17 de juny de 2012 16:07 h
A hores d'r , ptim els efectes perversos d'un situció que es v covr mb l'nomend “bomboll immobiliàri “ de finls del segle XX. Ar i quí , quest mcrocrisi és , sobretot, un crisi europe que fect , d'un form molt contundent l Sud del vell continent . Fins i tot, si purem més l'Estt espnyol quest crisis té unes cuses molt concretes : l bomboll immobiliàri i el sistem finncer . Un ltre punt que h fet escltr l indignció de l poblció en relció mb quest crisi tn bestil h estt que s'h mentit molt des del món polític i , sobretot , des del món econòmic i finncer per explicr les cuses de l crisi .
Llegir-ne més
17 de juny de 2012 15:01 h
A Ctluny i l conjunt dels Pïsos Ctlns el coopertivisme té rrels profundes. N’és prov que n’existeixen de tot men (gricultur, comerç ensenyment, trnsport, hbittge, etc…) i estn plenment cpcitdes per esdevenir l’instrument cpç d’ctur com ctlitzdor de l generció d’ocupció perquè j hn demostrt llur competitivitt. Això sí, cl un ctució decidid dels poders públics. I ixò és el que Esquerr persegueix, prlmentàriment l Congrés, mb un inicitiv que s'hurà de debtre dimrts vinent, que esperem que fci moure els grns prtits polítics.
Llegir-ne més
17 de juny de 2012 12:50 h
Es vergonyós, que mentre l societt i prt de l’dministrció , f mns i mànigues , per sortir del fort , i per intentr donr sortid productes que els tenim l nostre bts , i que son desitjts per molts pïsos de l’ltre costt dels Pirineus , com es l biomss, un reduït sector de l’dministrció , pos trves , tn en l posd immedit en funcionment , com en el seu emplçment de plntes de mnipulció ; es de sentit comú que el futur energètic , de pssr per l biomss, l eòlic i l solr ; tmbé es de sentit comú , que s’h de posr fil l’gull , per intentr donr fein ls prop de sis milions d’turts , de l’estt espnyol , (sis-cents mil Ctluny) ; però jo no tinc mss clr , si es millor esperr que el foc fci l fein de netejr el bosc , o si s’h de invertir per netejr-lo, i profitr per posr l plnt en funcionment , i donr fein un grn numero d’turts; el que si que tinc clr, és, que si el foc f l netej , tindrem el producte molt mes brt, i es quí on ru l qüestió dels incendis intencionts , que de ben segur que lgú pg piròmns per obtenir mtèri bix preu.
Llegir-ne més
17 de juny de 2012 10:57 h
Mltrctd i menyspred. Els de l mev generció, escolritzts sense un minut de ctlà ni l prvulri ni l universitt, veiem mb molt preocupció com vn reculnt molts dels bon progressos fets els drrers decennis per donr l ctlà l normlitt que durnt nys ens v ser negd. En moments on l preocupció de molts és d'ordre econòmic, pot semblr que l crisi de l llengu és un cos menor i segurment ho és pels que no sben si podrn demà pgr el lloguer, o nr trebllr o omplir el plt. Però, trd o d'hor, fins i tot el problemes menys guts esdevenen un greuge més per fegir ls molts que els ctlns hem sofert durnt segles.
Llegir-ne més
17 de juny de 2012 09:44 h
Merkel enfurismd v deixr nr un sentènci el dimrts psst que pos el dit l llg del principl focus del ml en el sector públic: “No pot ser que tots siguem responsbles del resultt dels comptes, però que el control d’quests el tinguin els Estts”. És dir, si els europeus en conjunt són responsbles de grntir els ingressos o els crèdits per fer funcionr els territoris és just, lògic i eficient que el control correspongui ls europeus i no ls Estts. Amb quest firmció Merkel fei un cnt impecble l principi de responsbilitt pròpi del federlisme: cd nivell de l’dministrció els recursos propis que li corresponguin en funció de les seves competències.
