4 de juliol de 2012 11:08 h
Editoril Diguem-ho clr: Espny ens rob. No explicrem el que pss en ltres àmbits, però esportivment és un fet innegble que Espny treu benefici dels jugdors i d’un estil de joc dels ctlns. En quest drrer Eurocop l selecció espnyol h conseguit el títol després de desplegr un molt bon joc i mostrr-se superior tots els rivls. I ho h fet mb uns jugdors i un estil que ls ctlns ens result molt fmilir. Piqué, Jordi Alb, Busquets, Xvi i Cesc. Tots cinc, ctlns, hn estt titulrs l finl del torneig, hn ocupt l meitt de les posicions dels jugdors de cmp i hn estt cmpions d’Europ.
Llegir-ne més
4 de juliol de 2012 08:12 h
Co Com si l'tur, l crisi, les retlldes i els problemes ctuls fossin cos de, només, Ctluny i, només, dels seus gestors polítics... Que, tmbé. Potser j començ ser hor d’explicr, qui hores d'r encr no ho té ben contextulitzt, que el problem en el que estem immersos no és Ctluny exclusivment, ni tn sols Espny únicment. És d'un bst girebé mundil i els seus efectes repercuteixen directment qulsevol pís, poble o ciutdà, clr que si, però d'rreu. I, més, cl tenir en compte que l gestió de Ctluny està lligd i rest expenses del finnçment que hem de rebre del govern centrl.
Llegir-ne més
3 de juliol de 2012 19:33 h
L consistènci de l reivindicció d’independènci ugment qun es fonment en fets tngibles com els econòmics i defuig de rons identitàries o històriques. L independènci no h de buscr un stisfcció morl, un compensció d’un greuge històric o el reconeixement d’un psst gloriós, perquè quests fets són interpretbles i per tnt qüestionbles. S’h de fonmentr en l creenç d’conseguir un futur millor i en l’ssoliment de l’eficiènci i l sostenibilitt dels sistemes de governnç públic.
Llegir-ne més
3 de juliol de 2012 13:55 h
Mentre uns prctiquen llò tn nostrt del 'vol i dol', uns ltres fn el trist pperot del músic del Titànic enfonsnt-se sense un fons clrivident, i els de més enllà fn l'orni no fos cs que el sobirnisme pssés per sobre del seu referèndum sobre les retlldes -s'h de ser molt pllús per contrposr-ho-, l mre socil del dret decidir l'esttus polític de Ctluny s'escmp imprblement i sense turdor. És un pler, perquè si no ho dic rebento, veure tot quell ptulei pednt que durnt dècdes et guipven per sobre de l'esptll mentre et titllven d'immdur, rdicl i friqui, r intentin fer-se un fort, no sense fer cr de bistec, en el nou escenri que es present.
Llegir-ne més
3 de juliol de 2012 13:11 h
L’Assemble Ncionl Ctln, pocs dies per l’inici de l Mrx per l Independènci, h expost el seu full de rut pels propers mesos i h nuncit que v rebent el suport de diverses personlitts dels cmps socils, rtístics i polítics. "L independènci és qüestió de dignitt ncionl, individul i col·lectiv" i "Ctluny no pot viure més humilid i genolld mb Espny perquè pot viure dempeus mb Europ", h ssegurt l president de l'entitt, que h precist que l’cció de l’Assemble no és un “recció”, ni “nr en contr de”, sinó d'nr directment “ fvor de”.
Llegir-ne més
3 de juliol de 2012 12:09 h
No sé si us heu fixt, però el conjunt de veus que clmven per l desregulció de l’ctivitt econòmic, per les bondts del lliure merct i per l cpcitt d’utoregulció dels mercts, hn cllt de cop. Vn començr com un cor d’eunucs, mb perfect hrmoni i despertnt l’dmirció per l perfecció dels seus timbres de veu, qusi celestils. Però hn cbt mb el cul enlire i construint unes melodies igulment gudes, però més properes les que sortirien d’un cort de porcs, si quests els engnxessin llò que els penj mb un port.
Llegir-ne més
2 de juliol de 2012 13:03 h
L prell formd per Gemm Ege i Lur Herrero s’h proclmt cmpion d’Europ de bech tennis de dobles femenins, en superr l finl les itlines Cti Ghermndi i Gid Segnti per 9-5. H estt un grn sorpres, i és que Itàli és el grn domindor d’quest esport i l prell Ghermndi-Segnti hvi començt dominnt l finl. Però Ege i Herrero hn estt cpces de remuntr i imposr-se mb rotunditt, i més ho hn fet cs, l pltj del Somorrostro de Brcelon. Les dues jugdores representrn l Selecció Ctln l Cmpiont del Món, que es jugrà del 21 l 29 de juliol Mrin di Rvenn, Itàli.
Llegir-ne més
2 de juliol de 2012 09:03 h
Vermell de vergony. No pel futbol, és clr, sinó per l sev gestió. L selecció espnyol s'h intentt vendre com un símbol de cooperció i cohesió territoril, com un representnt de l diversitt de l'estt. Aquí sostinc que sí, evidentment, és un reflex inequívoc i bstnt exct del que és (o vol ser) Espny; però precisment per ixò, ni em represent, ni m’grd i, lhor, m’escndlitz en el sentit més democràtic. Primer, és homogeneïtzdor. Encr que Xvi, Piqué i lguns ltres jugdors ctlns s’hn pogut sortir de lluir l senyer –tmbé perquè tenen prou pes i trjectòri esportiv per discutir el seu criteri- l selecció que es vol pretendre de tots únicment vol mostrr un simbologi: l de l’estt que molts ciutdns rebutgen i mb el qul no es senten identificts.
Llegir-ne més
2 de juliol de 2012 07:14 h
No sé perquè vei venir que es produiri l gest d'conseguir l segon eurocop de futbol consecutiv, el tercer títol comptnt el mundil. Els prtits que he nt veient no deixven veure uns equips per poder fer ombr l mner de jugr del “Brç”... perdó, de l “Roj”. Agrdi o no, i encr que for d'quí no es reconegui, l Selección Espñol, tret d'lgun moment puntul, mi no hvi estt res destcble fins que no h tingut un selecciondor que h estt prou intel·ligent per “doptr”, fil per rnd, l'estil de joc d'un entrendor que, sense experiènci nterior i en qutre nys h conseguit el que cp bns, i j veurem si desprès conseguirà l món (2 cmpions, 3 lligues, 2 copes del rei, 2 s.
Llegir-ne més
1 de juliol de 2012 18:35 h
Hui, els incendis que ssolen l nostr terr j hn destruït més de 50.000 hectàrees de ntur. Volem mostrr l nostr solidritt mb els milers de persones que pteixen més directment quest grn desstre ecològic, que són tocr del foc. S’fegeix l nostr tristes pels centenrs de milers d’nimls que hn mort i morirn durnt l’incendi i els que es quedrn sense cp recurs, sense cp possibilitt de sobreviure l mig del que hvi estt l seu llr. Per totes les plntes que els hvien dont liment i cliu. A Grèci, els incendis com quest ssolen l terr des de 2007.
Llegir-ne més