Josep Huguet
17 de juny de 2012 09:44 h
Democràcia i subsidiarietat
Merkel enfurismd v deixr nr un sentènci el dimrts psst que pos el dit l llg del principl focus del ml en el sector públic: “No pot ser que tots siguem responsbles del resultt dels comptes, però que el control d’quests el tinguin els Estts”. És dir, si els europeus en conjunt són responsbles de grntir els ingressos o els crèdits per fer funcionr els territoris és just, lògic i eficient que el control correspongui ls europeus i no ls Estts. Amb quest firmció Merkel fei un cnt impecble l principi de responsbilitt pròpi del federlisme: cd nivell de l’dministrció els recursos propis que li corresponguin en funció de les seves competències.
Llegir-ne més
Cap comentari
Xavier Guarque
17 de juny de 2012 09:17 h
Tan innacceptable com lògic
Segons drreres ddes, el dèficit fiscl ctlà mb l'Estt és de 16.000 milions d'euros nuls, el 44,4% dels recursos disponibles dels comptes de l Generlitt, que equivl l 8% del nostre PIB -l riques generd pel pís-. El dèficit bsc, mb el seu concert econòmic, és de 25 milions d'euros. Dels diners que els bscos pguen en impostos només 25 milions se'n vn l'dministrció centrl. Si que es veritt que el volum no és comprble però si permemoritzem es pot veure que represent el 0,24% dels pressupostos del govern bsc, o el 1,1% del seu PIB.
Llegir-ne més
Xavier Diez
16 de juny de 2012 14:01 h
Hi haurà Salamina?
Ens ho recordà Jvier Cercs en l sev novel·l. Un intel·lectul flngist féu servir un metàfor potent. "A vegdes, l civilitzció és slvd per l intervenció d'un grpt d'homes vlents l btll de Slmin". De fet, les metàfores històriques sempre vn bé per nlitzr el present, i és veritt que l victòri dels grecs contr els perses les guerres mèdiques vn slvr occident del despotisme orientl. Un grpt de grecs mlcrts, dividits, vnitosos, i sobretot, mb l cpcitt de pensr per sí mteixos, fou cpç de derrotr un imperi totlitri.
Llegir-ne més
Xavier Guarque
16 de juny de 2012 09:34 h
Clar i català
Hi h molt gent que, vivint quí, viu Espny. Per quest gent els problemes d'quí son conseqüènci del ml govern utonòmic. Visió molt diferent dels que senten que viuen Ctluny. Per quests el que quí pss és imputble, en molt bon prt, l deficitri finnçment. El benestr bàsic no es pot guntr mentre de cd 100 € dels nostres impostos “s'en perdin” més de 40, que no tornen de cp mner. Mentre hi hgi questes dues mneres tn oposdes, però igul de legítimes, de l gent que trepitgen els mteixos crrers, que compren les mteixes botigues i mercts, que vn les mteixes escoles i que cudeixen ls mteixos hospitls, mlment es podrà enfocr cp procés que representi sortir del cmí, de l'únic cmí, j mrct per d'ltres.
Llegir-ne més
Jaume Mateu
15 de juny de 2012 23:59 h
LA LLENGUA CATALANA, EN DESTRET A LES ILLES BALEARS
Des que José Rmón Buzá ho comnd tot en el Prtit Populr de les Illes Blers i quest prtit regeix de mner bsolut les principls institucions públiques de l'rxipèlg, no hn cesst les escomeses i els tcs l nostr llengu i l nostr cultur, que no són ltres que l ctln. Començren r f un ny tncnt Televisió de Mllorc i On Mllorc pel sol fet de prlr en ctlà, per recuperr molt memòri històric i per mntenir-se fidels l clm i necessitts del territori. El Consell de Mllorc, més, v retirr totes les subvencions les ssocicions i entitts socioculturls deixnt-ne moltes l cire de l desprició.
Llegir-ne més
Màrius Viella
15 de juny de 2012 18:00 h
Canal Català i Catalunya Opina
L’únic progrm televisiu i en ctlà , que trnsmet dignitt democràtic , respect per tothom, informció i coneixement generl mb preguntes i respostes lliures de mnipulció i de pressions politiques , es l’nomen’t “ Ctluny Opin “, dirigit i presentt , per el professor i frre frnciscà , Crlos Fuentes , per el Cnl Ctlà. .Ctluny , no nomes te el problem que molt gent torg Mdrid , sinó que en te d’ltres que son dintre de l mteix Ctluny , i que molts ctlns mnipults des de for , fn que Cnl Ctlà estigui sentencit desprèixer en un termini de tres mesos; ixò vol dir , que Ctluny Opin s’cb finl de tempord (30-6-2012); esperem que l directiv d’quest progrm , trobi l solució per poder continur emetent quests joi de civisme democràtic , perquè els que tenim predilecció per les llibertts i respect per l plurlitt, podem continur gudint de les opinions , preguntes i respostes , que lliurment es formulen mitjnçnt quest progrm , únic les televisions d’rreu.