Llegir-ne més
17 de juny de 2012 09:17 h
Segons drreres ddes, el dèficit fiscl ctlà mb l'Estt és de 16.000 milions d'euros nuls, el 44,4% dels recursos disponibles dels comptes de l Generlitt, que equivl l 8% del nostre PIB -l riques generd pel pís-. El dèficit bsc, mb el seu concert econòmic, és de 25 milions d'euros. Dels diners que els bscos pguen en impostos només 25 milions se'n vn l'dministrció centrl. Si que es veritt que el volum no és comprble però si permemoritzem es pot veure que represent el 0,24% dels pressupostos del govern bsc, o el 1,1% del seu PIB.
Llegir-ne més
16 de juny de 2012 14:01 h
Ens ho recordà Jvier Cercs en l sev novel·l. Un intel·lectul flngist féu servir un metàfor potent. "A vegdes, l civilitzció és slvd per l intervenció d'un grpt d'homes vlents l btll de Slmin". De fet, les metàfores històriques sempre vn bé per nlitzr el present, i és veritt que l victòri dels grecs contr els perses les guerres mèdiques vn slvr occident del despotisme orientl. Un grpt de grecs mlcrts, dividits, vnitosos, i sobretot, mb l cpcitt de pensr per sí mteixos, fou cpç de derrotr un imperi totlitri.
Llegir-ne més
16 de juny de 2012 09:34 h
Hi h molt gent que, vivint quí, viu Espny. Per quest gent els problemes d'quí son conseqüènci del ml govern utonòmic. Visió molt diferent dels que senten que viuen Ctluny. Per quests el que quí pss és imputble, en molt bon prt, l deficitri finnçment. El benestr bàsic no es pot guntr mentre de cd 100 € dels nostres impostos “s'en perdin” més de 40, que no tornen de cp mner. Mentre hi hgi questes dues mneres tn oposdes, però igul de legítimes, de l gent que trepitgen els mteixos crrers, que compren les mteixes botigues i mercts, que vn les mteixes escoles i que cudeixen ls mteixos hospitls, mlment es podrà enfocr cp procés que representi sortir del cmí, de l'únic cmí, j mrct per d'ltres.
Llegir-ne més
15 de juny de 2012 23:59 h
Des que José Rmón Buzá ho comnd tot en el Prtit Populr de les Illes Blers i quest prtit regeix de mner bsolut les principls institucions públiques de l'rxipèlg, no hn cesst les escomeses i els tcs l nostr llengu i l nostr cultur, que no són ltres que l ctln. Començren r f un ny tncnt Televisió de Mllorc i On Mllorc pel sol fet de prlr en ctlà, per recuperr molt memòri històric i per mntenir-se fidels l clm i necessitts del territori. El Consell de Mllorc, més, v retirr totes les subvencions les ssocicions i entitts socioculturls deixnt-ne moltes l cire de l desprició.
Llegir-ne més
15 de juny de 2012 18:00 h
L’únic progrm televisiu i en ctlà , que trnsmet dignitt democràtic , respect per tothom, informció i coneixement generl mb preguntes i respostes lliures de mnipulció i de pressions politiques , es l’nomen’t “ Ctluny Opin “, dirigit i presentt , per el professor i frre frnciscà , Crlos Fuentes , per el Cnl Ctlà. .Ctluny , no nomes te el problem que molt gent torg Mdrid , sinó que en te d’ltres que son dintre de l mteix Ctluny , i que molts ctlns mnipults des de for , fn que Cnl Ctlà estigui sentencit desprèixer en un termini de tres mesos; ixò vol dir , que Ctluny Opin s’cb finl de tempord (30-6-2012); esperem que l directiv d’quest progrm , trobi l solució per poder continur emetent quests joi de civisme democràtic , perquè els que tenim predilecció per les llibertts i respect per l plurlitt, podem continur gudint de les opinions , preguntes i respostes , que lliurment es formulen mitjnçnt quest progrm , únic les televisions d’rreu.
Llegir-ne més