Iniciativa Animalista
29 de juny de 2012 08:15 h
La reculada del BIC i el triomf del moviment animalista. La lluita pels drets dels animals reunifica Els Països Catalans.
Per Antoni Infnte i Jesús Frre, nimlistes independentistes. Qun l Pltform Crles Pinzo començà trebllr, l’estiu de 2011, l Generlitt Vlencin portv qusi un ny de “creud turin”. Frncisco Cmps hvi mostrt l seu grn inicitiv l’estel d’Espernz Aguirre qun l ILP Prou! rribà l Prlment del Principt i obri el cmí cp l històric votció del 28 de juliol de 2010 fvor de l reform de l llei de protecció niml ctln, que mrcà l fi l tortur turin les plces. És vigent des de l’1 de gener d’quest ny.
Llegir-ne més
Un comentari
beatlescat
28 de juny de 2012 20:16 h
TROBADA UNA ENTREVISTA ENTRE JOHN LENNON I TIMOTHY LEARY
L'entrevist fins r 'perdud' entre John Lennon i Timothy Lery h estt finlment trobd, trnscrit i posd en circulció pel lloc web de Lery, Timothy Lery Archives. L trobd entre el 'pre' del LSD i John Lennon v tenir lloc durnt el Bed-in que Lennon i Yoko Ono vn celebrr Montrel, l'Hotel Queen Elisbeth el 29 de mig de 1969. L prell fei un dels seus hppening per l pu, i durnt quell estd l llit de l'Hotel es v enregistrr el tem Give Pece A Chnce, grvció en l que tmbé hi v prticipr (entre ltres persones presents l'hbitció dels Lennon) Timothy Lery.
Llegir-ne més
Xavier Guarque
28 de juny de 2012 12:55 h
El de l'AVE i altres detalls
L inugurció de l'AVE, primer Vlènci – Mdrid, i l di següent Figueres - Perpinyà f pensr, un vegd més. Qun les connexions hurien de ser cp Europ -recordem el primer enllç Sevill – Mdrid, quest en èpoc del PSOE d'en Felipe González l'ny 1992- sempre s'h prioritzt l connexió cp o des del propi “Km.0”, concepte herett i perpetut per Frnco i seguit en el mteix sentit tnt pel PP de l'Aznr desprès, inclús dispossnt l 2003 de l presidènci de l Comissri Europe de Trnsports, ixí com drrerment, un ltre vegd, pel PSOE d'en Rodríguez Zptero.
Llegir-ne més
Dr. Cat
28 de juny de 2012 11:12 h
IMMERSIÓ (I). La llengua dels "boers"
L prov definitiv que l drrer sentènci de l justíci (versió espnyol) és 100% colonilist és que mb l sol demnd d'un fmíli "boer" escolritzr-se l mrge de l llengu i cultur indígen, es consolid el domini supremcist tot el territori colonitzt (en quest cs l'escolr). Si l'objectiu fos un ltre, quest polític (dret l'ensenyment en l pròpi llengu) s'plicri igulment l metròpoli on r i sempre, l'únic llengu vehiculr h estt i és l'espnyol. Per tnt, quest és un prxi pensd d-hoc per les comunitts on hi h llengües distintes de l llengu dominnt.
Llegir-ne més
Daniel Torras
28 de juny de 2012 10:40 h
Divisió social
Em f molt gràci l’rgument que r esgrimeix CiU sobre l divisió socil, un excus per no vnçr fermment cp l’estt propi. El tem, de tots sbut, és que segons l formció regionlist (tl i com es postulen), l independènci té poc consens i cus divisió socil respecte el seu posicionment. Però és un excus i n’hi h hgut d’ltres: mdures, problemes econòmics, etc. Quin vindrà després? Bé, prt que r quest excus de l divisió socil s’h cbt, perquè els prtidris de mrxr d’Espny j en són mjori, l considerció n’és un ltr: no cus igulment divisió mntenir-se l’Estt espnyol? L divisió és un rtll que sepr, un frontiss imginàri que clssific l poblció en dos blocs principls: els que en són prtidris del sí i els que ho són del no.
Llegir-ne més
Vicent Luna
28 de juny de 2012 10:24 h
L'educació és cara, prova amb la ignorància
Estem cbnt el mes juny i les escoles, instituts, universitts i en generl tots els centres del nostre sistem eductiu s'està vlunt l'lumnt. És el moment de fer un vlorció generl del curs i de posr un not finl. Però més d'vlur els nostres lumnes, tmbé cldri que férem un vlorció finl d'quest curs, tot i posnt-li un not l nostr Conselleri d'Educció. L veritt és que el curs escolr 2011-2012 h estt un curs forç mogudet: concentrcions, mnifestcions, vgues, tncdes i tot men d'ctes de protest que hem portt terme l Comunitt Eductiv contr les polítiques de retlldes eductives del Govern vlencià del PP.
