb els que poder resctr l bnc europe que r per r, precis més de 200.000 mil MEUR per resoldre l sev més que complicd situció.
Llegir-ne més
24 d'octubre de 2011 13:03 h
BARÇA- SEVILLA 0-0 El Brç perd el lidert mb un miserble empt res cs i Messi fllnt un penl l descompte contr un Sevill plgt de bixes. Això permetrà que els nlfbets funcionls de l prems esportiv brcelonin critiquin l'rgentí per llençr penls i comencin mb l brm de que els de Gurdiol no estn com els ltres nys. En resum, res que no hguem llegit cd ny. L jugd del prtit l v protginitzr, sense que serveixi de precedent, Sndro Rosell, que v turr els exbruptes del flngist implict l'operció Mly sobre Ctluny.
Llegir-ne més
24 d'octubre de 2011 08:56 h
F qutre dies que vrem escoltr el comunict d'ETA, comunicnt-nos que deixv de form definitiv l lluit rmd i trslldv l responsbilitt l societt democràtic bsc per defensr el dret decidir. Els primers moviments els h relitzt el govern bsc de l mà d'en Ptxi López del PSE. Ahir l progrm Slvdos de l Sext ens v descobrir moltes incògnites i lhor respostes moltes preguntes d'un form subtil i en l totlitt del seu conjunt, v ser un progrm molt més interessnt que el de l setmn nterior. Recomno qui no l'hgi vist que esperi que sigui penjt l web de l cden i que hi presti molt tenció, tot llò que veurà i escoltrà.
Llegir-ne més
23 d'octubre de 2011 22:20 h
El fotògrf Brry Feinstein, utor de més de 500 portdes de discos, v morir el psst di 20 d'octubre Woodstook (Nov York) després d'un llrg mllti. Feinstein, nscut Fildèlfi el 1931, es v inicir de jove l fotogrfi i en un primer moment v cptr mb l sev càmer moltes estrelles rebels del Hollywood dels nys 50. Més trd contctri mb l'entorn de Bob Dyln, per qui relitzri l fmos foto de l portd del disc The Times They Are A-Chnging (1964) i qui compnyri durnt l fmos gir britànic de l'ny 1966.
Llegir-ne més
23 d'octubre de 2011 21:01 h
Aquest dissbte he prticipt l divuiten edició de l Mrxss, prov de resistènci orgnitzd per l’Agrupció científico Excursionist de Mtró. A 2/4 de sis del mtí j soc Mtró per gfr un dels utocrs que ens hn de dur l punt de sortid Snt Mrtí del Montseny. Ens esperen 65 km pel prc nturl del Montseny i del Montnegre Corredor. 500 prticipnts prenem l sortid les set del mtí per enfilr el punt més lt del recorregut Font Mrtin (km 10), el primer vitullment, per tot seguir enfilr l bixd Snt Celoni (km 26) i remuntr cp Snt Mrtí del Montnegre (km 36) on els orgnitzdors ens hn preprt un veritble vermut.
Llegir-ne més
23 d'octubre de 2011 12:52 h
Un vegd més, en quest pís, es torn plicr un polític erràtic en mtèri d'impostos. Al meu entendre, els impostos són, sobretot, un ein útil que huri de permetre l redistribució de l riques mb l finlitt de cohesionr l societt. Doncs bé, hores d'r, se segueix pensnt que l sortid de l crisi ve lligd un destrucció de l justíci socil i seguir mntenint el protgonisme de l'economi especultiv per sobre de l'economi productiv. En quests moments crítics, clen mesures concretes d'usteritt, plicdes mb el màxim de justíci socil redistributiv.
Llegir-ne més
23 d'octubre de 2011 12:27 h
No podem cure novment en el prny de l mentid i l covrdi ; ETA no dit que es dissolgués , ni que entregv les rmes , ni que es poses en mns de l justíci ; per tnt , no podem cntr victòri , perquè les rmes encr son les seves mns , i si no consegueixen els seus propòsits de contrprtid , tenim els risc de lmentr hver sigut tn optimistes. ETA continurà existint i extorsionnt ls governs de torn, fins conseguir les seves reivindiccions ; i com que encr te les rmes les seves mns difícilment es podrà evitr que les utilitzi de nou qun vulgui i contr qui vulgui; les rrels que s’hn cret durnt cinqunt nys , son molt fondes perquè en un simple comunict indefinit quedin norredes; no podem mgr el cp sot l’l i soplujr-nos en l innocènci , que es deriv de l ignorànci .
Llegir-ne més
23 d'octubre de 2011 11:03 h
El Sent i l distorsió de l democràci El Sent h de pssr ser, en exclusiv, l cmbr de representció territoril. D'entrd, huri de cnvir el seu sistem d'elecció i l circumscripció electorl. Així, l meitt dels seus representnts huri de ser elegit, en les eleccions generls, per un sistem proporcionl, (en llistes tncdes, però no bloquejdes) i que l circumscripció electorl pssés ser l comunitt utònom en comptesde l provínci; l'ltr meitt dels representnts de l Cmbr lt huri de ser trid pels prlments de les comunitts utònomes, d'cord mb els resultts electorls que es produeixen en les eleccions utonòmiques corresponents.
Llegir-ne més
23 d'octubre de 2011 10:17 h
L’berrció d’llunyr el tren convencionl de l centrlitt ciutdn i comrcl, bnd de ser un utèntic bomb contr l mobilitt sostenible – que foment l’exclusió socil i l’especulció - tmbé represent un gressió, sense precedents, contr l’espin dorsl de l’equilibri territoril de l’Alt Empordà. És essencil insistir que cl evitr seguir rgumentnt que l supressió de l’ctul estció del tren convencionl de Figueres j és un fet irreversible. És totlment mentid.
Llegir-ne més
