2 de març de 2012 11:51 h
Un de les millors coses que es poden fer per lluitr contr l crisi, des de l’àmbit que sigui, és estr mtent l’evolució de les noves tendències o l identificció de sectors o ctivitts que poden ctur com motors d’rrossegment econòmic; és dir, utilitzr el coneixement mb intel·ligènci. Avui en di, els negocis o els territoris que tot i les dificultts consegueixen vnçr, són quells que no s’hn mntingut estàtics i que hn fet de l innovció o el mimetisme mb inicitives d’èxit l sev fórmul per combtre quests temps tn durs.
Llegir-ne més
2 de març de 2012 11:50 h
Les conseqüències de l drrer reform lborl fet pel PSOE són evidents: més destrucció de llocs de trebll i més precriett. Er previsible. Qun dvnt d’un situció com l que vivim, el que fem és fcilitr l sortid del merct lborl i no l’entrd, les conseqüències són les que són. L form com estem frontnt el problem de l’tur s’h convertit en un dels exemples més clrs de l impotènci de l’ctul sistem econòmic en regnerr-se. L’dministrció h hgut de fer front l prestció dels serveis essencils mb menys ingressos i h hgut d’incrementr l’endeutment, entre d’ltres coses, per l trnsferènci de cpitl l desesperd cp l sector finncer.
Llegir-ne més
2 de març de 2012 11:49 h
Anem posr un exemple pràctic, tràgicment pràctic, de l diferènci entre retllr i modernitzr. No f gire dies, un conegut em v explicr que s’hvi mort un fmilir seu que portv implntt un prell l cor vlort en més de vuit mil euros. El protocol d’ctució, en quests csos, determin que l’rtefcte en qüestió es destini un nou beneficiri. Doncs bé, després d’infructuoses gestions dels fmilirs mb els responsbles snitris, lertnt de que ningú se’ls hvi dreçt per tl de posr en pràctic el protocol, v rribr el di de l’enterrment i l difunt no se li hvi prctict l’extrcció.
Llegir-ne més
2 de març de 2012 11:48 h
Tot f pensr que guny molt pes l teori que diu que l únic vi de cnvi que es pot plicr l’dministrció és l de l retlld, perquè, com bé s’encrreguen de corroborr un bon exèrcit d’opindors que donen per bon l’evolució i l situció ctul de l fisclitt del nostre pís, del que es trct és de reduir despeses, j que d’ingressos no n’hi pot hver més. I pssen per lt, com no pot ser d’ltr mner, que questes mteixes tesis neolliberls són les que prtir de mitjns dels nornt vn reduir de form dràstic l mjori de pïsos occidentls l contribució fiscl de les grns rendes en el conjunt dels ingressos públics, mb el pretext d’lliberr cpitl per generr més riques.
Llegir-ne més
2 de març de 2012 11:40 h
Per tl de mntenir l cpcitt de l’dministrció en resoldre les febleses d’un societt que fonment el seu desenvolupment en un creixement continu i insostenible, és imprescindible reformr-l, fer-l més àgil, més eficient i, sobretot, més trnsprent. Modernitzr-l per fer-l més fort i més efectiv, primnt les contrdiccions burocràtiques. De fet quest cmí j s’h inicit cs nostr. Arrossegts, en prt, pel nou corrent simplificdor de l’dministrció que f temps que buf Europ, i, mlurdment tmbé, per les tesis neolliberls que, més que bufr esventeguen el vell continent, el nostre pís j h mrct les primeres psses de les reformes legls orientdes fer un dministrció que, tot i preservnt l segurett jurídic dels seus dministrts, ofereixi més fcilitts que trves en el desenvolupment de l’ctivitt econòmic dels prticulrs.
Llegir-ne més
2 de març de 2012 07:00 h
El 26 de gener de 1939 columnes de soldts feixistes, comndts pels generls Solchg y Ygüe, bixven per l serr de Collserol i entrven l Ros de Foc. J s’lbirv l victòri feixist l guerr civil. L’ofensiv de l’exèrcit republicà que v inicir l btll de l’Ebre el 25 de juliol de 1938 v ser un frcàs. Ctluny quedv ïlld de l rest del territori que quedv encr en mns de l Repúblic, i el ejército de ocupción preni l cpitl ctln. L rebud de l ciutt ls ocupnts v oscil•lr entre l’btiment i l’cceptció (després de girebé tres nys de guerr).
