11 de juny de 2012 19:01 h
Hem presentt escrit demnnt informció Fiscli en relció un publicció pel Sr. Josep Mnuel Novo Novo l seu blog: http://tquelpoder.wordpress.com/2012/05/07/ls-utopists-ctlns-en-mnos-de-estfdores-inscibles/ Un cop presentt quest escrit el Sr. Novo h publict un explicció del perquè i de les conseqüències que pot tenir quest fet: http://tquelpoder.wordpress.com/2012/06/08/l-concesionri-de-ls-utopists-ctlns-en-mnos-de-l-fiscli/ L ràpid respost d'Abertis defensnt-se mb el RD 2346/1998, dient que l'lliber d'quell obligció, em f suposr que Abertis no h entès el que demnem Fiscli.
Llegir-ne més
11 de juny de 2012 18:05 h
Aquest cp de setmn, finlment, Brussel·les h cedit les pressions del govern espnyol que lider l'omnipresent i hiperctiu president Rjoy, i s'h vist obligd concedir l'obertur d'un líni de crèdit de fins 100.000 milions d'euros per tl d'injectr cpitl, cs que fos necessri, lgunes de les entitts bncàries del sistem finncer més sòlid de l comunitt interncionl. Un cop conegud l notíci d'quest no-resct, que l mlvd i poc professionl prems estrnger s'entest en qulificr de resct, el president Rjoy h sortit donr les expliccions pertinents sobre quest no-mésdeutepúblic d'Espny i les no-condicions d'quest préstec i tot seguit h renuncit l finl del Rolnd Grros per vitjr Polòni presencir el debut de l'rroj l'Eurocop 2012.
Llegir-ne més
11 de juny de 2012 11:41 h
Sembl que després de sber que no podrn cbr mb el ctlà mb l’elecció de llengu i després de rebre un eixbuc des de Mdrid, s’hn post tots l fein, sense sber què feien ni per què, millor dit, ho feien perquè els ho hvien mnt. S’hn post envir crtes tots els pres que tenen lumnes escolritzts fins 2n de primàri, perquè contrdient les mteixes ordres que hvien dispost bns, puguin trir llengu, i d’quest mner pujr el tnt per cent vergonyós (per ells) que hn tret fins r, de pres i mres que hn elegit cstellà.
Llegir-ne més
11 de juny de 2012 08:04 h
“El meu pís és tn petit...”, començ un de les seves cnçons Lluís Llch, donnt-hi un to dolç, tendre, entrnyble l expressió. És tnt veritt que qun es veu el que es veu di si, di tmbé, l petites és f més extens i sobrepss llò que son tn be esdevenint quelcom que només en veure-ho escrit j provoc indignció i rebuig. Des de l'ny 1983, moment en que es v provr l llei d'immersió lingüístic, no es pot dir bix cp punt de vist que s'hgi produït cp escrfll en el sentit de convivènci i, sobre tot, d'prenenttge de les dues llengües i com escolrment vehiculr el ctlà.
Llegir-ne més
11 de juny de 2012 06:29 h
L’ordre del di del plenri del Congrés dels Diputts del dimrts di 12 és prou sucós i il•lustrtiu de l “misèri” polític dels prtits dinàstics espnyols. El PP, trvés de les Corts Vlencines, f rribr un propost per tl que es penlitzi l llibertt d’expressió i es persegueixin ctes com r xiulr l’himne espnyol (per cert, no els indign gens ni mic l persecució i mltrctments policils per exhibir símbols ncionls no espnyols). Altrment, el PSOE, des de l’oposició present un propost de modificció del Reglment del Congrés (durnt els nys que governren sempre es negren qulsevol reform que no contemplés el consens previ mb el PP) que pretén mrcr l’horitzó de l “modernitt” pel que f l voluntt d’implicr, vi Congrés dels Diputts, l ciutdni en l prticipció polític.
Llegir-ne més
10 de juny de 2012 23:59 h
Per les seves obres els coneixeràs. El Govern cb de dictr el Rel Decreto-Ley 19/2012, de 25 de mig, de mesures urgents de liberlitzció del comerç i de determints serveis. I, més enllà l’envïment sistemàtic de competències que prctic l’estt emprnt-se en l scrosnt unitt de merct, hi h un fet que crid molt l’tenció. Dels quinze rticles de què es compos el Decret llei, només cinc tenen relció mb el seu títol. Els ltres deu, donen suport l’exportció de mteril de defens com un form d’cbr mb “el desvnttge competitiu per l nostr bse industril i tecnològic” i l pper que hi h de jugr el Govern espnyol “desenvolupnt les cpcitts del Ministeri de Defens en mtèri de gestió de progrmes de mteril de defens mb destinció l’exportció”.
Llegir-ne més
10 de juny de 2012 12:25 h
Qui mn veritblement en el Govern de l'Estt espnyol? Tot f pensr, que qui port l veu cntnt i qui pren totes les decisions, és ni més ni menys que l que port el títol de vicepresident primer del Govern i ministr portveu, Sory Sáenz de Sntmrí. Ar en Rjoy donrà vui l cr, però perquè l Sory li deu hver mnt que ho fci. Aquest senyor és l que dón les ordres, l que li diu ls membres del Govern què s'h de fer i dir; qui lliçon el president Rjoy com s'h de comportr i què és el que h de fer i dir en tot moment.
Llegir-ne més
10 de juny de 2012 08:39 h
Si Europ finlment es limit fer un resct tou Espny injectnt diners l bnc trvés del FROB, hurà cigut per enèsim vegd en el xnttge de les forces conservdores i reccionàries que seculrment hn controlt l penínsul, promovent el seu retrd. Un cop més, Europ, r sot el pànic que l dimensió del problem espnyol no esclti l mig de l’euro, hurà cedit per deixr Espny un règim que no és trnsprent i ni democràtic, de bix qulitt. Ens hem de remuntr l’bndó que les potències lides l Guerr de Successió vn fer d’quells que lluitven per un model de drets i llibertts, l costt de l Cs d’Àustri.
Llegir-ne més
10 de juny de 2012 07:37 h
L indignció cumuld j bss dels dipòsits de màxim cbud de que un person mitjnment conscient pot disposr l sev reserv. I és que, en quests moments, de motius i d'exemples ni h per tots els gustos però sempre tocnt-nos l butxc. N'hi h uns que, fins i tot, fn gfr gnes de riure com qun l senyor Espernz Aguirre, Comtess i Grnde de Espñ, i President de l Comunitt de Mdrid -l comunitt més endeutd de l'Estt- , només per mgr les vergonyes descobertes “cs sev” es permet, tot i puntnt-se un fest que ni ell ni els seus colors hi eren convidts, encendre un foc liè i for de lloc l finl de l Cop de futbol, tenent, com v quedr ben demostrt, que tnt l'fició de l'Athletic com l del Brç són d'un men de ser diferent, podríem dir d'unes ltres rces.
Llegir-ne més
9 de juny de 2012 22:57 h
El cinisme dels “populrs” es pos de mnifest en el moment en que insisteixen en liquidr les delegcions institucionls ctlnes l'exterior per mntenir i conseguir lligms comercils d'importció/exportció -del qul s'en benefici més que ningú el mteix Estt- i inverteixen molts recursos econòmics, prt dels quls són públics, per l sev projecció exterior de prtit per cptr vots dels emigrnts. És el grn problem de l'escenri polític en el que vivim cd di conseqüènci d'un PPC crescut, mb més poder del que li vren donr les urnes, fvorit per l poc vlenti d'uns i, perquè no dir-ho, estupides de l rest.
Llegir-ne més