Josep Huguet
4 de març de 2012 08:11 h
La mosca al nas
Europ té l mosc l ns després del pperot que hi h fet el Govern de Rjoy on h pretès plicr l polític que tnt bé li h funciont per rribr l poder: no sp no contest. No estn d’orgues els europeus i reclmen pssr l meitt del dèficit en un ny. Llvors l tremolor ens gf molts només de pensr, coneixent-los i ptint-los des de f segles, d’on pensrn pssr l’esmolet. Ctluny està nèmic, només li queden els ossos i Espny i l sev mquinàri d’hisend confisctòri pretendrà un cop consumid l crn posr els brons bullir el cldo.
Llegir-ne més
Cap comentari
Iniciativa Animalista
3 de març de 2012 21:25 h
Concentració pels drets dels animals
Començ un ny més l Fir de Flles, j que sembl que per l tortur no hi h retlldes, les retlldes cl prcticr-les l'educció, l snitt, les pensions o els serveis socils, pilrs bàsics de l nostr societt. És per ixò que us convoquem el proper dissbte, 10 de mrç l CONCENTRACIÓ pels drets dels nimls i contr l tortur que tindrà lloc dvnt l plç de torturr bous de Vlènci, les 16 h. de l vesprd. Convoc l Pltform Crles Pinzo, no fltes! http://www.inicitivnimlist.ct/pdf/flles_sense_tortur.pdf
Llegir-ne més
Iniciativa Animalista
3 de març de 2012 21:23 h
Moviments populars i contradiccions, a propòsit de l'alimentació.
Les persones que estem vinculdes ls moviments socils, trnsversls, reivindictius i d’ltres, tendim l'elborció d'un codi ètic, tnt l nostr vid quotidin, com en l vid militnt, com és norml. Si bé és cert, que per un person que no s'hj informt sobre el tem, el concepte d'ètic pot estr lligt posicions més vit conservdores, i brrejr els vlors ètics mb l “defens de l vid”, dels “vlors”, i en definitiv de l'ètic. Tot i que el món on vivim ens demostr que res més lluny de l relitt, bon mostr són les retlldes en els pilrs bàsics de l'Estt de benestr que estn sent dutes terme pels governs socil demòcrtes i conservdors/liberls, o l brutl repressió contr els/les joves estudints Vlènci recentment, tot f indicr que quest creenç sobre l relció de l'ètic i els vlors conservdors no és més que un producte de l'herènci culturl cristino-judic l continent europeu.
Llegir-ne més
Jaume Corbera
3 de març de 2012 20:22 h
La dignitat d’una acció contra la indignitat d’un govern
“El que hem fet h estt tncr melons de determints col·lectius, que tenien xibius muntts i negocis, i ixò h cret un ànim de resistènci i de conflicte.” Aquestes prules, segons el “Diri de Blers” de di 1 de mrç, vren ser dites pel Conseller d’Administrcions Públiques del Govern de les Illes Blers per explicr l’mpli moviment de protest civil contr les pretensions d’quest govern de degrdr l importànci socil del ctlà fent-lo prescindible i relegnt-lo simple crcterístic folklòric.
Llegir-ne més
Eric Herrera
3 de març de 2012 11:41 h
Endreçant el país
L'últim enquest del CEO que h publict l Generlitt, sense dubte un de les millors guies lhor d'nlitzr els moviments polítics Ctluny, ens enseny i ens f veure que quest pís v inevitblement cp l xoc mb l'Estt, ho dic perquè frien bé d'entendre-ho d'un vegd els hbituls prtits que hn viscut de l frs utonomist tot l vid. The end is now. L'opció independentist j ningú dubt que és un relitt fefent que s'impos clrment. Podríem dir que és l'opció polític vntgurdist del moment, un fet que no hvi psst mi en l nostr històri ncionl.
Llegir-ne més
Ramon Boixet
3 de març de 2012 09:40 h
Estat propi?
Observr les coses de lluny, vull dir mb distànci físic, té vnttges i inconvenients. Per un prt és possible jutjr fets i persones mb un cert flegm, mb un criteri poc influït per l'entorn, però per ltre bnd pot mncr justment l'entorn que permet conviure mb el contrst d'opinions diri que enriqueix els coneixements i les idees pròpies. Segons les drreres estdístiques publicdes, només un 29% dels ctlns vol un estt propi, un 30 % desitj un estt dins un Espny federl, 28% trien ser un comunitt utònom dins d'Espny (cos que mb tots el defectes que es vulgui j existeix r) i un 5% preferiri ser un regió espnyol, que vol dir ser un provínci com en temps pssts.
