Plataforma ProSeleccions
27 de juny de 2012 13:38 h
El Campionat d’Europa de beach tennis es juga a Barcelona
Des de divendres fins diumenge l pltj del Somorrostro de Brcelon collirà el Cmpiont d’Europ de bech tennis. Aproximdment 80 jugdors de tot el continent competirn pel títol europeu en cinc modlitts diferents: individuls msculins, individuls femenins, dobles mixtos, dobles msculins i dobles femenins. Entres els jugdors hi hurà cmpions d’Europ i del Món, tnt en ctegori msculin com femenin. L’cte de presentció del cmpiont es v fer hir dimrts les instl·lcions del Club Ntció Snt Andreu, mb l presènci de Jon Ege (president de l’Associció Bech Tennis Ctluny), Antoni Vlls (president del Club Ntció Snt Andreu), Snti Siquier (delegt de l Secretri Generl de l’Esport Brcelon) i Xvier Amdor (gerent de l’Institut Brcelon Esport).
Llegir-ne més
Cap comentari
Josep Maria Loste
27 de juny de 2012 09:56 h
El càncer anticatalà
L’ofensiv ntictln, el càncer contr l unitt de l llengu, h rribt l Frnj de Ponent . Ar result que l’Argó j no es prlrà el ctlà o l’rgonès, si més no de form oficil, qun entri en vigor l nov Llei d’ús , protecció i promoció de les llengües i modlitts lingüístiques pròpies d’Argó . Tot quest gressió, per tl d’feblir, de minoritzr l llengu ctln en el conjunt de l sev àre lingüístic per impulsr el cstellà, es f en contr de l gent del territori i del conjunt de les entitts culturls i històriques de l Frnj .
Llegir-ne més
Ramon Boixet
27 de juny de 2012 09:47 h
El català novament atacat
L'ús norml del ctlà com llengu pròpi sembl que no hi h mner de que s'entengui més enllà de l'Ebre. L drrer sentènci del Tribunl Superior d'Espny nul·lnt qutre rticles del decret de l conselleri d'Ensenyment de l Generlitt de Ctluny que defineixen el ctlà com l llengu vehiculr en l'ensenyment infntil de tres sis nys, és un bufetd tot intent de normlitzr el que mb qutre dits d'enteniment tindri d'estr normlitzt j f molts nys. Considerr el ctlà Ctluny com llengu pròpi mb l prioritt en l'ensenyment i en l'ús, només ho pot negr i combtre qui tingui un mentlitt rreldment conqueridor, com històricment h demostrt grn prt d'Espny.
Llegir-ne més
Xavier Guarque
27 de juny de 2012 08:23 h
Com un joc dels disbarats
Pels que r estn en quell edt dels 40 o 45 nys, i com moltes coses drrerment, j és històri el poder-se jubilr ls 65 nys i gudir de l pensió plen hvent-ne cotitzt 35. Desprès de l'invent de les “pre-jubilcions” en unes edts que, només per experiènci en el trebll, s'hgués pogut seguir ple rendiment, r v i el Gobern - instàncies de Brussel·les, és clr- proclm l jubilció ls 67 nys, pels que portin 37 nys cotitznt o ls 65 nys portnt-ne 38,5, i vulguin cobrr el 100% de l pensió, mb l'fegit de que r computrn els últims 25 nys, en compte dels 15 com fins r.
Llegir-ne més
Cesc Batlle
27 de juny de 2012 08:08 h
Ensopegar 540 vegades
(Publict "El Punt Avui" el 26-Jun-12) He de confessr que el número del títol d’quest rticle en relitt podi hver sigut qulsevol xifr entre 545 i 532, que són els nys que els especilistes diuen que f de l publicció (entre els nys 1466 i 1479) de “L fi del comte d’Urgell” (Brcino, 1931). Aquest és un llibre nònim de només 163 plnes de mid A6, ben interessnt de llegir tret d’lgunes seccions en les que les justificcions o delibercions del llibre vui ens semblen ncròniques o mncdes de significció, com l justificció de l precedènci dels homes sobre les dones l líni successori.
Llegir-ne més
Joan Tardà
27 de juny de 2012 07:32 h
Reclamem la reparació de Basiri, el Companys saharui, fundador Polisario
Bsiri, nom pel qul es coneix Mohmed Sid Brhim Sid Embrec Bsir, fou un dels funddors del Front Polisrio el 12 de desembre de 1969 i el seu primer Secretri Generl. Bsiri er un periodist perseguit pel Mrroc per oposr-se les pretensions mrroquines d’nnexió del Shr. Bsiri preteni l independènci d’un futur Estt shrui mitjnçnt un trnsició pcífic i mntenint vincles i bon relció mb l’Estt espnyol. Mlgrt ixò, el Gobierno Generl de l Provinci del Shr –utoritt colonil espnyol- v reprimir les mnifestcions shruis, que reclmven l independènci, ixí com mesures per millorr el nivell econòmic i culturl de l poblció.
