15 de juny de 2012 16:51 h
Percebo moltes temptcions leninistes en quest moment d'incertes. I qun prlo de Lenin, no em refereixo l comunist, sinó l'estrteg revolucionri. Qun el primer govern menxevic exhibeix l sev incompetènci polític, Vldimir Ílitx Ulinov express "qunt pitjor, millor", és dir, que mesur que els errors dels dversris se succeeixen rribrn les oportunitts dels bolxevics per l seu cop d'estt. "A río revuelto, gnnci de pescdores", que diu el refrny espnyol. Molt ingenuïtt sento entre els mbients sobirnistes.
Llegir-ne més
15 de juny de 2012 14:35 h
Avui que es feien públiques les ddes sobre costos lborls del primer trimestre hem pogut consttr que el mircle bsc es continu consttnt. A nivell de costos lborls, continuen creixent – prdoxes oi ? -. A nivell de l’estt hn crescut un 1,1 % respecte l’ny nterior, i es situ, de mitjn en 2.515,04 euros per treblldor ctiu. Aquests costos inclouen tnt costos slrils ordinris i extrordinris, com cotitzcions com ltres despeses. El cost slril, tmbé creix fins l’ 1,2 %, i es situ 1.841,89 euros de mitjn.
Llegir-ne més
15 de juny de 2012 12:18 h
Ddes que no sé si es podràn llegir l prems convencionl, si més no, en l sev dimensió i crues i que són ben significtives per entendre certes decissions i que demostren ben clrment l'ofec l qul està sometent el govern espnyol l Generlitt de Ctluny, que h desemboct l drrer dd de l'gènci de qulificció Moody's que h deixt el deute ctlà l ctegori de deute escombrri. Un grn prt de l desconfinç que hi h sobre Ctluny és pels impgments del govern centrl en qusi totes les prtides pressupostàries.
Llegir-ne més
15 de juny de 2012 10:15 h
Dvnt de problemes complexos vegdes hi h solucions molt simples. Ar f uns dies vig penjr l Fcebook ixò: “Formul per rreglr el desori finncer de l’estt espnyol: que els bncs "dolents" quedin sot control dels seus creditors estrngers i l bnc "sn" quedi com reducte finncer de l’estt. Així quedri un bnc espnyol potent (BBVA, Sntnder, Populr) i un bnc ctln definitivment i proporcionlment encr mes potent (Cixbnc, Sbdell). I un ltr cos que fem trd!” A l’endemà, el digitl Público.es v publicr un notíci en l que dei que l Comissió Europe presentv un pl perquè siguin els ccionistes i no els contribuents els que pguin les fctures de les futures crisis bncàries, l vegd que s’estbleixin grnties per tl que el dipòsits dels impositors o els seus ctius quedin preservts.
Llegir-ne més
15 de juny de 2012 08:00 h
El setembre del 1923 v tenir lloc el cop d’estt del generl Primo de River. Amb el directori militr, es v suspendre el règim constitucionl, es vn prohibir tots els prtits polítics i els sindicts, i es v estblir un rígid censur. Amb el decret de Repressió del Seprtisme, el nou govern militr v perseguir el ctlnisme i el moviment obrer, v posr sot jurisdicció militr els tcs l unitt de l pàtri i v prohibir l’ús de l senyer. Des del seprtisme es v lluitr en diferents fronts. Un d’ells el v propulsr L Bnder Negr (o Snt Germndt Ctln), suborgnitzció d’Estt Ctlà dirigid per Dniel Crdon, cred principi de mig del 1925 per militnts d’Estt Ctlà i de l Societt d’Estudis Militrs (SEM), proper Acció Ctln, per lluitr contr l dictdur i per l’lliberment ncionl de Ctluny.
Llegir-ne més
15 de juny de 2012 00:47 h
L Pltform Crles Pinzo pels drets dels nimls, ssisteix l Ple, convidd pel grup prlmentri d'Esquerr Unid. Hui, el Ple de les Corts Vlencines hn debtut i vott l proposició no de llei presentd per l diputd Mrin Albiol, del grup d’Esquerr Unid, per rebutjr l declrció de l tortur turin, les corregudes de bous i els bous l crrer, com Be d’Interés Culturl Immteril de l Comunitt Vlencin. Mrin Albiol h mostrt el rebuig unes pràctiques bsd en el mltrctment constnts d’nimls i que responen ls interessos econòmics que depenen dels recursos públics.
Llegir-ne més
15 de juny de 2012 00:43 h
L Pltform Crles Pinzo h elbort quest informe l’empr de l Llei de Ptrimoni Vlencià, que estbleix que l trmitció del BIC h de donr udiènci les entitts públiques i privdes més estretment vinculdes l’ctivitt proposd per l declrció (rt. 27.6). Per tnt, l veu d’un pltform d’orgnitzcions que defensen els nimls que pteixen i moren ls espectcles de tortur turin, sense ltr ró que l diversió que pot donr eixe ptiment, h de ser escoltd. L’informe no discuteix l llrg històri de l tortur turin, ptrimoni singulr d’Espny.
Llegir-ne més
14 de juny de 2012 09:58 h
Dte: Fri, 8 Jun 2012 20:14:57 +0200 Subject: Fwd: VAL LA PENA SABER LA VERITAT From: cristinperez86@gmil.com To: #novullpgr: L veritt sobre les utopistes de CIU-ABERTIS bril 28, 2012 1.- Les utopistes no les v posr Espny, sinó Jordi Pujol i son de titulritt utonòmic, no esttl. El petges de Ctluny són creció i titulritt utonòmic, no ps esttl: és l Generlitt qui les cre, n’és titulr, i determin el preu del petge. Excepte els de les AP7 y AP2, que es vn construir començments dels nys 70, per l qul cos són de titulritt esttl, l rest de petges es vn fer exclusivment per ordre de Jordi Pujol, president de l Generlitt per CIU.
Llegir-ne més
14 de juny de 2012 09:33 h
Dimrts, 12 de juny de 2012, es v cometre un greuge contr l democràci i contr un poble mil·lenri; trent-qutre prlmentris del PP vren votr contr l llengu ctln, contr el poble de les Illes Blers, contr el seu poble, contr l Constitució, contr l’Esttut i contr les lleis vigents. Devuit prlmentris i setze prlmentàries vren fer de xotets de cordet, d’grïts mb l pnx plen, de venuts per un plt de llenties, de comprts per les trent monedes de Judes, de persones sense personlitt, qun vren obeir les ordres estrictes dels qui volen eliminr el poble de les Illes Blers, com poble diferent l poble espnyol i que sben que per ixò, el primer que hn de fer és eliminr l llengu que el diferenci i distingeix, l llengu ctln.
Llegir-ne més
14 de juny de 2012 08:08 h
L'últim enquest del CEO, sense dubte un de les millors guies lhor d'nlitzr els moviments polítics Ctluny, ens enseny i ens f veure que quest pís v inevitblement cp l xoc mb l'Estt i frien bé d'entendre-ho d'un vegd els hbituls prtits que hn viscut de l frs utonomist tot l vid. Un ltre fet que se'n desprèn, és que mlgrt el desgst que sempre supos ser Govern -i més en les circumstàncies ctuls-, les dretes Ctluny, lluny de bixr es mntenen intctes. És evident doncs, que mlgrt que Ctluny sigui un terreny bont l mnifestció diàri, el poble vol i necessit un CiU fort que tregui el pís de l crisi i l'empenyi cp l dret decidir.
Llegir-ne més