Daniel Torras
28 de juny de 2012 10:40 h
Divisió social
Em f molt gràci l’rgument que r esgrimeix CiU sobre l divisió socil, un excus per no vnçr fermment cp l’estt propi. El tem, de tots sbut, és que segons l formció regionlist (tl i com es postulen), l independènci té poc consens i cus divisió socil respecte el seu posicionment. Però és un excus i n’hi h hgut d’ltres: mdures, problemes econòmics, etc. Quin vindrà després? Bé, prt que r quest excus de l divisió socil s’h cbt, perquè els prtidris de mrxr d’Espny j en són mjori, l considerció n’és un ltr: no cus igulment divisió mntenir-se l’Estt espnyol? L divisió és un rtll que sepr, un frontiss imginàri que clssific l poblció en dos blocs principls: els que en són prtidris del sí i els que ho són del no.
Llegir-ne més
2 comentaris
Vicent Luna
28 de juny de 2012 10:24 h
L'educació és cara, prova amb la ignorància
Estem cbnt el mes juny i les escoles, instituts, universitts i en generl tots els centres del nostre sistem eductiu s'està vlunt l'lumnt. És el moment de fer un vlorció generl del curs i de posr un not finl. Però més d'vlur els nostres lumnes, tmbé cldri que férem un vlorció finl d'quest curs, tot i posnt-li un not l nostr Conselleri d'Educció. L veritt és que el curs escolr 2011-2012 h estt un curs forç mogudet: concentrcions, mnifestcions, vgues, tncdes i tot men d'ctes de protest que hem portt terme l Comunitt Eductiv contr les polítiques de retlldes eductives del Govern vlencià del PP.
Llegir-ne més
Joan Lladonet
28 de juny de 2012 10:11 h
Contra els atacs al català... fidelitat, resistència, insubmissió, independència
Fidelitt, que és quell comportment hbitul d’ús que tenen l mjor prt dels prlnts de qulsevol llengu del món. Resistènci esser bsorbits per un ltr cultur, que es creu superior, però que no ho és, i resistènci mudr de llengu, després que t’hgin convertit en person mud de l tev. Insubmissió contr tot quell norm que et robi drets humns tn universls com el dret que tens viure en l tev llengu en el territori en el qul és llengu pròpi. Independènci de l’estt que et vol bsorbir, de l nció que et vol niquilr, de l cultur que et vol dissoldre, de l llengu que et vol dominr; per solucionr quest situció il·lògic i conflictiv, només existeix un cmí: quell que et dugui l no supeditció l’invsor, l no submissió, l no bsorció, l totl relitzció com person no esclv del segle XXI, per ixò, més de l nció hem d’conseguir l’estt.
Llegir-ne més
Xavier Diez
27 de juny de 2012 20:44 h
Teresa Forcades, Santa Subita!
Entre els cbles diplomàtics publicts per Wikileks, es trobven lguns informes on lguns gents dels serveis exteriors nord-mericns mostrven llur preocupció pel moviment 15-M. Un dels fets que els inquietv er que, d'quest moviment de protest, podrien sorgir noves idees i nous lidertges que desbllestessin els ctuls sistemes democràtics europeus (bé, l pròdi democràtic que ptim, sense llibertt, ni igultt ni frternitt). I que de tot plegt, rreu del continent, un nou corrent polític pogués emncipr-se de l'gend neoliberl, com j v pssr l dècd nterior bon prt dels pïsos lltinomericns (Argentin, Veneçuel, Bolívi, Equdor o un Prgui intervingut l setmn nterior).
Llegir-ne més
Néstor Cabañas
27 de juny de 2012 13:59 h
Tu a Boston i jo a Las Vegas
El territori segons un de les seves definicions normtives és “l porció de l superfície terrestre subject propició per un grup d’individus fi de portr terme qulsevol ctivitt”. (DIEC2).L’estbliment d’un equilibri durble entre un determind societt, el seu territori i les ctivitts que s’hi desenvolupen esdevenen les tres potes (socil, econòmic i territoril) d’llò que es v entendre com sostenibilitt l’informe Brundtlnd de 1987 i l posterior Cimer de Rio de 1992, vui Rio+20 o -20 segons es miri.
Llegir-ne més
Josep Maria Loste
27 de juny de 2012 13:55 h
S.O.S. Catalunya
El Tribunl Suprem espnyol (tnt o més polititzt com el tribunl constitucionl) h tornt sentencir que el cstellà tmbé h de ser llengu vehiculr cs nostr. Segons quest Tribunl espnyolist, no trob vàlid un qüestió, molt just i de molt de sentit comú : l’tenció individulitzd . Més enllà de les sentències judicils, el pnorm és demolidor. Es pretén l desprició de l llengu pròpi de Ctluny .Es vol fer l vid impossible ls ctlnoprlnts i, més, es vol destruir, mrxes forçdes, l cohesió socil Ctluny.