Llegir-ne més
beatlescat
26 de juny de 2012 20:04 h
TANCA EL MUSEU DELS BEATLES A HAMBURG
El museu dels Betles de l ciutt d'Hmburg, Betlemni, h nuncit que tncrà les seves portes el proper di 30 de juny. L cus principl del tncment és l mnc de finçment. El museu que es trob en un edifici de 5 plntes és de titulritt totlment privd i les 150.000 visites que h tingut d'ençà l sev inugurció el mig del 2009 hn estt insuficients per grntir-ne el funcionment. Betlemni er un dels principls museus del món dedicts ls Betles mb 5 plntes que recullen l trjectòri del grup (mb, lògicment, un especil incidènci en els nys d'Hmburg) mb més d'un miler de peces de memorbili.
Llegir-ne més
Joan Tardà
26 de juny de 2012 19:24 h
Espriu o el mirall on reflectir a qui vol morta la llengua catalana
Com més lt i més estes l veu del poet, més dèbil l intolerànci de qui ens vol despreguts. Per ixò, que demà els republicns plntegem l Congrés dels Diputts l propost d’dhesió per prt del govern espnyol l “2013 Any Espriu” té molt de sentit. Un voluntt que v més enllà de les qüestions concretes que s’hi plntegen relciondes mb l’exigènci de col•lborció mb l Generlitt, mb l’Ajuntment d’Arenys de Mr i mb l’Institut Rmon Llull de cr l munttge d’exposicions i ctivitts en el conjunt dels PPCC, de l’Estt (trducció de l’obr espriuenc l gllec, euskr i cstellà) i interncionlment per tl promoure’n un mjor coneixement.
Llegir-ne més
Xavier Guarque
26 de juny de 2012 08:28 h
Sel·leccions i sel·leccionables
Les seleccions esportives, lmenys de futbol, representtives de un territori qun el futbol er un ltre cos, com més csolà i proper, r, sovint s’empren els seus esdeveniments per ltres finlitts, esdevenint eines d'enfrontment d’lgun mner menys “esportives” i lúdiques. Qun el futbol està com està de “reinflt” i, podríem dir, de dultert en el seu esperit d’esport, mb tnts i tnts milions que és vn genernt mb els trspssos entre Clubs, mb l publicitt, mb les desorbitdes fitxes que els jugdors cobren i qun, quests més, és permeten dir llò de que l sev prioritt és l selecció del seu pís, mlment.
Llegir-ne més
Oriol Junqueras
25 de juny de 2012 23:59 h
Som Escola! La força de la raó contra la raó de la força
A pocs pot sorprendre questes lçdes que el Tribunl Suprem espnyol, el del dimissionri Crlos Dívr, s'erigeixi com un cmbr legisldor que ctu en contr de l voluntt dels ctlns i dels bons resultts de l'escol ctln i de l immersió lingüístic. Mentre Europ premi l immersió i l vlor com un model exemplr, un tribunl de designció polític l sentenci. L'ofensiv espnyolist del PP, mb l'ctitud dòcil –i fins i tot seguidist– del PSOE, s’h concrett en quest cs en un resolució d’un tribunl espnyol en contr de l immersió lingüístic Ctluny.
Llegir-ne més
Veure llistat de blogs
<
ELS MÉS 
1
<
<
ARXIU
<
<
LES NOTÍCIES DEL DIRECTE!CAT
- Coses de la llengua 31.08.2018
- El llibreter saltenc Guillem Terribas rebrà el Premi Trajectòria de La Setmana del Llibre 31.08.2018
- Barcelona serà la ciutat convidada d’honor a la Feria del Libro 2019 de Buenos Aires 29.08.2018
- ‘Els homes’, d’Angelika Schrobsdorff es publica en català incorporant els capítols fins ara censurats 29.08.2018
- [Novetat] REVISTA DE CATALUNYA, 302 21.08.2018
v1.00 16 abril 2007
v2.00 16 abril 2008
v3.00 19 febrer 2010
Edita: Catmèdia Global
Desenvolupat per Tirabol
- notes legals
- Qui som
- Avís legal
- Mapa web
- Crèdits
- sobre els comentaris
- Tots els comentaris referents a qualsevol informació apareguda en aquest mitjà digital són únicament i exclusiva responsabilitat de la persona o institució que el realitza, i en cap cas serà responsabilitat del mitjà digital directe!cat.
- a la xarxa
-
Actualitat- Opinió
- Blogs