Llegir-ne més
Joan Lladonet
28 de juny de 2012 10:11 h
Contra els atacs al català... fidelitat, resistència, insubmissió, independència
Fidelitt, que és quell comportment hbitul d’ús que tenen l mjor prt dels prlnts de qulsevol llengu del món. Resistènci esser bsorbits per un ltr cultur, que es creu superior, però que no ho és, i resistènci mudr de llengu, després que t’hgin convertit en person mud de l tev. Insubmissió contr tot quell norm que et robi drets humns tn universls com el dret que tens viure en l tev llengu en el territori en el qul és llengu pròpi. Independènci de l’estt que et vol bsorbir, de l nció que et vol niquilr, de l cultur que et vol dissoldre, de l llengu que et vol dominr; per solucionr quest situció il·lògic i conflictiv, només existeix un cmí: quell que et dugui l no supeditció l’invsor, l no submissió, l no bsorció, l totl relitzció com person no esclv del segle XXI, per ixò, més de l nció hem d’conseguir l’estt.
Llegir-ne més
Xavier Diez
27 de juny de 2012 20:44 h
Teresa Forcades, Santa Subita!
Entre els cbles diplomàtics publicts per Wikileks, es trobven lguns informes on lguns gents dels serveis exteriors nord-mericns mostrven llur preocupció pel moviment 15-M. Un dels fets que els inquietv er que, d'quest moviment de protest, podrien sorgir noves idees i nous lidertges que desbllestessin els ctuls sistemes democràtics europeus (bé, l pròdi democràtic que ptim, sense llibertt, ni igultt ni frternitt). I que de tot plegt, rreu del continent, un nou corrent polític pogués emncipr-se de l'gend neoliberl, com j v pssr l dècd nterior bon prt dels pïsos lltinomericns (Argentin, Veneçuel, Bolívi, Equdor o un Prgui intervingut l setmn nterior).
Llegir-ne més
Néstor Cabañas
27 de juny de 2012 13:59 h
Tu a Boston i jo a Las Vegas
El territori segons un de les seves definicions normtives és “l porció de l superfície terrestre subject propició per un grup d’individus fi de portr terme qulsevol ctivitt”. (DIEC2).L’estbliment d’un equilibri durble entre un determind societt, el seu territori i les ctivitts que s’hi desenvolupen esdevenen les tres potes (socil, econòmic i territoril) d’llò que es v entendre com sostenibilitt l’informe Brundtlnd de 1987 i l posterior Cimer de Rio de 1992, vui Rio+20 o -20 segons es miri.
Llegir-ne més
Josep Maria Loste
27 de juny de 2012 13:55 h
S.O.S. Catalunya
El Tribunl Suprem espnyol (tnt o més polititzt com el tribunl constitucionl) h tornt sentencir que el cstellà tmbé h de ser llengu vehiculr cs nostr. Segons quest Tribunl espnyolist, no trob vàlid un qüestió, molt just i de molt de sentit comú : l’tenció individulitzd . Més enllà de les sentències judicils, el pnorm és demolidor. Es pretén l desprició de l llengu pròpi de Ctluny .Es vol fer l vid impossible ls ctlnoprlnts i, més, es vol destruir, mrxes forçdes, l cohesió socil Ctluny.
Llegir-ne més
Veure llistat de blogs
<
ELS MÉS 
1
<
<
ARXIU
<
<
LES NOTÍCIES DEL DIRECTE!CAT
- Coses de la llengua 31.08.2018
- El llibreter saltenc Guillem Terribas rebrà el Premi Trajectòria de La Setmana del Llibre 31.08.2018
- Barcelona serà la ciutat convidada d’honor a la Feria del Libro 2019 de Buenos Aires 29.08.2018
- ‘Els homes’, d’Angelika Schrobsdorff es publica en català incorporant els capítols fins ara censurats 29.08.2018
- [Novetat] REVISTA DE CATALUNYA, 302 21.08.2018
v1.00 16 abril 2007
v2.00 16 abril 2008
v3.00 19 febrer 2010
Edita: Catmèdia Global
Desenvolupat per Tirabol
- notes legals
- Qui som
- Avís legal
- Mapa web
- Crèdits
- sobre els comentaris
- Tots els comentaris referents a qualsevol informació apareguda en aquest mitjà digital són únicament i exclusiva responsabilitat de la persona o institució que el realitza, i en cap cas serà responsabilitat del mitjà digital directe!cat.
- a la xarxa
-
Actualitat- Opinió
- Blogs