Josep Maria Loste
20 de juny de 2012 14:40 h
Llengua i llibertat nacional
En uns moments que ptim un crisi estructurl molt ccelerd, en l qul encr - ni de bon tros – no es veu l llum de sortid del túnel, mss vegdes s'escolten remors diversos, “cnts de siren”, que pretenen justificr un menor insistènci i vigilànci en les qüestions de l llengu, Aquest discurs, encr que no es fci mb ml fe, el considero hores d'r terriblement perillós. Aquest opció, ni que sigui inconscientment, torn posr en perill de mort l nostr estimd i mil•lenàri llengu ctln .
Llegir-ne més
Cap comentari
Néstor Cabañas
20 de juny de 2012 13:00 h
Territori: planificació o bombolla
Arrn de l crisi ctul lgun cos està cnvint tmbé en els diferents models territorils. Els EEUU, el prdigm del lliure merct com conseqüènci de l crisi d’origen immobiliri de les subprime i dels nous escenris meg-regionls en l'er post-crboni està immers en un profund reflexió tnt del seu model de creixement l territori com del seu tipus d'urbnisme de bix densitt (sprwl). Nord enllà, Frnç s'hn dont compte que mb Pris no hi h prou per ser competitives i estn desenvolupnt un "big bng" territoril que vol potencir un xrx de les noves metròpolis mitjnes competitives nivell globl.
Llegir-ne més
Xavier Guarque
20 de juny de 2012 11:58 h
Parles catalanes
El primers mots escrits en ctlà, j llvors ressò de l llengu del poble, preixen l segle VII, si be els primers textos dten del segle IX. J l segle XII s'escriuen uns frgments de l versió ctln del Fòrum Ludicum i el Sermonri Les Homilies d'Orgnyà. L nostr llengu, romànic, ve de l evolució del lltí prlt quí entre els segles VIII i X, en els territoris integrts dintre de l'imperi Crolingi (un i ltr bnd dels Pirineus, mes o menys). A principis del segle XX el ctlnisme polític reivindic el seu ensenyment i l'ús oficil, cos que possibilit l creció de l normtiv modern del filòleg Pompeu Fbr.
Llegir-ne més
Lluís Feliu
20 de juny de 2012 09:16 h
Empetitir-se, unir-se o morir
Els interessts ens em fem creus i els desinteressts es freguen les mns i somriuen grïts. Uns ens posem les mns l cp i els ltres seuen l sofà de cs, ens miren clofolls i segueixen somrient mentre ens nem empetitint. L relitt polític del nostre pís sovint f plorr. No per les decisions i propostes molt sovint qüestionbles sinó per l frctur constnt que supos el di di. Alguns dirn que és norml, que les ideologies guien prtits i militnts per diferents cmins i ixò no hi h qui ho pugui concilir mb l diferenci.
Llegir-ne més
Xavier Diez
20 de juny de 2012 07:53 h
Una combinació letal d'incompetència i mala fe
Si hi hgués un premi nobel de l nocivitt, quest sens dubte cldri concedir-lo l Prtido Populr. Un grup que prové del frnquisme, fundt per un senyor de les tenebres, que no només vl els crims contr l humnitt de l dictdur més terrible de l'Europ mediterràni, sinó que connect directment mb l'esperit de l'ntic règim i que en f enltiment del feudlisme i l inquisició. A quest coll d'ncronismes, d'cord mb les frses més cèlebres d'un dels seus inspirdors intel·lectuls (el legionri Millán Astry) h estt un ferm prtidri del "Muer l inteligenci!".
Llegir-ne més
beatlescat
19 de juny de 2012 19:24 h
HA MORT L'ACTOR VICTOR SPINETTI
L'ctor gl·lès Victor Spinetti v morir el di 18 de juny cus d'un càncer de pàncrees, l'edt de 82 nys (hvi nscut Cwm el 2 de setembre de 1933). Spinetti v prticipr l llrg de l sev vid en més de 30 pel·lícules i er un reputt ctor tetrl. Entre les pel·lícules en les que v prticipr hi h tres mb els Betles: A Hrd Dy's Night (mb l que li v rribr tmbé ell l fm), Help! i Mgicl Mystery Tour. Amb els membres dels Betles v comprtir mistt fins l finl de l sev vid. George Hrrison li v dir un vegd que "hs d'prèixer totes les nostres pel·lícules, perquè si no hi ets l mev mre no ens vindrà veure.
