5 de març de 2012 18:38 h
Sense lluit no hi h progrés. Frederick Douglss. Les Flles de Vlènci i les festes de l Mgdlen de Cstelló tornen ser el pretext del món turí per perpetrr ltres 10 dies de msscre, per que esclten contr les prets de les plces els plnys de 159 bous[1]. Sentirn els crits que venen de for, impotènci i ràbi pel seu present i crid per un futur sense tortur. Persones que llncen, ltr vegd, un SOS desespert un mjori que sp el que pss dins de l plç i mir cp ltr bnd, que prefereix evitr l incomoditt dels conflictes pel rebuig obert l sdisme o que, senzillment, no dón cràcter prioritri un brbàrie mb víctimes que no són humnes.
Llegir-ne més
5 de març de 2012 11:40 h
BARÇA – SPORTING 3-1 Els blugrn sumen tres punts mb penes i treblls dvnt el vicecuer, en un prtit que represent un mostrri tnt de les grns virtuts que l'equip tresor com dels mls que llsten l sev trjectòri l llig: un dvnter que sembl un germni de mutilts de guerr i un dèficit d’tenció i d’intensitt defensiv que j h costt mss punts quest tempord i que dissbte v suposr un ltre ensurt qun Piqué v hver de fer flt per no deixr el dvnter de l’Sporting cr cr mb Vldés. Vermell sumríssim i constitucionl, però vermell.
Llegir-ne més
5 de març de 2012 10:57 h
A veure si em sé explicr. Un prell, mrit i muller posem pel cs, surt un di festiu mb el cotxe per intentr pssr un di grdble. El primer que f el mrit, que en quest cs és qui condueix, podent-ho fer tmbé l’espos, és comprovr que el dipòsit de benzin estigui més o menys ple. Doncs no. Result que no hi h benzin ni per fer 10 quilòmetres. Cp problem. Just dvnt de cs hi h un benziner. Omple el dipòsit i... Primer sorpres! Result que hir el litre de benzin nv 1’42€ i vui v 0’50€! Mrit i muller comenten el fet i decideixen trucr per telèfon un creditt resturnt que dist 150 quilòmetres de cs.
Llegir-ne més
4 de març de 2012 08:11 h
Europ té l mosc l ns després del pperot que hi h fet el Govern de Rjoy on h pretès plicr l polític que tnt bé li h funciont per rribr l poder: no sp no contest. No estn d’orgues els europeus i reclmen pssr l meitt del dèficit en un ny. Llvors l tremolor ens gf molts només de pensr, coneixent-los i ptint-los des de f segles, d’on pensrn pssr l’esmolet. Ctluny està nèmic, només li queden els ossos i Espny i l sev mquinàri d’hisend confisctòri pretendrà un cop consumid l crn posr els brons bullir el cldo.
Llegir-ne més
3 de març de 2012 21:25 h
Començ un ny més l Fir de Flles, j que sembl que per l tortur no hi h retlldes, les retlldes cl prcticr-les l'educció, l snitt, les pensions o els serveis socils, pilrs bàsics de l nostr societt. És per ixò que us convoquem el proper dissbte, 10 de mrç l CONCENTRACIÓ pels drets dels nimls i contr l tortur que tindrà lloc dvnt l plç de torturr bous de Vlènci, les 16 h. de l vesprd. Convoc l Pltform Crles Pinzo, no fltes! http://www.inicitivnimlist.ct/pdf/flles_sense_tortur.pdf
Llegir-ne més
3 de març de 2012 21:23 h
Les persones que estem vinculdes ls moviments socils, trnsversls, reivindictius i d’ltres, tendim l'elborció d'un codi ètic, tnt l nostr vid quotidin, com en l vid militnt, com és norml. Si bé és cert, que per un person que no s'hj informt sobre el tem, el concepte d'ètic pot estr lligt posicions més vit conservdores, i brrejr els vlors ètics mb l “defens de l vid”, dels “vlors”, i en definitiv de l'ètic. Tot i que el món on vivim ens demostr que res més lluny de l relitt, bon mostr són les retlldes en els pilrs bàsics de l'Estt de benestr que estn sent dutes terme pels governs socil demòcrtes i conservdors/liberls, o l brutl repressió contr els/les joves estudints Vlènci recentment, tot f indicr que quest creenç sobre l relció de l'ètic i els vlors conservdors no és més que un producte de l'herènci culturl cristino-judic l continent europeu.
Llegir-ne més
3 de març de 2012 20:22 h
“El que hem fet h estt tncr melons de determints col·lectius, que tenien xibius muntts i negocis, i ixò h cret un ànim de resistènci i de conflicte.” Aquestes prules, segons el “Diri de Blers” de di 1 de mrç, vren ser dites pel Conseller d’Administrcions Públiques del Govern de les Illes Blers per explicr l’mpli moviment de protest civil contr les pretensions d’quest govern de degrdr l importànci socil del ctlà fent-lo prescindible i relegnt-lo simple crcterístic folklòric.
Llegir-ne més
3 de març de 2012 11:41 h
L'últim enquest del CEO que h publict l Generlitt, sense dubte un de les millors guies lhor d'nlitzr els moviments polítics Ctluny, ens enseny i ens f veure que quest pís v inevitblement cp l xoc mb l'Estt, ho dic perquè frien bé d'entendre-ho d'un vegd els hbituls prtits que hn viscut de l frs utonomist tot l vid. The end is now. L'opció independentist j ningú dubt que és un relitt fefent que s'impos clrment. Podríem dir que és l'opció polític vntgurdist del moment, un fet que no hvi psst mi en l nostr històri ncionl.
Llegir-ne més
3 de març de 2012 09:40 h
Observr les coses de lluny, vull dir mb distànci físic, té vnttges i inconvenients. Per un prt és possible jutjr fets i persones mb un cert flegm, mb un criteri poc influït per l'entorn, però per ltre bnd pot mncr justment l'entorn que permet conviure mb el contrst d'opinions diri que enriqueix els coneixements i les idees pròpies. Segons les drreres estdístiques publicdes, només un 29% dels ctlns vol un estt propi, un 30 % desitj un estt dins un Espny federl, 28% trien ser un comunitt utònom dins d'Espny (cos que mb tots el defectes que es vulgui j existeix r) i un 5% preferiri ser un regió espnyol, que vol dir ser un provínci com en temps pssts.
Llegir-ne més
3 de març de 2012 08:00 h
Us reprodueixo l'rticle publict El Temps principi de febrer d'quest mteix 2012 Els ctlns sbem des de f segles que l presènci de Ctluny l món no és cp frivolitt, sinó que respon un voluntt polític, econòmic i culturl, i que seguint uns mínims criteris d’usteritt, té un retorn enormement positiu per l pís. És més, en un moment en què les exportcions ctlnes són el puntl de l lluit contr l crisi, les delegcions de Ctluny l’exterior i sobretot ls pïsos on més exportem, són un necessitt indiscutible.
Llegir-ne més