Llegir-ne més
Plataforma ProSeleccions
27 de juny de 2012 13:38 h
El Campionat d’Europa de beach tennis es juga a Barcelona
Des de divendres fins diumenge l pltj del Somorrostro de Brcelon collirà el Cmpiont d’Europ de bech tennis. Aproximdment 80 jugdors de tot el continent competirn pel títol europeu en cinc modlitts diferents: individuls msculins, individuls femenins, dobles mixtos, dobles msculins i dobles femenins. Entres els jugdors hi hurà cmpions d’Europ i del Món, tnt en ctegori msculin com femenin. L’cte de presentció del cmpiont es v fer hir dimrts les instl·lcions del Club Ntció Snt Andreu, mb l presènci de Jon Ege (president de l’Associció Bech Tennis Ctluny), Antoni Vlls (president del Club Ntció Snt Andreu), Snti Siquier (delegt de l Secretri Generl de l’Esport Brcelon) i Xvier Amdor (gerent de l’Institut Brcelon Esport).
Llegir-ne més
Josep Maria Loste
27 de juny de 2012 09:56 h
El càncer anticatalà
L’ofensiv ntictln, el càncer contr l unitt de l llengu, h rribt l Frnj de Ponent . Ar result que l’Argó j no es prlrà el ctlà o l’rgonès, si més no de form oficil, qun entri en vigor l nov Llei d’ús , protecció i promoció de les llengües i modlitts lingüístiques pròpies d’Argó . Tot quest gressió, per tl d’feblir, de minoritzr l llengu ctln en el conjunt de l sev àre lingüístic per impulsr el cstellà, es f en contr de l gent del territori i del conjunt de les entitts culturls i històriques de l Frnj .
Llegir-ne més
Ramon Boixet
27 de juny de 2012 09:47 h
El català novament atacat
L'ús norml del ctlà com llengu pròpi sembl que no hi h mner de que s'entengui més enllà de l'Ebre. L drrer sentènci del Tribunl Superior d'Espny nul·lnt qutre rticles del decret de l conselleri d'Ensenyment de l Generlitt de Ctluny que defineixen el ctlà com l llengu vehiculr en l'ensenyment infntil de tres sis nys, és un bufetd tot intent de normlitzr el que mb qutre dits d'enteniment tindri d'estr normlitzt j f molts nys. Considerr el ctlà Ctluny com llengu pròpi mb l prioritt en l'ensenyment i en l'ús, només ho pot negr i combtre qui tingui un mentlitt rreldment conqueridor, com històricment h demostrt grn prt d'Espny.
Llegir-ne més
Xavier Guarque
27 de juny de 2012 08:23 h
Com un joc dels disbarats
Pels que r estn en quell edt dels 40 o 45 nys, i com moltes coses drrerment, j és històri el poder-se jubilr ls 65 nys i gudir de l pensió plen hvent-ne cotitzt 35. Desprès de l'invent de les “pre-jubilcions” en unes edts que, només per experiènci en el trebll, s'hgués pogut seguir ple rendiment, r v i el Gobern - instàncies de Brussel·les, és clr- proclm l jubilció ls 67 nys, pels que portin 37 nys cotitznt o ls 65 nys portnt-ne 38,5, i vulguin cobrr el 100% de l pensió, mb l'fegit de que r computrn els últims 25 nys, en compte dels 15 com fins r.
Llegir-ne més
Veure llistat de blogs
<
ELS MÉS 
1
<
<
ARXIU
<
<
LES NOTÍCIES DEL DIRECTE!CAT
- Coses de la llengua 31.08.2018
- El llibreter saltenc Guillem Terribas rebrà el Premi Trajectòria de La Setmana del Llibre 31.08.2018
- Barcelona serà la ciutat convidada d’honor a la Feria del Libro 2019 de Buenos Aires 29.08.2018
- ‘Els homes’, d’Angelika Schrobsdorff es publica en català incorporant els capítols fins ara censurats 29.08.2018
- [Novetat] REVISTA DE CATALUNYA, 302 21.08.2018
v1.00 16 abril 2007
v2.00 16 abril 2008
v3.00 19 febrer 2010
Edita: Catmèdia Global
Desenvolupat per Tirabol
- notes legals
- Qui som
- Avís legal
- Mapa web
- Crèdits
- sobre els comentaris
- Tots els comentaris referents a qualsevol informació apareguda en aquest mitjà digital són únicament i exclusiva responsabilitat de la persona o institució que el realitza, i en cap cas serà responsabilitat del mitjà digital directe!cat.
- a la xarxa
-
Actualitat- Opinió
- Blogs