13 de juny de 2012 08:24 h
L'incompliment flgrnt de les inversions les quls s'hvi compromès l'Estt Ctluny no té ltr explicció que un polític premeditd què, tnt els governs del PSOE com els del PP , hn dut l pràctic demostrnt que és l ide rreld en el pensment polític espnyol, per dmunt de constitucions, d'etpes de trnsició, de pctes de suport, de lleis i de compromisos signts. Qun es public l liquidció d'inversions de l'Estt de l'ny 2011, qued clr què, del totl d’inversions promeses i signdes per Ctluny, que eren per un totl de 2.
Llegir-ne més
12 de juny de 2012 19:36 h
L vuiten edició del festivl Betles Weekend de l'Estrtit h confirmt les seves dtes per ls dies 12-13-14-i 15 de juliol. Com cd ny, un seguit d'ctivitts de tot tipus i dreçts tots els públics ocuprn els 4 dies d'quest llrg cp de setmn. A nivell musicl destc l prticipció del grup brceloní Abbey Rod, considerts uns dels millors grups clònics del món. Un ltre grup, en quest cs rribt de Polòni, Zuki Rock nd Roll Bnd, completrà el crtell del concert del dissbte 14 l pltj de l'Esttit, mb les Illes Medes com pistge de fons.
Llegir-ne més
12 de juny de 2012 12:11 h
Per un costt, l Conseller de Justíci, en directe de TV3, consell que l nr ls jutjts s'utilitzi l llengu hbitul i què, en el cs de fer-ho en ctlà, no hi h de tenir mi cp problem. El problem, diu, se'l cre l mteix ciutdni que cnvi l cstellà l primer contcte. Però, per l'ltre, podem notr què es truc per telèfon l'AEAT (Hisend) que en un dels seus “mrque 1, mrque 2, etc.,etc.” ofereixen, mb el “2” seguir prlnt en ctlà i qun s'escolleix quest, segueixen prlnt en cstellà. Anècdotes il·lustrdores prt, el que és ben cert és què, l resolució del 8 de mrç del TSJC obri l port un procés irreversible que qüestion l'ús preferent del ctlà cs nostr i tc el model d'immersió lingüístic dels drrers 30 nys.
Llegir-ne més
12 de juny de 2012 09:32 h
El president Ms es trob en un cruïll delicd, pel context, evidentment, però tmbé mrcd per les seves decisions. Artur Ms pot pssr l històri o bé com el president més vlent, o bé com el president més mediocre (ixò ho dei un compny, f poc, en un cte sobre l insubmissió fiscl). I, de fet, serà l històri qui mrqui el perfil de l’ctul president i el conservi en l memòri. Ar per r, l’honorble president tn sols v fent que ctr ordres de Mdrid (indirectment de Brusel·les) i fer trucdetes vi l centrlet ‘Sànchez-Cmcho’ per ssegurr-se’n les nòmines i les pensions del mes següent.
Llegir-ne més
12 de juny de 2012 00:46 h
100.000 milions d’euros per grntir l solvènci de l bnc , es el que tindrem de pgrà els espnyols i els ctlns durnt uns qunts nys , sense grnties de solucionr el problem d’tur , ni de l pobres que cd di es mes present l nostre pís. J s’h perdut el rstre dels milers de milions que s’hn esvït de les cixes fortes dels bncs, tn els “negres”, com els “blncs “, que els dministrdors de les entitts , hn fet desprèixer , i que ningú mb utoritt, reclm que els tornin portr l seu lloc d’origen , i que hurn de ser substituïts mb diner públic.
Llegir-ne més
11 de juny de 2012 20:52 h
El di 16 de gener l seu d'Esquerr, es v celebrr un reunió de l direcció del prtit mb el cpdvnters de CCOO i UGT de Ctluny. El motiu de l reunió fou explicr ls republicns l propost de celebrció d'un consult populr sobr les retlldes que està duent terme el Govern de Ctluny. En cbr l reunió, Oriol Junquers en nom d'Esquerr v mnifestr que s'hvi trnsmès les dues orgnitzcions sindicls l necessitt d'incorporr en el debt ciutdà, més, l necessitt d'incrementr els ingressos i inversió públic “per grntir el teixit industril, l cohesió socil, l igultt d'oportunitts i l rectivció econòmic”, l qul cos oblig tenir present l'espoli fiscl que pteix el pís per prt de l'Estt espnyol.
Llegir-ne més
11 de juny de 2012 19:01 h
Hem presentt escrit demnnt informció Fiscli en relció un publicció pel Sr. Josep Mnuel Novo Novo l seu blog: http://tquelpoder.wordpress.com/2012/05/07/ls-utopists-ctlns-en-mnos-de-estfdores-inscibles/ Un cop presentt quest escrit el Sr. Novo h publict un explicció del perquè i de les conseqüències que pot tenir quest fet: http://tquelpoder.wordpress.com/2012/06/08/l-concesionri-de-ls-utopists-ctlns-en-mnos-de-l-fiscli/ L ràpid respost d'Abertis defensnt-se mb el RD 2346/1998, dient que l'lliber d'quell obligció, em f suposr que Abertis no h entès el que demnem Fiscli.
Llegir-ne més
11 de juny de 2012 18:05 h
Aquest cp de setmn, finlment, Brussel·les h cedit les pressions del govern espnyol que lider l'omnipresent i hiperctiu president Rjoy, i s'h vist obligd concedir l'obertur d'un líni de crèdit de fins 100.000 milions d'euros per tl d'injectr cpitl, cs que fos necessri, lgunes de les entitts bncàries del sistem finncer més sòlid de l comunitt interncionl. Un cop conegud l notíci d'quest no-resct, que l mlvd i poc professionl prems estrnger s'entest en qulificr de resct, el president Rjoy h sortit donr les expliccions pertinents sobre quest no-mésdeutepúblic d'Espny i les no-condicions d'quest préstec i tot seguit h renuncit l finl del Rolnd Grros per vitjr Polòni presencir el debut de l'rroj l'Eurocop 2012.
Llegir-ne més
11 de juny de 2012 11:41 h
Sembl que després de sber que no podrn cbr mb el ctlà mb l’elecció de llengu i després de rebre un eixbuc des de Mdrid, s’hn post tots l fein, sense sber què feien ni per què, millor dit, ho feien perquè els ho hvien mnt. S’hn post envir crtes tots els pres que tenen lumnes escolritzts fins 2n de primàri, perquè contrdient les mteixes ordres que hvien dispost bns, puguin trir llengu, i d’quest mner pujr el tnt per cent vergonyós (per ells) que hn tret fins r, de pres i mres que hn elegit cstellà.
Llegir-ne més
11 de juny de 2012 08:04 h
“El meu pís és tn petit...”, començ un de les seves cnçons Lluís Llch, donnt-hi un to dolç, tendre, entrnyble l expressió. És tnt veritt que qun es veu el que es veu di si, di tmbé, l petites és f més extens i sobrepss llò que son tn be esdevenint quelcom que només en veure-ho escrit j provoc indignció i rebuig. Des de l'ny 1983, moment en que es v provr l llei d'immersió lingüístic, no es pot dir bix cp punt de vist que s'hgi produït cp escrfll en el sentit de convivènci i, sobre tot, d'prenenttge de les dues llengües i com escolrment vehiculr el ctlà.
Llegir-ne més