Llegir-ne més
Xavier Diez
15 de juny de 2012 16:51 h
Quant pitjor, pitjor
Percebo moltes temptcions leninistes en quest moment d'incertes. I qun prlo de Lenin, no em refereixo l comunist, sinó l'estrteg revolucionri. Qun el primer govern menxevic exhibeix l sev incompetènci polític, Vldimir Ílitx Ulinov express "qunt pitjor, millor", és dir, que mesur que els errors dels dversris se succeeixen rribrn les oportunitts dels bolxevics per l seu cop d'estt. "A río revuelto, gnnci de pescdores", que diu el refrny espnyol. Molt ingenuïtt sento entre els mbients sobirnistes.
Llegir-ne més
Josep Ginesta
15 de juny de 2012 14:35 h
Majors costos laborals, però menor atur. El miracle basc ?
Avui que es feien públiques les ddes sobre costos lborls del primer trimestre hem pogut consttr que el mircle bsc es continu consttnt. A nivell de costos lborls, continuen creixent – prdoxes oi ? -. A nivell de l’estt hn crescut un 1,1 % respecte l’ny nterior, i es situ, de mitjn en 2.515,04 euros per treblldor ctiu. Aquests costos inclouen tnt costos slrils ordinris i extrordinris, com cotitzcions com ltres despeses. El cost slril, tmbé creix fins l’ 1,2 %, i es situ 1.841,89 euros de mitjn.
Llegir-ne més
Xavier Guarque
15 de juny de 2012 12:18 h
Com ens ofega l'Estat
Ddes que no sé si es podràn llegir l prems convencionl, si més no, en l sev dimensió i crues i que són ben significtives per entendre certes decissions i que demostren ben clrment l'ofec l qul està sometent el govern espnyol l Generlitt de Ctluny, que h desemboct l drrer dd de l'gènci de qulificció Moody's que h deixt el deute ctlà l ctegori de deute escombrri. Un grn prt de l desconfinç que hi h sobre Ctluny és pels impgments del govern centrl en qusi totes les prtides pressupostàries.
Llegir-ne més
Bernat Valls
15 de juny de 2012 10:15 h
DEIXAR CAURE ELS BANCS (II)
Dvnt de problemes complexos vegdes hi h solucions molt simples. Ar f uns dies vig penjr l Fcebook ixò: “Formul per rreglr el desori finncer de l’estt espnyol: que els bncs "dolents" quedin sot control dels seus creditors estrngers i l bnc "sn" quedi com reducte finncer de l’estt. Així quedri un bnc espnyol potent (BBVA, Sntnder, Populr) i un bnc ctln definitivment i proporcionlment encr mes potent (Cixbnc, Sbdell). I un ltr cos que fem trd!” A l’endemà, el digitl Público.es v publicr un notíci en l que dei que l Comissió Europe presentv un pl perquè siguin els ccionistes i no els contribuents els que pguin les fctures de les futures crisis bncàries, l vegd que s’estbleixin grnties per tl que el dipòsits dels impositors o els seus ctius quedin preservts.
Llegir-ne més
Veure llistat de blogs
<
ELS MÉS 
1
<
<
ARXIU
<
<
LES NOTÍCIES DEL DIRECTE!CAT
- Coses de la llengua 31.08.2018
- El llibreter saltenc Guillem Terribas rebrà el Premi Trajectòria de La Setmana del Llibre 31.08.2018
- Barcelona serà la ciutat convidada d’honor a la Feria del Libro 2019 de Buenos Aires 29.08.2018
- ‘Els homes’, d’Angelika Schrobsdorff es publica en català incorporant els capítols fins ara censurats 29.08.2018
- [Novetat] REVISTA DE CATALUNYA, 302 21.08.2018
v1.00 16 abril 2007
v2.00 16 abril 2008
v3.00 19 febrer 2010
Edita: Catmèdia Global
Desenvolupat per Tirabol
- notes legals
- Qui som
- Avís legal
- Mapa web
- Crèdits
- sobre els comentaris
- Tots els comentaris referents a qualsevol informació apareguda en aquest mitjà digital són únicament i exclusiva responsabilitat de la persona o institució que el realitza, i en cap cas serà responsabilitat del mitjà digital directe!cat.
- a la xarxa
-
Actualitat- Opinió
- Blogs