Llegir-ne més
Oriol Junqueras
3 de març de 2012 08:00 h
Les delegacions catalanes
Us reprodueixo l'rticle publict El Temps principi de febrer d'quest mteix 2012 Els ctlns sbem des de f segles que l presènci de Ctluny l món no és cp frivolitt, sinó que respon un voluntt polític, econòmic i culturl, i que seguint uns mínims criteris d’usteritt, té un retorn enormement positiu per l pís. És més, en un moment en què les exportcions ctlnes són el puntl de l lluit contr l crisi, les delegcions de Ctluny l’exterior i sobretot ls pïsos on més exportem, són un necessitt indiscutible.
Llegir-ne més
Xavier Diez
2 de març de 2012 18:00 h
La crisi i les responsabilitats compartides
Not: Article publict l'edició de El Punt-Avui Un de les flses veritts més difoses drrerment és l ide que “hem” viscut per dmunt de les nostres possibilitts. Aquest primer person del plurl és més que discutible. A diferènci de les nostres elits polítiques i econòmiques, l mjori de persones de l mjori d'entorns hn tingut un cpteniment finncer rcionl. Si hi h hgut un endeutment superior en l drrer dècd, quest h estt per tres cuses principls: l'enltiment del crèdit, tnt des de l pressió mediàtic com des del col·lborcionisme governmentl mb el món finncer; el desig de mntenir el poder dquisitiu en període de dvlld slril (mentre l'economi creixi); i, l més vergonynt, l bomboll immobiliàri, que obligv hipotecr-se durment per exercir el dret constitucionl l'hbittge, promogud i provocd per quells que relment vn viure per dmunt les possibilitts de tothom, i que hn fet que l rest pguem l sev fctur.
Llegir-ne més
Bernat Valls
2 de març de 2012 11:53 h
CRÒNICA DEL CANVI - 7 (publicat al Diari de Vilanova)
Hi h efectes de l crisi que cben essent l cus de més crisi. Un exemple és l tornd cs de joves emncipts els drrers nys, per obr i ventur d’un merct de trebll en expnsió, que j no hi és, i d’uns juts i un sensibilitt públic envers quest problemàtic, que tmpoc. Tornen cs perquè no tenen fein ni perspectives, perquè tenen dificultt per cobrr regulrment les nòmines, perquè se’ls cb l’tur o simplement perquè els hn rebixt el sou de tl mner que l sev vid independent és invible. El retorn cs dels pres, que segons com es miri pot ser un fet fins i tot emocionlment positiu, nivell d’impcte econòmic no deix de ser bstnt preocupnt.
Llegir-ne més
Bernat Valls
2 de març de 2012 11:52 h
CRÒNICA DEL CANVI - 6 (publicat al Diari de Vilanova)
Actulment hi h dos pilrs que fonmenten l cpcitt de resistènci de l’economi xines: l demnd domèstic i l bix inflció. L demnd intern és fort, mb uns índex de creixement del comerç minorist de més del 17 % i de les inversions en ctius fixes de més del 21 %, i les pressions inflcionistes estn en descens, cos que els permet desplegr un polític monetàri que impuls el seu creixement econòmic. Amb questes fortleses, el govern xinès h inicit un mbiciós progrm per construir 36 milions d’hbittges per fmílies de bixos ingressos en el període 2011 – 2015.
Llegir-ne més
Veure llistat de blogs
<
ELS MÉS 
1
<
<
ARXIU
<
<
LES NOTÍCIES DEL DIRECTE!CAT
- Coses de la llengua 31.08.2018
- El llibreter saltenc Guillem Terribas rebrà el Premi Trajectòria de La Setmana del Llibre 31.08.2018
- Barcelona serà la ciutat convidada d’honor a la Feria del Libro 2019 de Buenos Aires 29.08.2018
- ‘Els homes’, d’Angelika Schrobsdorff es publica en català incorporant els capítols fins ara censurats 29.08.2018
- [Novetat] REVISTA DE CATALUNYA, 302 21.08.2018
v1.00 16 abril 2007
v2.00 16 abril 2008
v3.00 19 febrer 2010
Edita: Catmèdia Global
Desenvolupat per Tirabol
- notes legals
- Qui som
- Avís legal
- Mapa web
- Crèdits
- sobre els comentaris
- Tots els comentaris referents a qualsevol informació apareguda en aquest mitjà digital són únicament i exclusiva responsabilitat de la persona o institució que el realitza, i en cap cas serà responsabilitat del mitjà digital directe!cat.
- a la xarxa
-
Actualitat- Opinió
- Blogs