Llegir-ne més
1 de març de 2012 22:26 h
El cntnt i músic itlià Lucio Dll h mor l ciutt de Montreux on estv ctunt. Dll er un de les peces clus de l cnçó itlin, i utor d'lgun de les cnçons més conegudes de l músic d'quell pís.Teni 68 nys i h ptit un tc de cor. L'ny 1988 Lucio Dll v publicr en disc In Europ compnyt per Ginni Morndi, que v incloure el tem Chiedi Chi Ermo I Betles: Se vuoi toccre sull fronte il tempo che pss volndo, in un mrzo di polvere di fuoco e come il nonno di oggi si stto il rgzzo di ieri se vuoi scoltre non solo per gioco il psso di mille pensieri chiedi chi erno i Betles chiedi chi erno i Betles Se vuoi sentire sul brccio il giorno che corre lontno, e come un cord di cnp è stt tirt o come l nebbi inchiodt tr giorni sempre più brevi se vuoi toccre col dito il cuore delle ultime nevi chiedi chi erno i Betles chiedi chi erno i Betles Chiedilo un rgzz di 15 nni di età chiedi chi erno i Betles, lei ti risponderà, l rgzzin bellin col suo sgurdo grbto, gli occhili e con l vocin, m chi erno mi questi Betles, lei ti risponderà : i Betles non li conosco, nenche il mondo conosco, si si conosco Hiroshim m del resto ne so molto poco, ne so proprio poco H detto mio pdre l?Europ bruciv nel fuoco dobbimo ncor imprre, noi simo nti ieri, simo nti ieri dopo le ferie di Agosto non mi ricordo più il mre, non mi ricordo l music, ftico spiegrmi le cose e per restre trnquill sctto mi nonn le ultime pose m chi erno mi questi Betle m chi erno mi questi Betles Voi che li vete girti nei girdischi e gridti voi che li vete spettti e scoltti, bruciti e poi scordti voi dovete insegnrci con tutte le cose non solo prole m chi erno mi questi Betle, m chi erno mi questi Betles Perché l pioggi che cde è presto sciugt dl sole un fiume scorre su un divno di pelle m chi erno mi questi Betle di notte sogno città che non hnno mi fine sento tnte voci cntre e lggiù gente risponde nuoto tr onde di sole e cmmino nel cielo del mre m chi erno mi questi Betles m chi erno mi questi Betle L'ny 1992 l disc Amen hi figurv Cer Un Rgzzo Che Come Me Amv I Betles E I Rolling Stones: C'er un rgzzo che come me mv i Betles e i Rolling Stones girv il mondo, veniv d gli Stti Uniti d'Americ Non er bello m ccnto s? vev mille donne se cntv «Help» e «Ticket to ride» o «Ldy Jne» o «Yesterdy» Cntv «Viv l libert?» m ricevette un letter, l su chitrr mi regl? fu richimto in Americ Stop! coi Rolling Stones! Stop! coi Betles Stop! Gli hn detto vi nel Vietnm e spr i Vietcong T t t t t C'er un rgzzo che come me mv i Betles e i Rolling Stones girv il mondo, m poi fin? fr l guerr nel Vietnm Cpelli lunghi non port pi?, non suon l chitrr m uno strumento che sempre d? l stess not rttt Non h pi? mici, non h pi? fns, vede l gente cdere gi?: nel suo pese non torner? desso ? morto nel Vietnm Stop! coi Rolling Stones! Stop! coi Betles Stop! Nel petto un cuore pi? non h m due medglie o tre T t t t t
Llegir-ne més
1 de març de 2012 19:47 h
L polític lingüicid del PP les Illes Blers provoc moltes conseqüències, que eren impensbles bns que el PP tornàs gfr les regnes del poder. J he nt enumernt moltes de les gressions i repressions que h sofert el ctlà, en nteriors rticles, des que José Rmón Buzá v obtenir l presidènci del Govern, per l mjori bsolut que li v concedir l’electort. Aquest Govern s’h cregut que li hn torgt crt blnc per dur endvnt un genocidi d’un poblció mil·lenàri, qun no hn obtingut ni 3 de cd 10 electors possibles.
Llegir-ne més
1 de març de 2012 18:39 h
Fb Fn Memories. The Betles Bond és un disc que recull diverses històries nrrdes per fns dels Betles. A disc es recullen diverses entrevistes mb seguidors dels Betles ls nys 60, que s'pleguen en diferents àmbits temàtics. Entre les nècdotes, l mjori d'elles divertides, hi h l d'un jove qui vn fer for de l fein qun intentv conseguir un utògrf dels grup. Tot plegt són 67 minuts d'entrevistes i comentris, en un disc que h tingut l col·lborcó de Louise Hrrison, germn de George, i dels experts betlemnícs Brice Spizer i Rod Dvis, compny de John Lennon l grup The Qurrymen .
Llegir-ne més
29 de febrer de 2012 19:22 h
Des de f unes setmnes l’Ajuntment de Brcelon h post en mrx un nov etp del ‘Pl Estrtègic de l’Esport de Brcelon’, un projecte que h de “definir les estrtègies esportives de l ciutt pel període 2012-2022”. Aquest pl compt mb “l col·lborció de tots els gents del Sistem Esportiu de Brcelon”, i per ixò bnd de les sessions plenàries tmbé s’hn convoct diverses sessions de grups de trebll per profundir en cdscun dels prtts. Tot plegt h de suposr un impuls per l’esport de Brcelon i que es compti mb l prticipció de tothom que hi prticip sembl, d’entrd, un bon decisió.
Llegir-ne més