Llegir-ne més
Iniciativa Animalista
19 de juny de 2012 19:13 h
L’expedient populista i electoralista de Camps,(BIC) arxivat.
L tortur no és cultur. L’expedient populist i electorlist de Cmps, rxivt. L Generlitt Vlencin rxiv l’expedient per declrr l tortur turin, l crrer i l plç, com Be d’Interés Culturl Immteril. J f més de dos nys que Frncisco Cmps s’embolicà mb l bnder espnyol i, profitnt el procés cp l’històric prohibició de les corregudes de bous l Principt, proclmà que declrri el BIC. No tingué prou mb mnipulcions com quest per escpr de l corrupció generlitzd de l que er màxim responsble.
Llegir-ne més
beatlescat
19 de juny de 2012 18:49 h
ELS BEATLES A MOJO
L revist britànic MOJO dedic l sev portd i 17 pàgines interiors del seu número 224 (corresponent l mes de juliol) ls Betles. Els diversos rticles se centren en els esdeveniments que vn succeïr l'ny després de l mort de Brin Epstein, mànger del grup, el 27 d'gost de 1967. Aquell v ser un ny trnscendentl en l històri del grup, que vn hver de dirigir l sev crrer sense l person que els hvi fet de mànger i tmbé de pre o germà grn. Entre les temes que es destquen en questes 17 pàgines hi trobem l creció d'Apple, l pel·lícul Yellow Submrine, o el primer disc en solitri de George, Wonderwll, entre d'ltres.
Llegir-ne més
Josep Maria Loste
19 de juny de 2012 18:42 h
Estat propi i autoestima col·lectiva
L’ctul estt utonòmic espnyol no es pot mntenir De fet, l solució més democràtic i rcionl seri convocr un referèndum cdscun de les 17 comunitts utònomes i demnr quin vinculció volen tenir mb el Regne d’Espny . Ctluny és un territori que si esdevingués un estt norml seri un pís mitjà dintre de l UE. Ctluny és un terr, un territori, mb voluntt col•lectiv i determinció socil, d’esdevenir un estt dintre de l UE. Ctluny podri ser perfectment un estt lliure dintre de l UE com ho és Dinmrc ( tenim 2’5 milions més de poblció que els dnesos i un llengu més potent ) o qulsevol ltre pís norml de l Unió Europe com pot ser Àustri, Eslovèni o l Repúblic Txec .
Llegir-ne més
Joan Lladonet
19 de juny de 2012 17:52 h
Única alternativa: vaga general indefinida
Aquest sembl que és l’únic lterntiv possible l crisi. Aquest crisi que els treblldors i les treblldores no hem provoct, però que les persones que ostenten el poder ens volen encolomr. No tn sols ens l volen encolomr, sinó que ens l volen fer pgr. No tn sols ens l volen fer pgr, sinó que volen continur dins el mteix model econòmic neoliberl que no pot produir més que crisis, un rere l’ltr. És per ixò que Teres Forcdes ens explic que l’únic lterntiv possible és sortir del model cpitlist, i per fer que els poders fàctics i els poders polítics existents vulguin cnvir quest model tn simple i tn còmode per ells, j que ells s’enriqueixen cost de crer bombolles: immobiliàries, finnceres, empresrils, multincionls, etc.
Llegir-ne més
Veure llistat de blogs
<
ELS MÉS 
1
<
<
ARXIU
<
<
LES NOTÍCIES DEL DIRECTE!CAT
- Coses de la llengua 31.08.2018
- El llibreter saltenc Guillem Terribas rebrà el Premi Trajectòria de La Setmana del Llibre 31.08.2018
- Barcelona serà la ciutat convidada d’honor a la Feria del Libro 2019 de Buenos Aires 29.08.2018
- ‘Els homes’, d’Angelika Schrobsdorff es publica en català incorporant els capítols fins ara censurats 29.08.2018
- [Novetat] REVISTA DE CATALUNYA, 302 21.08.2018
v1.00 16 abril 2007
v2.00 16 abril 2008
v3.00 19 febrer 2010
Edita: Catmèdia Global
Desenvolupat per Tirabol
- notes legals
- Qui som
- Avís legal
- Mapa web
- Crèdits
- sobre els comentaris
- Tots els comentaris referents a qualsevol informació apareguda en aquest mitjà digital són únicament i exclusiva responsabilitat de la persona o institució que el realitza, i en cap cas serà responsabilitat del mitjà digital directe!cat.
- a la xarxa
-
Actualitat- Opinió
- Blogs